Embassament de Doña Ana
Antecedents
La Conca del Segura és, entre totes les del territori nacional i al llarg de la història, la que més catàstrofes ha patit com a conseqüència d'inundacions produïdes per avingudes.
Hi ha ressenyes històriques de quasi cinc-cents anys on s’esmenten els desastres suportats a la zona a causa d'estos fenòmens meteorològics, entre els quals es poden destacar pèrdues de vides humanes.
Durant els segles XVIII i XIX es van dur a terme algunes obres en la conca del Segura al fi de garantir el seu màxim aprofitament. Este és el cas dels embassaments de Puentes, en el riu Guadalentín, i el de Valdeinfierno, en el seu afluent Luchena.
Al començament del segle XX va començar la construcció sistematitzada d'embassaments en la capçalera dels rius, en concordança amb un avantprojecte que va ser elaborat en 1887 per D. Ramón García i D. Luis Gaztelu, per a pal•liar les conseqüències devastadores de la riuada de Santa Teresa, en 1875. D'eixa època són els embassaments de Fuensanta i Cenajo, en el riu Segura, els de Talave i Camarillas en el riu Mundo; el d'Alfons XIII en el Quípar, el de Santomera a la rambla Salada, el de La Cierva en el riu Mula i el d'Argos en el riu de l'Argos.
L'ampliació de les zones de reg, especialment en les Vegues baixa i mitja del riu Segura, va ocasionar l'estretiment del riu Segura fins a reduir la seua capacitat del llit en alguns trams a tan sols 100 m³/s.
La construcció d'un embassament que laminara les avingudes en el riu Pliego va ser ja estudiat en 1937 per l'Enginyer D. Juan Alcaraz Pavía; el projecte es va denominar pantà de Pablo Iglesias. En l’esmentat estudi no es contemplava la construcció de la presa de Doña Ana.
Al maig de 1977 es redacta el “Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura”. Entre les obres prioritàries incloses en el Pla General de Defensa contra avingudes es trobava la Presa de Pliego i no s'incloïa la presa de Doña Ana.
La impossibilitat de trobar una tancada adequada en el riu Pliego aigües avall de la confluència amb la Rambla de Doña Ana, va aconsellar la construcció de dos preses -una en el riu Pliego i una altra a la rambla de Doña Ana- per a aconseguir la major laminació possible de les avingudes del riu Pliego.
El projecte de la “Presa de Pliego” es va redactar amb data juny de 1987, incloent la construcció d'una presa a la rambla de Doña Ana, com a tancament complementari a la Presa de Pliego. La rambla dóna nom a la presa, Presa de Doña Ana.
Inicialment es van identificar dos emplaçaments de possibles tancades per a la ubicació de la presa.
L'emplaçament núm. 1 es trobava a uns 1.500 m, de l'emplaçament núm. 2, que va ser el finalment seleccionat, i estava situat a l'inici d'un tram de la vall encaixada, comprés entre un tossal allargat en direcció al llit en marge dret i una àmplia terrassa al•luvial amb grans grossàries de material detrític en marge esquerre.
El substrat estava constituït per una formació de margues verdoses en ambdós marges.
El marge esquerre es caracteritzava per la presència d'una gran grossària de depòsits al•luvials i sòls col•luvials de naturalesa detrítica grossa i permeable. En els depòsits de materials fins hi havia una intensa erosió de valls, i un sistema de juntes obertes paral•lelament al llit que donaven lloc a l'afonament de lloses.
La tancada estudiada presentava una altura útil possible reduïda a 6 o 8 m, i una longitud en coronació de 150 a 200 m. El marge esquerre estava recolzat sobre depòsits al•luvials d'elevada permeabilitat.
L'emplaçament núm. 2, s'ubicava a uns 1.500 m aigües amunt de l'emplaçament núm. 1, en un tram de vall encaixada compresa entre dos tossals allargats en direcció al llit i constituïdes per una alternança de calcària micrítica, calcària argilosa i argileta calcària, amb rumb transversal al llit i cabussament de 15º a 20º cap a aigües avall.
Es van executar en esta tancada dos sondejos mecànics de reconeixement de 15 i 18 m amb obtenció de testimoni continu i assajos de permeabilitat tipus Lugeon.
Dels estudis preliminars es va arribar a la conclusió que el comportament rocós de la formació de suport assegurava la seua capacitat portant, i una absència d'assentament per a les càrregues considerades per a una presa d'uns 20 a 30 m. Per tant, es va considerar com a emplaçament adequat de la tancada el núm. 2.
Les obres del projecte de la Presa de Pliego, incloent la Presa de Doña Ana, es van adjudicar, mitjançant concurs i per acord del consell de ministres de data 14 d'octubre de 1988 i amb un termini d'execució de 36 mesos.
