Embassament d'Argos
Antecedents
La idea de construir una presa en el ric Argos, en el terme municipal de Cehegín (quasi confrontant amb el de Calasparra) per a laminar avingudes, és remunta a l'any 1866, quan va ser inclosa en el Pla D'Obres de defensa contra els inundacions.
No va anar fins a 1929 quan és va considerar l'ús de la presa també per a garantir els volums de reg de la zona.
En 1940 és va redactar el projecte per a la construcció d'una presa en el ric Argos, però mai és va portar a terme.
Ja en la dècada dels 60, la Confederació Hidrogràfica del Segura va demanar autorització a la superioritat per a l'execució de sondejos amb els quals estudiar la possibilitat de realitzar un embassament en el ric Argos a fi de regar terres en el terme municipal de Calasparra.
La Direcció general d'Obres Hidràuliques va autoritzar al Servei Geològic per a realitzar aquests sondejos. Una vegada acabat l'estudi, és va redactar amb data 15 d'octubre de 1964 l'Informe “sobre els sondejos per a estudi d'un embassament en el ric Argos para regs a Calasparra (Murcia)”. L'objecte/ concret dels sondejos, en relació amb l'obra, era esbrinar la potència de la capa de acarreos de la llera i els derrubios de vessant, investigar la permeabilitat, especialment en els vessants del tancament, comprovar l'existència d'una falla en el peu del escarpe de la marge dreta i, finalment, prendre mostres del terreny d'ubicació de la presa per a realitzar assajos de laboratori.
El projecte que realment és va executar de la presa de Argos va ser redactat al desembre de 1964 pels enginyers de camins José Antonio Jiménez Sales i Ventura Escario. Aquest projecte va ser retornat per part de la Direcció general d'Obres Hidràuliques el 16 d'octubre de 1965 perquè és modifiquessin algunes disposicions projectades i és desglossaren alguns apartats, d'acord amb els observacions contingudes en informes dels enginyers de la Confederació així com en diverses notes informatives de la Secció de Vigilància de Preses. La modificació més important va ser el desglossament del projecte principal del aliviadero de superfície, a causa de la necessitat de realitzar assajos en model reduït. És van realitzar aquestes modificacions i el projecte és va aprovar definitivament el 8 de juliol de 1966.
Evolució del projecte principal
Les obres incloses en el Projecte de la presa de *Argos van ser adjudicades a l'empresa “ Obres i Serveis Públics, S. a.” amb data 20 de juny de 1967. Amb data 17 de juliol del mateix any es va procedir al replanteig de les obres on es va posar de manifest la conveniència de començar diverses obres que no oferien dubtes segons estaven projectades en el Projecte vigent llavors, mentre que d'altra banda, s'albiraven modificacions importants en altres elements.
De les reunions de la Divisió de Vigilància de Preses es van especificar les modificacions que havia de patir el projecte original, pel que prèviament a l'adopció definitiva d'aquestes, es va sol·licitar de la Direcció general d'Obres Hidràuliques la redacció d'un Projecte Reformat.
Aquest Projecte Reformat, redactat al gener de 1969 per l'enginyer D. Alfonso Botía *Pantoja, pretenia introduir una sèrie de modificacions tendents a una adequació de la presa a tècniques més modernes, a un millor funcionament de l'estructura, a evitar pràctiques rutinàries innecessàries i a un major control de la presa, i per altre adaptar els mesuraments del projecte a la realitat ja que parteix de les obres estaven ja molt avançades. El termini de terminació de les obres fixat va ser el 30 d'abril de 1970.
Projectes complementaris
El projecte complementari Nº 1 es corresponia amb els accessos a la pròpia obra.
El projecte complementari Nº 2 abastava les obres per al proveïment d'aigua potable a la zona.
El projecte complementari Nº 3 va ser redactat per al concurs del projecte, subministrament i muntatge de les comportes metàl·liques del *aliviadero de l'embassament de *Argos.
El projecte complementari Nº 4, redactat per l'enginyer de Camins D. Alfonso Botía *Pantoja contemplava la construcció del *aliviadero de superfície.
El projecte complementari Nº 5 comprenia les instal·lacions de registre d'aportacions a l'embassament.
El projecte complementari Nº 6 definia les obres necessàries per a la il·luminació de la presa i l'establiment de les instal·lacions elèctriques definitives.
El projecte complementari Nº 7 es va dedicar a definir el Canal sota la marge dreta per al reg, mentre el Nº 8, ho va fer sobre el Canal Baix de la marge esquerra.
Els projectes complementaris Nº 9 i 10 van concretar les obres per als canals alts de la marge dreta i esquerra, respectivament.
