Embassament de José Bautista
Antecedents
El Guadalentín, afluent del Segura, és un riu amb un règim molt irregular, que pot passar d'estar completament sec a presentar una avinguda de grans proporcions.
Dins del període dels últims 130 anys, és necessari recordar, entre altres, les riuades següents:
- Octubre de 1879 (Riuada de Santa Teresa): Va produir a Lorca una punta de 1.510 m³/s, i va ocasionar 13 morts i copiosos danys.
- Setembre de 1891 (Riuada de San Jacinto): Superior a l'anterior, i gràcies a l'existència de la presa de Puentes, situada en capçalera de la conca, la comarca es va salvar d'una catàstrofe sense precedents.
- Juny de 1900 (Riuada de San Aniceto): Superior a la de Santa Teresa, va inundar el barri de San Cristóbal a Lorca.
- Octubre de 1948: El cabal estimat en el pont de la carretera de Múrcia a Granada va ser superior a 800 m³/s.
- Octubre de 1973: Segons un informe del Centre d'Estudis Hidrogràfics, el cabal màxim aigües avall de l'embassament de Puentes va aconseguir els 2.000 m³/s, mentres que al canal d'El Paretón (situat a la zona mitjana de la conca) van arribar uns 1.500 m³/s.
Una altra característica d'este riu és la gran quantitat de sòlids en suspensió que arrosseguen les seues aigües, causant problemes d'aterraments; de tot això dóna idea la traducció del seu nom en àrab, que significa riu de fang.
Tenint en compte estes característiques del Guadalentín, han sigut moltes des d'antuvi les actuacions tendents a pal·liar, en la mesura que es puga, els perniciosos efectes de les seues riuades. Entre elles cal esmentar:
- En la confluència dels rius Vélez i Luchena, rius de capçalera de la conca, i on es produïxen les màximes intensitats de precipitació -el primer és el principal causant de grans avingudes històriques, com la d'octubre de 1973-, s'ubiquen les preses de Puentes. L'antiga presa, situada aigües avall de la nova presa de Puentes, va ser construïda a finals del segle passat per a atendre la demanda de regadiu i ha quedat fora de servici en construir-se la nova presa.
Les preses de Puentes complixen un important paper en la defensa contra inundacions. En 1973, sense estar construïda la nova presa de Puentes, es va produir abocament per coronació en l'antiga presa, la qual cosa va posar de manifest la necessitat de recréixer-la, o com va ser el cas, la necessitat de construir una nova presa en eixa localització que creara un embassament de major capacitat. - Aigües amunt de Puentes, i situat en el riu Luchena, es troba l'embassament de Valdeinfierno que, a pesar d'haver sigut recrescut es troba en l'actualitat quasi completament aterrat i pràcticament sense capacitat de regulació.
- Aigües avall de la presa de Puentes, es troba el canal de derivació d'El Paretón, concebut per a conduir directament al mar part de les avingudes del riu Guadalentín. Projectat a principis del segle XX amb una capacitat aproximada d'uns 200 m³/s, se va anar ampliant posteriorment, i en 1973, després de la riuada, es va incrementar la seua capacitat fins als 600 m³/s.
- Finalment, hi ha un llit artificial molt antic (anterior a 1651, data de la històrica riuada de Sant Calixt), per a derivar les aigües del Guadalentín, evitant el seu pas per la ciutat de Múrcia. Es coneix amb el nom del Reguerón. La seua capacitat màxima s'estima en uns 250 m³/s, encara que en alguns punts puga desbordar amb cabals inferiors.
Els desbordaments del canal d'El Reguerón afecten la Vega d'Alcantarilla i Múrcia.
Respecte a les obres de l'embassament de José Bautista els antecedents més concrets deriven del Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura.
Al maig de 1977 va ser redactat, sota la direcció de l'Enginyer senyor José Bautista Martín, el Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura. Este document es va aprovar definitivament el 12 de novembre de 1978, després d'un expedient d'Informació Pública, i es va ordenar a la Confederació Hidrogràfica del Segura la redacció dels projectes inclosos.
Una de las obras prioritarias incluidas en dicho Plan General era la Presa del Romeral, para la laminación de las riadas del Guadalentín. Este proyecto se redactó en 1985 con solución de presa de gravedad.
Amb motiu de les riuades succeïdes en les regions de Múrcia i València al novembre de 1987, es van adoptar mesures d'urgència, incloses en el R.D. 4/1987 de 13 de novembre, per a reparar els danys causats per les inundacions en les comunitats autònomes esmentades; figurava en l'annex 1 de l’esmentat R.D. la relació de les obres a ejecutar, entre les quals figurava novament la Presa del Romeral.
