Ressenya històrica

Els illustres Enginyers de Camins D. Ramón García Hernández i D. Luis Gaztelu Maritorena, van desenvolupar un vast pla d'obres de defensa contra les inundacions titulat “Projecte d'Obres de Defensa contra les Inundacions en la Vall del Segura”, firmat l'any 1886, arran de les reiterades riuades, especialment l'espantosa i nefasta avinguda de l'1 5 d'octubre d'1879, coneguda pel nom de Santa Teresa, la notícia de la qual va transcendir fins i tot les fronteres espanyoles, i que va donar lloc a la celebració a Múrcia del “Congrés contra les Inundacions de la regió de llevant” al març d'1885, en el qual van eixir els estudis dels esmentats enginyers.

Va ser el primer Pla de defensa contra les avingudes que es va fer a Espanya, sorprenent la visió de futur d'estos tècnics que ja projectaven la regulació dels rius Segura i Mundo en la seua capçalera, encara que en l’esmentat Pla es proposava un nombre més gran d'obres en la conca del riu Guadalentín, que fins a eixe moment era el que més dany produïa a causa de les seues crescudes.

Presa d'Alfons XIII en 1915

D'este Pla van eixir la construcció dels pantans del Talave, aprovat el projecte primitiu el 22 de juny d'1894 i el d'Alfons XIII per Reial Orde de 17 de maig d'1902.

Presa del Talave en 1909

El Segle XX s'obri amb la creació de la Divisió Hidràulica del Segura, antecessora de la futura Confederació Hidrogràfica, per la tasca que exercia, ja que era un òrgan purament tècnic i d'obres. Així, el 25 d'abril d'1902 s'aprova el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, mentre era ministre D. Rafael Gasset i Chinchilla, conegut com a Pla de Canals i pantans, la vigència dura del qual fins a 1926, i en el que afectava la conca del riu Segura; no era més que la recopilació del Pla anterior, amb la incorporació de noves obres.

Altres Plans, com el Pla d'Obres Hidràuliques, realitzable en un termini de huit anys (1909), o el Pla de Foment de la Riquesa Nacional (1919), eren meres recopilacions dels plans anteriors, que constituïen simples catàlegs d'obres hidràuliques.

Assemblea substitutiva CHS

El 23 d'agost d'1926, per Reial Decret de 5 de març d'1926, elevat a Decret Llei al maig del mateix any, es va crear la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura, mentre era Cap del Govern el General D. Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, marqués d'Estella i ministre de Foment l'Enginyer de Camins D. Rafael Benjumea i Burín, comte de Guadalhorce.

Va ser la segona Confederació Hidrogràfica que va entrar en servici a Espanya, després de la de l'Ebre. És un Organisme Autònom, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, adscrit al Ministeri de Foment. En el Decret Llei de la seua creació s'establia que l'abastiment de Cartagena, Múrcia i altres poblacions només podia ser atés per la Mancomunitat dels Canals del Taibilla, creada el 4 d'octubre d'1927.

El primer Delegat Regi de la Confederació va ser D. Alfonso Pardo i Manuel de Villena, marqués de Rafal i Delegat de Foment, director Tècnic D. Ramón Martínez de Campos i Colmenares, i poc després el director Tècnic va ser D. Francisco García de Sola.
La creació de la Confederació Hidrogràfica donava pas a un nou capítol d'estudis com l'Ordenació General dels Rius, de l'Enginyer de Camins D. Miguel Sancho i Sancho i les Obres de Defensa i Regulació, de l'Enginyer de Camins D. Emilio Arévalo i Marco, que comprenien tota la conca del Segura. Mentrestant, es procedia a la construcció de l'embassament de la Cierva (1929), les obres del qual van començar en 1914, i de l'embassament de la Fuensanta (1933).

Per mitjà de Reial Orde de 14 de gener d'1928, s'ordena a la Divisió Hidràulica del Segura que entregue a la Confederació els pantans de Talave, Alfons XIII, Cierva, Taibilla, Valdeinfierno, les séquies principals de Múrcia, el canal de Totana, la canalització de la rambla de Minateda i la construcció del pantà de la Fuensanta. Este mateix any i per Reial Decret de 24 de maig, s'entregava l'administració dels regs de Lorca a la Confederació Hidrogràfica del Segura, per mediació d'una Junta Social.

