Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > La Risca

Embassaments

Embassament de La Risca

Marc territorial i administració.

Característiques físiques de la conca.

El riu Moratalla naix a 1.450 metres d'altitud sobre el nivell del mar amb el nom d'Alhárabe, al peu de la Sierra de Arcaboche. Després d'un recorregut de 50 km desemboca en el riu Segura, en el paratge denominat de La Esperanza, molt prop del santuari de la Mare de Déu del mateix nom, patrona de Calasparra. En la confluència, el riu Segura porta recorreguts 170,5 km. des del seu naixement i aconseguix la cota 273 msnm; el pendent mitjà del riu Moratalla en tot el seu recorregut és del 2,4%.

Mapa Cuenca aportadora a la Presa de La Risca
Conca aportadora a la Presa de La Risca

 

La conca del riu Moratalla en la seua desembocadura és de 345 km², mentres que en la tancada de la Presa de La Risca es reduïx a 76,8 km².

pujar

Informació mediambiental.

El factor mediambiental va influir d'una manera decisiu en la decisió final adoptada en l'Estudi d'Alternatives realitzat l'any 1989, pels grans avantatges de tipus ecològic que presentava el seu vas respecte a altres opcions considerades en les fases prèvies a la redacció del Projecte.

D'altra banda, fruit de la tramitació ambiental seguida per a la construcció de la presa de la Risca, es va elaborar un Estudi d'Impacte Ambiental que va originar posteriorment la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) corresponent.

Els resultats obtinguts van posar de manifest que en cap cas calien mesures expresses de recuperació, mentres que els impactes causats tampoc eren prou reduïts com per a no realitzar tipus algun de mesures correctores dels impactes.

Les mesures correctores o minimitzadores d'impactes, adoptades a fi de pal·liar les alteracions provocades sobre l'entorn mediambiental amb motiu de la construcció i explotació de la Presa de La Risca, s'exposen breument a continuació:
 

  • Reposició de camins rurals i accessos, i creació de nous passos.
  • Actuacions protectores i correctores en talusos encaminades a preservar i consolidar el paisatge.
  • Tasques de revegetació necessàries per a aconseguir una adequada repoblació, tant de la flora com de la fauna, d'acord amb les característiques intrínseques de les zones afectades, tant de la zona d'obres com del seu entorn, a fi d'emmascarar-les i intentar integrar-les en el paisatge de la zona.
  • Materialització de mesures tendents a preservar, o fins i tot millorar, els hàbitats faunístics existents, mitjançant el desenvolupament d'estudis bioecològics de les zones afectades i la creació de basses en la cua de la presa, fins i tot amb la corresponent vegetació de ribera per a abric i nidificació d'espècies animals.
  • Establiment de mesures compensatòries a la població afectada, bé mitjançant la creació de nous llocs de treball, bé directament a través de compensacions econòmiques.

La DIA, publicada en el BOE núm. 281 de 24 de novembre de 1994, a través de la Resolució de 26 de setembre de 1994 de la Direcció General de Política Ambiental, establix una sèrie de condicionants que comprenen majoritàriament el procés de construcció de la presa, a fi de garantir la conservació de l'entorn mediambiental de la zona afectada.

Així, es van dur a terme, durant la mateixa, una sèrie d'actuacions, les quals s'exposen breument a continuació:

  • Lls productes sobrants de les excavacions es van abocar en llocs on es va intentar contribuïren a la millora, i no a l'empobriment, del lloc en què es van depositar; es va recuperar la terra vegetal que no fóra afectada per les obres i es va efectuar un control sobre els residus per a no causar més deterioraments.
  • Es va realitzar, sobre una superfície total de 2 hectàrees, la repoblació i instal·lació de reg de les zones d'abocament i protecció. La superfície que inunda permanentment l'embassament correspon a la cota inferior del desaiguament de fons, ja que la resta del vas només s'inundarà durant algunes hores d'afecció, mentres dure la crescuda provocada per l'avinguda.
  • Per a l'obtenció d'àrids per a formigons es va utilitzar una pedrera en explotació, a fi d'evitar l'obertura de noves pedreres.

Respecte a l'explotació, en el text de la DIA s'expressen una sèrie decondicionants a complir perquè l'obra es considere ambientalment viable. Entre estos condicionants hi ha un que afecta l'explotació de la presa:

Primera. Protecció de la fauna. "Com que es tracta d'una obra per a laminació d'avingudes exclusivament, els desaiguaments de fons romandran habitualment oberts, de manera que en tant ho permeta la seua capacitat, no s'embassen les aigües ni es procure cap tipus de regulació de cabals, a excepció de l'evacuació laminada de les avingudes, durant les quals tals desaiguaments es maniobraran de forma més convenient."

D'altra banda, la presa de la Risca es troba dins de la zona LIC (Llocs d'Importància Comunitària) denominada Sierra de la Muela amb el codi ÉS6200018, proposta per Acord de Consell de Govern de 28 de juliol del 2000.
 

pujar

Geologia y sismologia.

