Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Los Rodeos

Embassaments

Embassament de los Rodeos

Antecedentes.

La conca del Segura és, entre totes les del territori nacional i al llarg de la història, la que més catàstrofes a patit com a conseqüència d'inundacions produïdes per avingudes.

Hi ha ressenyes històriques de fa quasi cinc-cents anys en què es fa esment de desastres suportats a la zona a causa d'estos fenòmens meteorològics i fins i tot amb successos de pèrdues de vides humanes. En la dècada dels huitanta va haver-hi un total de huit avingudes que van donar lloc al desbordament de rius, i van ocasionar danys a les vies de circulació, agricultura i, amb incidència més important, als nuclis urbans.

Durant els segles XVIII i XIX es van dur a terme algunes obres en la conca del Segura al fi de garantir el seu màxim aprofitament, com ara els embassaments de Puentes, en el riu Guadalentín, i el de Valdeinfierno, en el seu afluent Luchena.

Foto vista de la presa de Los Rodeos aguas abajo
Vista de la presa de Los Rodeos aigües avall

Al començament del segle XX va començar la construcció sistematitzada d'embassaments en la capçalera dels rius, en concordança amb un avantprojecte que va ser elaborat en 1887 per D. Ramón García i D. Luis Gaztelú per a pal·liar les conseqüències devastadores de la riuada de Santa Teresa, en 1875. D'eixa època són els embassaments de Fuensanta i Cenajo, en el riu Segura, els de Talave i Camarillas en el riu Mundo; el d'Alfons XIII en el Quípar, el de Santomera a la rambla Salada, el de La Cierva en el riu Mula i el d'Argos en el riu de l'Argos.

L'ampliació de les zones de reg, especialment en les Vegues baixes i mitja, va ocasionar l'estretiment del riu Segura fins a reduir la seua capacitat del llit en alguns trams a tan sols 100 m³/seg.

Al maig de 1977 es va redactar el "Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura."

Al juliol de 1984 es redacta el "Plec de Bases per a la contractació dels treballs de col·laboració tècnica en l'estudi del Projecte de la Presa de Los Rodeos (Múrcia).

Foto excavación estribo derecho
Excavació estrep dret

Les catastròfiques inundacions que van assolar la Comunitat Valenciana i Murciana al juliol i octubre de 1986 i 1987, van portar al Govern a promulgar el Reial Decret Llei 4/1987 de 13 de novembre (BOE del 14 de novembre de 1987) en el qual es van adoptar mesures urgents per a reparar els danys causats per les inundacions en la comunitats mencionades anteriorment. Este Pla de Defensa d'avingudes va contemplar un total de 23 actuacions en tota la conca, entre les quals es trobava la presa de Los Rodeos.

Foto excavación e inicio de hormigonado de bloques centrales
Excavació i inici de formigonat de blocs centrals

Basant-se en els estudis previs del Pla General de Defensa contra avingudes, abans citat, es van analitzar dos tancades; la finalment triada i altres aigües amunt.

Les característiques geològiques i geotècniques d'ambdues tancades resultaven semblants i la d'aigües avall comportava un major volum de presa. No obstant això, es va seleccionar esta última perquè el volum d'embassament era de l’ordre de 5 vegades major (15,8 hm³ front 3,3 hm³); la capacitat de la tancada alta és pràcticament ineficaç de cara a la laminació d'avingudes, que és el fi bàsic de la presa.

L'elecció de la tipologia de la presa es va basar en primera instància, en eliminar a priori les solucions de contraforts i voltes múltiples, ja que al ser una tancada molt oberta es produïa un cost molt elevat tant en encofrats amb en més dificultat de col·locació i compactació del formigó.

Com a alternatives es van estudiar una presa de gravetat de formigó compactat i una presa de materials solts.

La comparació de solucions va mostrar que resultava més econòmica la presa de gravetat amb formigó compactat, que va ser la seleccionada en el projecte inicial.

Foto vistas del aliviadero en el paramento aguas abajo
Vistes del sobreeixidor en el parament aigües avall

Al juny de 1993 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va adjudicar el concurs per a la realització de les obres a l'empresa Sacyr, S.A.

Al desembre de 1993 es va redactar un document de "Informació complementària del Projecte de Construcció" en el qual es justificava la profunditat de la fonamentació i s'indicava la possibilitat de reduir la convergència del canal de descàrrega del sobreeixidor i modificar el disseny del bol amortidor.
 

