Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Pliego

Embassaments

Embassament de Pliego

Antecedents.

La Conca del Segura és, entre totes les del territori nacional i al llarg de la història, la que més catàstrofes ha patit com a conseqüència d'inundacions produïdes per avingudes.

Foto Embassament de Pliego

Hi ha ressenyes històriques de quasi cinc-cents anys on s’esmenten els desastres suportats a la zona a causa d'estos fenòmens meteorològics, entre els quals es poden destacar pèrdues de vides humanes.

Durant els segles XVIII i XIX es van dur a terme algunes obres en la conca del Segura a fi de garantir el seu màxim aprofitament: és el cas dels embassaments de Puentes, en el riu Guadalentín, i el de Valdeinfierno, en el seu afluent Luchena.

Al començament del segle XX va començar la construcció sistematitzada d'embassaments en la capçalera dels rius, en concordança amb un avantprojecte que va ser elaborat en 1887 per D. Ramón García i D. Luis Gaztelu, per a pal•liar les conseqüències devastadores de la riuada de Santa Teresa, en 1875. D'eixa època són els embassaments de Fuensanta i Cenajo, en el riu Segura, els de Talave i Camarillas en el riu Mundo; el d'Alfons XIII en el Quípar, el de Santomera a la rambla Salada, el de La Cierva en el riu Mula i el d'Argos en el riu Argos.

Foto Embassament de Pliego

L'ampliació de les zones de reg, especialment en les Vegues baixa i mitja del riu Segura, va ocasionar l'estretiment del riu Segura fins a reduir la capacitat del llit en alguns trams a tan sols 100 m³/s.

La construcció d'un embassament que laminara les avingudes en el riu Pliego va ser ja estudiat en 1937 per l'Enginyer D. Juan Alcaraz Pavía; el projecte es va denominar pantà de Pablo Iglesias. Posteriorment D. Enrique Albacete Ayuso va redactar, en 1940, el Projecte de Transvasament del riu Pliego al pantà de Corcovado, que després es denominaria de La Cierva.

Al maig de 1977 es va redactar el “Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura”.

Entre les obres prioritàries incloses en l’esmentat Pla es trobava la Presa de Pliego.

Foto Embassament de Pliego

El projecte de la “Presa de Pliego” va ser redactat amb data juny de 1987; s’hi va incloure la construcció d'una presa a la rambla de Doña Ana, com a tancament complementari a la Presa de Pliego, denominada Presa de Doña Ana.

D'entre les possibles tancades previstes en el citat “Pla General”, en l'estudi de solucions del Projecte es va considerar com la més idònia la tancada del Molino de Carrancha, amb una conca receptora de 206 km²

Per a cobrir la pràctica totalitat de la conca es va optar per projectar una segona presa complementària de la presa de Pliego a la rambla de Doña Ana, afluent pel marge esquerre del riu Pliego, aigües avall de l'emplaçament seleccionat per a la presa de Pliego.

En l'estudi de solucions del Projecte es van analitzar les tipologies següents:

1) Presa abocador de formigó de planta recta.
2) Presa abocador de formigó de planta corba.
3) Presa heterogènia de terres amb nucli i escullera de protecció.

Atés que els pressupostos resultaven molt semblants es va optar per la presa de formigó en planta corba per considerar que reunia una sèrie d'avantatges de tipus funcional enfront de la presa de terres, i avantatges de tipus resistent enfront de la de formigó de planta recta.

Foto Embassament de Pliego

Al juliol de 1988, el Servici de Vigilància de Preses va emetre un informe en el qual va recomanar la necessitat de procedir a impermeabilitzar el terreny en el seu estrep dret, la qual cosa impedia el risc de tubificació dels materials existents, llims plioquaternaris que conformaven la plataforma superior d'esta marge de la tancada. A més recomanava la necessitat de realitzar una nova campanya de reconeixement geològic que permetera conéixer la morfologia del contacte entre el plioquaternari i l'Oligocé en l’esmentat estrep.

Les obres del projecte de la Presa de Pliego, que incloïen la Presa de Doña Ana, es van adjudicar mitjançant concurs i per acord del Consell de ministres de data 14 d'octubre de 1988 amb un termini d'execució de 36 mesos.

L'Acta de Comprovació de Replantejament es va subscriure el 21 de novembre de 1988.

Al novembre de 1988 es va redactar el “informe geològic complementari i proposta de solucions per a la impermeabilització de l'estrep dret de la Presa de Pliego”, que proposava una sèrie de mesures per a la impermeabilització de l’esmentat estrep, d'acord amb les recomanacions de l'informe de Vigilància de Preses.

Al maig de 1989 va ser redactada la Modificació núm. 1 de la Presa de Pliego, que arreplegava les actuacions necessàries per a la impermeabilització i consolidació de l'estrep dret.

Durant l'execució de les obres es va considerar la conveniència d'efectuar algunes modificacions sobre el que preveu el projecte: fonamentació d'estreps de viaductes, desaparició de rematades davall la calçada de coronació, substitució de mur de formigó per gabions aigües avall en marge dret i nou disseny de la presa de Doña Ana; es va sol•licitar al desembre de 1990 autorització per a redactar la Modificació núm. 2, que va ser autoritzada amb data 9 de juliol de 1991 i redactada al setembre del mateix any.

Al desembre de 1992 es va sol•licitar autorització per a redactar el “Projecte d'Obres complementàries núm. 1 de la presa de Pliego. Reposició de servitud i millora de les instal•lacions”, que es va redactar amb data febrer de 1993. Estes obres es referien a la presa de Pliego, a excepció d'un enganxall per a l'alimentació elèctrica en l'embassament de Doña Ana, i es poden resumir de la manera següent:

  • Reposició definitiva de servituds de reg i de passos a les finques afectades.
  • Obres complementàries de les variants, on s'incloïen les cunetes i drenatges, barreres de seguretat i senyalització.
  • Desviació de la línia telefònica i entroncament de línies elèctriques. S'incloïa la desviació de la línia telefònica de Pliego a Casas Nuevas i dos enganxalls per a l'alimentació de les preses, un per a Pliego i un altre per a Doña Ana i un altre més subterrani per a entroncament amb el C.T. de Pliego.
  • Condicionament provisional de camins afectats.
  • Demolicions i adequació del llit, consistent a condicionar el llit demolint l'atall i contraatall..A
  • Millora d'impermeabilitat i seguretat de la presa, mitjançant l'execució d'una pantalla d'impermeabilització des de la galeria.
  • Aparells de control. Mitjançant la instal•lació de piezòmetres a la zona de l'estrep dret i l'entubament del pèndol invers.

abans següent tornar