La presa va entrar en servei en 1973. Al març de 1997 es va realitzar la proposta de classificació en funció del risc potencial que puga derivar-se del seu trencament o funcionament incorrecte, obtenint-se per a la presa la categoria A.
Dades característiques
Embassament d'Argos
Dades característiques de la presa i embassament
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
Província |
Murcia |
Terme municipal |
Cehegín |
Riu |
Argos |
Cuenca hidrogràfica |
Segura |
DADES DE LA CUENCA |
|
Superfície de la conca de l'embassament |
451,87 km² |
Altitud màxima de la conca de l'embassament |
1.752 m |
Superfície de l'embassament a nivell màxim normal (antic) |
136,05 ha |
|---|---|
| Volum de l'embassament a nivell màxim normal ( antic) | 8,07 hm³ |
| COS DE PRESA | |
|---|---|
| Tipus | Materials solts amb nucli d'argila |
Altura sobre Materials solts amb nucli d'argila |
36,50 m |
Altura sobre llera |
23,60 m |
| Cota de coronación | 414,60 y 414,66 m |
Longitud de coronación |
316,00 m |
Cota de fonamentació |
378,10 m |
Ample de coronación |
8,00 m |
Categoria en funció del risc potencial |
A |
Talús aigualeixes dalt |
2,25H/1V |
Talús aigualeixes baix |
2H/1V |
| ALIVIADEROS | |
Nº de aliviaderos |
1 |
Capacitat a cota relativa de 28 m |
567,90 m3/s |
Regulació |
Si, comportes |
Finalitat
La seua missió fonamental és la d'abastir el reg de la zona i la laminación d'avingudes de la conca.
Des de la presa s'abasteix als regadius inclosos en la Comunitat de Regantes de l'Embassament del ric Argos a Calasparra, en la vega baixa del ric Argos.
A més, amb la construcció d'aquesta presa s'eviten cabals punta que se sumarien als del riu Segura en el cas d'un xàfec generalitzat en la conca del Segura i d'altra banda es disminuiria el risc d'inundació de Valentín i de les vegas de Calasparra, en el cas d'un xàfec localitzat en la conca del Argos.
El canal aliviadero Argos-Quípar permet derivar les aigües de les avingudes des de l'embassament de Argos al rierol, des d'ací al ric Quípar i després passen a l'embassament d'Alfonso XIII. La capacitat de desguàs del aliviadero principal de la presa de Argos és de 766,38 m³/s a la cota 413,16, cabal molt superior al que és capaç de dur la llera del ric Argos, aigües baix de la presa. La finalitat principal del canal aliviadero és evitar les inundacions de la població de Valentín i de les vegas de Calasparra, ja que li restaria cabal d'aigua al aliviadero principal de la presa de Argos.
Vista del començament del canal aliviadero Argos-Quípar, presa des d'aigües baix.
Marc territorial
Geologia i geotecnia.
Geologia i Geotecnia regional
L'embassament de Argos es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment noroccidental del Erógeno Alpí Perimediterráneo (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corrimiento originada durant el Cretácico i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Dins de les serralades béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibérico. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trías fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol ( Paleozoic Hercínico ) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de cabalgamiento mesozoicos i cenozoicos), en els quals el Trías argilenc-evaporítico actua com material d'enlairament i els cabalgamientos tenen vergencia general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.
Segons la naturalesa dels materials i el grau de deformació es diferencien clarament dues zones:
- Prebético, amb facies dipositades en mitjans succints, que durant el Mesozoico representava la zona més propera al continent, constituït pel massís Ibèric.
- Subbético, de facies pelágicas a partir del Lias Mig, que representa la zona de dipòsit marí més allunyada del continent, amb materials de conca oceànica i eventualment roques volcàniques efusivas durant el Mesozoico.
Entre ambdós es reconeixen en algunes zones les Unitats Intermèdies, corresponents als materials del talús continental, amb facies en general de tipus turbidítico, lligades al diposite en ventalls submarins i que localment poden arribar a espessors considerables. Tenen característiques pròpies amb importants variacions laterals, cavalcant sobre el Prebético i cavalcats pel Subbético.
A més, es distingeixen els materials autòctons que en la nostra zona d'estudi, corresponents a les formacions postorogénicas, que es van dipositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats alóctonas, i que constitueixen la cobertera quaternària.
Geologia i Geotécnia del got
El got està constituït per les argiles triásicas, excepte un menut retazo, localitzat en vessant esquerre, en concret en l'estrep esquerre de l'estructura sobre el canal Argos-Quípar, on afloren les margues i calcàries margosas, una mica sorrenques, del Cretácico inferior.
