Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Juan José Bautista

Embassaments

Embassament de José Bautista

Marco territorial.

Característiques físiques de la conca.

La conca vessant del riu Guadalentín està situada a la zona sud-occidental de la regió de Múrcia, entre les serres de Lavia, Cambrón, Espuña i del Cura, al Nord, i les de Las Estancias, La Carrasquilla, Almenara i Carrascoy al Sud i Sud-est. La divisòria de la conca interceptada per la presa de José Bautista Martín troba a la divisòria de la conca general del Guadalentín a la sierra del Cura, al Nord, i a la sierra de Carrascoy al Sud.
La conca vessant interceptat per la presa té una superfície de 3.142 km² i es desenvolupa entre l'elevació 111 m.s.n.m. en la tancada i l'elevació 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo, a la sierra de María, en la capçalera del Riu Caramel o Alcaide.
L'embassament té una capacitat a nivell del llindar del sobreeixidor (131,50 m.s.n.m.) de 5,55 Hm³ i ocupa una superfície de 80 ha.
Els municipis afectats per la superfície de l'embassament són els de Librilla i Alhama de Múrcia.
En la conca s'observen els tres matisos del clima mediterrani -àrid, semiàrid i subhumit-, sobretot per la presència de la Sierra de Espuña. El clima àrid apareéis en les parts més baixes, sobretot en la vall del Guadalentín i fins als 600-700 metres d'altitud en les serres. Es caracteritza per unes temperatures mitjanes anuals de l’ordre dels 18 ºC i una pluviometria inferior als 300 mm. El matís semiàrid només es presenta en les cotes superiors als 600-700 metres d'altitud i es caracteritza per unes temperatures mitjanes que oscil·len entre els 14 i els 18 ºC i una pluviometria que se situa entre els 300 i els 500 mm. A partir dels 900-1000 metres d'altitud apareix el matís subhumit amb temperatures inferiors als 14 ºC de mitjana anual i pluges superiors als 500 mm.

pujar

Geologia.

Geologia i geotècnia del vas.

La zona inundada pel vas de l'embassament afecta fonamentalment materials de l'edat quaternària.

També, encara que en molta menor mesura, a la zona pròxima a la presa s'inunden materials miocens, constituïts per les mateixes fàcies que formen les tancades.

Quant als materials quaternaris que constituïxen el vas, són:

  • Argiles i margues blanco-grisàcies i blanc-groguenques; corresponen a les sigles Qm en la cartografia geològica.
  • Estos materials cobrixen pràcticament la totalitat de la superfície afectada pel vas, i també gran part del fons de la vall del Guadalentín.
  • Al·luvials actuals i terrasses del riu Guadalentín (Qal i Qt); ocupen les zones deprimides donades pel llit del riu i àrees adjacents.

Geomètricament se situen sempre davall les argiles i margues quaternàries (Qm) que els fossilitzen. Quan apareixen, es tracta en tot cas de xicotets afloraments pròxims a la tancada; és allí on les argiles i margues (Qm), constituents majoritàries del vas s'han erosionat. També hi ha un xicotet aflorament en el llit del riu pròxim al pont de la carretera local de Librilla a Casas Nuevas, que es veu afectada per l'embassament.

En l'aspecte tectònic no cal ressenyar cap accident, com ara fractura o plec, que afecte la zona del vas. Es tracta en tot cas de l'acumulació de margues i argiles (Qm), amb estratigrafia horitzontal.

En l'aspecte geotècnic, hi ha un factor d'importància a considerar i és la fàcil erosionabilitat de les margues (Qm), que formen el vas. En efecte, els cursos d'aigua generats en els períodes de pluja més o menys torrencials donen lloc a profunds solcs que tallen estes margues i produixen la seua immediata erosió. Així mateix, es produïxen lliscaments de vessant, en les zones en què el curs del riu toca el talús d'una o altra vessant. No es tracta de lliscaments importants, sobretot per causa de la poca altura de les vessants del llit a la zona d'aigües amunt de les tancades on el vas s'eixampla, i forma una plana de baixa cota (vall del Guadalentín), però superficialment hi ha alguns d'envergadura.
 

Geologia i geotècnia de la tancada.

La tancada de la presa de José Bautista Martín, en el riu Guadalentín i terme municipal de Librilla (Múrcia), ha sigut investigada amb detall en diverses ocasions.

El riu Guadalentín entra en el substrat Miocé a la zona de la tancada. La consulta de la foto aèria i la cartografia geològica de detall no permeten assegurar l'existència o absència de falles més o menys importants que compartimenten el substrat miocé a la zona on s'ubica la presa. Hi ha símptomes d'algunes falles verticals seguint l'alineació del riu però tal extrem, fins ara, ha sigut difícil de confirmar.

Entre els últims reconeixements es va incloure la realització de tres sondejos, un en el llit i altres dos en les vessants, de manera que pogueren aportar certa informació sobre les possibles falles suposades en informes anteriors.

Sondeig del llit.

Els materials que apareixen en el sondeig del llit són depòsits miocens (s'han datat determinant els seus microfòssils). La litologia és variable al llarg del sondeig. Hi ha des de llims argilosos carbonatats (que podrien denominar-se margues) fins conglomerats, escassament cimentats.

En la columna litològica només es van distingir tres tipus de terreny:

  • Conglomerats de ciment argilós
  • Margues argiloses (o argiles margoses) de color marró o marró rogenc
  • Microconglomerats i/o arenoses amb ciment calcari

Mitjançant el sondeig del llit es va detectar una zona de grossària considerable formada per conglomerats, la deformabilitat de la qual és la més baixa de les trobades en l’esmentat reconeixement.

A més profunditat les graves apareixen cada vegada amb menys freqüència i ja per davall de la cota 70 m.S.N.M no tornen a aparéixer en els quasi vint metres següents reconeguts amb el sondeig del llit.

Sondeig de l'estrep esquerre.

El sondeig de l'estrep esquerre indica una formació de litologia semblant encara que en la part superior es detecten sòls diferents (llims blanquinosos carbonatats, graves i una capa d'argila margosa grisa) que són, probablement, depòsits quaternaris.

Els conglomerats de ciment argilós són menys freqüents en este sondeig. El terreny apareix format per materials més fins.

Al final del sondeig la recuperació de les margues és clarament millor que en les zones més succintes.

Sondeig del marge dret.

Este sondeig travessa el Miocé des de la seua boca. A la zona situada sobre el nivell del llit (cinquanta primers metres) hi ha conglomerats cimentats. S'han recuperat testimonis íntegres que després han donat resistències altes en el laboratori. Estos conglomerats alternen amb margues argiloses semblants a les trobades en el llit i en l'estrep esquerre.

La zona més profunda del sondeig indica l'existència predominant d'arenoses poc cimentades que es recuperen com a arenes en fer els sondejos.

La presència d'arenoses en l'estrep esquerre i la seua absència en els altres sondejos fan pensar que hi ha una discontinuïtat pròxima al peu del marge dret.

Les diferències de grossària dels nivells de conglomerats de ciment argilós trobats en els distints sondejos del llit fan pensar que la presència de conglomerats és erràtica.

En qualsevol cas la disminució de l'abundància de conglomerats des del llit cap al marge esquerre i sobretot, dins de la zona del llit, amb la profunditat, és un fet apuntat ja en altres reconeixements i que s'insinua també en estos sondejos.
 

pujar

 

abans següent tornar