L'any 1989 es van realitzar uns reconeixements complementaris de la tancada, les conclusions dels quals van servir de base per a la redacció del Plec de Bases del Concurs de projecte i construcció de la Presa del Romeral. L'anunci de la licitació es va realitzar amb data 13 de juliol de 1990, i en la Clàusula Addicional Tècnica del mateix s'assenyalava que la solució estructural hauria de correspondre a una presa de materials solts amb sobreeixidor lateral.
El 30 de gener de 1993 les obres van ser adjudicades definitivament, firmant-se l'acta de Replantejament el 17 de juny de 1993.
Iniciades les excavacions, i segons es preveia en el projecte seleccionat, es va procedir a la realització de les investigacions geològiques i geotècniques complementàries de la tancada. Amb la nova informació demanada es va constatar fefaentment que les característiques del terreny de la fonamentació de la presa en la tancada principalment eren millors que les suposades en la fase de Concurs.
A la vista d'això, amb data 19 de maig de 1994 es va sol·licitar a la Direcció General d'Obres Hidràuliques autorització per a redactar la Modificació núm.1 del Projecte; es va adoptar una solució estructural de presa mixta amb abocador sobre el llit i dic de tancament de terres en l'estrep esquerre, sense increment de pressupost.
Amb data 15 de juny de 1994 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va autoritzar la redacció de la Modificació núm.1, en els termes sol·licitats.
Amb data 19 de desembre de 1994 és aprovada Tècnicament i Definitivament la Modificació núm.1 al PROJECTE DE LA PRESA DEL ROMERAL.-T.M. DE LIBRILLA (MÚRCIA).
Amb data 9 d'octubre de 1995 es va sol·licitar autorització per a la redacció del Projecte d'Obres Complementàries núm.1, i es va aprovar la seua redacció amb data 5 de desembre de 1995.
El 2 d'agost de 1996 es va sol·licitar a la Direcció General d'Obres Hidràuliques autorització per a la redacció de la Modificació núm.2 del Projecte.
Amb data 20 de setembre de 1996 la Direcció General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües va autoritzar la redacció de la Modificació núm.2 de les Obres, en els termes sol·licitats, assenyalant en l'ofici que es procedira a la suspensió temporal parcial de les obres afectades. L'Acta de Suspensió Temporal Parcial es va firmar amb data 4 d'octubre de 1996.
Les obres van concloure el 30 de desembre de 1999, i es va procedir a la recepció provisional amb data 19 de juny del 2000 i a la recepció definitiva el 22 d'octubre del 2002.
A petició de diverses institucions i organismes, la presa d'El Romeral va passar a denominar-se presa José Bautista Martín, per resolució de la direcció d'Obres Hidràuliques de 3 d'abril de 1997.
Accessos
Els accessos a la presa són part de les obres d'esta. Es tracta de dos camins per ambdós marges de la tancada que faciliten la connexió de la presa amb la carretera d'El Palmar a Cuevas de Reyllo, pel marge dret, i amb l'Autovia A-340 pel marge esquerre.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Murcia |
|
Terme municipal
|
Librilla |
|
Riu
|
Guadalentín |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DAdDES DEL RIU
|
|
|
Longitud del riu embassat
|
- |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
31,42 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
2.045 m |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT DE JOSÉ BAUTISTA
|
|
|---|---|
|
Longitud de costa
|
- |
|
Superfície de l'embassament
|
80,00 ha |
|
Volum de l’embassament
|
5,55 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Materials
|
Formigó en massa |
|
Talús d'aigües amunt
|
0,05/1 (h/v) |
|
Talús d'aigües avall
|
0,80/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
26,00 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
137,00 m |
|
Longitud de coronació
|
265,00 m |
|
Ample de coronació
|
5,50 m |
|
Volum de total de formigó
|
- |
|
Volum total de materials
|
- |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Llavi fix |
|
Ubicació
|
Centre de la presa |
|
Posició respecte al corrent
|
Frontal |
|
Situación
|
En presa |
|
Tipus de tancament
|
- |
|
Nombre de vans
|
6 |
|
Longitud lliure de cada va
|
16,67 m |
|
Longitud lliure total
|
100,02 m |
|
Tipus de comporta
|
- |
Finalitat
La presa de José Bautista Martín davall el nom, llavors, de presa d'El Romeral, és una de les obres prioritàries incloses en el Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura redactat en 1977.
