Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Algeciras

Embassaments

Embassament de la Rambla de Algeciras

Marc territorial.

Característiques físiques de la conca.

La conca receptora de l'embassament de la presa de La Rambla de Algeciras està situada a la zona sud-occidental de Múrcia, a la vora nord de la depressió del riu Guadalentín (en el marge esquerre). La presa s'ubica sobre la rambla d'Algeciras, afluent del riu Guadalentín, al terme municipal d'Alhama de Múrcia.

Té una superfície de conca de 44,91 km² i presenta altituds compreses entre les cotes 200 i 1.320 sobre el nivell del mar, en una longitud de 15 km en direcció Oest-Est. La conca està envoltada per les serres del Cura, d'Espuña i de la Muela.

La xarxa hidrogràfica que queda dins d'elles està formada per nombrosos barrancs; el principal n’és el barranc Valdelaparra, del qual naix la rambla d'Algeciras. La naturalesa detrítica poc cimentada dels materials que els formen, unida a la gran torrencialitat de les pluges, fan que en l'època de tempestes es produïsca una erosió elevada amb grans cabals sòlids, que generen d'esta manera una extensa i intensa xarxa de drenatge superficial.

Foto vista del espaldón aguas arriba de la presa y del embalse
Vista de l'espigó aigües amunt de la presa i de l'embassament
 

Els tres matisos del clima mediterrani (àrid, semiàrid i subhumit) es donen a la zona, sobretot per la presència de la Sierra de Espuña. El clima àrid el trobem en les parts més baixes, sobretot en la vall del Guadalentín i fins als 600-700 metres d'altitud en les serres. Es caracteritza per unes temperatures mitjanes anuals de l’ordre dels 18 ºC i una pluviometria inferior als 300 mm. El matís semiàrid només es presenta en les cotes superiors als 600-700 metres d'altitud i es caracteritza per unes temperatures mitjanes que oscil·len entre els 14 i els 18 ºC i una pluviometria que se situa entre els 300 i els 500 mm. A partir dels 900-1000 metres d'altitud apareix el matís subhumit amb temperatures inferiors als 14 ºC de mitjana anual i pluges superiors als 500 mm.

La rambla d'Algeciras es caracteritza per un règim d'aportacions de curta duració i amb cabals alts, motivats per la torrencialitat de les precipitacions de la zona. Estes circumstàncies determinen que la majoria dels cabals de la zona siguen rambles, entenent com a tals, cursos discontinus, amb règims torrencials, grans pendents i amb una gran aportació de cabals sòlids.

Com a nuclis urbans el terme municipal dels quals ha sigut afectat per l'aigua de l'embassament cal destacar la localitat d'Alhama de Múrcia i la de Librilla.
 

pujar

Informació medioambiental.

Els impactes negatius de tipus econòmic i social que pot tindre un embassament, són els relacionats amb la inundació de poblacions i terrenys agrícoles.

Al modificar-se el règim de cabals i aportacions, es reduïxen els danys materials i s'eviten pèrdues humanes i la resta de catàstrofes a què solen donar lloc les avingudes que es produïxen a la zona.

La creació de l'embassament d'acord amb la laminació d'avingudes, principal objectiu de la construcció de la presa, és positiva. Respecte a les activitats complementàries de l'embassament, cal distingir entre:

  • Consum domèstic: l'embassament contribuïx a eliminar els problemes d'abastiment de les poblacions que s'alimenten del Canal del Marge Dret del posttransvasament Tajo-Segura. Positiu.
  • Pesca: la creació d'una reserva piscícola pot tindre una importància recreativa interessant per a la zona. Positiu.
  • Reg: l'embassament garantix el reg de cada campanya, i millora la regulació i elasticitat del canal de transport. Positiu.
  • Salut: al garantir l'abastiment d'alguns nuclis urbans, evita l'ús d'aigües procedents de pous particulars sense control ni garanties sanitàries. Positiu.
  • Estètic: és necessari executar un enorme moviment de volum de terres. Desfavorable.
  • Acceptació social: a pesar de l'impacte desfavorable en l'aspecte estètic, es deduïx que l'embassament és acceptat de bon grat per la comunitat a què es dirigix. Favorable.