Al març d'1933, quan era ministre d'Obres Públiques D. Indalecio Prieto, sorgix el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, redactat sota la direcció de l'Enginyer de Camins D. Manuel Lorenzo Pardo. En este Pla es planteja per primera vegada la política de transvasaments entre les conques dels rius espanyols. El transvasament que afectava la conca del Segura, consistia a rebre aigua dels rius Tajo i Guadiana a través de la conca del riu Xúquer. Este impressionant Pla, en el qual s'arreplegaven els projectes dels plans precursors, havia de salvar molts problemes de tipus polític i econòmic. Per a la conca del Segura s'incloïen les obres següents:

Primer cicle:
Canal de Aguas Claras de Lorca, Canal d'elgeciras, revestiment de les séquies d'Aljufia i Barreras, pantà de l'Argos, Séquia de Callosa, pantà de Camarillas, pantà de la Fuensanta, Canal del Horcajo, pantà de Librilla, pantà de Los Luisos, Canal de Luchena, millora de les Séquies de Paretón i Cantareros, Assut de las Peñas, revestiment de les Séquies del riu Segura, pantà de Santomera, pantà del Taibilla, pantà del Cenajo, Canal de transvasament d'Albacete, Canal d'Alacant, regs d'Hellín, regs de llevant, Canal del camp de Cartagena i Canal de Talave a Lorca.

Segon cicle:
Canal de l'Almanzora, Canal del camp de Tejar, correcció i aprofitament de les rambles de Mula i les obres del transvasament en general.

A pesar que el Pla deia “les zones més productives són les pitjor dotades”, el Pla no va prosperar i va anar abandonant-se a partir de l'any 1934, obrint-se independentment la Confederació als seus plans i estudis.

Mitjançant una Llei d'11 d'abril d'1939, va ser aprovat el Pla Nacional d'Obres Públiques, del qual forma part el Pla d'Obres Hidràuliques. Inicialment, en este Pla s'incloïen les obres dels regs del camp de Cartagena, l'embassament de Camarillas, l'embassament del Cenajo, el Canal de regs d'Hellín i un bon nombre d'obres menors i millores generals, però el desenvolupament d'estudis posteriors van permetre incorporar al Pla la reconstrucció del llit del Reguerón, amb l'elevació dels seus ponts; la construcció de l'assarb de Hurchillo (Reguerón d'Orihuela), la reconstrucció del canal de derivació del Guadalentín (Paretón de Totana), l'embassament de l'Argos, condicionament de l'embassament de Valdeinfierno i els pantans correctors de les rambles del Moro, Judío i Santomera.

En un dels Consells de ministres, celebrat sota la presidència del Cap de l'Estat D. Francisco Franco, en el mes de maig d'1941, va ser aprovat el Pla d'Obres a realitzar pel Ministeri d'Obres Públiques.

Dins del citat Pla figuraven importants obres hidràuliques, de les quals s'haurien de construir en la nostra conca les següents:

Grup primer: Obres urgents. Regs per al camp de Cartagena.

Grup segon: Canals del Taibilla i Canal de Regs d'Hellín.

Grup tercer: Diverses obres xicotetes

Grup Quart: Construcció dels pantans del Cenajo i Camarillas, les obres del qual passarien al grup primer després dels estudis previs. Regs del camp de Cartagena i pla forestal.

També es va incloure en el Pla el projecte de transvasament dels rius Castril i Guardal, les obres del qual quedaven afectes la Confederació del Guadalquivir per pertànyer estos rius a la seua conca; quedava reservada a la Confederació Hidrogràfica del Segura la realització de les obres per als regs en els camps de Lorca.

Cal ressaltar la importància que per a la conca tindrien les obres dels pantans del Camarillas i Cenajo. Les obres del primer van donar començament l'any 1932, i van quedar paralitzades des de l'any 1935, any en què va ser construït, en la seua pràctica totalitat, el camí de servici que era necessari per als treballs previs a la construcció de la presa del Cenajo.

Presa del Cenajo 1953

Es va autoritzar a la Confederació a obrir informació pública relativa al Projecte General de les Obres del pantà del Cenajo, segons un anunci aparegut el dijous dia 4 de setembre d'1941. El termini va ser de trenta dies.