L'Acta de Comprovació del replantejament es va subscriure el 21 de novembre de 1988.
Durant l'execució de les obres es va considerar la conveniència d'efectuar algunes modificacions addicionals sobre el que preveu el projecte, entre les que s'incloïa un nou disseny de la presa de Doña Ana amb les modificacions següents:
- Nou disseny del sobreeixidor amb llavi fix a dos cotes (tipus Rambla del Moro), augmentant la capacitat de desaiguament.
- Ocupació de ciment resistent als sulfats, tipus SR, en tot el cos de presa, ateses les característiques químiques de l'aigua de la Rambla de Doña Ana.
- Supressió de les comportes dels desaiguaments de fons, deixant la presa convertida en “presa de forat”.
- Eliminació del pas previst sobre la coronació de la presa.
- Més profunditat de la fonamentació de la presa en els estreps.
Al febrer de 1993 es va redactar el Projecte d'Obres Complementàries núm. 1 de la presa de Pliego que incloïa un enganxall per a alimentació elèctrica de la presa de Doña Ana.
Accessos
L'accés a les instal•lacions de la presa de Doña Ana s'efectua des de Múrcia a través de la carretera nacional 340, que unix esta població amb Lorca. En Alcantarilla es pren a la dreta l'autovia autonòmica C-415, que conduïx a Mula, i allí es pren l'antiga carretera C-415 fins a arribar al Niño. En esta població s'accedix a la carretera C-6, direcció a Zarzadilla de Totana, i a uns 9 quilòmetres partix per l'esquerra el camí d'accés a la presa pel seu marge esquerre. Este accés és el més directe i en millor estat, ja que pel seu marge dret el camí que pararà al camí d'El Carreño només és utilitzable per vehicles especials.
A la coronació de la presa, marge esquerre, s'accedix per un camí de terra de molt curta longitud que partix de la carretera C-6 entre el nucli urbà d'El Niño i el de Zarzadilla de Totana, tots dos de la província de Múrcia.
Al marge esquerre pot accedir-se amb vehicle tot terreny a través de camins rurals.
Els nuclis de població pròxims a la presa són El Niño de Mula i Mula.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Múrcia |
|
Terme municipal
|
Mula |
|
Riu
|
Arroyo de la Rambla de Doña Ana María |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
19,41 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
690 m |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT DE DOÑA ANA
|
|
|---|---|
|
Superfície de l'embassament
|
39,50 ha |
|
Volum de l’embassament
|
2,54 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Materials
|
Formigó en massa |
|
Talús d'aigües amunt
|
0,05/1 (h/v) |
|
Talús d'aigües avall
|
0,75/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
29,00 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
379,16 m |
|
Longitud de coronació
|
180,00 m |
|
Ample de coronació
|
2,40 m |
|
Volum total de formigó
|
40.000 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Llavi fix |
|
Ubicació
|
Centre de la presa |
|
Posició respecte al corrent
|
Frontal |
|
Situació
|
En presa |
|
Nombre de vans
|
2 |
|
Longitud lliure de cada va
|
76,50 y 45,00 m |
|
Longitud lliure total
|
121,50 m |
|
Tipus de comporta
|
- |
Imatges
Finalitat
L'embassament de Doña Ana té com a objecte la laminació d'avingudes i no té vàlvules de control del desaiguament de fons (“presa forat”); la seua situació habitual és la de nivell d'embassament a cota igual o inferior a la dels desaiguaments de fons, per la qual cosa l'embassament es troba funcionalment buit fora de situacions d'avinguda.
La Rambla de Doña Ana és afluent per l'esquerra del riu Pliego, afluent al seu torn per la dreta del riu Mula, al seu torn afluent per la dreta del riu Segura.
El gràfic adjunt reflexa l'esquema de preses existents en la conca del riu Mula, on s'observa que no hi ha preses aigües amunt de la presa de Doña Ana.
Aigües avall hi ha la presa de Los Rodeos, situada en el riu Mula, després de la seua confluència amb el riu Pliego, que també té com a finalitat la laminació d'avingudes.
Marc territorial
Característiques físiques de la conca
La presa de Doña Ana es troba ubicada a la rambla de Doña Ana María, afluent del riu Pliego, i este al seu torn és afluent del riu Mula.
El recorregut des del seu naixement en el paratge d'El Carretero fins a la presa de Doña Ana consta de 9,3 km. El pendent mitjà del seu recorregut és de 2,41% i la superfície de la conca és 19,41 km².
Respecte a la conca específica de l'embassament de Doña Ana podem destacar que:
- Al Nord se situen les zones més elevades de la conca com són La Canticharria (509 m), El Arrebolao (557 m), el Cerro Rodero (punt més alt de la conca amb 690 m).