Pareix raonable suposar que encara que hi ha una erosió molt important no sorgirà cap problema especial quant a l'erosió, arrossegament i sedimentació durant el període d'explotació de la presa.

D'altra banda, tampoc pareix probable que la instal·lació de l'embassament puga produir erosions greus aigües avall, ja que al laminar les avingudes, els cabals aigües avall de l'abocador seran molt menors que els de la pròpia avinguda aigües amunt.

Un altre efecte relacionat amb els anteriors és el de l'erosió que es produïx a la vora de l'embassament com a conseqüència de l'onatge i de les variacios de nivell de les aigües, i de la inestabilitat de les vessants en mullar-se, encara que és raonable considerar que estos fenòmens no han d'influir excessivament en la capacitat de l'embassament.

Aigua i Clima. En l'aigua emmagatzemada poden produir-se importants canvis en la qualitat de l'aigua com a conseqüència de l'eutrofització que la seua retenció produïx en zones temperades. S'estudia els valors d'aportació anual de fòsfor en l'embassament com a factor limitant d'eutrofització, la qual cosa indica que es troba dins dels límits eutròfic i autròfic. Es pot considerar que l'impacte en la qualitat de l'aigua és tolerable. Pel que fa al clima, es considera que l'embassament té en tot cas un impacte favorable o nul, però mai desfavorable.

Flora i Fauna. No són de preveure grans canvis en la flora i la fauna de l'entorn, encara que este és un problema complex. Impacte tolerable.
 

pujar

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

Litologia. Geològicament la zona pertany al domini d'unitats de la zona Bètica i Subbètica i sediments terciaris, depositats després de l'emplaçament dels mantells Bètics. En grans extensions es posen de manifest acumulacions de sediments d'edat quaternària que ocupen corredors que separen les diverses alineacions muntanyoses constituïdes per materials Bètics, amb morfologia de glacis i depòsits col·luvials.

La presa de La Rambla de Algeciras està emplaçada entre diverses unitats estructurals Bètiques (la serra d'Espuña al sud i sud-est). Al nord apareixen formacions corresponents al Subbètic intern (serres de Ponce, Ricote i del Oro).

La seqüència estratigràfica de les unitats Bètiques complexes constituïx el quadre dins del qual s'han depositat els sediments post-mantell formats per depòsits neogens i quaternaris. A nivell de la zona estes formacions vénen a constituir la conca d'Alhama de Múrcia-Alcantarilla.

Dins de l'àrea geotectònica Bètica, es distingixen tres unitats estratigràfiques que corresponen al periode tortoniense:

  • El Tortoniense Inferior apareix en Sierra Carrascoy i presenta una litofàcies predominantment detrítica de conglomerats de roques metamòrfiques (filetes, pissarres i cuarcites), amb dolomites i calcàries dolomítiques.
  • El Tortoniense Mitjà apareix en els relleus de la Sierra de la Muela, la seua fàcies és marina i està formada per una seqüència de calcarenites ocres, conglomerats poligènics de tons violetes, i margues arenoses groguenques.
  • El Tortoniense Superior-Andaluciense apareix dins de la conca de la rambla d'Algeciras i constituïx la unitat més extensa de la zona. Està formada per una seqüència de margues blaves amb intercanalitzacions de margues calcàries blanques i margues yesíferes. El Pico del Castellar està coronat per estes formacions de margues yesíferes intercalades amb grossos bancs d'algeps cristal·litzats.

Encara que no afloren en l'entorn immediat al vas, hi ha un complex volcànic en la població de Barqueros, constituït per cinerites amb alguns dics i colades de lava.

Tectónica. Les característiques de la zona estudiada responen a un complex tectònic de l'Orogènia Alpina, els efectes del qual es deixen sentir des del juràssic.