El Projecte global anteriorment esmentat comprenia set projectes parcials redactats en el mes de febrer de l'any en curs, per l'enginyer D. Rafael Couchoud Sebastiá, en els que es van proposar totes les obres necessàries i complementàries per a la realització de la presa del Cenajo en l'estret cridat de la Herradura (termes municipals de Moratalla i Hellín, en les seues respectives províncies de Múrcia i Albacete). L'emplaçament de la nova presa en projecte, coincidia amb el de la presa de derivació de regs anomenada del Zenajo.

Posteriorment es va tancar el termini d'informació pública sense que es presentara cap reclamació.

El diumenge dia 27 de juny d'1948, el prelat de la diòcesi de Múrcia-Cartagena, el senyor Miguel dels Santos Díaz i Gomara, va beneir les obres de construcció de la presa del pantà del Cenajo. En l'acte van estar presents el director de la Confederació Sr. Burillo, els enginyers senyors Couchoud i Albacete i els Ajudants senyors Borreguero i Cerón, i també funcionaris i tècnics del mencionat Organisme i les primeres autoritats de Calasparra. També va ser col•locada la primera pedra de la nova capella pel Sr. Bisbe, oferint la consagració del pantà a la seua patrona la Mare de Déu dels Desemparats.

Quan era ministre d'Obres Públiques, D. Fernando Suárez de Tangil y Angulo, comte de Vallellano, es va aprovar un dels decrets més importants que han afectat la conca, que és, sense cap dubte, el del 25 d'abril d'1953, pel que s'autoritzava a ordenar els aprofitaments de reg en la conca del riu Segura.

En l'article primer diu: “S'autoritza el Ministeri d'Obres Públiques per a ordenar els aprofitaments de reg en la conca del riu Segura amb les aigües regulades pels pantans construïts i en construcció per l'Estat, procedents d'este riu i dels seus afluents, a partir del començament de l'explotació dels embassaments de Camarillas i de Cenajo, i es podran implantar noves zones de regadiu per al millor aprofitament de les aigües regulades”. També es distribuiran els cabals excedents a la possible ampliació de regadius contigus a les zones tradicionals i als regs de Mula i als estacionals de Lorca i cerealistes dels Campos de Cartagena. Igualment es proposarà la inclusió en el Pla General d'Obres Públiques, del canal alt del marge dret, contingut en el “Pla d'aprofitament hidroelèctric dels rius Segura i Mundo, en els trams dels seus pantans, amb destí dels recursos regulats a millora i ampliació de regs”, així com el pantà de Santomera, en la rambla del mateix nom, afluent del riu Segura i les altres obres complementàries necessàries per al compliment del present Decret.

Amb la mateixa data de 25 d'abril d'1953, va eixir l'Orde del M.O.P., per la que es reglamentava l'ordenació dels aprofitaments hidràulics en la conca del riu Segura, de tal forma que una vegada es completaren les obres de regulació, el cabal mitjà anual aprofitable aigües avall de Cañaverosa, “es calcula serà de 533 milions de metres cúbics, que significarà un augment de 223 milions de metres cúbics d'aigua anuals, sobre els 310 hectòmetres cúbics que per mitjana anual modulen en l'actualitat els pantans de Fuensanta i Talave”.

En conseqüència, l'ordenació dels regadius de la conca del riu Segura proposta en este Decret, queda reflectida en el quadre següent:

ordenació de regadius

	Regadius tradicionals (Has)	Regadius en procés de legalització (Has)	Nous regadius (Has)	Totals (Has)	Volums màxims que corresponen (Hm³/a)
ZONA ALTA	6.500	5.000	4.500	16.000	113
ZONA MITJANA	12.200	1.300	4.500	18.000	148
ZONA BAIXA	19.500	2.000	3.500	25.000	206
TOTAL VEGUES	38.200	8.300	12.500	59.000	467

L'excedent de regulació mitjana anual es distribuiria així:

Regs de la vall del riu Mula: 4 milions de metres cúbics, a transvasar al pantà de La Cierva.

Regs de Lorca: 31 milions de metres cúbics, situats en el partidor de cap dels regs tradicionals.

Regs del camp de Cartagena: 31 milions de metres cúbics.

Esta ordenació de regs no havia d'entrar en vigor fins que no s'iniciara l'explotació dels pantans del Cenajo i Camarillas.

L'aparició d'este Decret i l'Orde Ministerial va ser molt ben acollida en tota la conca del Segura, especialment a Cartagena i Lorca, que veien una bona perspectiva per als seus regs.

