Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Posttransvasament Tajo-Segura > Antecedents

Posttransvasament Tajo-Segura

Antecedents històrics

La primera gran idea per a transvasar aigua d'altres conques sorgix en el segle XVI, quan es projecta el canal de Huescar, en la conca del Guadalquivir, on s'unixen els rius Castril i Guardal per a conduir les seues aigües a la conca del riu Almanzora, i d'esta manera regar els camps de Lorca i abastir l'arsenal de Cartagena.

Anys després els pobladors de Múrcia, Cartagena i Lorca inicien les obres, que van ser destruïdes per una gran avinguda.

En el segle XVIII es va crear la Real Companyia del Canal de Múrcia, basada en els antics projectes de Castril i Guardal, per a tindre una concessió de 110 anys, que va ser anul•lada per no començar les obres en el termini previst.

Aqüeducte de Los Yesos
Aqüeducte de Los Yesos

Este tema de transvasament mitjançant la utilització dels rius Castril i Guardal se va anar debatent fins a èpoques recents com 1960, que definitivament una comissió del Centre d'Estudis Hidrogràfics dictamina la no conveniència d’estes obres. L'antecedent directe del Transvasament Tajo Segura sorgix amb el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques de 1933 de D. Lorenzo Pardo, quan era ministre d'Obres Públiques D. Indalecio Prieto. Es contempla com un objectiu viable de solució conjunta del problema de l'aigua de les regions del Sud-est i llevant, utilitzant cabals del Tajo, Ebre i en menor grau del Guadiana.

Este pla suposava per a la conca del Segura un cabal de 55 m³/seg. equivalents a 1.750 Hm/any, procedents del Xúquer, Tajo i Guadiana; es preveia una regulació de 12 embassaments de capçalera i fer un gran canal alt per a aigües avall de l'Embassament de la Tora i un gran salt que permetria elevar estos cabals al canal baix que arribaria a l'embassament d'Alarcón, per a arribar finalment a la conca del Segura.

Després de la Guerra Civil, el Pla General d'Obres Hidràuliques de 1940 arreplega este estudi i altres posteriors, tractats com un problema eminentment nacional i expressant que la solució al problema dels regs de llevant passava pels cabals sobrants en altres conques.

Per fi el Ministeri d'Obres Públiques, a través del seu titular D. Federico Silva Muñoz, publica l'avantprojecte general en 1967 i en 1968 després d'haver sigut sotmés a informació pública, l’aprova el Consell de Ministres.

tornar