Es pensa que les unitats Bètiques es van emplaçar durant almenys dos fases tectòniques separades, caracteritzades per importants translacions horitzontals. Durant la primera, les unitats es van individualitzar. L'encavalcament durant la segona fase va causar forta reducció tectònica i discontinuïtat en el grau de recrecristalació metamòrfica en els contactes de les unitats. Posteriorment, un plegament de gran escala va afectar les unitats.

En una última etapa de la història orogènica, les terres Bètiques que envolten l'emplaçament han sigut activament afectades per formació de falles, en particular falles normals.

Téctonicament les unitats litològiques que apareixen en l'àrea de la tancada són discordants sobre les formacions de l'àmbit Bètic i els terrenys registren diverses fases de deformacions. Estos moviments es posen de manifest amb l'aparició de conglomerats poligènics procedents de la intensa erosió de les serres Bètiques emergides. Durant la sedimentació del Tortoniense s'aprecien deformacions lleus que afecten la creació d’escletxes intraformacionals i suaus plegaments que anuncien l'etapa transgressiva post-Miocena. Poden apreciar-se intenses deformacions dels terrenys del Tortoniense Superior i de l'Andaluciense.

Els moviments s'aprecien en totes les unitats litològiques que apareixen en l'emplaçament de la presa. Les capes presenten cabussaments variables amb plegaments suaus en la part interna de la conca de la rambla d'Algeciras, mentres en el bord, a les proximitats del Guadalentín s'aprecien diverses fractures de direcció SO-NE.

Els moviments més recents han donat origen al rejoveniment d'estructures preexistents, i al seu torn a estructures tectòniques diverses, de les quals la més espectacular per la seua morfologia és la depressió del riu Guadalentín.

En el costat NO de la depressió del riu Guadalentín s'aprecien indicis de discontinuïtats geològiques amb un plegament de tipus flexural.

Geologia y geotecnia del vas.

Els materials terciaris que constituïxen el substrat de l'embassament i el seu entorn, són els següents:

  • Els conglomerats poligènics de matriu margue-arenosa, a vegades sense cimentar i altres fortament cimentats, amb cantells de filetes, quarsites, dolomies, calcàries i arenoses, formen el turó de marge dret d'aigües avall de la tancada. Les seues característiques geotècniques presenten forta dispersió, des d'un material escollerable fins un granular impermeable violeta semblant a les polperes, o una arena o calcarenita ocre.

  • Les margues, aflorants en ambdós marges de la rambla en tot l'embassament. Pels seus trets morfològics es diferencia entre les margues blaves subjacents i les margues yesíferes dels paquets superiors (estratificats i amb nivell d'algeps massiu).
  • Les calcarenites i molasses del Cerro del Castro de la Atalaya, de tons ocres, semblants als de la Sierra de la Muela, i que jauen en discordança tectònica sobre les margues del vas.

Dins dels materials quaternaris de recobriment s'observen en el llit de la rambla alguns depòsits de materials arrosegats formats per llims, arenes, graves i birles calcàries, que es presenten en distribució molt irregular. També s'observen en les vessants alguns glacis conglomeràtics, erosions, penyalars i cons de dejecció.

La sèrie de les margues argiloses és bastant uniforme fins a arribar a la zona de la tancada; destaca en el costat d'aigües avall, tant en marge dret com a esquerra, l'existència d'un contacte anormal entre margues argiloses i el conglomerat poligènic que es produïx per un canvi brusc de cabussament en una distància molt curta, i s’aprecia l'existència d'una estructura flexural fallada.

Respecte a les característiques geotècniques dels terrenys de l'embassament, es destaquen les següents:

