Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Camarillas

Embassaments

Embassament de Camarillas

Antecedents.

Els primers estudis sobre la viabilitat d'un embassament en eixe emplaçament van començar poc de temps després que es fundara la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura l'any 1926.

Foto Embalse de Camarillas

Les obres de la presa es van executar en dos etapes ben diferenciades en el temps. En la primera, compresa entre els anys 1932 i 1935, es van executar els túnels dels desaiguaments i sobreeixidor, els edificis auxiliars i el massís de presa fins una altura aproximada de 13 m sobre fonaments. Finalitzada la Guerra Civil es van reprendre els estudis sobre la presa, amb una sèrie d'informes i projectes, fins que en 1953 es van reprendre les obres que van concloure finalment l'any 1961.

Des de la seua constitució al març de 1926 la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura es va proposar com un dels seus objectius principals la posada en pràctica d'un pla d'aprofitament dels recursos hidrològics de la conca. En el riu Mundo, el més cabalós afluent del Segura, hi havia en eixa època un sol embassament en explotació, el de Talave, les obres del qual es van acabar en 1918. Encara que este embassament es va concebre com a obra de defensa contra inundacions, des del principi es va compatibilitzar este ús amb la regulació d'aportacions per al seu aprofitament en el regadiu; la qual cosa dóna en este sentit un efecte extraordinàriament beneficiós per a la seua zona d'influència. No obstant això, la capacitat de l'embassament de Talave era clarament insuficient per a regular totalment el riu Mundo, pel qual es va plantejar la necessitat d’implantar un nou embassament en l'esmentat llit.

Foto Embalse de Camarillas

Després del preceptiu reconeixement per a identificar un possible emplaçament del nou embassament, es va seleccionar la tancada situada en l'entrada del congost dels Almadenes en la proximitat de la confluència del Mundo amb el Segura i immediatament aigües avall de la Vega de Camarillas.

L’esmentada Vega està tancada al sud per una escarpada muntanya calcària, normal al riu, esberlada per una estretíssima falç serrada pel que constituïx el congost dels Almadenes, de quasi un quilòmetre de longitud, quatre a cinc metres d'ample en el fons i parets quasi a pic, amb altura mitjana d'uns 80 metres. Una vegada seleccionat l'emplaçament, al març de 1929 es redacta l'Avantprojecte d'embassament en els Almadenes. Riu Mundo.

En este document es proposava la construcció d'una presa de gravetat de 44 m d'altura total, amb un sobreeixidor de llavi fix situat en el marge esquerre, amb una capacitat de desaiguament de 200 m³/s. L'altura de presa estava condicionada per la línia de ferrocarril Madrid-Cartagena, per a la qual seria necessari construir una variant.

Després de l'aprovació de l'Avantprojecte, al gener de 1930, es va procedir a redactar el Projecte del pantà de Camarillas (Almadenes del riu Mundo), subscrit per D. Donato Paredes Granados a l'agost de 1930 i aprovat a l'abril de 1931.

Els usos previstos de la presa projectada eren la laminació d'avingudes, regulació de cabals per a regs i abastiment d'Hellín i producció d'energia hidroelèctrica.

La capacitat d'embassament adoptada va ser la màxima compatible amb la línia de ferrocarril Madrid-Cartagena, xifrada en 38,4 hm³. Calia en qualsevol cas una variant de la línia fèrria d'uns tres quilòmetres de longitud, per a eliminar l'efecte nociu de l'embassament sobre els terraplens d'aquella, alguns d'ells d'elevada altura.

Foto Embalse de Camarillas

Les obres van donar començament l'any 1932; van ser desglossades en diversos grups que es van executar separadament, uns per administració i altres per contracta. La part principal de cos de presa, sobreeixidor i obres complementàries dels desaiguaments de fons i preses d'aigua es va adjudicar a l'empresa Marcor, SA al juliol de 1932.

A l'octubre de 1934 l'enginyer D. Angel Elul Navarro va redactar el Projecte Reformat del pantà de Camarillas (Almadenes del riu Mundo). Les causes principals que ho van motivar van ser:

Dificultat d'extracció de les pedreres de blocs per a la maçoneria hormigonada prevista com a fàbrica de la presa

  1. Inestabilitat del terreny observada en excavar per a construir el canal col•lector del sobreeixidor
  2. Necessitat d’executar sondejos i injeccions tant en fonament com en vessants
     

El Projecte Reformat va ser aprovat al desembre de 1934 mitjançant una Orde en què també es prescrivia la paralització de les obres fins que no es resolguera sobre la possible ampliació de la capacitat d'embassament; també feia referència a la necessitat d’estudiar la importància de les falles trobades en la tancada. Al Gener de 1935 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va ordenar que es procedira amb urgència a l'estudi de l'ampliació del pantà de Camarillas basant-se en l'informe del Consell d'Obres Hidràuliques. L'estudi hauria de tindre en compte el paper de l'embassament al conjunt d'obres i regs del Segura, considerant aspectes tant tècnics com econòmics.