Geologia regional.

L'embassament de La Risca es troba situat a la zona nororiental de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Dins de les Serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les zones externes, just en el límit entre el Prebètic intern i el Subbètic intern.

Mapa geológico general de las Cordilleras Béticas
Mapa geològic general de les Serralades Bètiques

Geologia i geotècnia del vas.

El vas està constituït per margues, calcàries i arenoses miocens, encara que amb clar predomini dels mateixos materials margue-argilosos que afloren en l'estrep dret de la tancada.

A més, els materials presenten un cabussament, suau, cap a l'embassament, per la qual cosa la impermeabilitat i estanquitat de l'embassament pareixen assegurades.

La impermeabilitat del vas, segons el Projecte Modificat núm.1 de la presa, es veu afavorida pel flux d'aigua, pràcticament continu en la tancada, on el riu Alhárabe actua com dren principal. A més cal tindre en compte que els nivells calcaris no tenen ni grossària ni continuïtat suficient perquè les falles de la zona establisquen vies de comunicació i per tant de fuga cap a valls vinents.

L'estabilitat de les vessants o marges del vas és bona, assegurada pel tipus de materials, la seua disposició estructural, i sobretot per la suavitat topogràfica de l'embassament.

Geologia i geotècnia de la tancada.

La zona de la tancada es caracteritza per l'existència de tres litologies de mur a sostre:

  1. Margues argiloses rogenques: A la zona de la tancada es tracta d'un conjunt margós o margue-argilós, amb zones molt arenoses, format per margues compactes, a vegades molt arenoses i altres areniscoses, amb zones que engloben graves i gravetes (localment conglomerats argilosos). Predomina el color roig teula o rogenc. Apareixen intercalats nivells de color verdós o verd grisenc, en general més arenosos, classificables com arenoses argiloses, que també ocasionalment contenen graves i gravetes.
  2. Calcàries arenoses (calcarenites): Posseïxen zones conglomeràtiques i brechoides; queda recobert cap al W i N pel nivell anterior d'arenoses calcàries, està constituïda a manera de llosa, amb una grossària màxima comprovada de 19 m.

    Està formada per calcàries fossilíferes arenoses, calcàries fossilíferes, calcàries molt arenoses o calcarenites i localment zones conglomeràtiques o brechoides, especialment en contacte amb el nivell margue-argilós.

    Es presenten contaminades en la seua base per les margues argiloses rogenques quan és brechoide o conglomeràtica.

    Són compactes, amb cabussaments subhoritzontals quan s'han pogut identificar en testimonis, són freqüents les juntes etiolítiques.

  3. Arenoses calcàries: Posseïx trams lítics i resistents, i altres molt poc cimentats que pràcticament són arenes quelcom argiloses. En l'estrep esquerre apareixen zones quelcom menys resistents a manera d'arenoses menys cimentades com a conjunt areniscós (pràcticament es tracta d'arenes quelcom argiloses). En general, la unitat presenta un cabussament general d'uns 10º cap al N i localment pareixen concordants amb el nivell calcari inferior.

    Les arenoses calcàries afloren en un tram més superior de l'estrep esquerre. La presa se cimenta sobre les calcàries arenoses (calcarenites) en l'estrep esquerre i en el llit, mentres que en el marge dret la presa se cimenta en les margues argiloses.

    La separació entre les margues argiloses del marge dret i les calcàries arenoses (calcarenites) es produïx mitjançant una falla que s'ha reconegut i cartografiat junt al llit, en el marge dret.

    Hi ha al seu torn moltes altres falles i fractures que travessen la presa, i que han sigut alçades després de l'excavació del fonament. En la tancada, estes falles i fractures augmenten la seua importància des de l'estrep esquerre cap al dret, en el qual els desplaçaments en vertical entre blocs són majors. El lloc d'emplaçament de la presa és una zona de tectònica complexa del Prebètic Intern.

    El mur de formigó de contraforts aigües amunt de la presa ha sigut fonamentat sobre les calcàries, en una zona immediata a la falla, mentres que el mur de terra armada aigües avall s'ha fonamentat en les margues argiloses rogenques.
     

Sismologia.

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats en la "Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials" editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses (CNEGP) en el seu apartat 3.3. Es fa una classificació en tres grans grups:

a) Zones de baixa sismicitat. ab < 0,04g

b) Zones de mitja sismicitat 0,04g < ab < 0,13g

c) Zones d'alta sismicitat 0,13g < ab, on ab és l'acceleració bàsica de la zona.

Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de La Risca es troba en una zona que podríem classificar de mitja sismicitat ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal de Moratalla és de 0,07 g.

Segons la Guia Tècnica de Seguretat de Preses "Estudis Geològics-Geotècnics i de Prospecció de Materials" i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrémol de Projecte de 0,12·g i per al Terratrémol Extrem de 0.15·g o 0,18·g segons el cas.
 

pujar

abans següent tornar