Embassament de Camarillas
Antecedents
Els primers estudis sobre la viabilitat d'un embassament en eixe emplaçament van començar poc de temps després que es fundara la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura l'any 1926.
Les obres de la presa es van executar en dos etapes ben diferenciades en el temps. En la primera, compresa entre els anys 1932 i 1935, es van executar els túnels dels desaiguaments i sobreeixidor, els edificis auxiliars i el massís de presa fins una altura aproximada de 13 m sobre fonaments. Finalitzada la Guerra Civil es van reprendre els estudis sobre la presa, amb una sèrie d'informes i projectes, fins que en 1953 es van reprendre les obres que van concloure finalment l'any 1961.
Des de la seua constitució al març de 1926 la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura es va proposar com un dels seus objectius principals la posada en pràctica d'un pla d'aprofitament dels recursos hidrològics de la conca. En el riu Mundo, el més cabalós afluent del Segura, hi havia en eixa època un sol embassament en explotació, el de Talave, les obres del qual es van acabar en 1918. Encara que este embassament es va concebre com a obra de defensa contra inundacions, des del principi es va compatibilitzar este ús amb la regulació d'aportacions per al seu aprofitament en el regadiu; la qual cosa dóna en este sentit un efecte extraordinàriament beneficiós per a la seua zona d'influència. No obstant això, la capacitat de l'embassament de Talave era clarament insuficient per a regular totalment el riu Mundo, pel qual es va plantejar la necessitat d’implantar un nou embassament en l'esmentat llit.
Després del preceptiu reconeixement per a identificar un possible emplaçament del nou embassament, es va seleccionar la tancada situada en l'entrada del congost dels Almadenes en la proximitat de la confluència del Mundo amb el Segura i immediatament aigües avall de la Vega de Camarillas.
L’esmentada Vega està tancada al sud per una escarpada muntanya calcària, normal al riu, esberlada per una estretíssima falç serrada pel que constituïx el congost dels Almadenes, de quasi un quilòmetre de longitud, quatre a cinc metres d'ample en el fons i parets quasi a pic, amb altura mitjana d'uns 80 metres. Una vegada seleccionat l'emplaçament, al març de 1929 es redacta l'Avantprojecte d'embassament en els Almadenes. Riu Mundo.
En este document es proposava la construcció d'una presa de gravetat de 44 m d'altura total, amb un sobreeixidor de llavi fix situat en el marge esquerre, amb una capacitat de desaiguament de 200 m³/s. L'altura de presa estava condicionada per la línia de ferrocarril Madrid-Cartagena, per a la qual seria necessari construir una variant.
Després de l'aprovació de l'Avantprojecte, al gener de 1930, es va procedir a redactar el Projecte del pantà de Camarillas (Almadenes del riu Mundo), subscrit per D. Donato Paredes Granados a l'agost de 1930 i aprovat a l'abril de 1931.
Els usos previstos de la presa projectada eren la laminació d'avingudes, regulació de cabals per a regs i abastiment d'Hellín i producció d'energia hidroelèctrica.
La capacitat d'embassament adoptada va ser la màxima compatible amb la línia de ferrocarril Madrid-Cartagena, xifrada en 38,4 hm³. Calia en qualsevol cas una variant de la línia fèrria d'uns tres quilòmetres de longitud, per a eliminar l'efecte nociu de l'embassament sobre els terraplens d'aquella, alguns d'ells d'elevada altura.
Les obres van donar començament l'any 1932; van ser desglossades en diversos grups que es van executar separadament, uns per administració i altres per contracta. La part principal de cos de presa, sobreeixidor i obres complementàries dels desaiguaments de fons i preses d'aigua es va adjudicar a l'empresa Marcor, SA al juliol de 1932.