El Cap de l'Estat D. Francisco Franco va arribar el dia 5 de juny d'1963 al pantà del Cenajo per a presidir els actes d'inauguració del complex hidràulic Cenajo-Camarillas. Hi acompanyaven els ministres d'Obres Públiques Sr. Vigón, d'Agricultura Sr. Cánovas, d'Indústria Sr. López Bravo i de Marina Sr. Nieto Antúnez. Així mateix figuraven en el seguici altres altes autoritats civils i militars, entre elles el director i subdirector Generals d'Obres Hidràuliques, senyors Briones i Couchoud, i el director general de Colonització, marqués de Suances. Estaven també presents les primeres autoritats, tant civils com militars, d'Albacete, Alacant i Múrcia, així com un elevat nombre de treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Segura i Comissaria d'Aigües.

Presa del Cenajo 1959

A pesar del dol nacional, per la mort de Joan XXIII, el “papa bo”, es va celebrar, el dia 5 a la nit, l'espectacle de l'obra sonora “el riu emplaçat”. El dia 6 es van inaugurar les preses de Camarillas i Cenajo.

En el B.O.E del dia 2 de març d'1968, es va publicar una resolució de la Direcció General d'Obres Hidràuliques, sobre la informació pública de l'Avantprojecte General de l'Aprofitament Conjunt dels Recursos Hidràulics del Centre i Sud-est d'Espanya, del que forma part l'Avantprojecte General de l'Aqüeducte Tajo-Segura. L’esmentat avantprojecte va ser aprovat el dia 5 de febrer d'eixe mateix any, i redactat en compliment de l'Orde Ministerial d'Obres Públiques de 30 de juliol d'1966.

D'esta manera se sotmetia a informació pública un avantprojecte d'extraordinària importància per a la conca del Segura, que consistia en la derivació i conducció d'un volum màxim de 600 milions de metres cúbics anuals d'aigua del riu Tajo fins a la conca del Segura. El projecte formava part del programa general de l'aprofitament del complex Tajo-Segura, que tenia com a finalitat la utilització de l'aigua disponible en ambdós conques i, en conseqüència, fer possible un més complet desenvolupament del seu potencial econòmic. El dimensionament de les Obres de l'avantprojecte va preveure la possibilitat d'una utilització de fins a 1.000 milions de metres cúbics, que resultaria possible quan s'hagueren complit les previsions de substitució de cabals regulats en la conca del Tajo, prèvia informació pública corresponent. Les obres de l'aqüeducte Tajo-Segura permetrien connectar l'embassament de Bolarque en el riu Tajo amb el del Talave en el riu Mundo, en la conca del Segura.

La conducció es dividia en quatre trams:

I. Elevació d'Altomira.
II. Canal de la Bujeda-Alarcón.
III. Canal Alarcón-La Manxa.
IV. Túnel del Talave.

Amb l'adjudicació de l'estació de bombament d'Altamira, de l'Aqüeducte Tajo-Segura, en el mes de setembre d'1969, van quedar adjudicades totes les obres més importants de l'Aqüeducte Tajo-Segura. El calendari d'adjudicació de les obres va quedar així: la primera subhasta va ser el canal Altomira-Alarcón, desglossat dels túnels, en la província de Conca, amb un pressupost de contracta de 477.978.191 pessetes, i va ser adjudicada el dia 30 de novembre d'1968, a Cubiertas y Tejados, S.A., en 318.524.666,48 pessetes, la qual cosa va suposar una baixa del 33,36%. El dia 8 d'abril d'1969, i amb una baixa del 36,46%, es va adjudicar en 1.150 milions de pessetes, a l'empresa Obras y Construcciones Industriales, S.A. (OCISA) la construcció del túnel del Talave, amb un pressupost d'1.809 milions de pessetes. El 15 d'abril del mateix any, el canal de Picazo, a Dragados y Construcciones, en 224.507.621 pessetes, amb un pressupost de 437.040.337 pessetes i una baixa del 48,6%. El 22 d’abril del mateix any, el canal de Fuensanta, a Ferrovial, en 287.196.617 pessetes amb un pressupost de 699.081.818 pessetes, amb l'espectacular baixa del 58,9%, i el dia 29 del mateix mes i any, el canal de Riansares, a les empreses unides Cubiertas y Tejados-MZOV, en 234.089.352,43 pessetes, d'un pressupost de 403.741.553 pessetes, i la baixa del 42%.

