Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Mayés

Embassaments

Embassament del Mayés

Marc territorial i administració..

Informació medioambiental

No hi ha dades.

pujar

Geologia i sismologia

Geologia regional

La regió on es troba la Presa del Mayés es troba emplaçada entre les serres de Ricote i Cajal. La zona correspon a un anticlinal amb nucli triàsic, en part diapíric, en el qual han quedat grans masses de calcàries arenoses i margues del Miocé. Entremesclades amb els terrenys del Trias, també apareixen a vegades margues i calcàries possiblement de l'eocé.

Al nord-oest de la zona s'eleva la Sierra de Ricote, principalment en calcàries del Juràsic. La Sierra de Cajal constituïx el flanc nord del gran sinclinal en terrenys del Miocé que s'estén cap al Sud i les calcàries arenoses basals, ací de gran potència, han sigut elevades fins a la verticalitat. Altres dos xicotets sinclinals del Miocé apareixen fallats al sud de Ricote.

Les grans masses de calcàries arenoses i margues del Miocé estan tallades per grans falles, al llarg de les quals a vegades aflora el Trias en forma diapírica. Mereixen destacar-se les falles del flanc nord de la Sierra de Cajal i Rambla del Carcelín, de gran longitud, que arriben fins a l'oest fins prop del ferrocarril Albacete-Múrcia (km 435). Estes han servit per a l'eixida d'una banda de Trias diapírica que, al sud de Villanueva del Río Segura, s'ha vessat sobre les margues del Miocé. Esta falla ha influït notablement en les grossàries del Miocé, molt més reduïts al Nord.

Després del depòsit, plegament i erosió dels materials del Trias, eocé (o Cretaci) i Miocé, es van depositar uns sediments poc consolidats, amb pendents suaus i horitzontals, d'edat recent (quaternari o pliocé) que constituïxen grans cons de dejecció. Estos cons estan formats per materials d'erosió de les serres Ricote i Cajal i s'han depositat amb pendents suaus sobre antics nivells d'erosió, molt plans, en els terrenys margosos. Estos nivells d'erosió en les margues modernament s'han anat erosionant (per descens del nivell de bases) en barrancs molt encaixats que posen al descobert les margues sense alterar.

Geologia i geotècnia de la tancada.

La tancada de la presa del Mayés, situada a la rambla del mateix nom, es troba en les margues del Miocé, que a esta zona tenen rumbs constants (ENE-OSO) paral•lels al llit i cabussaments cap al Sud de l'ordre dels deu o vint-i-cinc graus (10º-25º), encara que molt poc visibles.

Les margues apareixen sanes en els talusos forts recentment erosionats pel riu i es mostren com a margues compactes bastant calcàries (55-60% de CaCO3) amb fractura concoïdal. En els talusos suaus no són visibles les margues sanes i sí el seu recobriment fluvial o d'alteració, que consistix en argiles llimoses ocre-groguenques de plasticitat mitja a baixa. La grossària d'este recobriment d'alteració és d'un (1,00) a tres (3,00) metres.

En el marge esquerre, sobre antics nivells d'erosió de les margues, apareixen depòsits amb pendent suau de graves i arenes quelcom cimentades bastant permeables. Finalment, en el llit del riu hi ha depòsits de graves, arenes i llims a vegades recoberts de pols blanca superficial producte de les sals arrossegades per l'aigua.

La tancada és completament impermeable, si s'exceptua la possible presència d'alguna veta d'algeps i l'existència de depòsits quaternaris en el marge esquerre, davall la zona del sobreeixidor.

Geologia i geotecnia del vaso.

El vas està constituït pels mateixos materials que la tancada, és a dir, per margues amb zones alterades superficials, grava, arenes, llims i argiles en les zones baixes i restes de cons de dejecció o terrasses en la part alta de les plataformes, principalment en el marge esquerre. La seua estructura és la mateixa que la de la tancada, és a dir, les margues tenen rumb paral•lel a la rambla i cabussament suau cap al sud. Igual que la tancada, el vas és completament impermeable i la possible aparició d'alguna veta de guix no presenta cap problema significatiu.

Quan es va definir l'emplaçament de la presa i el seu màxim nivell d'embassament es va procedir a reconéixer la superfície de l'embassament que ocuparia l'aigua. Del reconeixement efectuat es va concloure la completa impermeabilitat del vas, encara que es van percebre algunes zones de permeabilitat en un vall lateral i en l'estrep esquerre de la presa. Les proves de permeabilitat es van efectuar tant a la pressió atmosfèrica –Longitud de trepant-, com a pressió sostinguda mitjançant una bomba. Esta última prova es realitzava després de cada avanç de 5,0 m, amb la qual cosa la possible impermeabilització que podria generar el detritus del trepant a l'omplir les fissures xicotetes, quedava molt reduida perquè l'aigua que s'injectava a pressió les netejava. El resultat de les proves de permeabilitat va determinar que les fissures aconseguien una profunditat molt gran, per la qual cosa es va procedir a realitzar unes injeccions de ciment.

Sismologia

No hi ha dades.

pujar

abans següent tornar