A l'octubre de 1934 l'enginyer D. Angel Elul Navarro va redactar el Projecte Reformat del pantà de Camarillas (Almadenes del riu Mundo). Les causes principals que ho van motivar van ser:
Dificultat d'extracció de les pedreres de blocs per a la maçoneria hormigonada prevista com a fàbrica de la presa
- Inestabilitat del terreny observada en excavar per a construir el canal col•lector del sobreeixidor
- Necessitat d’executar sondejos i injeccions tant en fonament com en vessants
El Projecte Reformat va ser aprovat al desembre de 1934 mitjançant una Orde en què també es prescrivia la paralització de les obres fins que no es resolguera sobre la possible ampliació de la capacitat d'embassament; també feia referència a la necessitat d’estudiar la importància de les falles trobades en la tancada. Al Gener de 1935 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va ordenar que es procedira amb urgència a l'estudi de l'ampliació del pantà de Camarillas basant-se en l'informe del Consell d'Obres Hidràuliques. L'estudi hauria de tindre en compte el paper de l'embassament al conjunt d'obres i regs del Segura, considerant aspectes tant tècnics com econòmics.
Les obres van continuar pràcticament paralitzades fins al començament de la Guerra Civil.
Al febrer de 1941 l'Enginyer senyor Joaquín Blasco Roig va iniciar els treballs de reconeixement de les obres executades i de recopilació i investigació d'antecedents, a fi de disposar de la informació prèvia sobre el controvertit problema del pantà de Camarillas i estudiar-ne una solució definitiva.
Al desembre de 1943 el mateix enginyer va firmar el Projecte de terminació del pantà de Camarillas, que es va aprovar al maig de 1945 amb la prescripció d'arreplegar les observacions del Consell d'Obres Públiques.
En concret es proposava acabar la construcció de la presa en fases observant les precaucions següents:
- Executar el dic fins a aconseguir la cota CP=336,50 i, una vegada comprovat el bon comportament del vas quant a impermeabilitat, completar l'execució de la presa i construir la variant del ferrocarril.
- Calia observar el comportament de la vessant esquerra, on s'ubicava el sobreeixidor. Fins que no es decidira sobre este punt funcionaria com a sobreeixidor el túnel de descàrrega construït, la qual cosa suposava desaprofitar els 4,72 m superiors d'embassament.
- Comprovada l'estabilitat de la vessant es procediria a construir la cubeta del sobreeixidor. En cas contrari, s'utilitzaria el túnel construït, que funciona en càrrega, dotant-lo d'una comporta automàtica en la seua entrada, amb la qual cosa seria utilitzable l'embassament total.
Al Projecte de Terminació l’acompanyaven dos projectes annexos de sobreeixidor i variant del ferrocarril. En 1947 la D.G.O.H. va ordenar la redacció d'un projecte complementari, que va ser subscrit a l'abril de 1947 per l'Enginyer senyor Emiliano Sáizar Irarzábal davall el nom de Projecte de presa, preses d'aigua i sobreeixidor, complementari del de terminació del pantà de Camarillas.
El projecte de referència incloïa un estudi hidrològic en què, per a fixar la capacitat del sobreeixidor, s'admetia la simultaneïtat de les puntes d'una crescuda de 278 m³/s per desaiguament de Talave i d'una altra de 150 m³/s de la rambla de Minateda, amb la qual cosa s’obté un cabal màxim de 428 m³/s.
La solució proposada, considerada la més econòmica, consistia a acceptar íntegrament la disposició de la presa, galeries de fons i preses d'aigua del Projecte de Terminació de 1943 i només modificar el sobreeixidor previst en este últim projecte.
Finalment, al maig de 1953 es va adjudicar l'execució de les obres a l'empresa Construcciones Civiles, SA; d’esta manera es van reprendre els treballs després de quasi vint anys. Al setembre de 1954 es va agregar a la Contracta les obres de la variant del ferrocarril.
