Embassament de Alfonso XIII
Antecedents
Els fenòmens com les pluges torrencials o les inundacions no són estranys en la conca del Segura. Els danys produïts per l'aigua han suposat històricament una preocupació per als habitants de la zona des del punt de vista de les pèrdues econòmiques i humanes.
La llarga sèrie d'avingudes esdevinguda sobre la dècada de 1870, i principalment la soferta el dia 15 d'octubre de 1879, catalogada d'altament catastròfica, va provocar la celebració a Múrcia, al març de 1885, del Congrés contra les Inundacions de la Regió de Llevant, de les conclusions del qual es va desenvolupar un ampli pla de defensa contra les inundacions titulat Projecte d'obres de defensa contra les inundacions en la vall del Segura, signat en l'any 1886. El pantà en el ric Quípar estava inclòs com obra a estudiar dintre d'aquest pla.
Posteriorment, amb l'entrada en vigor del Pla General de Defensa contra Avingudes de la Conca del Segura de 1977, l'embassament d'Alfonso XIII ha passat a integrar-se en l'esquema general d'aquest pla.
Vista general de la presa des de la marge esquerra cap a aigües dalt
El ric Quípar pertany als afluents de la marge dreta del tram mig del Segura (com Moratalla, Argos i Mula) que es caracteritzen per transportar cabals permanents però d'escassa entitat, que en la majoria dels casos són consumits localment, sense aportar tornades significatives al Segura.
La presa d'Alfonso XIII, està emplaçada en una tancada del ric Quípar, en el Terme Municipal de Calasparra (Murcia). Es tracta d'una presa de maçoneria ciclópea de gravetat i planta corba.
El present document reemplaça a l'anterior, redactat en l'any 1994, i recull les modificacions realitzades en la presa i les seves instal·lacions complementàries a partir d'aquest any i que òbviament no estan contemplades en l'anterior document.
El Projecte Primitiu està datat en 1893, sent posteriorment modificat, en virtut de prescripcions imposades per Ordre Ministerial de 12 de febrer de 1901.
El Projecte definitiu de la “Presa per al Pantà d'Alfonso XIII” va ser redactat amb data 30 d'agost de 1902 i aprovat per Reial decret de 10 de setembre de 1903. El càlcul de l'Embassament es va efectuar prenent com base el plànol general que acompanyava al redactat per la Comissió d'Estudis el 31 de maig de 1893.
El dia 25 del mes d'abril de 1902 es va aprovar el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, la vigència de les quals duraria fins a 1926, any en el qual es va crear la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura, iniciant-se llavors una sèrie d'estudis com va anar l'Ordenació General dels Rius que abastaven a tota la Conca del Segura.
Dintre d'aquest Pla Nacional, també cridat el Pla Gasset, estava el Projecte de Construcció del Pantà del Quípar, l'autorització del qual per a l'execució de les seves obres va ser concedida per Ordre Ministerial del 5 de setembre de l'any 1903, donant-se començament immediatament els treballs, per a finalitzar-los en l'any 1915.
Coronación de la presa
Tot i que a l'efectuar el replanteig de les obres i examinar l'estret on hauria d'emplaçar-se la presa, a la vista del plànol de detall del projecte, es van trobar algunes diferències notables, no es va considerar necessària la comprovació de tot el plànol de l'embassament, si bé, posteriorment, es va realitzar executant un nou plànol de l'embassament que es va presentar en el Primer Projecte Reformat.
Durant l'execució de les obres, per Ordre Ministerial de 14 de març de 1908, es va aprovar dita Primera Projecte Reformat de la Presa del Pantà d'Alfonso XIII; posteriorment, per Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1911, el Segon Projecte Addicional de la Presa del Pantà d'Alfonso XIII, més tard, amb data 1 de febrer de 1916, el Tercer Addicional de la Presa del Pantà d'Alfonso XIII, i finalment en 1918 es va aprovar el quart Projecte Addicional.
El contingut de totes aquestes reformes es reflecteix en l'apartat 2.2 referent a la construcció de la presa.