- A l'est, sud i oest s'eleven zones amb menor altura que pel nord, com el paratge d'El Carretero i La Zapatilla.
- El terreny pròxim al transcurs del riu són planes esguitades de turons.
La conca vessant de l'embassament de Doña Ana se situa en la seua totalitat a la província de Múrcia i al terme municipal de Mula. Dins de la seua superfície no es troba cap nucli de població.
L'única carretera que creua la conca és la C-6, que unix la població d'El Niño amb la carretera MU-503.
Informació Medioambiental.
La zona compta amb amplis espais forestals on es pot contemplar la vegetació pròpia del bosc mediterrani amb domini del pi blanc (Pinus halepensis), arbustos xeròfils (espart, espàrrecs silvestres, arç intricat), i plantes aromàtiques (romer, timó, espígol), etc. En les zones més planes, pròximes al rierol, se situen les zones agrícoles amb predomini de l'ametler, l'albercoc, la vinya i l'oliverar.
Les cimes de les serres d'Espuña, pròximes a la conca, són dominades per l'àguila real (Aquila chrysaetos) i la cornella piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax). En estes zones altes és fàcil observar l'arruí (Ammotragus lervia), espècie cinegètica introduïda en el parc Natural de Sierra Espuña i provinent del Marroc.
En les zones agrícoles habiten l'oroneta comuna (Hirundo rustica), la bugadera blanca (Motacila alba), el soliguer (Falco tinnunculus), a més de mamífers com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) i amfibis com la salamandra comuna (Salamandra salamandra), el renoc comú (Bufo bufo), la granota verda comuna (Rana perezi) i la granota de Sant Antoni (Hyla Arborea).
Geologia.
Geologia regional.
La conca on s'ubica la Presa de Doña Ana està formada pel Prebètic de la unitat de Mula. Està enclavada entre les formacions del complex Bètic malaguide de la Sierra de Espuña al Sud-est, i els materials Subbètics de la serra de Ponce a l'Oest. Els materials malaguides s'estenen des del Paleozoic fins a l'eocé i estan molt escassament afectats pel metamorfisme alpídic. Els materials Subbètics van des del triàsic fins a l'Oligocé i no presenten trets metamòrfics. Els materials neogens i quaternaris ocupen una sèrie de corredors que separen les diverses alineacions muntanyoses constituïdes per materials Bètics.
La unitat Mula pertany a la zona geotectònica subbètica-prebètica, la qual es caracteritza per una tectònica amb estructures principals superficials i nombroses falles d'espenta amb angle davall, i té a esta zona una activitat sísmica important.
La unitat Mula està constituïda principalment per una successió de materials que van des de l'Oligocé fins al Miocé Superior i el quaternari.
A l'est de la Sierra de Ponce es donen formacions oligocenes, constituïdes per una potent sèrie de calcàries margoses característiques d'un mitjà de sedimentació llacunar, seguides d’unes calcàries compactes amb algues lepidociclines, de les quals passa, en discordança, a una calcàries molàssiques possiblement de l'Aquitaniense.
Al nord de la Sierra de Espuña, o Sud-sud-est de la unitat Mula, apareixen les formacions de la conca del riu Pliego, la qual presenta en la base de l'Oligocé, uns conglomerats i calcàries recifals. L'Oligocé Inferior està format per margues ocres amb nivells detrítics intercalats, i l'Oligocé Superior és fonamentalment costaner amb forta influència continental, format per argiletes, limonites i arenoses; s’aprecien també en clara discordança unes calcàries molàssiques de l'Aquitaniense.
Per damunt d'estos materials es disposen, per l'oest: depòsits del Miocé mitjà formats per margues grises i arenoses conglomeràtiques de ciment calcari; per l'est i als voltants del casc del Pliego, afloren elements del Miocé Superior, discordants sobre el Miocé inferior, els quals estan formats per argiles soltes arenetes conglomeràtiques i alguns nivells de molasses.
Per damunt de tot el conjunt anterior s'estén un depòsit de plana de rebliment i que fossilitza un paleorelleu previ, el qual està format per depòsits distancials de glacis de llims margosament i lleugerament yesífers amb certs percentatges d'arenes en cùdols difusos.
Els depòsits de terrassa, al•luvions fluvials i sòls de vessant existents són del quaternari holocé.
La presa de Doña Ana es troba ubicada en el full 72 del mapa geològic d'Espanya, de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, escala 1:200.000. El pla 1.5 reflexa la geologia regional de la conca del riu Mula mitjançant els fulls 72 i 79 del mapa geològic d'Espanya, escala 1:200.000.
Geologia i geotècnia de la tancada.
a) Estratigrafia.