A l'agost de 1956 es redacta el Projecte Reformat del modificat de presa, preses d'aigua i sobreeixidor complementari del de terminació del pantà de Camarillas, terme municipal d'Hellín (Albacete), l'autor del qual va ser l'enginyer de camins D. Emiliano Sáizar Irarzábal, i que va ser aprovat al desembre de 1956.
En este document, i atesa la insuficiència del sobreeixidor del marge esquerre, es projectava un altre sobreeixidor en el marge dret amb capacitat de 200 m³/s.
Les característiques d'estos dos sobreeixidors responien ja en línies generals al finalment construït.
Al maig de 1958 va ser subscrit per l'Enginyer de Camins senyor Emiliano Sáizar Irarzábal el Segon Projecte Reformat de presa, preses d'aigua i sobreeixidor, complementari del de terminació del pantà de Camarillas, terme d'Hellín (Albacete) que es va aprovar a l'agost de 1958.
En esta segona reforma s'incloïen modificacions que afectaven les injeccions i la variant del ferrocarril. Finalment, al juny de 1959 es va redactar pel mateix autor un Tercer Projecte Reformat que arreplegava increments en diverses partides, la més important la que afectava les injeccions en les pantalles laterals.
Sense majors incidències, les obres van finalitzar al maig de 1961. El Projecte de Liquidació va ser redactat al novembre de 1964 per l'enginyer de camins D. Justo Llácer Barrachina.
Accessos
L'accés a la presa es realitza des d'Agramón, localitat pròxima a l'autovia A-30 (antiga N-301); des d'esta localitat es pren la carretera de l'estació d'Agramón a Las Minas fins al quilòmetre 11, punt en què mitjançant un gir a l'esquerra es pren el camí de servici de l’embassament.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Albacete |
|
Terme municipal
|
Hellín |
|
Riu
|
Mundo |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DEL RIU MUNDO
|
|
|
Longitud del riu embassat
|
9,5 km |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
2.382,9 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
1.520 m |
|
Longitud de costa
|
34,2 km |
|---|---|
|
Superfície de l'embassament
|
359 ha |
|
Volum de l’embassament
|
38,63 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
||
|---|---|---|
|
Tipus
|
Gravedad | |
|
Talús d'aigües amunt
|
Vertical | |
|
Talús d'aigües avall
|
Variable | |
|
Altura sobre el llit
|
36,00 m | |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
357,36 | |
|
Longitud de coronació
|
32,00 m | |
|
Ample de coronació
|
4,20 m | |
|
Materials de presa antita
|
Formigó en massa | |
|
Volum de total de formigó
|
- | |
|
Volum total de fàbrica
|
15.920 m³ | |
|
SOBREEIXIDOR
|
||
|
NÚM. de sobreeixidor
|
2 | |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Lateral | Lateral |
|
Ubicació
|
Marge Esquerre | Marge Dret |
|
Posició respecte al corrent
|
Lateral | Lateral |
|
Situació
|
Estrep | Estrep |
|
Tipus de tancament
|
Lliure | Comportes |
|
Nombre de vans
|
1 | 2 |
|
Longitud lliure de cada va
|
23,56 m | 6,56 m |
Finalitat
Els usos principals de l'embassament de Camarillas són la laminació d'avingudes i la regulació de cabals per a atendre les demandes dels aprofitaments del riu Mundo (regs, abastiment, etc.). L'explotació de la presa de Camarillas es realitza de manera coordinada amb la de Talave, ubicada a uns 38 km aigües amunt, regulant entre ambdós les aportacions del Transvasament Tajo-Segura.
Marc territorial
Característiques físiques de la conca.
La conca vessant total a la presa de Camarillas ocupa una extensió de 2.382,9 quilòmetres quadrats, dels quals 766,5 km² corresponen a la conca de la presa de Talave, situada aigües amunt. La conca pròpia de la presa de Camarillas té per tant una extensió de 1.616,4 km².
