Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > La Pedrera

Embassaments

Embassament de La pedrera

Antecedents.

Els primers estudis de l'embassament de La Pedrera van començar al setembre de 1967 quan el Centre d'Estudis Hidrogràfics (CEH) va elaborar l'Estudi geològic de viabilitat de l'embassament de La Pedrera en què es deduïa la viabilitat d'este embassament, encara que caldria resoldre alguns problemes per a la seua construcció, i la necessitat de continuar aprofundint en els estudis. Es van realitzar noves campanyes de reconeixements geològics i geotècnics i, en el mes de març de 1970, el Servici Geològic d'Obres Públiques va redactar l'informe previ sobre l'embassament i obra de La Pedrera, juntament amb Orihuela i Bigastro (Alacant). Este informe era més optimista que l'anterior, manifestava la possibilitat de construir l'embassament i esperava avaluar, de forma aproximada, el cost econòmic de les tasques de correcció del terreny que calia realitzar a la zona de l'estrep esquerre i dels tossals del marge dret.

El primer projecte de la presa de La Pedrera es va aprovar el 2 de maig de 1973, i immediatament es va obrir el procés de licitació pel procediment de concurs-subhasta. Les obres van començar el mes de juliol de 1973, i un termini d'execució de trenta-sis (36) mesos; es preveia acabar a l'agost de 1976. Però les coses no van anar com estava inicialment previst i va caldre fer quatre ampliacions successives de termini:

  • El 18 de juny de 1976 es va demanar una ampliació d'un any, fins al 31 d'agost de 1977.
  • El 17 de juny de 1977 es va tornar a sol•licitar una pròrroga d'un altre any addicional, fins el 31 d'agost de 1978.
  • El 24 de novembre de 1978, ja acabat el termini anterior, es va sol•licitar una ampliació d'un altre any, fins al 31 de desembre de 1979.
  • Finalment, el 4 de desembre de 1980 es va demanar una ampliació de quatre mesos, fins al 4 de maig de 1981.

El projecte aprovat al maig de 1973 no seria definitiu ja que, durant el transcurs de la construcció de la presa, va ser necessari tramitar dos projectes Modificats i un projecte Complementari.

La recepció provisional de les obres va tindre lloc el 20 d'abril de 1983, mentres que la liquidació provisional té data d'un mes més tard, és a dir, el mes de maig de 1983.
 

Foto Embassament de la Pedrera

Quan les obres civils estaven en avançat estat d'execució es va posar en marxa el Projecte 03/77. Presa del Canal del Camp de Cartagena, relatiu als equips hidromecànics amb els que estaria dotada la presa d'aigua. Estes obres van ser adjudicades el 20 d'abril de 1978 i un termini d'execució fins al 5 de gener de 1980. Les obres van començar el 4 de juliol de 1978 i van patir un procés semblant a les estrictament civils: tres ampliacions de termini successives, una Modificació núm. 1, tres expedients de revisió de preus i una quarta pròrroga per a la terminació fins al 9 d'agost de 1981. Es va complir este últim pronòstic, la recepció provisional es va produir el 8 de febrer de 1983 i l'Acta es va aprovar el 25 de març de 1983.

Quan va sorgir la necessitat de construir la presa de La Pedrera es van estudiar dos possibles llocs on ubicar-la. L'elecció de l'emplaçament depenia d'una sèrie de factors relacionats amb la naturalesa geològica i geotècnica del substrat, la capacitat de l'embassament que es creava, les dimensions de la presa resultant i la facilitat i economia de la construcció. La primera tancada que es va estudiar era la que més capacitat d'embassament originava i es localitzava en l'Arroyo Grande entre el Cabezo Gordo -marge esquerre- i el del Moro, immediatament aigües avall de la seua confluència amb la Rambla d'Alcoriza. Però les condicions geotècniques del terreny van descartar este emplaçament. L'evolució geològica de la zona havia creat un anticlinal de materials margosos, que estan recoberts per argiles procedents de la seua descomposició, i protegits per estrats de roques més blanes -calcària, conglomerats i arenoses-, que va ser arrasat amb el pas del temps fins a produir una inversió del relleu, de tal forma que les margues del vas estan vorejades per elevacions de conglomerats i arenoses. Estos conglomerats travessen transversalment a la primera tancada que es va proposar, per la qual cosa la seua elevada permeabilitat va aconsellar traslladar la presa cap a aigües avall, a la rambla d'Alcoriza en la tancada que formen el Cerro de La Pedrera i el Cabezo del Moro que, encara que creava un embassament de menor capacitat, esta era suficient, s'eliminaven els problemes de permeabilitat i s'acurtava la longitud de presa.

L'elecció de la tipologia de l'estructura -formigó enfront de materials solts- ve determinada per la inadequació del material margós -que perd les seues propietats cohesives en contacte amb l'aigua- per a suportar les càrregues que li transmet una presa de formigó. Es van estudiar tres alternatives de presa de materials solts: homogènia, d'escullera amb nucli central d'argila i d'escullera amb pantalla de parament. L'elecció definitiva va recaure en una tipologia de presa homogènia a causa de la disponibilitat de pedreres als voltants de l'emplaçament -argiles i margues grises blavoses en el vas- i a la inexistència d'aigua en el seu entorn immediat -necessària en grans volums per a compactar l'escullera-, per la qual cosa havia de ser transportada des de distàncies elevades.
 

abans següent tornar