Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Moro

Embassaments

Embassament del Moro

Marc territorial i administració.

Característiques físiques de la conca

La superfície de la conca que vessa a la presa és de 379,77 km². El volum de l'embassament a la cota del llindar del sobreeixidor inferior, d'ara en avant NSI, és de 4,36 hm³ i la superfície a la mateixa cota 47,41 ha. A continuació es presenta una imatge amb la conca d'aportació.

Volumen de la cuenca
Volum de la conca

A continuació es resumixen les principals característiques de l'embassament i conca d'aportació de la presa de la Rambla del Moro:

Superfície de la conca d'aportació: 379,775 km²
Nivell sobreeixidor inferior (N.S.I.) 226,52 m.s.n.m.
Volum embassament (N.S.I.) 4,36 hm³
Superfície embassament (N.S.I.) 47,41 ha
Nivell sobreeixidor superior (N.A.S.) 230,52 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.S.) 6,70 hm³
Superfície embassament (N.A.S.) 71,31 ha
Cabal màx. d'entrada av. projecte 726,95 m³/s (T'1-.000 anys)
Cabal màx. d'entrada av. extrema 1.236,2 m³/s (T- 10.000 anys)
Nivell avinguda de projecte (N.A.P.) 231,04 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.P.) 7,07 hm³
Superfície embassament (N.A.P.) 74,33 ha
Nivell avinguda extrema (N.A.E.) 232,39 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.E.) 8,13 hm³
Superfície embassament (N.A.E.) 81,91 ha
Nivell embassament mort 202,67 m.s.n.m.
Precipitació màxima diària registrada (abril 1946) 118,5 mm
 

pujar

Informació mediambiental

En el projecte inicial de la presa de la Rambla del Moro de data 3/84 no hi ha cap estudi d'impacte ambiental ni annex relacionat amb esta matèria.

Sí que hi ha estudi d'impacte ambiental en el projecte de “Urgent Condicionament en la presa de la Rambla del Moro”. Este projecte tenia com a actuacions potencialment nocives per a l'entorn:

  • Eliminació del faralló d'argiles i margues del Keuper aigües avall de la presa
  • Ampliació del bol del sobreeixidor
  • Construcció de l'embarcador
  • Injeccions d'impermeabilització i consolidació de fonaments i obertura de la pantalla drenatge

Encara que no afecta directament la presa, també es va realitzar un estudi d'impacte ambiental de les obres realitzades en el projecte de correcció hidrològica de la conca del Moro.

Pel que fa a l'explotació, dins de les Normes d'Explotació de la presa de la Rambla del Moro redactades en esta Assistència Tècnica s'integren les Normes per a la integració ambiental de la presa.

En estes normes d'integració s'analitza la legislació ambiental vigent que pot afectar l'explotació, i no hi ha cap mesura ressenyable, fonamentalment a causa que la situació normal d'explotació és l'embassament buit.

D'altra banda, la presa i el seu embassament no es troben en cap zona amb figura de protecció ambiental.

pujar

Geologia i sismologia

Geologia regional

L'embassament de la Rambla del Moro es troba situat a la zona nord-oriental de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Dins de les Serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les zones externes, just en el límit entre en el Prebètic intern i el Subbètic intern.

L'entorn de l'embassament està situat en el contacte entre la Unitat Geològica coneguda com “Subbètic Intern Frontal” i pel conjunt de materials post-manto, d'edat Terciària. Estos materials estan discordants a esta zona sobre la Unitat Geològica anomenada Prebètic intern.

La tancada de l'embassament està ubicada en els materials mesozoics corresponents al Subbètic Intern Frontal; mentrestant, la zona del vas se situa sobre els cridats materials post-mantells terciaris. El contacte entre ambdós conjunts rocosos és degut a un front d'encavalcament, que constituïx la traça septentrional de l'avanç del mantell de corriment constituït pel Subbètic Intern Frontal sobre els materials del Prebètic Intern. Per este encavalcament, originat amb un anticlinal tombat, la unitat del Subbètic Intern, hauria corregut sobre el Subbètic Extern (juràssic a Terciari). Este front d'encavalcament es localitza a 30 m cap a aigües amunt de la situació de la presa.