Amb el seu embassament de 5,55 Hm³ de capacitat, té com a finalitat essencial contribuir a la laminació de les riuades del riu Guadalentín.
La tipologia de la presa de José Bautista Martín és mixta: de gravetat sobre el llit i de materials solts en el dic lateral de tancament en l'estrep esquerre. La secció adoptada per a la presa principal correspon a un disseny de gravetat dotat d'un potent sòcol i una secció conservadora, amb esquivament en el talús d'aigües amunt que desplaça el vèrtex i millora el repartiment de càrregues. Es tracta d'una presa abocador-gravetat de formigó convencional de planta recta. Sobre el cos de la presa principal es disposa un sobreeixidor de llavi fix situat en la seua part central que descarrega a un bol amortidor. Sobre el bloc central s'ubica el desaiguament de fons, que desaigua també al bol amortidor.
Marc territorial
h3>Característiques físiques de la conca.La conca vessant del riu Guadalentín està situada a la zona sud-occidental de la regió de Múrcia, entre les serres de Lavia, Cambrón, Espuña i del Cura, al Nord, i les de Las Estancias, La Carrasquilla, Almenara i Carrascoy al Sud i Sud-est. La divisòria de la conca interceptada per la presa de José Bautista Martín troba a la divisòria de la conca general del Guadalentín a la sierra del Cura, al Nord, i a la sierra de Carrascoy al Sud.
La conca vessant interceptat per la presa té una superfície de 3.142 km² i es desenvolupa entre l'elevació 111 m.s.n.m. en la tancada i l'elevació 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo, a la sierra de María, en la capçalera del Riu Caramel o Alcaide.
L'embassament té una capacitat a nivell del llindar del sobreeixidor (131,50 m.s.n.m.) de 5,55 Hm³ i ocupa una superfície de 80 ha.
Els municipis afectats per la superfície de l'embassament són els de Librilla i Alhama de Múrcia.
En la conca s'observen els tres matisos del clima mediterrani -àrid, semiàrid i subhumit-, sobretot per la presència de la Sierra de Espuña. El clima àrid apareéis en les parts més baixes, sobretot en la vall del Guadalentín i fins als 600-700 metres d'altitud en les serres. Es caracteritza per unes temperatures mitjanes anuals de l’ordre dels 18 ºC i una pluviometria inferior als 300 mm. El matís semiàrid només es presenta en les cotes superiors als 600-700 metres d'altitud i es caracteritza per unes temperatures mitjanes que oscil·len entre els 14 i els 18 ºC i una pluviometria que se situa entre els 300 i els 500 mm. A partir dels 900-1000 metres d'altitud apareix el matís subhumit amb temperatures inferiors als 14 ºC de mitjana anual i pluges superiors als 500 mm.
Geologia.
Geologia i geotècnia del vas.
La zona inundada pel vas de l'embassament afecta fonamentalment materials de l'edat quaternària.
També, encara que en molta menor mesura, a la zona pròxima a la presa s'inunden materials miocens, constituïts per les mateixes fàcies que formen les tancades.
Quant als materials quaternaris que constituïxen el vas, són:
- Argiles i margues blanco-grisàcies i blanc-groguenques; corresponen a les sigles Qm en la cartografia geològica.
- Estos materials cobrixen pràcticament la totalitat de la superfície afectada pel vas, i també gran part del fons de la vall del Guadalentín.
- Al·luvials actuals i terrasses del riu Guadalentín (Qal i Qt); ocupen les zones deprimides donades pel llit del riu i àrees adjacents.
Geomètricament se situen sempre davall les argiles i margues quaternàries (Qm) que els fossilitzen. Quan apareixen, es tracta en tot cas de xicotets afloraments pròxims a la tancada; és allí on les argiles i margues (Qm), constituents majoritàries del vas s'han erosionat. També hi ha un xicotet aflorament en el llit del riu pròxim al pont de la carretera local de Librilla a Casas Nuevas, que es veu afectada per l'embassament.
En l'aspecte tectònic no cal ressenyar cap accident, com ara fractura o plec, que afecte la zona del vas. Es tracta en tot cas de l'acumulació de margues i argiles (Qm), amb estratigrafia horitzontal.