Les comportes del desguàs de fons i les vàlvules de la presa d'aigua van ser objecte de Concurs especial aprovat per Ordre Ministerial de 11 de setembre de 1913, l'execució del qual va ser autoritzada per Ordre Ministerial de 24 d'abril de 1914 i adjudicades a la Maquinista Terrestre i Marítima per Ordre Ministerial de 12 de gener de 1915, acabant-se la seva instal·lació en l'any 1918.
Projectes Complementaris:
El Projecte Complementari Nº 1 va consistir en la terminació dels camins de servei de l'embassament.
El Projecte Complementari Nº 2 (1970), redactat per l'Enginyer D. Alfonso Botía Pantoja, va tenir com objecte la construcció de galeries, drenatge i acondicionament de la coronación de la presa d'Alfonso XIII. La seva liquidació provisional es va realitzar en 1974, mentre la definitiva va ser aprovada en 1979.
Projectes posteriors:
En la presa d'Alfonso XIII s'han executat al llarg de la seva vida útil nombroses modificacions i reformes, no obstant això caben destacar les concernents als successius aliviaderos superficials construïts.
Ja en 1920, l'enginyer D. Emilio Arévalo va redactar un projecte de reforma del aliviadero de superfície. En 1949 l'Enginyer D. Roberto Goma Licitades va tornar a redactar un projecte de reparació i millora de dita aliviadero. Finalment en 1964 l'enginyer Juan Luis Fernández Madrid redacta, i s'executa posteriorment, el projecte d'un nou aliviadero de superfície vist l'escassa capacitat que presentava l'original.
Posteriorment en vista de l'entrada en funcionament del Canal Argos–Quípar, que envia a l'embassament d'Alfonso XIII els excedents de l'embassament de Argos, es va estimar convenient l'adequació dels diferents sistemes d'alleugeriment per a plantar cara als nous cabals. Així en 1993 D. Antonio Maurandi Guirado va redactar el projecte d'adequació dels elements de desguàs. Quan es va adjudicar aquest treball, es presento per part de l'adjudicatari una sèrie de variants, pel que es va redactar un nou projecte, aquesta vegada de construcció, d'adequació dels elements de desguàs. Aquest últim projecte va generar un Modificat Nº1 en 1999, que va ser ell realment executat.
Al març de 1997 es va realitzar la proposta de classificació en funció del risc potencial que pugui derivar-se del seu trencament o funcionament incorrecte, obtenint-se per a la presa la categoria A. Aquesta proposta és definitivament resolta per la Direcció general d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües el 29 de juliol de 1998.
Vista del aliviadero secundario desde aguas arriba
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
|
Provincia
|
Murcia |
|
Terme municipal
|
Calasparra |
|
Riu
|
Quípar |
|
Conca hidrográfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superficie de la conca hidrográfica
|
571,00 km² |
|
Màxima altitud en la conca
|
2.081,00 m |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT
|
|
|
Superfície de l'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN)
|
216,00 ha |
|
Capacitat a NMN
|
23,00 hm3 |
|
Cota del NMN
|
301,00 m |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Cota de coronación
|
303,00 |
|
Altura des de fonaments
|
46,00 m |
|
Longitud de coronación
|
87,00 m |
|
Cota fonamentació
|
256,00 m |
|
Cota de la llera en la presa
|
262,00 m |
|
ALIVIADERO
|
|
|
Nº total de aliviaderos
|
1 |
|
Capacitat
|
180,00 m3/s |
|
Regulació
|
Comportes |
Galeria d'inspecció
Finalitat
Les seues missions fonamentals són les d'aportar volums d'aigua per al reg a la llera principal del riu Segura (aquesta es troba molt prop de la unió del Quípar amb el Segura) i la laminación de les avingudes de la conca.
Amb aquesta presa s'eviten cabals punta que se sumarien als del riu en el cas d'un xàfec generalitzat en la conca del Segura.
Parament aigualeixes baix amb caseta de la presa de la cota 30 al fons
Marc territorial i administració
Característiques físiques de la conca.
La superfície de la conca vessant a l'embassament ascendeix a 833,37 km². La cota de la llera en la presa és de 261,68 m.s.n.m. La màxima altitud en la conca és de 2.081,00 m.