Foto balsa y caseta del grupo de riego
Bassa i caseta del grup de reg

L'adjudicació definitiva de les obres es va produir al maig de 1994, i es va firmar l'Acta de Replantejament al juny del mateix any.

Com a conseqüència de l'informe de Vigilància de Preses, de l'assaig en model reduït i de les característiques de la fonamentació es va sol·licitar la Modificació núm. 1 del Projecte que va ser autoritzat al desembre de 1995.

Foto vista de la presa desde aguas arriba
Vista de la presa des d'aigües amunt

Les modificacions sobre el projecte inicial es poden agrupar en tres grans blocs, assenyalant-se a continuació les més significatives:

a) Modificacions sobre l'estructura de la presa

  • Reajustament de la ubicació de l'eix de la presa, avançant-lo lleugerament, millorant la incidència del contacte del fonament en ambdós vessantss.
  • Canvi del procediment constructiu, passant de formigó compactat a formigó convencional, amb reajustament de la geometria de la secció tipu.

b) Modificacions del sobreeixidor i desaiguament de fon

  • Construcció d'un sobreeixidor de disseny tradicional, enfront del projectat inicialment –escalonat, convergent i murs no verticals-.
  • Augment de la grossària de la solera del bol, amb més ancoratges de cosit a la roca de fonamentació.
  • Reducció de la secció dels desaiguaments de fons, dotant d'aireig natural a tot el conjunt, evitant la disposició de ventoses.

c) Altres modificacions

  • Inclusió de la presa de la séquia de reg que discorria pel marge esquerre.
  • Ajust de les obres de desviació del riu (atalls i bateria de tubs per marge dret).
  • Augment de l'amplària de coronació per a servir de reposició de camins d'interconnexió entre marges, evitant el pont previst sobre el vas de l'embassament.

Al desembre de 1996 es va redactar el Projecte d'Obres complementàries núm. 1, i es va aprovar al novembre del 2001.

Foto aliviadero aguas arriba
Aobreeixidor aigües amunt

Entre les obres complementàries incloses en el projecte cal ressaltar les següents:

  • Construcció de 10 dics de retenció de sòlids en altres tantes petites rambles laterals per a disminuir l'aterrament de l'embassament.
  • Correcció de l'Impacte Ambiental mitjançant tractament d'ambdós vessants aigües avall, amb plantacions, xarxa de reg per degoteig i bassa de 6.000 m³ d'aigua.
  • Obres de drenatge superficial i proteccions en camins de servici i talusos.
  • Amollonament del vas mitjançant mollons de formigó prefabricat.
  • Anllumenat i il·luminació exterior.
  • Talat i destoconat del vas i trasllat de plantacions de la zona inundable a la zona de presa.

En efectuar tasques de neteja en un tossal de la zona inundable pròxim a l'estrep d'esquerre del cos de presa es va detectar l'existència de galeries i pous, que atesa la naturalesa de farciments quaternaris del propi tossal, presagiaven l'existència d'un paleollit, per la qual cosa podia establir-se un flux de filtracions d'aigües amunt cap a aigües avall formant un bypass de l'estrep esquerre de la presa.

Este fet va donar lloc a una visita i informe del Servici de Vigilància de Preses, basant-se en el qual es va proposar la redacció d'una Modificació núm. 2 del Projecte, que va ser autoritzat al novembre de 1998, convalidant-se la despesa al juny del 2001.

Les actuacions d'esta Modificació es referien a la impermeabilització del tossal citat i es resumixen a continuació:


  • Construcció d'una pantalla impermeable, per evitar un possible bypass , en cas d'avinguda, pel paleollit del riu Mula.
  • Correcció del talús d'aigües amunt del tossal utilitzant material impermeable per a aconseguir la seua impermeabilitat.
  • Construcció d'un filtre sobre l'anterior tapís, mitjançant la col·locació d'un geotèxtil amb capacitat drenant i anticontaminant.
  • Protecció de l’esmentat tapís impermeable amb escullera resistent a l'onatge que es puga produir en l'embassament.
  • Rarcit de les galeries d'exploració minera mitjançant formigó fluid per al seu taponat i segellat.
  • Reforç dels farciments del tossal aigües avall que milloren la seua estabilitat enfront de fenòmens d'erosió remuntant, mitjançant aportacions i substitució de materials de farcit.
  • Execució de pous d'observació aigües avall, per al control del nivell freàtic en l’esmentada zona.
     

Les obres van finalitzar a l'octubre del 2000, i es fa produir la recepció provisional al setembre del 2001.
 

abans següent tornar