Accessos

L'accés a la presa des de Múrcia es realitza per l'autovia C-415 amb direcció a Caravaca de la Cruz, carretera desplegada que partix des de l'autovia A-7 o del Mediterrani, dins del terme municipal d'Alcantarilla, als voltants de la capital de la regió.

Des de Caravaca de la Cruz (a uns 75 km de Múrcia) es continua durant uns 13 km per la carretera autonòmica de 2n ordre C-415 en direcció nord cap a Moratalla.

Des d'eixa localitat es pren la carretera autonòmica local MU-703, que voreja la Sierra de los Álamos pel seu flanc sud. Després d'uns 23 km s'arriba al paratge de Campo de San Juan, des d'on partix el camí d'accés.
 

Accessos a la Presa de La Risca

El camí d'accés a la presa voreja el marge dret de l'embassament i arriba a la presa després de recórrer uns 1.500 metres. Després de la presa, ja en el marge esquerre, el camí es prolonga amb un ramal d'uns 350 m aproximadament, amb accés a la carretera de la pedania de La Risca.

La calçada és de 5 m d'amplària amb dos voreres d'emergència de 0,50 m. El ferm està constituït, de baix cap amunt, per una subbase de llast natural de 0,25 m de grossària, una base de llast artificial de 0,20 m de grossària i una capa de rodament a base de mescla bituminosa en calent tipus S-20.

Altres possibles accessos a la presa, en el cas que es trobe tallada la carretera MU-703, des de Moratalla fins a la presa són els següents:

• Des de Caravaca de la Cruz per la carretera autonòmica de 1r ordre C-330 per uns 13 km fins a la desviació per Archivel. Des d'esta desviació, en direcció Archivel, recorrent la carretera autonòmica local MU-702 per uns 34 km fins a l'encreuament amb la MU-703. Des d'este encreuament prenent la MU-703 en direcció Moratalla, es troba la desviació cap a la presa a uns 5 km.
• Des de Caravaca de la Cruz cap a Moratalla. Des de Moratalla per la carretera autonòmica de 2º orde C-3211 per uns 21 km fins a l'encreuament amb carretera autonòmica local B-30. Des d'esta carretera, fins a Benízar i després en direcció El Sabinar, per uns 10 km fins a l'encreuament amb la carretera local que conduïx a la presa. Des de l'encreuament fins a la presa la longitud del camí d'accés és de quelcom menys de 5 km.

L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:

Dades característiques

Imágenes

Finalitat

Els fenòmens com les pluges torrencials o les inundacions no són estranys en la conca del Segura. Els danys produïts per l'aigua han suposat històricament una preocupació per als habitants de la zona des del punt de vista de les pèrdues econòmiques i humanes.

Com a conseqüència de les catastròfiques inundacions ocorregudes en la regió de Múrcia durant el mes d'octubre de 1973 es va redactar el "Pla General de defensa contra avingudes de la conca del Segura". En este document no es contemplaven inicialment obres en el riu Moratalla.

És posteriorment quan, després d'analitzar la canalització del riu Segura entre Múrcia i Guardamar, s'exposa la necessitat d’incloure en l'anterior Pla General obres de defensa al riu Moratalla.

En l'Estudi de Solucions per a previndre avingudes en este riu realitzat en 1989, es proposa la construcció de la presa de la Risca.

La missió de la presa de La Risca és laminar les avingudes de la conca, caracteritzada per unes altes intensitats de precipitació i uns temps de concentració molt curts.

Amb esta labor es reduïx a més el cabal punta circulant pel riu Moratalla en primera instància, i pel riu Segura després de la desembocadura del primer.

El cos de presa és de tipus mixt distribuït de la manera següent: de formigó per gravetat amb perfil triangular de planta recta en el seu estrep esquerre i cos central, i presa de terres en el seu estrep dret. El vessament dels talusos de l’esmentada presa de terres es resol aigües amunt amb un mur de contraforts de formigó armat, i aigües avall amb un mur de terra armada. Es completa la presa de terres amb un revestiment d'escullera.

La coronació a la zona de formigó es troba a la cota 1.080 msnm, mentres que en la part de materials solts ascendix a la cota 1.081 msnm, amb 291 metres de longitud; el pendent dels talusos a la zona de formigó és de 0,75/1 el d'aigües avall i de 0,05/1 el d'aigües amunt; i de 2,5/1 a la zona de terres (en ambdós espigons).

L'altura total de la presa de formigó és de 26,88 metres des de fonaments a coronació.
 

Secció tipus de la presa de formigó

La presa es dividix en blocs de diverses grandàries; així, des del marge dret a l'esquerra, es delimiten les zones següents:

• Un tram de 35 metres de longitud que conforma la presa de terres.
• Un bloc de 9,50 metres, denominat B-6, de fàbrica de formigó eixamplat que servix d'unió entre la secció de terres i la de gravetat.
• Tres blocs de 20,00 metres, denominats blocs B-4-2, B-2-1 i B-1-3, que arrepleguen el sobreeixidor en tota la seua extensió.
• Dotze blocs de 15,00 metres, blocs B-5 a B-27, imparells, amb secció tipus de gravetat de formigó.
• Un bloc de 6,50 metres, bloc B-29, que remata l'estrep esquerre.

