Embassament de Crevillente
Antecedents
El Canal de Crevillent discorre aigües avall del partidor homònim emplaçat en el Canal Posttransvasament del Marge Esquerre (CPMI), a l'altura de l'encreuament d'esta infraestructura amb la rambla Salada o d'Abanilla. Els cabals que transporta estan assignats a la Sexta Elevació dels Regs de llevant del Marge Esquerre del Segura, en plena conca del Xúquer, la primera presa de la qual es troba en la presa de Sant Antoni en el terme de Guardamar del Segura. En l'Avantprojecte general de les obres principals de conducció i regulació en el Sud-est de l'Aprofitament conjunt Tajo-Segura, 1a fase, aprovat l'1 d'abril de 1971, s'havia previst que este Canal acabara en un sifó de 2,5 km de longitud, per a alimentar directament la capçalera dels regs indicats, materialitzat amb dos canonades de Ø 2 m. amb una capacitat total d'11,4 m³/s. Però la necessitat de regar durant 18 hores al dia i a la demanda va fer que es considerara la possibilitat de construir un depòsit de regulació en cua del Canal, en l'entorn del sifó i a l'altura del barranc del Bosch, perquè emmagatzemara la diferència entre el cabal d'arribada i el subministrat per als regs. La morfologia del territori on implantar el depòsit i el volum associat, només deixava possibilitat de materialitzar-lo mitjançant el tancament d'un llit natural amb una presa. La viabilitat d'esta presa estava pendent de l'informe geològic i geotècnic que, preceptivament, havia d'elaborar el Servici Geològic d'Obres Públiques (SGOPU).
El 14 d'abril de 1971, el director Tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Segura va sol•licitar este document al dit Organisme qui, al desembre de 1972, va emetre l'informe Geològic sobre l'Embassament de Crevillent (Terme Municipal de Crevillent, Alacant) en el qual concloïa la viabilitat de construir l'esmentat embassament mitjançant una presa de fins a 45 m d'altura, en l'encreuament del barranc del Bosch amb la carretera N-330. El 13 de març de 1973 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va aprovar la redacció del projecte corresponent.
El Projecte de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent (Alacant) va ser redactat per l'enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Segura, D. Alfonso Botía Pantoja, en setembre de 1974, quan les principals obres de conducció i regulació de l'Aprofitament conjunt Tajo-Segura, dins de la conca del Segura, ja estaven executant-se i tenien un termini de finalització fins al 31 de desembre de 1974. El projecte va estudiar dos possibles alternatives per a l'explotació conjunta del sistema Canal de Crevillent–Depòsit Regulador. En la solució 1, que és la que finalment es va triar, el Canal de Crevillent transportava per gravetat el cabal instantani fins als canals de la zona regable, i els excedents es derivaven per bombament al depòsit regulador creat per la presa de Crevillent. L'altura necessària de presa era de 55 m sobre fonaments i el volum de l'embassament que es creava era d'uns 14 hm³. En la Solució 2, el Canal de Crevillent abocava per gravetat al Depòsit, on es regulaven les diferències diàries entre les aportacions i les demandes, que se subministraven directament a través de la presa des de l'embassament. Esta diferent concepció del sistema hidràulic conduïa a una altura de presa de 29 m. i a un embassament d'1,5 hm³ de capacitat.
El projecte va ser aprovat per la DGOH amb data 12 d'agost de 1977, a l'efecte d'informació pública. En el mateix ofici de la DGOH s'ordenava a la Confederació Hidrogràfica del Segura que procedira a desglossar el projecte de la variant de la carretera CN-330, per a la seua tramitació independent, i també a introduir en el projecte de la presa les recomanacions i modificacions propugnades en l'informe del Servici de Vigilància de Preses. Però este projecte no seria definitiu ja que, durant el transcurs de la construcció de la presa, va ser necessari redactar dos projectes Modificats i un projecte Complementari.
Com a conseqüència del tràmit anterior, es va redactar el Projecte Modificat 02/79 del Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”, firmat per D. Alfonso Botía Pantoja, en el qual ja es donava complida resposta a les indicacions de la DGOH, en segregar el projecte de la carretera i tramitar-lo davant de la Direcció General de carreteres, i incorporar totes les modificacions de l'informe del servici de Vigilància de Preses.
