Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Santomera

Embassaments

Embassament de Santomera

Marc territorial i administració..

Característiques físiques de la conca.

Les característiques fonamentals de l'embassament de la presa de Santomera són les següents:

Característiques fonamentals
Nivell de coronació
101,50
Capacitat de l'embassament
26,29 hm³
Superfície de l'embassament
263,4 ha
Longitud de riu embassat
5,08 km
Longitud de costa
28,6 km
Superfície de la conca pròpia
152,78 km²
Superfície de la conca total
500,43 km²
Altitud màxima de la conca
1 372 m

pujar

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

El nucli urbà de Santomera està situat just en el costat Nord de la Vega Baixa del Segura, a uns 4 km del riu. Darrere del poble es troba una extensió relativament plana, d'uns 6-7 km² d'extensió, limitada per la cota 50, xicoteta vall al•luvial desenvolupada en l'últim tram del curs de la Rambla Salada o de Santomera, vorejada en ambdós marges per pronunciats relleus topogràfics. Per l'esquerra, la prolongació occidental de la Sierra de Orihuela, que s'aconseguixen altures de 500 m; per la dreta, la de Los Cantalares, no tan alta, que arriba fins els voltants del poble (punta del Bermejo).

A l'Oest de la Sierra de Orihuela hi ha una sèrie de xicotets turons aïllats (pujols), que arriben fins a la tancada de la presa.
 

Geologia i geotècnia del vas.

L'edat dels materials aflorants a la zona va des del Trias, únic representant de tota l'era Secundària, fins al quaternari. A continuació s'exposa l'esquema litològic de les diverses formacions.

Triàsic. L'àrea d'estudi forma part de la zona interna de les Serralades Bètiques, la que sol denominar-se Zona Bètica. Dins d'esta, les formacions triàsiques representades s'atribuïxen al complex Ballabona-Cucharón. La memòria geològica distingix en el full d'Orihuela tres unitats tectòniques que designa per: Túnel, Bermejo i Orihuela. A la zona d'estudi tots els materials triàsics pertanyen a la unitat Bermejo, en la qual al seu torn es diferencien la formació Mina i la formació Cantalares.

  • La formació Mina, representada al llarg de la carretera general, entre Campillo i Monteagudo, consistix essencialment en quarsites i pissarres; se li suposa una grossària de 300-400 m.
  • La formació Cantalares, estratigràficament superior a l'anterior, està constituïda fonamentalment per roques carbonatades. La litologia d'esta formació és molt variable, i s’hi diferencien 5 sèries, cada una de les quals, excepte la més alta, conté calcàries, calcàries dolomítiques o dolomies de colors diversos, roques margoses i pissarroses. Les calcàries solen ser molt silícies, hi ha bancs cuarcítics, i són abundants les intercalacions de grauwackes i algeps, este últim en bancs de diversos metres. En el contacte entre les dues formacions, apareixen metabasites (E1), masses d'origen volcànic en disposició concordant amb els estrats carbonàtics que aconseguixen localment dotzenes de metres de grossària.

Miocé. Apareix només la part superior del Miocé, en fàcies marina i continental. S'atribuïxen al Tortoniense els reduïts afloraments de margues grises i calizo-areniscoses, en el marge dret de l'embassament de Santomera, sediments marins que passen lateralment a un complex conglomeràtic continental. Les margues yesíferes, que ocupen la part nord-occidental, pertanyen a un ampli aflorament, datat com Andaluciense, a què se li assigna una potència aproximada de 400-500 m. Localment apareixen coronades per horitzons continentals de poca grossària, com el que pot veure's en la cua de l'embassament.
 

Geologia i geotècnia de la tancada.

La presa es recolza, pel seu estrep dret, en la formació conglomeràtica, unes pudingues de gran grossària, a base de cantells poc rodats, de procedència triàsica. Estos conglomerats, al Nord concordants amb les margues andalucienses, constituïxen més al Sud l'única representació miocènica, que es recolza directament sobre el triàsic a la zona compresa entre l'embassament i la lloma dels Cantalares.

L'estrep esquerre de la presa es recolza en calcàries amb un cert grau de fisuració, la qual cosa ha originat les importants filtracions que s'han produït en distints episodis de la vida de la presa.
 

pujar

abans següent tornar