Condicions climàtiques

Tot el territori de la Confederació Hidrogràfica del Segura presenta grans contrastos climàtics, freqüents sequeres, pluges torrencials i freqüents inundacions, elevades temperatures i gelades catastròfiques. D'un a un altre vessant muntanyós, de les altes terres als sectors litorals, i en definitiva d'una zona geogràfica a una altra s'observen importants diferències climàtiques; de vegades són variacions locals causades per la topografia que donen origen a topoclimes; en altres són factors que afecten espais més o menys amplis.

En general, es pot afirmar que els factors que condicionen el clima de la conca (latitud, components atmosfèrics climàtics, topografia, orientació i exposició, i distància al mar) es combinen i multipliquen, la qual cosa produïx una rica multiplicitat i diversitat de matisos, tant en general com en els topoclimes o climes locals en particular.

La distribució espacial de les precipitacions mitjanes anuals permet anticipar una estreta relació entre relleu i pluja. En efecte, és en les muntanyes situades en el nord-oest de la conca, i sotmeses a l'acció dels vents humits de les borrasques atlàntiques del front polar, on els registres pluviomètrics aconseguixen els seus màxims valors. En estes àrees s'arriba a superar els 1000 mm/any com a mitjana. Tot i que l'altitud afavorix les precipitacions, la disposició o orientació sud-oest-nord-est dels elevats arcs muntanyosos de les serres de la conca alta del riu Segura (Serres de Segura, Alcaraz, Taibilla...), dificulten l'avanç de les influències atlàntiques arrossegades pels fluxos de l'oest, i fan que la pluviometria mostre una disminució de la precipitació mitjana anual en una diagonal d'orientació nord-oest-sud-est, que va des d'estes terres fins al litoral, amb valors mínims (inferiors a 300 mm) en les zones pròximes a la costa.

Destaca la baixa precipitació mitjana anual en la depressió d'Àguilas, tancada pels relleus de la Carrasquilla, La Almenara i Lomo de Bas, on el volum mitjà de precipitació és de l’ordre de 200 mm/any, i fins i tot inferior. En estos casos han de considerar-se les formes ocultes de precipitació (condensació de rosada) i l'alta humitat ambiental de les zones costaneres, factors que poden causar un apreciable descens de l'evapotranspiració, i fer que l'aigua disponible per a les plantes siga major que l'estrictament observada a partir de les dades pluviomètriques.

Com a excepcions a este esquema general de distribució de les pluges estan Sierra Espuña, amb valors una mica superiors a 500 mm, i una àmplia zona situada a les proximitats del polígon Hellín-Jumilla-Fortuna-Cieza, on la pluja mitjana anual és igual o inferior a 300 mm/any. Quant a la intensitat de pluges, generadora de crescudes i inundacions, poden donar-se com a freqüents valors de 100 mm en un dia, i s’ha arribat fins i tot a superar els 300 en els registres sistemàtics disponibles. Este caràcter torrencial de la pluja, unit a l'estructura de la xarxa fluvial, i a la densitat d'assentaments urbans pròxims als llits, causa ben sovint sobtades crescudes i greus inundacions.

Precipitació mitjana anual (mm/any). Font: PHCS

Precipitació mitjana anual (mm/any). Font: PHCS

Les temperatures també estan relacionades amb els factors que es van citar anteriorment com la latitud, altitud o orientació, els quals originen la diversitat termomètrica que hi ha en la Confederació Hidrogràfica del Segura. Com a valors extrems, citarem els 10º de la isoterma mitjana anual que es presenta a la sierra de Segura, i els 18ºC de temperatura mitjana anual a les proximitats d'Albatera i Dolores, i en algunes àrees costaneres. En les serres del nord-oest es donen les temperatures més baixes de la Confederació Hidrogràfica del Segura. Des d'estes serres, i descendint cap al litoral, la temperatura mitjana anual augmenta, que arriben fins als 18ºC.

Excepcions a este esquema general són, d’un costat Sierra Espuña, on la temperatura mitjana anual arriba a descendir fins a 14ºC, i d'un altre, una franja costanera pròxima al Mar Menor amb 17ºC.

El règim anual de temperatures presenta un mínim hivernal en els mesos de desembre i gener, i és més freqüent que els valors més baixos siguen en gener. Els màxims anuals corresponen als mesos de juliol i agost, encara que per terme general, el primer és una miqueta més calorós. En la següent figura s'observa un resum general de la temperatura mitjana de la conca

Temperatura mèdia anual en graus centìgrads. Font: PCHS

Temperatura mitjana anual Les màximes absolutes, i donada la situació de la Confederació Hidrogràfica del Segura en el sud-est peninsular, corresponen amb l'aparició dels vents del nord d'Àfrica. Amb estes condicions les temperatures aconseguixen valors pròxims als 40ºC, i arriben en situacions extremes als 45ºC. C.

Les invasions d'aire fred i sec de procedència polar fan descendir les temperatures fins a mínimes molt importants, conseqüentment, amb fortes gelades amb efectes catastròfics per als cultius. Els valors de menor evapotranspiració potencial corresponen a les serres de la capçalera del riu Segura. És en l'àrea pròxima al seu naixement, on l'ETP segons Thornthwaite, aconseguix els menors valors de tota la conca, amb una mitjana anual inferior a 600 mm.

La resta de les serres del nord-oest de la Confederació Hidrogràfica del Segura es troben abraçades per les iso-ETP mitjana anual de 650 mm i 750 mm. Anàlogament a com ocorria amb les precipitacions i les temperatures mitjanes anuals, es pot traçar una línia de direcció nord-oest-sud-est, des de les serres de capçalera cap a la costa, en la qual, l'ETP (Thornthwaite) augmenta fins a aconseguir els 950 mm, corresponents a la iso-ETP mitjana anual que tanca a la ciutat de Múrcia, el riu Guadalentín en la seua confluència amb el riu Segura, per a descendir amb l'aproximació a la costa, on l'ETP mitjana anual abasta valors inferiors a 850 mm (Mar Menor). Excepció a esta descripció general és Sierra Espuña on l'evapotranspiració potencial mitjana anual abasta valors inferiors a 700 mm.

ETP potencial en mm/any. Font: PHCS

Dels grups establits per Papadakis, la Confederació Hidrogràfica del Segura s'identifica amb el denominat mediterrani, i els subtipus Mediterrani temperat, Mediterrani continental, Mediterrani subtropical, i Mediterrani semiàrid subtropical.

Dins del primer tipus queda inclosa pràcticament la mitat de la Confederació Hidrogràfica del Segura que va des de la capçalera del riu Guadalentín passant per les serres del nord-oest, continuant per Corral Rubio, per a baixar per Yecla fins a la Serra del Carxe. El clima mediterrani continental, ocupa dos zones ben diferenciades i pròximes. La primera, es localitza en el riu Turrilla, sud de la Sierra de Ponde o Cambrón i capçalera del riu Pliego. La segona zona, partint des de l'embassament de La Cierva, passa per la part baixa del rierol de les Murtas, la meitat de la rambla del Judío, Fortuna i l'assut d'Ojós.

El tipus climàtic mediterrani subtropical, és el segon quant a extensió, comprenent des dels límits dels anteriors, fins al litoral, exceptuant una franja que va des de la contornada d'Águilas, fins a Cabo Tiñoso, passant per Mazarrón, que correspon al clima mediterrani semiàrid subtropical.