En el mes de maig del seixanta-nou, s'adjudica el dia 6, el canal de Villarejo, en 245.749.988,21 pessetes, a l'empresa Entrecanales y Tavora, S.A., amb un pressupost de contracta de 538.335.138 pessetes, la qual cosa va suposar una baixa del 54,35, i en el mes de setembre, l’Estació de bombament d'Altomira s'adjudica a les empreses Cubiertas y Tejados-MZOV, en 999.948.237 pessetes, que va fer una baixa del 17,32%, en tindre un pressupost d'1.200 milions de pessetes.

El primer director Tècnic de les obres va ser l'Enginyer D. José Núñez Fagoaga, que va estar poc de temps al capdavant d'elles a causa del seu sobtada defunció al desembre d'1966. El va substituir l'Enginyer D. Jaime Nadal Aixala.

La distribució dels volums d'aigua del Transvasament Tajo-Segura i les zones beneficiades van ser aprovats pel Consell de ministres del dia 20 de febrer d'1970. L'assignació de volums d'aigua va ser de 600 milions de metres cúbics anuals en una primera fase, dels quals 385 milions es destinaran a regs:

PRIMERA FASE. TRANSVASAMENT TAJO-SEGURA.
Vegues Alta i Mitjana del Segura	65 Hm³/Año.
Regadius de Mula i comarca	8 Hm³/Año.
Lorca i Vall del Guadalentín	65 Hm³/Año.
Regs de llevant (Marge Esquerre i Marge Dret) i Vega Baixa i Saladars d'Alacant	125 Hm³/Año.
Camp de Cartagena	122 Hm³/Año.
Subtotal	385 Hm³/Año.
Pèrdues: 22 %	132 Hm³/Año.
Abastiments	83 Hm³/Año.
Total volums a transvasar	600 Hm³/Año.

SEGONA FASE. TRANSVASAMENT TAJO-SEGURA.
Pèrdues: 22 %	88 Hm³/Año.
Abastiments	72 Hm³/Año.
Regs pendents de distribució	240 Hm³/Año.
Total increment de volums a transvasar	400 Hm³/Año.
Total	1.000 Hm³/Año.

TRASVASE SIFON DE ORIHUELA

El dia 23 de juliol d'1985, el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament el projecte de la nova Llei d'Aigües, una vegada que el Ple del Senat introduïra algunes esmenes. L’esmentada Llei d'Aigües va aparéixer publicada en el n° 189 del BOE del dia 8 d'agost.

Des que el cartagener D. Antonio Rodríguez de Garrigar y Garrido redactara la Llei d'Aigües, aprovada el 13 de juny d'1879, han transcorregut més de cent anys fins a la seua reforma i adequació a les necessitats actuals.

L'actual Llei d'Aigües suposa un perfeccionament de l'anterior, que fins i tot havia sigut aplicada en alguns països americans, en prendre's consciència que l'aigua és un recurs escàs, com bé diu l'article 1.2 de la nova Llei 29/1985, de 2 d'agost d'Aigües: “Les aigües continentals superficials, així com les subterrànies renovables integrades totes elles en el cicle hidrològic, constituïxen un recurs unitari, subordinat a l'interés general, que forma part del domini públic estatal com a domini públic hidràulic”.

En el preàmbul d'esta nova Llei, se n’exposen els motius i directrius, així com les raons per a declarar totes les aigües de domini públic, regulant la necessària planificació hidrològica, millora de les institucions d'administració de l'aigua i respecte als drets adquirits.

La Llei d'Aigües implica una reestructuració dels organismes gestors, per a donar satisfacció a les competències que se'ls atorga. L'organisme que administra l'aigua en la conca és la Confederació Hidrogràfica del Segura, que, conservant el seu nom en l'anterior etapa, integra en el seu nou organigrama la figura del president, comissari d'aigües i secretari general, a més de la del director tècnic que ja existia en l'anterior organisme, i assumix noves funcions i competències que fins ara depenien d'altres organismes.

Un dels vectors importants de la nova Llei d'Aigües és la planificació hidrològica que suposa sotmetre la distribució del recurs (qualitat i quantitat) a criteris de més racionalitat. Els instruments que establix la Llei per a este fi són els Plans Hidrològics de Conca i el Pla Hidrològic Nacional.
 

següent tornar