Vista aigües avall de la presa
El termini d'execució estipulat era de 24 mesos a comptar de la data de firma de l'acta de replantejament. El 4 de maig de 1982, l'enginyer director de les obres va informar favorablement davant de la Superioritat, la proposta del contractista de canviar la secció tipus de la presa, des d'escullera amb nucli impermeable, a tot u, la qual cosa implicava majors talusos i volums de presa, encara que la petició no significava un augment del pressupost. La causa al•legada era que les pedreres previstes no podien proporcionar el volum suficient d'escullera, per la qual cosa calia recórrer a altres més allunyades, amb la qual cosa s'encariria el pressupost de les obres. Per a evitar-ho proposava modificar la secció projectada, conservant el nucli, substituint les esculleres dels espigons per un tot un procedent de les proximitats de la tancada, protegit amb escullera i prolongant els filtres d'aigües avall fins a l'exterior.
El 6 de juny de 1982, la DGOH va autoritzar la redacció del Projecte 05/83 de “Modificació núm. 1 de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”, amb una ampliació del termini de tres mesos, és a dir, fins al 31 de desembre de 1984. Este projecte va ser aprovat el 24 de gener de 1984. Durant l'execució dels treballs d'excavació del fonament es va descobrir que les margues de la base es trobaven molt meteoritzades, la qual cosa obligava a augmentar la profunditat excavada i, paral•lelament, el material de rebliment necessari.
Per a considerar l'increment de cost que l'augment del volum de les excavacions, nucli, espigons i formigons de revestiment de galeries implicava, la DGOH va autoritzar el 21 de maig de 1984, la redacció del Projecte 09/84 de “Modificació núm. 2 de Depòsit Regulador del Canal de Crevillent”. Este projecte va ser aprovat tècnicament i definitivament el 21 de novembre de 1984, i es va incrementar el termini d'execució en sis mesos.
Vista del sobreeixidor en l'estrep esquerre.
També es va procedir a redactar, a fi d'executar diverses actuacions addicionals que milloraven el funcionament i aprofitament del Depòsit Regulador, el Projecte 07/85 de “Obra Complementària núm.1 del Depòsit Regulador de Crevillent”.
Les obres es van acabar al març de 1986, complint amb el termini finalment estipulat. La recepció provisional es va realitzar el 15 de juliol de 1986 i la definitiva el 22 de juliol de 1987.
Accessos
La presa està emplaçada en la intersecció de l'antiga carretera CN-330 -que enllaça Crevillent amb Albacete (hui dia CN-325)- amb el barranc del Bosch, al terme municipal de Crevillent, província d'Alacant, Comunitat Autònoma Valenciana. Des de Múrcia s'arriba a la presa de Crevillent a través de l'autopista del Mediterrani A-7 (E-15), per a després prendre l'eixida de Crevillent, creuar esta localitat i tòrcer en una desviació per a agafar l'actual carretera N-325. L'accés a la presa està convenientment senyalitzat en el PK 19,000 d'esta última via. Les vivendes de la presa es troben a uns dos-cents metres i s'accedix a elles a través d'un camí pavimentat.