La conca total té una altitud mitjana de 818 m. i s'estén per les províncies d'Albacete, Múrcia, Jaén i Granada. Els principals afluents del Mundo en la conca són la rambla de Bogarra, abans de l'embassament de Talave, i les rambles de Minateda i Bayco, que confluïxen amb el Mundo en el tram comprés entre les preses de Talave i Camarillas.
L'embassament de Camarillas ocupa una superfície de 320 ha a cota de nivell màxim normal, que pertanyen en la seua integritat al terme municipal d'Hellín, a la província d'Albacete. La capacitat d'embassament a eixa cota és de 35,84 hm³. La longitud de costa de l'embassament és de 34,2 km, mentres que la longitud de llit inundat pel vas és de 9,5 km.
Les característiques principals de l'embassament de Camarillas i de la seua conca receptora es relacionen a continuació:
| Conca vessant | |
|---|---|
| Superfície de la conca pròpia | 1.616,4 km² |
| Superfície de la conca total | 2.382,9 km² |
| Altitud mitjana de la conca total | 818 m |
| Altitud mitjana de la conca pròpia | 705 m |
| Altitud màxima de la conca | 1.520 m |
| Pluviometria anual mitjana de la conca | 322 mm |
| Vessament de la conca |
0,08
|
| Aportació mitjana anual de la conca |
39,8 hm³
|
| Màxima avinguda registrada | 755 m³/s (oct. 1.982) |
| Embassament | |
| Cota de nivell màxim normal (NMN) | 354,63 |
| Cota de nivell d'avinguda de projecte (NAP) | 355,63 |
| Cota mínima d'explotació | 320,95 |
| Capacitat total d'embassament (a NMN) | 35,84 hm³ |
| Capacitat total d'embassament (a NAP) | 38,63 hm³ |
| Superfície de l'embassament (a NMN) | 320 ha |
| Superfície de l'embassament (a NAP) | 359 ha |
| Longitud de riu embassat | 9,5 km |
| Longitud de costa | 34,2 km |
Informació mediambiental.
La presa i l'embassament de Camarillas estan inclosos en el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) de “Sierra de Alcaraz i Segura i canons del Segura i del Mundo” (Cód. ES4210008). Els LIC són espais naturals que sorgixen de l'aplicació de les Directives Europees d'Aus (79/409/CEE) i d'Hàbitats (92/43/CEE), i que es caracteritzen per contribuir de forma apreciable a mantindre o restablir un tipus d'hàbitat natural o una espècie en un estat de conservació favorable dins de la regió biogeogràfica a què pertanyen. Els LIC s'integren dins de la Xarxa d'Àrees Protegides de Castella-La Manxa.
El LIC en qüestió ocupa una superfície d'uns 1.750 km² de la província d'Albacete i integra un conjunt d'alineacions muntanyoses intercalades amb angostes valls fluvials que conformen un paisatge de singular bellesa.
D'altra banda, i a causa de les dates de redacció dels projectes i construcció de la presa, esta no va estar sotmesa a cap tipus d'estudi d'impacte mediambiental. Tan sols s’ha de destacar que han sigut nombroses les actuacions de repoblació dels marges de l'embassament promogudes per la Confederació Hidrogràfica del Segura al llarg d'una llarga sèrie d'anys. Estes es van portar a acabe en paratges com Las Higuericas, Soto de la Montiela, Los Colorines, Soto del Quinto, etc., totes elles dirigides per l'enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Segura D. Luis Aycart Benzo.
Quant a condicionants de tipus mediambiental en l'explotació de la presa, ha d’esmentar-se que el Pla Hidrològic de la Conca del Segura establix un cabal mínim per al tram de llit del riu Mundo comprés entre la presa de Camarillas i la confluència amb el Segura d'1,5 hm³/mes (0,58 m³/s).
