Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Juan José Bautista

Embassaments

Embassament de José Bautista

Antecedentes.

El Guadalentín, afluent del Segura, és un riu amb un règim molt irregular, que pot passar d'estar completament sec a presentar una avinguda de grans proporcions.

Dins del període dels últims 130 anys, és necessari recordar, entre altres, les riuades següents:

  • Octubre de 1879 (Riuada de Santa Teresa): Va produir a Lorca una punta de 1.510 m³/s, i va ocasionar 13 morts i copiosos danys.
  • Setembre de 1891 (Riuada de San Jacinto): Superior a l'anterior, i gràcies a l'existència de la presa de Puentes, situada en capçalera de la conca, la comarca es va salvar d'una catàstrofe sense precedents.
  • Juny de 1900 (Riuada de San Aniceto): Superior a la de Santa Teresa, va inundar el barri de San Cristóbal a Lorca.
  • Octubre de 1948: El cabal estimat en el pont de la carretera de Múrcia a Granada va ser superior a 800 m³/s.
  • Octubre de 1973: Segons un informe del Centre d'Estudis Hidrogràfics, el cabal màxim aigües avall de l'embassament de Puentes va aconseguir els 2.000 m³/s, mentres que al canal d'El Paretón (situat a la zona mitjana de la conca) van arribar uns 1.500 m³/s.

Una altra característica d'este riu és la gran quantitat de sòlids en suspensió que arrosseguen les seues aigües, causant problemes d'aterraments; de tot això dóna idea la traducció del seu nom en àrab, que significa riu de fang.
 

Foto Embalse de José Bautista

Tenint en compte estes característiques del Guadalentín, han sigut moltes des d'antuvi les actuacions tendents a pal·liar, en la mesura que es puga, els perniciosos efectes de les seues riuades. Entre elles cal esmentar:

  • En la confluència dels rius Vélez i Luchena, rius de capçalera de la conca, i on es produïxen les màximes intensitats de precipitació -el primer és el principal causant de grans avingudes històriques, com la d'octubre de 1973-, s'ubiquen les preses de Puentes. L'antiga presa, situada aigües avall de la nova presa de Puentes, va ser construïda a finals del segle passat per a atendre la demanda de regadiu i ha quedat fora de servici en construir-se la nova presa.

    Les preses de Puentes complixen un important paper en la defensa contra inundacions. En 1973, sense estar construïda la nova presa de Puentes, es va produir abocament per coronació en l'antiga presa, la qual cosa va posar de manifest la necessitat de recréixer-la, o com va ser el cas, la necessitat de construir una nova presa en eixa localització que creara un embassament de major capacitat.
  • Aigües amunt de Puentes, i situat en el riu Luchena, es troba l'embassament de Valdeinfierno que, a pesar d'haver sigut recrescut es troba en l'actualitat quasi completament aterrat i pràcticament sense capacitat de regulació.
  • Aigües avall de la presa de Puentes, es troba el canal de derivació d'El Paretón, concebut per a conduir directament al mar part de les avingudes del riu Guadalentín. Projectat a principis del segle XX amb una capacitat aproximada d'uns 200 m³/s, se va anar ampliant posteriorment, i en 1973, després de la riuada, es va incrementar la seua capacitat fins als 600 m³/s.
  • Finalment, hi ha un llit artificial molt antic (anterior a 1651, data de la històrica riuada de Sant Calixt), per a derivar les aigües del Guadalentín, evitant el seu pas per la ciutat de Múrcia. Es coneix amb el nom del Reguerón. La seua capacitat màxima s'estima en uns 250 m³/s, encara que en alguns punts puga desbordar amb cabals inferiors.

Els desbordaments del canal d'El Reguerón afecten la Vega d'Alcantarilla i Múrcia.

Respecte a les obres de l'embassament de José Bautista els antecedents més concrets deriven del Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura.

Foto Embalse de José Bautista

Al maig de 1977 va ser redactat, sota la direcció de l'Enginyer senyor José Bautista Martín, el Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura. Este document es va aprovar definitivament el 12 de novembre de 1978, després d'un expedient d'Informació Pública, i es va ordenar a la Confederació Hidrogràfica del Segura la redacció dels projectes inclosos.

Una de las obras prioritarias incluidas en dicho Plan General era la Presa del Romeral, para la laminación de las riadas del Guadalentín. Este proyecto se redactó en 1985 con solución de presa de gravedad.

Amb motiu de les riuades succeïdes en les regions de Múrcia i València al novembre de 1987, es van adoptar mesures d'urgència, incloses en el R.D. 4/1987 de 13 de novembre, per a reparar els danys causats per les inundacions en les comunitats autònomes esmentades; figurava en l'annex 1 de l’esmentat R.D. la relació de les obres a ejecutar, entre les quals figurava novament la Presa del Romeral.

L'any 1989 es van realitzar uns reconeixements complementaris de la tancada, les conclusions dels quals van servir de base per a la redacció del Plec de Bases del Concurs de projecte i construcció de la Presa del Romeral. L'anunci de la licitació es va realitzar amb data 13 de juliol de 1990, i en la Clàusula Addicional Tècnica del mateix s'assenyalava que la solució estructural hauria de correspondre a una presa de materials solts amb sobreeixidor lateral.

Foto Embalse de José Bautista

El 30 de gener de 1993 les obres van ser adjudicades definitivament, firmant-se l'acta de Replantejament el 17 de juny de 1993.

Iniciades les excavacions, i segons es preveia en el projecte seleccionat, es va procedir a la realització de les investigacions geològiques i geotècniques complementàries de la tancada. Amb la nova informació demanada es va constatar fefaentment que les característiques del terreny de la fonamentació de la presa en la tancada principalment eren millors que les suposades en la fase de Concurs.

A la vista d'això, amb data 19 de maig de 1994 es va sol·licitar a la Direcció General d'Obres Hidràuliques autorització per a redactar la Modificació núm.1 del Projecte; es va adoptar una solució estructural de presa mixta amb abocador sobre el llit i dic de tancament de terres en l'estrep esquerre, sense increment de pressupost.

Amb data 15 de juny de 1994 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va autoritzar la redacció de la Modificació núm.1, en els termes sol·licitats.

Amb data 19 de desembre de 1994 és aprovada Tècnicament i Definitivament la Modificació núm.1 al PROJECTE DE LA PRESA DEL ROMERAL.-T.M. DE LIBRILLA (MÚRCIA).

Amb data 9 d'octubre de 1995 es va sol·licitar autorització per a la redacció del Projecte d'Obres Complementàries núm.1, i es va aprovar la seua redacció amb data 5 de desembre de 1995.

El 2 d'agost de 1996 es va sol·licitar a la Direcció General d'Obres Hidràuliques autorització per a la redacció de la Modificació núm.2 del Projecte.

Amb data 20 de setembre de 1996 la Direcció General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües va autoritzar la redacció de la Modificació núm.2 de les Obres, en els termes sol·licitats, assenyalant en l'ofici que es procedira a la suspensió temporal parcial de les obres afectades. L'Acta de Suspensió Temporal Parcial es va firmar amb data 4 d'octubre de 1996.
 

Foto Embalse de José Bautista

Les obres van concloure el 30 de desembre de 1999, i es va procedir a la recepció provisional amb data 19 de juny del 2000 i a la recepció definitiva el 22 d'octubre del 2002.

A petició de diverses institucions i organismes, la presa d'El Romeral va passar a denominar-se presa José Bautista Martín, per resolució de la direcció d'Obres Hidràuliques de 3 d'abril de 1997.

Foto placa embalse de José Bautista
 

abans següent tornar