En l'aspecte geotècnic, hi ha un factor d'importància a considerar i és la fàcil erosionabilitat de les margues (Qm), que formen el vas. En efecte, els cursos d'aigua generats en els períodes de pluja més o menys torrencials donen lloc a profunds solcs que tallen estes margues i produixen la seua immediata erosió. Així mateix, es produïxen lliscaments de vessant, en les zones en què el curs del riu toca el talús d'una o altra vessant. No es tracta de lliscaments importants, sobretot per causa de la poca altura de les vessants del llit a la zona d'aigües amunt de les tancades on el vas s'eixampla, i forma una plana de baixa cota (vall del Guadalentín), però superficialment hi ha alguns d'envergadura.
Geologia i geotècnia de la tancada.
La tancada de la presa de José Bautista Martín, en el riu Guadalentín i terme municipal de Librilla (Múrcia), ha sigut investigada amb detall en diverses ocasions.
El riu Guadalentín entra en el substrat Miocé a la zona de la tancada. La consulta de la foto aèria i la cartografia geològica de detall no permeten assegurar l'existència o absència de falles més o menys importants que compartimenten el substrat miocé a la zona on s'ubica la presa. Hi ha símptomes d'algunes falles verticals seguint l'alineació del riu però tal extrem, fins ara, ha sigut difícil de confirmar.
Entre els últims reconeixements es va incloure la realització de tres sondejos, un en el llit i altres dos en les vessants, de manera que pogueren aportar certa informació sobre les possibles falles suposades en informes anteriors.
Sondeig del llit.
Els materials que apareixen en el sondeig del llit són depòsits miocens (s'han datat determinant els seus microfòssils). La litologia és variable al llarg del sondeig. Hi ha des de llims argilosos carbonatats (que podrien denominar-se margues) fins conglomerats, escassament cimentats.
En la columna litològica només es van distingir tres tipus de terreny:
- Conglomerats de ciment argilós
- Margues argiloses (o argiles margoses) de color marró o marró rogenc
- Microconglomerats i/o arenoses amb ciment calcari
Mitjançant el sondeig del llit es va detectar una zona de grossària considerable formada per conglomerats, la deformabilitat de la qual és la més baixa de les trobades en l’esmentat reconeixement.
A més profunditat les graves apareixen cada vegada amb menys freqüència i ja per davall de la cota 70 m.S.N.M no tornen a aparéixer en els quasi vint metres següents reconeguts amb el sondeig del llit.
Sondeig de l'estrep esquerre.
El sondeig de l'estrep esquerre indica una formació de litologia semblant encara que en la part superior es detecten sòls diferents (llims blanquinosos carbonatats, graves i una capa d'argila margosa grisa) que són, probablement, depòsits quaternaris.
Els conglomerats de ciment argilós són menys freqüents en este sondeig. El terreny apareix format per materials més fins.
Al final del sondeig la recuperació de les margues és clarament millor que en les zones més succintes.
Sondeig del marge dret.
Este sondeig travessa el Miocé des de la seua boca. A la zona situada sobre el nivell del llit (cinquanta primers metres) hi ha conglomerats cimentats. S'han recuperat testimonis íntegres que després han donat resistències altes en el laboratori. Estos conglomerats alternen amb margues argiloses semblants a les trobades en el llit i en l'estrep esquerre.
La zona més profunda del sondeig indica l'existència predominant d'arenoses poc cimentades que es recuperen com a arenes en fer els sondejos.
La presència d'arenoses en l'estrep esquerre i la seua absència en els altres sondejos fan pensar que hi ha una discontinuïtat pròxima al peu del marge dret.
Les diferències de grossària dels nivells de conglomerats de ciment argilós trobats en els distints sondejos del llit fan pensar que la presència de conglomerats és erràtica.
En qualsevol cas la disminució de l'abundància de conglomerats des del llit cap al marge esquerre i sobretot, dins de la zona del llit, amb la profunditat, és un fet apuntat ja en altres reconeixements i que s'insinua també en estos sondejos.
(6 MB)Situació
La presa de José Bautista Martín (abans presa d'El Romeral) està situada sobre el riu Guadalentín, en la conca del Segura, al terme municipal de Librilla (Múrcia).
En l'actualitat les obres d'embassament i els seus accessos pertanyen a la Direcció General d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües, del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, però la seua explotació està a càrrec de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
Les coordenades del punt d'intersecció del riu amb l'eix de la presa respecte del meridià de Greenwich són:
Longitude 1º 19' 92 " Oest
Latitude 37º 52' 60 " Nord
El punt d'intersecció referit anteriorment té les següents coordenades U.T.M. :
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=648.051
Y=4.193.333