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
La presa de Camarillas es troba situada al nord de les serralades Bètiques, en una àrea amb caràcter de transició entre unitats estructurals de la serralada Ibèrica i unitats tectosedimentàries del Prebètic Extern. Es tracta d'una regió de relleu molt irregular, amb extenses planes envoltades de destacats relleus amb cotes compreses entre els 350 i més de 800 m, travessada pels rius Segura i el seu afluent el riu Mundo, sobre el llit del qual se situa esta presa. En l'entorn del vas de l'embassament de Camarillas afloren exclusivament materials geològics mesozoics i cenozoics.
El marc geològic general presenta una tectònica d'escates amb vergència sempre cap a l'Altiplà, en les quals els depòsits d’argila i guix del Keuper actuen de nivell o superfície d'envol a escala regional, injectant-se a favor de fractures o de formes diapíriques.
Les unitats litològiques del juràssic estan ben representades per conjunts del Lias, del Dogger i del Malm, generalment amb caràcter de dolomitització secundària en les alineacions de marge esquerre i dreta de cua del vas de l'embassament, en les serres de los Donceles i de l'Alto de las Cabras.
Del Cretaci Inferior només poden observar-se xicotets afloraments constituïts per conglomerats, arenes i argiles versicolors, en el marge esquerre de la cua de l'embassament. El Cretaci Superior també escasseja, conservant-se alguns retajos a la zona de la tancada de la presa, amb un nivell de calcàries de caràcter succint.
Directament recolzades sobre el Cretaci Superior apareixen unes formacions del Miocé marí, plegat i fracturat, que transiten cap a altres de fortes influència continental. Estes últimes formacions, en el pliocé, adquirixen un caràcter clarament fluvial i de palmitos al•luvials, que corresponen a una xarxa de major entitat que la xarxa hidrogràfica actual.
Els depòsits quaternaris estan representats per depòsits variats de desenvolupament superficial, amb formes irregulars i extensió variable, sovint encrostats i situats al peu de les zones amb fort relleu, entre el ressalt morfològic i les àrees de suau pendent o de peu de muntanya. Es tracta de palmitos al•luvials, cons de dejecció, col.luvions, depòsits al•luvials o de rambles, i planes d'inundació.
Les estructures més singulars de la zona corresponen al domo-diapíric de l'estret de Los Almadenes i a l'arc estructural de la Sierra de los Donceles, i el sistema de discontinuïtats d'esgarre del sòcol, segons una ampla franja d'una gran complexitat estructural, que ha generat alineacions diapíriques (entre elles la cúpula en què s'ubica la presa), on afloren localment les unitats del Keuper, i que són els elements estructurals que acaben per definir el marc geològic de l'entorn de l'embassament.
La tancada de la presa de Camarillas està situada en l'entrada de la gola de Los Almadenes, sobre un massís rocós amb forma de cúpula diapírica, amb drenatge superficial centrípet, bàsicament constituït per materials calcaris que afloren en ambdós marges amb nombrosos trets i empremtes exokàrstiques (buits, diàclasis obertes amb segellat de descalcificació, etc) i indicis d'un important desenvolupament endokàrstic (Coves, farciments argilosos amb fragments de roca, estalactites i estalagmites, etc).
El massís està constituït per un conjunt calcari massiu, que moltes vegades presenta aspecte brechoide, a vegades cimentat, i que s'associa a fenòmens tectònics i kàrstics. La datació estratigràfica conferix a estes formacions una edat cretàcica, molt probablement del Senonense-Maestrichtiense.
Els reconeixements de camp posen de manifest l'existència d'una gran variació de rumbs i cabussaments de la formació calcària, des de la ubicació de la presa cap a aigües avall i a l'eixida de la gola del riu Mundo, i revelen una forma dòmica amb cabussaments cap als quatre punts cardinals, retallats moltes vegades per discontinuïtats geològiques que delimiten blocs afonats o alçats.