L'entorn geogràfic de l'embassament està molt poblat i la distància per carretera des de la presa a les ciutats més importants és d'1,5 km a Crevillent, 11 km a Elx, 47 km a Múrcia i 28 km a Alacant. L'estació de ferrocarril i l'aeroport més pròxims són els de la ciutat d'Alacant.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Alacant |
|
Terme municipal
|
Crevillent |
|
Riu
|
Barranc del Bosch |
|
Conca hidrogràfica
|
Xúquer |
|
DADES DEL RIU
|
|
|
Longitud del riu embassat
|
0,90 Km |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
11,80 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
792 m |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT DE CREVILLENT
|
|
|---|---|
|
Longitud de costa
|
14,00 km |
|
Superfície de l'embassament
|
90,87 ha |
|
Volum de l’embassament
|
12,78 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Materials solts |
|
Materials
|
Terres, esculleres, graves i argiles |
|
Talús d'aigües amunt
|
2,35/1 (h/v) |
|
Talús d'aigües avall
|
2,60/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
54,50 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
147,50 m, |
|
Longitud de coronació
|
360,00 m |
|
Ample de coronació
|
12,50 m |
|
Volum total de material
|
1.100.000 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Llavi fix sense comportes |
|
Ubicació
|
Adossat lateralment estrep esquerre |
|
Posició respecte al corrent
|
Lateral |
|
Situació
|
Estrep esquerre |
|
Longitud lliure total
|
41,50 m |
Finalitat
L'embassament de Crevillent té la funció de regular una part dels cabals transportats pel Canal Posttransvasament del Marge Esquerre per a subministrar les demandes de regadiu d'una part dels Regs de llevant del Marge Esquerre, en una zona situada en la conca del Xúquer. La seua escassa conca vessant i les seues reduïdes aportacions no haurien justificat mai la construcció d'este embassament, que actua pràcticament com un depòsit de regulació en cua de Canal. És una peça important en la distribució de l'aigua procedent de l'Aqüeducte Tajo-Segura a través del Posttransvasament, per la qual cosa pràcticament la totalitat de les seues aportacions procedixen de l'Aprofitament Conjunt Tajo-Segura.
La presa de Crevillent és de gravetat, planta recta -excepte a la zona dels dos estreps, on presenta una lleugera curvatura-, de materials solts amb nucli d'argila. El nucli constituïx l'element impermeable, i es desenvolupa des de la fonamentació fins a un metre per davall del nivell de coronació. Des de l'interior cap a l'exterior, la presa està formada pel nucli de margues argiloses, dos capes de filtre –fi i gros- aigües avall del nucli, dos espigons construïts amb llasts de la zona, una falca exterior de graves, i un mantell d'escullera de protecció. La longitud en planta de la presa és de 360 m, la seua altura des de fonaments s'eleva a 58,00 m, mentres que sobre el llit és de 54,50 m. El volum de terres amb què es va fabricar el cos de presa ascendix a 100.000 m³.
La secció tipus de la presa és trapezial amb talusos de 2,35:1 el d'aigües amunt i 2,60:1 el parament d'aigües avall. La coronació de la presa se situa a la cota 147,50 i té 12,50 m d'ample.
Per a limitar les pressions intersticials durant la construcció de la presa i quan es produïxen els desembassaments, esta compta amb un complex sistema de filtres i drenes construïts en ambdós espigons.
Marc territorial
Característiques físiques de la conca.
La conca que vessa a l'embassament de Crevillent té una superfície d'11,80 Km², la seua altitud màxima és de 792 msnm, i pertany en la seua totalitat al municipi de Crevillent. El barranc del Bosch, en el qual s'assenta la presa, a penes fluïx durant els dies següents a una precipitació significativa. Com a dada relacionada, cal assenyalar que la precipitació amb període de retorn de 1.000 anys a penes arriba a generar un cabal punta de 85 m³/s. La conca del barranc del Bosch no disposa de tributaris desenvolupats com a tals. La superfície vessant té una forma netament rectangular, excepte en un xicotet apèndix que sobreïx al NO, d'uns 4 km en sentit perpendicular a la presa i uns 3 km en el paral•lel. Este territori rep una precipitació mitjana anual d'uns 450 mm.
El Màxim Nivell d'Embassament Normal (MNEN) es fix en el projecte original en el llindar del sobreeixidor, que és de llavi fix i està ubicat en el marge dret de la presa, disposa de ràpida i bol amortidor i està situat a la cota 145,00. El volum total d'embassament per al nivell màxim normal s'eleva a 12,78 hm³, mentres que l'útil el reduïx lleugerament fins a 12,28 hm³. Per la seua banda, la superfície inundada per a este nivell és de 90,87 ha, la longitud de costa ascendix a 14 km i la longitud de l'embassament es remunta 0,9 km riu amunt.
Per a l'avinguda de projecte, calculada per a un període de retorn de 500 anys, el cabal s'eleva a uns 75 m³/s, la màxima cota aconseguida per l'embassament -Nivell per a l'avinguda de Projecte (NAP)- resulta ser la 145,52, a la qual correspon un volum d'embassament de 13,26 hm³ i una superfície inundada de 93,03 ha.