Mapa geològic general de les Serralades Bètiques
Mapa geològic general de les Serralades Bètiques

Els materials del Subbètic Intern Frontal que afloren en la tancada constituïxen la unitat Al•lòctona que està formada per una seqüència que comprén des del triàsic en la seua fàcies Germànica al Cretaci Inferior, constituïdes per calcàries dolomítiques del Muschelkalk (sobre les quals se cimenta la presa directament) i per margues amb algeps del Keuper

El front d'encavalcament posa en contacte els materials triàsics amb una formació detrítica, constituïda per conglomerats i arenoses amb ciment calcari que formen la base dels Materials Post-mantell (Tortoniense Inferior). Estos materials són visibles a 40 metres cap a aigües amunt de la tancada. En el marge dret de la rambla dóna lloc a un faralló molt característic.

Entre el Muschelkalk i el Tortoniense (substrat de l'encavalcament) es troba un altre paquet del Keuper en orde invers al d'estratificació normal.

Aigües avall de la presa aflora la unitat olitostròmica, que va quedar formada com a resultat de diverses etapes en què va haver-hi translació cap al N del Subbètic Intern Frontal, i va quedar interestratificat entre trams datats com Tortoniense Superior. A causa del basculament de la conca neògena, no hi ha concordança de l'olitostroma amb els materials miocens de recobriment. L'olitostroma es va formar durant esta translació i va quedar frenada contra el substrat Miocé relacionat amb el front de l'encavalcament del Trias sobre el Neogen.

Geologia i geotècnia del vas.

El fons de l'embassament i les zones pròximes al llit els formen terrenys al•luvials, recents o antics. En les parts altes es troben terrenys Miocénicos “postmanto”, corresponents al Tortoniense a la zona mitjana (conglomerats i arenoses amb ciment calcari a la zona més pròxima a la tancada i margues i margocalisses en la part més allunyada), i a l'Andaluciense (margues blanc-groguenques) en la part superior, ambdós del Miocé Superior. La major part del vas de l'embassament la ocupen les margues i margocalisses del Tortonense Superior.

Està format per terrenys impermeables (excepte zona de calcàries) en tota la seua superfície aparent o oculta davall els arrossegament de la rambla.

Les vessants formades pels materials del Miocé no pareixen propícies a lliscament, però si presenten una fàcil erosionabilitat.

No obstant això, la vessant esquerra en calcàries dolomítiques, a la zona de l'estrep esquerre, ha presentat símptomes d'inestabilitat durant l'etapa de construcció de la presa.

Geologia i geotècnia de la tancada.

La presa s'ubica sobre les calcàries del Muschelkalk que formen part del front d'encavalcament. Estes calcàries s'han recolzat en una làmina d'aproximadament 10 m de Keuper que ha constituït un suport plàstic sobre el qual han lliscat les calcàries sobre les arenoses miocenes.

Davall esta làmina de Keuper es troben els conglomerats amb ciment carbonatats i cantells arredonits d'edat Tortoniense Superior (Miocé). Estos conglomerats es troben plegats juntament amb el front d'encavalcament (al nord de la presa), i presenten en esta banda una estratificació que inclina 40-50º al S, per a passar a subhoritzontal cap al nord, allunyats del front d'encavalcament.

Tant l'estrep esquerre de la presa com l'estrep dret de la presa està constituït per les calcàries del Muschelkalk.

Esta zona es troba molt tectonitzada, a causa de la qual cosa es detecten algunes falles en els dos estreps, al mateix temps que la calcària es troba molt brechificada, fracturades en blocs l'espaiament dels quals pot ser d'uns centímetres i les discontinuïtats de la qual es troben ocupades per argiles-llims groguencs i fragments de dolomies l'obertura de les quals pot arribar a ser centimètrica.

El cabussament en l'estrep dret és el mateix que el que seguix el massís rocós (a excepció de l'estrep del marge esquerre), que a esta zona concretament posseïx una direcció de cabussament E-O amb cabussament de 25º cap al S.

Sismologia

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials” (editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses, CNEGP) en el seu apartat 3.3. S’hi fa una classificació en tres grans grups:

a) Zones de baixa sismicitat. ab < 0,04g

b) Zones de mitja sismicitat 0,04g < ab < 0,13g

c) Zones d'alta sismicitat 0,13g < ab

ab :acceleració bàsica

Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de la Rambla del Moro es troba en una zona que podríem classificar de sismicitat mitjana, ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal d'Abarán és de 0,1 g.

Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses “Estudis Geològics-Geotècnics i de Prospecció de Materials” i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002), s’hauria de considerar una acceleració de càlcul per al terratrémol de Projecte de 0,13•g i per al terratrémol Extrem de 0,21•g.

pujar

abans següent tornar