Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Crevillent

Embassaments

Embassament de Crevillente

Antecedents.

El Canal de Crevillent discorre aigües avall del partidor homònim emplaçat en el Canal Posttransvasament del Marge Esquerre (CPMI), a l'altura de l'encreuament d'esta infraestructura amb la rambla Salada o d'Abanilla. Els cabals que transporta estan assignats a la Sexta Elevació dels Regs de llevant del Marge Esquerre del Segura, en plena conca del Xúquer, la primera presa de la qual es troba en la presa de Sant Antoni en el terme de Guardamar del Segura. En l'Avantprojecte general de les obres principals de conducció i regulació en el Sud-est de l'Aprofitament conjunt Tajo-Segura, 1a fase, aprovat l'1 d'abril de 1971, s'havia previst que este Canal acabara en un sifó de 2,5 km de longitud, per a alimentar directament la capçalera dels regs indicats, materialitzat amb dos canonades de Ø 2 m. amb una capacitat total d'11,4 m³/s. Però la necessitat de regar durant 18 hores al dia i a la demanda va fer que es considerara la possibilitat de construir un depòsit de regulació en cua del Canal, en l'entorn del sifó i a l'altura del barranc del Bosch, perquè emmagatzemara la diferència entre el cabal d'arribada i el subministrat per als regs. La morfologia del territori on implantar el depòsit i el volum associat, només deixava possibilitat de materialitzar-lo mitjançant el tancament d'un llit natural amb una presa. La viabilitat d'esta presa estava pendent de l'informe geològic i geotècnic que, preceptivament, havia d'elaborar el Servici Geològic d'Obres Públiques (SGOPU).

Foto Embassaments de Crevillente

El 14 d'abril de 1971, el director Tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Segura va sol•licitar este document al dit Organisme qui, al desembre de 1972, va emetre l'informe Geològic sobre l'Embassament de Crevillent (Terme Municipal de Crevillent, Alacant) en el qual concloïa la viabilitat de construir l'esmentat embassament mitjançant una presa de fins a 45 m d'altura, en l'encreuament del barranc del Bosch amb la carretera N-330. El 13 de març de 1973 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va aprovar la redacció del projecte corresponent.

El Projecte de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent (Alacant) va ser redactat per l'enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Segura, D. Alfonso Botía Pantoja, en setembre de 1974, quan les principals obres de conducció i regulació de l'Aprofitament conjunt Tajo-Segura, dins de la conca del Segura, ja estaven executant-se i tenien un termini de finalització fins al 31 de desembre de 1974. El projecte va estudiar dos possibles alternatives per a l'explotació conjunta del sistema Canal de Crevillent–Depòsit Regulador. En la solució 1, que és la que finalment es va triar, el Canal de Crevillent transportava per gravetat el cabal instantani fins als canals de la zona regable, i els excedents es derivaven per bombament al depòsit regulador creat per la presa de Crevillent. L'altura necessària de presa era de 55 m sobre fonaments i el volum de l'embassament que es creava era d'uns 14 hm³. En la Solució 2, el Canal de Crevillent abocava per gravetat al Depòsit, on es regulaven les diferències diàries entre les aportacions i les demandes, que se subministraven directament a través de la presa des de l'embassament. Esta diferent concepció del sistema hidràulic conduïa a una altura de presa de 29 m. i a un embassament d'1,5 hm³ de capacitat.
 

Foto Embassaments de Crevillente

El projecte va ser aprovat per la DGOH amb data 12 d'agost de 1977, a l'efecte d'informació pública. En el mateix ofici de la DGOH s'ordenava a la Confederació Hidrogràfica del Segura que procedira a desglossar el projecte de la variant de la carretera CN-330, per a la seua tramitació independent, i també a introduir en el projecte de la presa les recomanacions i modificacions propugnades en l'informe del Servici de Vigilància de Preses. Però este projecte no seria definitiu ja que, durant el transcurs de la construcció de la presa, va ser necessari redactar dos projectes Modificats i un projecte Complementari.

Com a conseqüència del tràmit anterior, es va redactar el Projecte Modificat 02/79 del Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”, firmat per D. Alfonso Botía Pantoja, en el qual ja es donava complida resposta a les indicacions de la DGOH, en segregar el projecte de la carretera i tramitar-lo davant de la Direcció General de carreteres, i incorporar totes les modificacions de l'informe del servici de Vigilància de Preses.
 

Foto Vista aigües avall de la presa
Vista aigües avall de la presa

El termini d'execució estipulat era de 24 mesos a comptar de la data de firma de l'acta de replantejament. El 4 de maig de 1982, l'enginyer director de les obres va informar favorablement davant de la Superioritat, la proposta del contractista de canviar la secció tipus de la presa, des d'escullera amb nucli impermeable, a tot u, la qual cosa implicava majors talusos i volums de presa, encara que la petició no significava un augment del pressupost. La causa al•legada era que les pedreres previstes no podien proporcionar el volum suficient d'escullera, per la qual cosa calia recórrer a altres més allunyades, amb la qual cosa s'encariria el pressupost de les obres. Per a evitar-ho proposava modificar la secció projectada, conservant el nucli, substituint les esculleres dels espigons per un tot un procedent de les proximitats de la tancada, protegit amb escullera i prolongant els filtres d'aigües avall fins a l'exterior.

Foto Embassament de Crevillente
 

El 6 de juny de 1982, la DGOH va autoritzar la redacció del Projecte 05/83 de “Modificació núm. 1 de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”, amb una ampliació del termini de tres mesos, és a dir, fins al 31 de desembre de 1984. Este projecte va ser aprovat el 24 de gener de 1984. Durant l'execució dels treballs d'excavació del fonament es va descobrir que les margues de la base es trobaven molt meteoritzades, la qual cosa obligava a augmentar la profunditat excavada i, paral•lelament, el material de rebliment necessari.

Per a considerar l'increment de cost que l'augment del volum de les excavacions, nucli, espigons i formigons de revestiment de galeries implicava, la DGOH va autoritzar el 21 de maig de 1984, la redacció del Projecte 09/84 de “Modificació núm. 2 de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”. Este projecte va ser aprovat tècnicament i definitivament el 21 de novembre de 1984, i es va incrementar el termini d'execució en sis mesos.
 

Foto Vista del sobreeixidor en l'estrep esquerre
Vista del sobreeixidor en l'estrep esquerre.
 

També es va procedir a redactar, a fi d'executar diverses actuacions addicionals que milloraven el funcionament i aprofitament del Depòsit Regulador, el Projecte 07/85 de “Obra Complementària núm.1 del Depòsit Regulador de Crevillent”.

Les obres es van acabar al març de 1986, complint amb el termini finalment estipulat. La recepció provisional es va realitzar el 15 de juliol de 1986 i la definitiva el 22 de juliol de 1987.


abans següent tornar