Les obres van continuar pràcticament paralitzades fins al començament de la Guerra Civil.

Al febrer de 1941 l'Enginyer senyor Joaquín Blasco Roig va iniciar els treballs de reconeixement de les obres executades i de recopilació i investigació d'antecedents, a fi de disposar de la informació prèvia sobre el controvertit problema del pantà de Camarillas i estudiar-ne una solució definitiva.

Al desembre de 1943 el mateix enginyer va firmar el Projecte de terminació del pantà de Camarillas, que es va aprovar al maig de 1945 amb la prescripció d'arreplegar les observacions del Consell d'Obres Públiques.

En concret es proposava acabar la construcció de la presa en fases observant les precaucions següents:

  • Executar el dic fins a aconseguir la cota CP=336,50 i, una vegada comprovat el bon comportament del vas quant a impermeabilitat, completar l'execució de la presa i construir la variant del ferrocarril.
  • Calia observar el comportament de la vessant esquerra, on s'ubicava el sobreeixidor. Fins que no es decidira sobre este punt funcionaria com a sobreeixidor el túnel de descàrrega construït, la qual cosa suposava desaprofitar els 4,72 m superiors d'embassament.
  • Comprovada l'estabilitat de la vessant es procediria a construir la cubeta del sobreeixidor. En cas contrari, s'utilitzaria el túnel construït, que funciona en càrrega, dotant-lo d'una comporta automàtica en la seua entrada, amb la qual cosa seria utilitzable l'embassament total.

Al Projecte de Terminació l’acompanyaven dos projectes annexos de sobreeixidor i variant del ferrocarril. En 1947 la D.G.O.H. va ordenar la redacció d'un projecte complementari, que va ser subscrit a l'abril de 1947 per l'Enginyer senyor Emiliano Sáizar Irarzábal davall el nom de Projecte de presa, preses d'aigua i sobreeixidor, complementari del de terminació del pantà de Camarillas.

El projecte de referència incloïa un estudi hidrològic en què, per a fixar la capacitat del sobreeixidor, s'admetia la simultaneïtat de les puntes d'una crescuda de 278 m³/s per desaiguament de Talave i d'una altra de 150 m³/s de la rambla de Minateda, amb la qual cosa s’obté un cabal màxim de 428 m³/s.

La solució proposada, considerada la més econòmica, consistia a acceptar íntegrament la disposició de la presa, galeries de fons i preses d'aigua del Projecte de Terminació de 1943 i només modificar el sobreeixidor previst en este últim projecte.

Foto Embassaments de Camarillas
 

Finalment, al maig de 1953 es va adjudicar l'execució de les obres a l'empresa Construcciones Civiles, SA; d’esta manera es van reprendre els treballs després de quasi vint anys. Al setembre de 1954 es va agregar a la Contracta les obres de la variant del ferrocarril.

A l'agost de 1956 es redacta el Projecte Reformat del modificat de presa, preses d'aigua i sobreeixidor complementari del de terminació del pantà de Camarillas, terme municipal d'Hellín (Albacete), l'autor del qual va ser l'enginyer de camins D. Emiliano Sáizar Irarzábal, i que va ser aprovat al desembre de 1956.

En este document, i atesa la insuficiència del sobreeixidor del marge esquerre, es projectava un altre sobreeixidor en el marge dret amb capacitat de 200 m³/s.

Les característiques d'estos dos sobreeixidors responien ja en línies generals al finalment construït.

Al maig de 1958 va ser subscrit per l'Enginyer de Camins senyor Emiliano Sáizar Irarzábal el Segon Projecte Reformat de presa, preses d'aigua i sobreeixidor, complementari del de terminació del pantà de Camarillas, terme d'Hellín (Albacete) que es va aprovar a l'agost de 1958.

En esta segona reforma s'incloïen modificacions que afectaven les injeccions i la variant del ferrocarril. Finalment, al juny de 1959 es va redactar pel mateix autor un Tercer Projecte Reformat que arreplegava increments en diverses partides, la més important la que afectava les injeccions en les pantalles laterals.

Sense majors incidències, les obres van finalitzar al maig de 1961. El Projecte de Liquidació va ser redactat al novembre de 1964 per l'enginyer de camins D. Justo Llácer Barrachina.
 

Dibujo Embassaments de Camarillas
 

abans següent tornar