  • L'estanquitat general del vas és molt bona. En termes generals les margues argiloses corresponen a un material que per la seua mateixa naturalesa és totalment impermeable. La formació que apareix en el vas està constituïda per la seqüència de margues argiloses i el seu recobriment quaternari. La xarxa de drenatge observada és intensa i molt marcada, i no s’anoten canvis per variació litològica. Cal ressaltar per tant la completa estanquitat del vas. No obstant això, és molt important assenyalar que en la tancada i concretament el turó del Castro, estrep de marge dret, presenten una gran permeabilitat dels paquets de calcàries molàssiques conglomeràtiques, la qual cosa va obligar a avançar l'eix de la presa cap a aigües amunt, a fi que el rastell del nucli recolze sobre les margues blaves subjacents aflorants al barranc del costat del turó, que produïx el segellat i entapissat de tota esta zona. Amb això i amb el dic lateral de tancament del barranc s'evita també que es mullen els paquets de material milonititzat que apareixen en el tossal lateral d'este turó, on s'ha apreciat l'existència d'una franja d'intensa fracturació. En el marge esquerre de la tancada no hi ha este problema sempre que es limite la cota de màxim nivell de l'embassament, de manera que no s'aconseguixen les formacions permeables dels paquets superiors (calcàries arenoses i algeps).
  • Cespecte a l'estabilitat de les vessants cal assenyalar que la morfologia del vas posa de manifest l'alt grau d'alterabilitat de la seqüència de margues argiloses, amb vessants de pendents molt elevades. L'estabilitat de les vessants en estat sec és molt favorable, encara que pot apreciar-se’n un retrocés progressiu, originant una certa verticalitat dels talusos. La qualitat menyspreablement i altament degradable de la seqüència de margues argiloses i les qualitats característiques d'esta formació, són propietats que convergixen per a crear unes condicions favorables que podrien originar certes inestabilitats durant el procés de saturació (omplit-buidatge de l'embassament).

Geologia i geotècnia de la tancada.

L'emplaçament de la presa de La Rambla de Algeciras està situat a una distància de l’ordre de 550 metres del sifó Canal Principal de Marge Dret del tranvasament de les aigües del Tajo-Segura. L'eix de la presa està avançat uns 100 metres aigües amunt del tancament orogràfic.

Des del punt de vista topogràfic la tancada correspon al nivell de la rambla a la cota 200 aproximadament. La rambla d'orientació general ONE-ESE descriu una sèrie de meandres controlats per factors tectònics corresponents a falles i diaclassat, a més dels eixos de plegament i direcció del cabussament regional.

La forma de la tancada és asimètrica amb vessants més pronunciades en el marge esquerre (de l’ordre de 30 a 40 graus sobre l'horitzontal) que en el marge dret (hi aconseguix valors de l’ordre de 20 a 25 graus). Hi ha a més una xicoteta plataforma o terrassa en el marge dret entre les cotes 210 i 215. Al nivell de la rambla, entre les cotes 200 i 205, es pot observar un important encaixament i pendents bastant més forts que la mitjana general d'ambdós vessants, i amb una amplària de la terrassa al·luvial de 40 a 70 metres.

Per ambdós vessants confluïxen nombrosos xicotets barrancs i fenòmens d'acarcavament de la vessant, en part relacionats amb diàclasis i/o fenòmens erosius evolutius. També es detecta que el marge dret correspon majoritàriament a una superfície estructural amb paral·lelisme dels estrats amb el pendent, mentres que en el marge esquerre la vessant presenta nombrosos penyalars, materials arrossegats i fenòmens de bolcada d'estrats.

Sismologia.

En general, la zona de la província de Múrcia es troba localitzada entre les zones més importants d'activitat sísmica de la Península Ibèrica. Està considerada per la Instrucció de Grans Preses com a zona de mitja sismicitat. D'altra banda, la Norma Sismorresistent PDS-1 de 1974 la considera zona sísmica tercera (zona sísmica alta).

Els epicentres més pròxims a l'emplaçament de la presa corresponen amb estructures geològiques específiques, com la depressió del riu Guadalentín i els sòcols paleozoics Bètics limítrofs.

La zona on s'ubica la presa de La Rambla de Algeciras està situada dins de la província tectònica de les Serralades Bètiques i presenta un gran nombre d'epicentres, les sacsades dels quals són atribuïbles al reajustament estructural, que continua actualment, al llarg de les falles més importants, la qual cosa pot ser atribuïda a la compressió Nord-Sud en la unió de les plaques tectòniques d'Àfrica i Europa.

pujar


abans següent tornar