Vista de l'embassament des del marge dret
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
La presa de Crevillent se situa sobre un conjunt de sediments posalpídicos, depositats en un ambient predominantment marí. Estos materials es recolzen sobre el costat nororiental de la zona Subbètica al•lòctona i, més concretament, sobre l'extrem oriental de la Serra de Crevillent, que està constituïda per un anticlinal de materials triàsics, juràssics i cretacis, l'eix de direcció del qual OSO-ENE s'afona cap a l'Est davall una potent sèrie miocena. Els materials de la sèrie mesozoica que afloren a la serra de Crevillent són margues yesíferes de fàcies Keuper, calcàries, dolomies i calcàries dolomítiques, calcàries margoses i margues.
La sèrie terciària s'inicia, discordant, amb nivells de conglomerats i arenoses (molasses) i seguix amb margues, argiles, arenoses poc cimentades, calcàries i margues, i finalitza amb bancs de conglomerat, arenoses i margues rogenques del pliocé.
El quaternari és un al•luvial recent, que recobrix grans extensions, però ja fora de la zona pròxima a l'embassament.
La naturalesa calcària compacta del juràssic contrasta amb el material argilós–yesífer del Trias, la qual cosa, morfològicament, dóna lloc a una pronunciada erosió diferencial que produïx pics elevats a la serra, vorejats per profunds barrancs de parets verticals. En la vall d'Aspe, este aspecte està atenuat pel farciment de materials al•luvials en les depressions. A l'un i l'altre costat d'este nucli es disposen les serretes terciàries de relleu molt més moderat en els seus desnivells, però també bastant trencat per erosió diferencial, amb valls paral•leles a l'estructura i col•lectors conseqüents, sovint encaixats en falles. Estos materials terciaris (Miocé Mitjà a pliocé Superior) presenten freqüents variacions laterals de litofàcies relacionades, tant amb els sediments locals immediats, com amb les diverses profunditats de sedimentació.
Geologia i geotecnia del vas.
Al llarg del llit hi ha una grossària d'al•luvial ràpidament decreixent cap a aigües avall, com és natural atesa la morfologia del llit, perquè l'arrossegament és màxim en l'estretiment. La grossària varia d'un màxim de 4 m, a uns 2 m. i a menys d'un metre. Durant la fase del projecte de construcció primitiu de l'any 1972, es van efectuar set (7) sondejos mecànics, amb una longitud total perforada de 600 m distribuïts en 3 perfils diferents; dos d'ells transversals al barranc i l'altre longitudinal. El percentatge de testimoni va ser bastant variable dins de cada sondeig, perquè es van trobar alguns trams en què es va aconseguir quasi el 100% i altres en què la recuperació va ser pràcticament nul•la. Els resultats dels perfils van indicar que la vessant dreta, en els seus primers metres, estava en pitjors condicions que l'esquerra.
A fi d'avaluar la permeabilitat de la zona, es van realitzar assajos d'admissió d'aigua, prenent com a límit admissible uns 4 l/m/minut per a una pressió d'injecció de 10 atm.
Les pèrdues totals van ser poc freqüents, excepte en un sondeig, en el qual, a més que el percentatge de recuperació de testimoni va ser molt irregular, les admissions van ser sensiblement majors a les de la resta dels sondejos.
El vas es desenvolupa tot ell en terrenys miocens. És impermeable, perquè està en àrees excavades per l'erosió en margues i argiles. Afloren en ell nivells d'arenoses i calcàries que són poc permeables i estan embotides en paquets impermeables.
Geologia i geotecnia de la tancada.