La superfície de l'embassament a la cota del nivell màxim normal, des d'ara NMN, és de 223,26 ha. Aquesta superfície s'inclou íntegrament en la Región de Murcia. El volum de l'embassament a aqueixa cota és de 13,70 hm³.
Conca aportadora a l'embassament de Alfonso XIII
Informació Mediambiental
No existeix constància de la realització de cap estudi ambiental o d'estudis d'impacte de la construcció de la presa sobre el medi ambient, degut sens dubte a la data d'execució de la mateixa.
Posteriorment, les obres realitzades han estat per regla general de menuda entitat sobre instal·lacions de la presa, pel que no han requerit cap tipus d'estudi d'aquest tipus.
D'altra banda, l'embassament d'Alfonso XIII, com a tal, és considerat una zona LIC (Lugar de Importancia Comunitaria) amb codi ES6200043 denominada Río Quípar.
A més, l'embassament bufona amb altra zona LIC denominada Sierras y Vega Alta del Segura y Ríos Alhárabe y Moratalla (código ES6200004).
L'embassament es troba dins de la zona ZEPA denominada “Sierra del Molino, Embalse del Quípar y Llanos del Cagitán” con el código ES0000265, establecida por Resolución de 8 mayo de 2001. Además, por ser una zona ZEPA, el embalse está incluido a su vez en un Área de Protección de la Fauna Silvestre denominada Embalse de Alfonso XIII, Cagitán y Almadenes.
Geologia i sismologia
Geologia
La geologia general de la zona ve descrita en:
- Mapa Geològic d'Espanya. E: 1/50.000 (IGME). Hoja Nº 890 (Calasparra)
- Mapa Geològic d'Espanya. E: 1/200.000 (IGME). Hoja Nº 72 (Elche)
- Geomorfologia d'Espanya. Diversos Autors. Editorial Roda, 1994.
No existeixen estudis específics de la geologia i la geotècnia de la presa, encara que si s'ha recopilat informació de diversos projectes realitzats per a la presa.
L'embassament d'Alfonso XIII es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment nord-occidental del Orogen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Dins de les serralades Béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibèric. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trias fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínico) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de encavalcament mesozoics i cenozoics), en els quals el Trías argilenc-evaporític actua com material d'enlairament i els encavalcaments tenen convergència general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.
Segons la naturalesa dels materials i el grau de deformació es diferencien clarament dues zones:
- Prebètic, amb fàcies dipositades en mitjans succints, que durant el Mesozoic representava la zona més propera al continent, constituït pel massís Ibèric.
- Subbètic, de fàcies pelàgiques a partir de l'Lías mitjà, que representa la zona de dipòsit marí més allunyada del continent, amb materials de conca oceànica i eventualment roques volcàniques efusives durant el Mesozoic.
Entre ambdós es reconeixen en algunes zones les Unitats Intermèdies, corresponents als materials del talús continental, amb fàcies en general de tipus turbidites, lligades al dipòsit en ventalls submarins i que localment poden arribar a espessors considerables. Tenen característiques pròpies amb importants variacions laterals, cavalcant sobre el Prebètic i cavalcats pel Subbètic.
Mapa geològic general de les Serralades Béticas 
(4 MB)
A més, es distingeixen els materials autòctons que en la nostra zona d'estudi, es distingeixen els corresponents a les formacions premantos (d'edat miocena) i les formacions constituïdes per materials postorogènics, que es van dipositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats al·lòctones, i que constitueixen la cobertera terciària i quaternària.
El got es troba, quasi en la seua totalitat, sobre materials del Subbético Externo, majoritàriament sobre les margues, margocalcàries i gresos del Albiense.
A més la zona central del got és creuada transversalment per una franja de terreny composta per calcàries, margues i margocalcàries pertanyents al Turoniense i al Senoniense, ambdós del Subbético Extern. A causa de la naturalesa d'aquests materials, la impermeabilitat està pràcticament garantida.
L'única zona del vas sobre el Subbético Intern Frontal és la part més propera a la presa on apareixen les margues guixenques i guixos del Keuper. Es caracteritza aquest terreny per l'existència d'abundants pedreres de guix, el que unit a les argiles que ho formen, caracteritzen al terrè Triàsic com impermeable.