Els nombrosos processos kàrstics, de moderats a molt desenvolupats, es manifesten superficialment en ambdós marges de la tancada, en la part superior del marge dret sobre la clau del túnel d'accés a coronació, i en marge esquerre i aigües avall de la tancada en els sistemes de juntes i plans d'estratificació, i a coves obertes per l'execució de les voladures de les obres del cos de la presa existent.
Les observacions de camp han permés identificar clarament que es tracta d'una estructura dòmica (amb doble eix de deformació, segons una el•lipse amb l'eix menor en la direcció del riu Mundo) amb moviments de basculació i afonament dels blocs centrals de l'estructura, formant plecs laxos en la part superficial domical i cada vegada més verticalitzats en els materials de la base dels penya-segats, on l'efecte ascensional del diapir és més fort.
La fracturació general del massís rocós és intensa. Les famílies de diàclasis identificades presenten direccions preferencials de distribució en l'entorn immediat de la presa, mentres que a mesura que se separen de la gola del riu Mundo, es produïx una gran dispersió pel que fa a les seues direccions i cabussaments.
També es manifesten famílies subhoritzontals, poc freqüents, però que tenen un desenvolupament molt gran, on s'aprecien les majors brechificacions i on apareixen empremtes de karstificació.
La combinació d'estes famílies de diàclasi i dels plans d'estratificació condicionen l'aparició de falques rocoses que localment han donat lloc a inestabilitats. En ambdós farallons de la gola poden haver-hi formes geomètriques de falques, l'estabilitat de les quals pot ocasionalment estar al límit.
La microfracturació del massís rocós pot considerar-se com generalitzada; localment s’arriba a aconseguir un alt grau de brechificació o milonitització. Este fenomen és evident en tots els materials de la tancada i en els d'ambdós marges fins a aconseguir les formacions rocoses d'eixida dels túnels.
Sismologia.
La zona d'ubicació de la presa de Camarillas pertany a l'àrea d'intersecció de les cadenes Bètiques i les Ibèriques, en una zona sismogenètica generalment activa des del punt de vista neotectònic i per consegüent sísmic.
Dins de la compartimentació sismotectònica de la regió de l'entorn de l'embassament, l'embassament de Camarillas queda dins de la zona 4 (Prebètic central). Els seus límits est i oest estan determinats pels accidents geològics de Caudete-Elda i per la falla d'Hellín. L'activitat sísmica d'esta zona és menor que la del Prebètic Oriental (zona 2), assenyalant-se com més destacat el terratrémol de Salinas (1916) d'intensitat VIII. La sismicitat de la zona és més aïna difusa, de baixa intensitat i sol estar associada a fenòmens halocinètics i diapírics.
La Norma de construcció sismorresistent NCSR-02, aprovada mitjançant Reial Decret 997/2002, inclou en el seu apartat 2.1 un mapa de perillositat sísmica. Esta perillositat s'expressa segons l'acceleració sísmica bàsica ab -un valor característic de l'acceleració horitzontal de la superfície del terreny segons l'acceleració de la gravetat g- i del coeficient de contribució K, que té en compte la influència dels distints tipus de terratrémols esperats en la perillositat sísmica de cada punt.
El rang de valors d'ab en les zones del nostre país amb perillositat sísmica oscil•la entre 0,04g i 0,24g, mentres que el de K està comprés entre 1,0 i 1,3.
D'acord amb l'esmentat mapa i l'annex 1 de la Norma, que inclou una relació de valors d'ab i k en diferents termes municipals espanyols, els paràmetres característics de la perillositat sísmica a la zona en què s'emmarca la presa de Camarillas són els següents: ab=0,07g; K=1,0.
(5,5 MB)Situació
La presa de Camarillas s'ubica en el riu Mundo, en el denominat Cañon de los Almadenes del riu Mundo. Tant la presa com l'embassament creat per ella s'ubiquen al terme municipal d'Hellín, província d'Albacete.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents.
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=618.085
Y=4.244.400
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude 1° 38' 51,18" Oest
Latitude 38° 20' 28,18" Nord