Els terrenys de la tancada on s'assenta la presa corresponen a una sèrie de nivells de margues, calcàries i arenoses concordants, que inclinen 30 i 40 graus cap al Sud. Tots estos materials formal flanc sud d'un anticlinal suau. Durant la fase del projecte de construcció primitiu de l'any 1972, es van efectuar set (7) sondejos mecànics, amb una longitud total perforada de 600 m. i distribuïts en 3 perfils diferents; dos d'ells transversals al barranc i l'altre longitudinal. En tots els sondejos es va efectuar el registre de radioactivitat natural. En el projecte definitiu, en canviar la tipologia de la presa a materials solts amb nucli impermeable d'argila, es va avançar la tancada lleugerament cap a aigües amunt, per la qual cosa la caracterització geològica i geotècnica del terreny, en inclinar cap a aigües avall, es va assumir críticament i va ser confirmada durant l'execució de les obres.
La columna litològica que es va deduir dels sondejos és bastant semblant en tots ells, ja que comença amb calcàries detrítiques, que passen gradualment a arenoses detrítiques i, posteriorment, a margues progressivament menys detrítiques. Hi ha nivells d'argiles, d'arenoses o de calcàries detrítiques a diverses profunditats, que fan que els canvis no siguen bruscos. Estos nivells comencen amb un paquet de calcàries detrítiques, que passen gradualment a margues detrítiques; en algunes parts es distingix un nivell d'arenoses. Després se situa un nivell d'arenoses groguenques, en les quals s'intercala un d'argiles gris clares. A continuació s'observa un gran paquet de margues i margues detrítiques, la potència del qual aproximada és d'uns 25 m, i en el qual s'han donat algunes correlacions dels nivells d'arenoses i calcàries encara que, en general, no pareix que n’hi haja continuïtat. Més avall es localitza un nivell de calcàries detrítiques groguenques de potència variable, que dóna pas a un nivell d'argiles i margues grises fosques. Acaben tots els sondejos amb un nivell de margues de diverses tonalitats, que comencen detrítiques i en profunditat van sent més argiloses.
Geològicament no es va trobar cap problema per a la implantació de la presa en la tancada triada en el Projecte Modificat 02/79 del Depòsit Regulador del Canal de Crevillent. Finalment es va avançar la presa cap a aigües amunt respecte de la tancada prevista inicialment per a ajustar el tipus de presa de materials solts, amb nucli central argilós, a la morfologia de l'estretiment. El nucli es recolza, almenys en els dos terços centrals, sobre materials impermeables formats per margues més o menys argiloses i, en menor proporció, sobre margues calcàries i arenoses en, almenys, 250 m, que van ser travessades pels sondejos. La seua potència és superior als 4 m, el seu cabussament és cap a aigües avall (concordant amb l'estructura de la zona) i la seua permeabilitat és més que suficient. En els estreps, el nucli recolza en nivells d'arenoses i calcàries detrítiques arenoses que, com que eren dubtosa impermeabilitat, van fer necessària una neteja i el segellat de juntes i diàclasis.
Plànols i Ortofotos
Plànols
(15 MB)Ortofotos
Situació
La presa de Crevillent, coneguda també com a Depòsit Regulador del Canal de Crevillent, està ubicada al barranc del Bosch. Este barranc té un cabal discontinu, amb un fort estiatge, per la qual cosa les aportacions procedents de la conca pròpia són pràcticament inexistents; la seua principal font d'alimentació és el Canal de Crevillent. Este Canal discorre a cotes inferiors a les de l'embassament, per la qual cosa l'aigua pot, o bé, continuar directament cap al sistema de distribució de la zona regable, o bé, ser derivada cap a una estació de bombament que l'eleva a l'embassament per al seu regulació. L'estació de bombament està situada en el marge esquerre del Canal, a les proximitats del peu de presa, i el cabal bombat arriba a l'embassament a través d'una presa reversible que discorre en túnel davall l'estrep dret de la presa.
La presa de Crevillent i el seu embassament es localitzen en el full 893 (Elx) del Servici Geogràfic de l'Exèrcit, a escala 1:50 000, en la seua edició de 1997. La presa tanca el Barranc del Bosch, a uns 6 km aigües amunt de la seua desembocadura en la Llacuna Laguna del Fondo.
Les coordenades geogràfiques de la intersecció de l'eix de la presa amb el Barranc del Bosch són les següents:
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són :
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=693.429
Y=4.236.689
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitud 2º 53' 45" Oest
Latitud 38º 15' 25" Nord