LLa tancada està constituïda per una sèrie monoclinal de tipus carbonatat, recoberta en les zones planes per depòsits moderns de tipus al•luvial, i en les vessants per depòsits de tipus col•luvial.
Les unitats litològiques que apareixen en la tancada de la presa són:
-
Cretaci. Margocalisses.
Esta constituïda per una sèrie margocalisses gris fosc, estratificades en paquets, que no superen el metre de potència, i de nivells de margocalissa gris clar de 30 a 40 cm de potència, molt més cimentades, que van presentar major resistència davant de l'excavació.
El seu grau de duresa depén del contingut en ciment carbonatat, i també del grau d'alteració, que és major en les zones més baixes i pròximes al llit.
Les mostres van ser definides com margocalisses fossilíferes de gra fi, una mica arenós, amb grans de quars, i la seua proporció variable entre 3 i 5%, i depén únicament el seu grau de duresa del contingut en ciment carbonatat.
Els estrats de margocalisses dures no superen els 40 cm de potència, i es troben afectats per nombroses diàclasis i falles, que van produir xicotets moviments relatius de blocs.
-
Quaternari.
Estan constituïts pels depòsits al•luvials que entapissen el fons de la vall i que són deguts a la dinàmica fluvial de la Rambla i pels depòsits col•luvials a causa de la dinàmica gravitacional de les vessants.
Es localitzen tres unitats dins del quaternari:
En la primera unitat, i com la més moderna, es troben les arenes llimoses marrons clares, la potència de les quals aconseguix entre 3,5 i 4,0 m. Este depòsit es recolza de manera discordant sobre el nivell de graves i s'entremescla amb els depòsits de vessant.
La segona unitat està constituïda per arenes i graves de cantells arredonits de naturalesa calcària. La grossària d'este nivell és variable, inferior al metre de potència, a excepció del marge dret, on aconseguix els 3 m; esta zona es tracta d'un antic paleollit. La base d'este nivell és la formació margocalissa cretàcica.
I finalment, es localitzen els depòsits de vessant o col•luvials, entapissant i emmascarant les formacions cretàciques en la contornada de la tancada, amb una potència inferior al metre i constituïts per argiles margoses amb nombrosos fragments de roca heteromètrics.
b) Estructura
El massís rocós es caracteritza per presentar una estructura monoclinal, amb una direcció aproximada N-S en l'estratificació i un cabussament que varia entre 10º i 20º cap al NE.
La fonamentació es troba afectada per quatre famílies de diàclasis, majoritàriament llises, ondulades, d'espaiat variable, tancades o amb segellat de calcita cristal•lina groguenca, a excepció de les més superficials, que per efecte de la descompressió es troben obertes i amb presència d'aigua o humitats en els casos on es troba pròxima. Les característiques d'estes famílies són:
- La primera família varia en direcció uns 15º, es localitza entre 30º i 45º E, i oscil•la el seu cabussament entre 80º i 90º SE.
- La segona família presenta una dispersió direccional de 5º, es localitza entre 55º i 60º E i té un cabussament que varia de 80º a 90º NO.
- La tercera família varia en direcció uns 20º, està situat entre 110º i 130º E, amb un cabussament que varia de 70º a 90º NE.
- La quarta i última família, es localitza entre 165º i 180º E, amb un cabussament comprés entre 65º i 90º NE.
En l'excavació es van determinar altres diàclasis, que per no aparéixer de forma sistemàtica no se'ls va assignar a cap família.
El massís rocós està, també, afectat per un sistema de falles, tant verticals com normals, que han provocat xicotets moviments relatius de blocs, que no superen el metre en un bot. Així mateix, i en alguns casos, s'ha observat material milonititzat de tipus argilós en els plans de falla.
c) Permeabilitat
Els assajos de permeabilitat in situ, realitzats pel Servici Geològic, posen de manifest que, prescindint dels depòsits recents, el terreny de fonamentació podria considerar-se impermeable als efectes de l'embassament; no obstant això, a causa de fenòmens d'alteració i descompressió, poden haver-hi zones en ambdós vessants favorables a polaritzar fugues de quantia moderada.
Sismologia.
La presa de Doña Ana se situa al terme municipal de Mula, per al qual la Norma de Construcció Sismoresistent NCSR-02, en el seu annex núm. 1, establix una acceleració sísmica bàsica de valor 0,09 g, i per tant és d'aplicació l'esmentada norma.
(14,3 MB)Situació
La presa i l'embassament es troben al terme municipal de Mula.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit de la Rambla de Doña Ana es produïx en el punt de coordenades següents:
Longitude 38º 01' 24" Oest
Latitude 1º 33' 10" Nord
El punt d'intersecció referit anteriorment té les següents coordenades U.T.M. :
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=627.039
Y=4.209.358