La presa d'Alfons XIII està construïda en una tancada pertanyent al Cretaci Cenomanià, pràcticament en la seua línia de contacte amb el Keuper del Triàsic, doncs aquest comença uns metres aigualeixes dalt de la presa.
A causa de la proximitat amb el front d'encavalcament, l l'estructura geològica de la zona és molt complicada. Així, encara que la presa s'estableix sobre les dolomies massives del Cenomanià, apareixen a escassos metres dolomies estratificades del Turoniense (Cretácico del Prebètic Intern) i calcàries sorrenques del Miocè inferior (Terciari autòcton); a més de les nomenades anteriorment margues guixenques del Keuper.
Vista de la llera cap a aigües baix
Sismologia
La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a uns altres i ha estat pràctica habitual qualificar els territoris en funció d'aqueixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials” editada pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (CNEGP) en el seu apartat 3.3. es fa una classificació en tres grans grups:
- Zones de baixa sismicitat. Coeficient ab < 0,04 g
- Zones de mitjana sismicitat. 0,04 g < ab < 0,13g.
- Zones d'alta sismicitat. 0,13 g < ab
(Sent ab l'acceleració bàsica de la zona.)
Atenent a la classificació ací realitzada, la presa d'Alfonso XIII es troba en una zona que podríem classificar de mitjana sismicitat ja que l'acceleració bàsica per al T.M. de Calasparra és de 0,07 g (dades extretes de la Norma Sismorresistente NCSE-02).
Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses "Estudis Geològics - Geotècnics i de Prospecció de Materials" i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrèmol de Projecte de 0,073•g i per al Terratrèmol Extrem de 0,116•g.
Plànols
- Marc geográfic
(9 MB) - Planta de la presa (396 KB)
- Alçat aigües dalt de la presa (162 KB)
- Seccions tipus de la presa (102 KB)
Ortofotos
Fotografia del aliviadero principal principal amb la caseta de control en el centre
Situació
L'embassament associat a la presa d'Alfonso XIII i el seu entorn es troben dins de la conca del Segura, en la Regió de Múrcia, al nord de la Comunitat Autònoma. Concretament estan localitzats en les fulles 890 (CALASPARRA), del IGN a escala 1:50.000. El territori correspon a la província de Múrcia, terme municipal de Calasparra.
La presa està emplaçada en el ric Quípar, en el terme municipal de Calasparra (Província de Múrcia), a escassos quilòmetres del límit entre aquest terme i el de Cieza, en l'estret denominat “els almadenes del Quípar”, i a un quilòmetre escàs de la desembocadura del propi ric Quípar en el Segura.
La intersecció de l'eix de la presa amb la llera del riu es produeix en el punt de coordenades geogràfiques següents, referides al meridià de Greenwich en les coordenades següents:
Longitude 1º 35' 54" Oest
Latitude 38º 13' 28" Nord
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=622.684
Y=4.231.715
Accessos a la presa i embassament
L'accés a les instal·lacions de la presa s'efectua, des de Múrcia, a través de l'autovia A-30. Després d'eixir d'aquesta via en l'enllaç de Cieza i travessar aquesta població, es pren la Carretera Comarcal 330, que condueix a Mula. A uns 3 quilòmetres parteix cap a la dreta una carretera propietat de la Confederació Hidrogràfica del Segura que, a uns 17 quilòmetres, passa per la coronación de la presa. En l'accés per aquest costat a la presa, una vegada passat el poblat de la presa, existeixen dos túnels abans d'arribar al cos de presa, existint la senyalització adequada del gàlib dels túnels.
Per a arribar a la presa d'Alfonso XIII des de Calasparra, es pren la carretera MU-552. A 6 quilòmetres de Calasparra parteix cap a l'esquerra una carretera pertanyent a la Confederació Hidrogràfica del Segura que passa per la coronación de la presa. En l'accés per aquest costat a la presa, també existeix un túnel abans d'arribar al cos de presa, existint la senyalització adequada del gàlib.
Cal destacar d'altra banda el risc de despreniments en diverses zones de la carretera d'accés, havent-se executat mesures preventives i senyalitzat convenientment està incidència.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