Els vessants del got són bastant suaus i estables, pel que no han de donar-se alteracions importants degudes a l'explotació natural de l'embassament.
Geologia i geotécnia de la tancada
Geològicament la zona de la tancada està caracteritzada, principalment, per estrats alternats de calcàries i margues, més o menys calcàries. En l'estrep esquerre, les calcàries i margues (Cretácico inferior), buzan (uns 15º) cap a la llera del riu.
En el marge dret, formant un fort escarpe (corresponent al Cabezo de Terol), s'observen calcàries i dolomías alternantes amb estrats margosos, de tons grisos-negres, i que en superfície mostren colors més ocres a causa de la meteorització. Aquestes calcàries i dolomías (d'edat Cretácico superior) es troben més fracturades i brechificadas que les del marge dret, sobre les quals cavalquen.
Previ, a aquest cabalgamiento, va tenir lloc altre, en el qual argiles triásicas van cavalcar sobre les calcàries-margues cretácicas, posteriorment, afavorit per la presència d'aquesta capa triásica més fluida, que va actuar a manera de lubrificant, es va produir el cabalgamiento de les calcàries i dolomías, que constitueixen el Cabezo de Terol, sobre la resta de la sèrie.
D'aquesta manera localitzem, entre dues formacions calizo-margosas i, un mantell d'argiles versicolores que s'encunya en profunditat a l'altre costat del cabezo, i que té continuïtat cap a la llera, encara que cobert pels acarreos/, en tot el tram del riu afectat per la presa i apareix al peu del escarpe de la marge dreta aigües baix i dalt de l'emplaçament.
Deguda a aquesta anomalia (l'existència del mantell d'argiles i guixos triàsics sota el Cabezo de Terol) es va executar, d'una banda, un tap en tot el front del nucli impermeabilizable de la presa, prèvia excavació de la roca alterada al peu del escarpe, de dita cabezo, amb injecció posterior del mateix i per altra banda la realització d'una pantalla d'injeccions que en vertical arribara per sota del mantell triàsic i en horitzontal travessara el Cabezo fins a tancar en l'apunte triàsic a l'I del mateix, d'aquesta manera s'assegurava la impermeabilidad i l'estabilitat de la presa.
Sismologia.
La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a uns altres i ha estat pràctica habitual qualificar els territoris en funció d'aqueixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en “la Guia Tècnica de seguretat de Preses, Estudis geològics i de prospecció de materials” editada pel comitè nacional Espanyol de Grans Preses (CNEGP). En el seu apartat 3.3 es fa una classificació en tres grans grups:
- Zones de baixa sismicidad. Coeficient ab < 0,04 g
- Zones de mitjana sismicidad. 0,04 g < ab < 0,13g.
- Zones d'alta sismicidad. 0,13 g < ab
(Sent ab l'acceleració bàsica de la zona.)
Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de Argos es troba en una zona que podríem classificar de mitjana sismicidad ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal de Calasparra és de 0,07 g (dades extraidos de la norma Sismorresistente NCSE-02).
Informació medioambiental.
L'embassament de Argos es troba dins de la zona ZEPA denominada “Serra del Molí, Embassament del Quípar i Plans del Cagitán” amb el codi ÉS0000265, establida per Resolució de 8 de maig de 2001. A més, per ser una zona ZEPA, l'embassament està inclòs al seu torn en un Àrea de Protecció de la Fauna Silvestre denominada Embassament d'Alfonso XIII, Cagitán i Almadenes.
(323 KB)Situació
L'embassament associat a la presa de Argos i el seu entorn es troben dintre de la conca del Segura, al nord de la Comunitat Autònoma de Múrcia, termes municipals de Calasparra i Cehegín. Concretament està localitzat en la fulla 890 (CALASPARRA), del IGN (Institut Geogràfic Nacional) a escala 1/50.000.
El canal aliviadero Argos-Quípar construït que parteix de l'embassament de Argos, està situat al sud de Calasparra. Aquest discorre per la vertiende dels Cabezos de Juan González, als quals pràcticament voreja..
La presa està emplaçada en el ric Argos, en el terme municipal de Cehegín (província de Múrcia), a uns tres quilòmetres aigualeixes dalt del límit entre aquest terme i el de Calasparra, al peu del Cabezo Terol.
La intersecció de l'eix de la presa amb la llera del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude: 1º 43' 58" Oest
Latitude: 38º 10' 25" Nord
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= : 30
X=610.929
Y=4.225.703
Accessos a la presa i embassament
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
