Logo de la Confederación Hidrográfica del Segura, anar a la pàgina principal

 Estàs en :: Inicio > Informació > Infraestructures > Embassaments > Taibilla. Presa de Toma

Embassaments

Embassament del Azud de Toma del Taibilla

Antecedents.

El azud de Presa del canal del Taibilla forma parteix de les obres incloses en el Projecte de Bases del Canal del Taibilla, redactat a Cartagena el 25 de Març de 1929.

Segons aquest projecte de Bases, l'objecte del citat projecte és el proveïment dels municipis de Cartagena, Murcia, Lorca, Oriola, Elx, La Unión, Mazarrón, Totana, Cehegín, Moratalla, Mula, Font - Àlber, Alhama, Bullas, Torres de Tafaners, Librilla, Crevillent, la Base Naval de Cartagena, Férez, Socovos, Caravaca, Villanueva, Ojós, Ulea, Archena, Ceutí, Alguazas, Lorquí, Molina de Segura, Catral, Dolores, Santa Pola i Alacant.

Segons el projecte de Bases, el azud de Presa del canal del Taibilla es trobaria en la capçalera del sistema i és l'origen del Canal Alt, que després d'envoltar les serres de Tobar i el Cirerer i travessar la de Queixal, acabaria en el salt de Moratalla.

Seguint els criteris del Projecte de Bases es redacta el primer Projecte de la Presa de Taibilla (Presa) el 5 d'Agost de 1932, per l'Enginyer D. José Abonyegat i Aribau.

Segons el projecte de Bases, la presa consistia en un azud-abocador de 11’50 m d'altura sobre fonaments, planta corba de 150 m de ràdio i 30,5 m de corda, que se situa transversalment a la llera del ric Taibilla, concretament en l'estret de l'aire, en el paratge denominat Cenajo Fred, entre els poblats de Turrilla i Vizcable, en l'Acabe Municipal de Nerpio. Les cotes es prenen amb referència a un clau existent en la presa i pertanyent a la Mancomunitat dels Canals del Taibilla. La cota de coronació del azud és de 814 m, mentre que la del Projecte de Bases seria de 811,623 m. El volum d'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN) és de 104.650 m³ (a la cota 814) i en avingudes de 348.079 m³.

Desguàs de fons, vist des d'aigües baix

Desguàs de fons, vist des d'aigües baix

En aquest primer projecte de la presa, la informació geològic-geotècnica que es disposa està basada en l'estudi de la tancada, dels afloraments de roca i les seues cabussaments, així com una estimació de l'espessor dels acarreos mitjançant la clava d'una barrina de 4 m, que de vegades no arribava a el fons dels mateixos. No es van efectuar sondejos de reconeixement en la tancada, deixant-los per a més endavant.

En la memòria del projecte es plantegen ja unes possibles millores del projecte com són l'execució d'unes alces per a tenir un resguard enfront d'aigües tèrboles que podrien mantenir un cert volum d'embassament fins que desapareguen. Es planteja la possibilitat de la necessitat d'efectuar un reformat una vegada que es dispose d'informació de sondejos en la tancada.

El 26 d'Octubre de 1935, es redacta el projecte reformat de la Presa de Taibilla (Presa), signat per l'Enginyer D. José Abonyegat i Aribau. Es va realitzar al comprovar-se al començar les obres que la roca de fonamentació es troba a més profunditat de la prevista. Al seu torn, també es va redactar per a donar major capacitat al desviament del riu i d'incrementar la capacitat de desguàs de la presa.

En aquest cas es dissenyen unes comportes de 4 m d'altura sobre el llavi del sobreeixidor (a la cota 810,5). Es disposen unes piles fins a per sobre de la cota d'avinguda (817m), amb un pont per a vies del carretó motor i grua metàl·lica amb ploma, així com unes casetes sobre les piles per als cabrestants de la part abatible de les comportes.

Les comportes no són automàtiques. Amb aquest disseny s'aconsegueix 0,5 m més de cota amb les comportes (volum d'embassament una mica major) i una capacitat de desguàs major sense comportes, fins a 711 m³/s.

Càmera de presa d'aigua del canal, vista des d'aigües dalt

Càmera de presa d'aigua del canal, vista des d'aigües dalt

En realitzar-se l'excavació del fonament es detecta sota el graó detectat en el primer projecte una menuda cova. La profunditat de fonaments suposada en el primer projecte era de 12 m i suposava un fons pla del substrat rocós, a l'excavar el fonament es va veure que el fons posseïa forma de tascó, passant de 12 m en la marge esquerra, a 18 m en la dreta, el que va motivar un projecte reformat, per l'increment de volum d'excavació i de fonaments.

En la memòria del projecte es justifiquen els canvis en el primer projecte d'execució que han donat lloc a la seua redacció.

Després de l'aprovació tècnica el 27 de Desembre de 1935, del Projecte Reformat de la Presa de Taibilla (Presa), es van reprendre les obres amb el mateix contractista que les estava executant, fins que amb motiu de la Guerra Civil, van haver de paralitzar-se les obres i rescindir la contracta.

La liquidació per rescissió de la contracta la signatura l'Enginyer D. Jerónimo Sanz Gómez, en l'any 1940.

En reprendre's la seua construcció amb posterioritat, s'introdueixen les modificacions fonamentals.

Amb aquestes modificacions, es redacta el Segon Projecte Reformat de la Presa de Taibilla(Presa), a Cartagena, a 7 de Desembre de 1944, per l'Enginyer D. Manuel Vidal Pardal.

La construcció de la presa finalitza en l'any 1945.

Vista de la presa i embassament

Vista de la presa i embassament

abans següent tornar