Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > AlfonsoXIII

Embassaments

Embassament d'Alfonso XIII

Marc territorial

Característiques físiques de la conca.

La superfície de la conca vessant a l'embassament ascendeix a 833,37 km². La cota de la llera en la presa és de 261,68 m.s.n.m. La màxima altitud en la conca és de 2.081,00 m.

La superfície de l'embassament a la cota del nivell màxim normal, des d'ara NMN, és de 223,26 ha. Aquesta superfície s'inclou íntegrament en la Región de Murcia. El volum de l'embassament a aqueixa cota és de 13,70 hm³.



Conca aportadora a l'embassament de Alfonso XIII

Informació Mediambiental

No existeix constància de la realització de cap estudi ambiental o d'estudis d'impacte de la construcció de la presa sobre el medi ambient, degut sens dubte a la data d'execució de la mateixa.

Posteriorment, les obres realitzades han estat per regla general de menuda entitat sobre instal·lacions de la presa, pel que no han requerit cap tipus d'estudi d'aquest tipus.

D'altra banda, l'embassament d'Alfonso XIII, com a tal, és considerat una zona LIC (Lugar de Importancia Comunitaria) amb codi ES6200043 denominada Río Quípar.

A més, l'embassament bufona amb altra zona LIC denominada Sierras y Vega Alta del Segura y Ríos Alhárabe y Moratalla (código ES6200004).

L'embassament es troba dins de la zona ZEPA denominada “Sierra del Molino, Embalse del Quípar y Llanos del Cagitán” con el código ES0000265, establecida por Resolución de 8 mayo de 2001. Además, por ser una zona ZEPA, el embalse está incluido a su vez en un Área de Protección de la Fauna Silvestre denominada Embalse de Alfonso XIII, Cagitán y Almadenes.

pujar


Geologia i sismologia

Geologia

La geologia general de la zona ve descrita en:

  • Mapa Geològic d'Espanya. E: 1/50.000 (IGME). Hoja Nº 890 (Calasparra)
  • Mapa Geològic d'Espanya. E: 1/200.000 (IGME). Hoja Nº 72 (Elche)
  • Geomorfologia d'Espanya. Diversos Autors. Editorial Roda, 1994.

No existeixen estudis específics de la geologia i la geotècnia de la presa, encara que si s'ha recopilat informació de diversos projectes realitzats per a la presa.

L'embassament d'Alfonso XIII es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment nord-occidental del Orogen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Dins de les serralades Béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibèric. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trias fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínico) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de encavalcament mesozoics i cenozoics), en els quals el Trías argilenc-evaporític actua com material d'enlairament i els encavalcaments tenen convergència general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.

Segons la naturalesa dels materials i el grau de deformació es diferencien clarament dues zones:

  • Prebètic, amb fàcies dipositades en mitjans succints, que durant el Mesozoic representava la zona més propera al continent, constituït pel massís Ibèric.
  • Subbètic, de fàcies pelàgiques a partir de l'Lías mitjà, que representa la zona de dipòsit marí més allunyada del continent, amb materials de conca oceànica i eventualment roques volcàniques efusives durant el Mesozoic.

Entre ambdós es reconeixen en algunes zones les Unitats Intermèdies, corresponents als materials del talús continental, amb fàcies en general de tipus turbidites, lligades al dipòsit en ventalls submarins i que localment poden arribar a espessors considerables. Tenen característiques pròpies amb importants variacions laterals, cavalcant sobre el Prebètic i cavalcats pel Subbètic.



Mapa geològic general de les Serralades Béticas Document PDF (4 MB)

A més, es distingeixen els materials autòctons que en la nostra zona d'estudi, es distingeixen els corresponents a les formacions premantos (d'edat miocena) i les formacions constituïdes per materials postorogènics, que es van dipositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats al·lòctones, i que constitueixen la cobertera terciària i quaternària.

El got es troba, quasi en la seua totalitat, sobre materials del Subbético Externo, majoritàriament sobre les margues, margocalcàries i gresos del Albiense.

A més la zona central del got és creuada transversalment per una franja de terreny composta per calcàries, margues i margocalcàries pertanyents al Turoniense i al Senoniense, ambdós del Subbético Extern. A causa de la naturalesa d'aquests materials, la impermeabilitat està pràcticament garantida.

L'única zona del vas sobre el Subbético Intern Frontal és la part més propera a la presa on apareixen les margues guixenques i guixos del Keuper. Es caracteritza aquest terreny per l'existència d'abundants pedreres de guix, el que unit a les argiles que ho formen, caracteritzen al terrè Triàsic com impermeable.

La presa d'Alfons XIII està construïda en una tancada pertanyent al Cretaci Cenomanià, pràcticament en la seua línia de contacte amb el Keuper del Triàsic, doncs aquest comença uns metres aigualeixes dalt de la presa.

A causa de la proximitat amb el front d'encavalcament, l l'estructura geològica de la zona és molt complicada. Així, encara que la presa s'estableix sobre les dolomies massives del Cenomanià, apareixen a escassos metres dolomies estratificades del Turoniense (Cretácico del Prebètic Intern) i calcàries sorrenques del Miocè inferior (Terciari autòcton); a més de les nomenades anteriorment margues guixenques del Keuper.



Vista de la llera cap a aigües baix

Sismologia

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a uns altres i ha estat pràctica habitual qualificar els territoris en funció d'aqueixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials” editada pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (CNEGP) en el seu apartat 3.3. es fa una classificació en tres grans grups:

  • Zones de baixa sismicitat. Coeficient ab < 0,04 g
  • Zones de mitjana sismicitat. 0,04 g < ab < 0,13g.
  • Zones d'alta sismicitat. 0,13 g < ab

(Sent ab l'acceleració bàsica de la zona.)

Atenent a la classificació ací realitzada, la presa d'Alfonso XIII es troba en una zona que podríem classificar de mitjana sismicitat ja que l'acceleració bàsica per al T.M. de Calasparra és de 0,07 g (dades extretes de la Norma Sismorresistente NCSE-02).

Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses "Estudis Geològics - Geotècnics i de Prospecció de Materials" i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrèmol de Projecte de 0,073•g i per al Terratrèmol Extrem de 0,116•g.

pujar


abans següent tornar