La impermeabilització de les juntes entre blocs de formigó s'aconseguix amb una banda de PVC de 0,40 metres d'ample situada a 0,50 metres del parament d'aigües amunt.

Alçats de la Presa de La Riscaa
 

El perfil triangular de la presa acaba en coronació amb un tram lleugerament trapezial, el qual presenta un talús vertical aigües amunt i un pendent 0,05/1 aigües avall. L'ample total de coronació és de 7,50 metres, i s’aconseguix mitjançant l'execució de dos volades d'1,50 metres cadascú.

Territorial and Administrative Context

Característiques físiques de la conca.

El riu Moratalla naix a 1.450 metres d'altitud sobre el nivell del mar amb el nom d'Alhárabe, al peu de la Sierra de Arcaboche. Després d'un recorregut de 50 km desemboca en el riu Segura, en el paratge denominat de La Esperanza, molt prop del santuari de la Mare de Déu del mateix nom, patrona de Calasparra. En la confluència, el riu Segura porta recorreguts 170,5 km. des del seu naixement i aconseguix la cota 273 msnm; el pendent mitjà del riu Moratalla en tot el seu recorregut és del 2,4%.

Conca aportadora a la Presa de La Risca

La conca del riu Moratalla en la seua desembocadura és de 345 km², mentres que en la tancada de la Presa de La Risca es reduïx a 76,8 km².

Informació mediambiental.

El factor mediambiental va influir d'una manera decisiu en la decisió final adoptada en l'Estudi d'Alternatives realitzat l'any 1989, pels grans avantatges de tipus ecològic que presentava el seu vas respecte a altres opcions considerades en les fases prèvies a la redacció del Projecte.

D'altra banda, fruit de la tramitació ambiental seguida per a la construcció de la presa de la Risca, es va elaborar un Estudi d'Impacte Ambiental que va originar posteriorment la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) corresponent.

Els resultats obtinguts van posar de manifest que en cap cas calien mesures expresses de recuperació, mentres que els impactes causats tampoc eren prou reduïts com per a no realitzar tipus algun de mesures correctores dels impactes.

Les mesures correctores o minimitzadores d'impactes, adoptades a fi de pal·liar les alteracions provocades sobre l'entorn mediambiental amb motiu de la construcció i explotació de la Presa de La Risca, s'exposen breument a continuació:
 

• Reposició de camins rurals i accessos, i creació de nous passos.
• Actuacions protectores i correctores en talusos encaminades a preservar i consolidar el paisatge.
• Tasques de revegetació necessàries per a aconseguir una adequada repoblació, tant de la flora com de la fauna, d'acord amb les característiques intrínseques de les zones afectades, tant de la zona d'obres com del seu entorn, a fi d'emmascarar-les i intentar integrar-les en el paisatge de la zona.
• Materialització de mesures tendents a preservar, o fins i tot millorar, els hàbitats faunístics existents, mitjançant el desenvolupament d'estudis bioecològics de les zones afectades i la creació de basses en la cua de la presa, fins i tot amb la corresponent vegetació de ribera per a abric i nidificació d'espècies animals.
• Establiment de mesures compensatòries a la població afectada, bé mitjançant la creació de nous llocs de treball, bé directament a través de compensacions econòmiques.

La DIA, publicada en el BOE núm. 281 de 24 de novembre de 1994, a través de la Resolució de 26 de setembre de 1994 de la Direcció General de Política Ambiental, establix una sèrie de condicionants que comprenen majoritàriament el procés de construcció de la presa, a fi de garantir la conservació de l'entorn mediambiental de la zona afectada.

Així, es van dur a terme, durant la mateixa, una sèrie d'actuacions, les quals s'exposen breument a continuació:

• Lls productes sobrants de les excavacions es van abocar en llocs on es va intentar contribuïren a la millora, i no a l'empobriment, del lloc en què es van depositar; es va recuperar la terra vegetal que no fóra afectada per les obres i es va efectuar un control sobre els residus per a no causar més deterioraments.
• Es va realitzar, sobre una superfície total de 2 hectàrees, la repoblació i instal·lació de reg de les zones d'abocament i protecció. La superfície que inunda permanentment l'embassament correspon a la cota inferior del desaiguament de fons, ja que la resta del vas només s'inundarà durant algunes hores d'afecció, mentres dure la crescuda provocada per l'avinguda.
• Per a l'obtenció d'àrids per a formigons es va utilitzar una pedrera en explotació, a fi d'evitar l'obertura de noves pedreres.

Respecte a l'explotació, en el text de la DIA s'expressen una sèrie decondicionants a complir perquè l'obra es considere ambientalment viable. Entre estos condicionants hi ha un que afecta l'explotació de la presa:

Primera. Protecció de la fauna. "Com que es tracta d'una obra per a laminació d'avingudes exclusivament, els desaiguaments de fons romandran habitualment oberts, de manera que en tant ho permeta la seua capacitat, no s'embassen les aigües ni es procure cap tipus de regulació de cabals, a excepció de l'evacuació laminada de les avingudes, durant les quals tals desaiguaments es maniobraran de forma més convenient."

D'altra banda, la presa de la Risca es troba dins de la zona LIC (Llocs d'Importància Comunitària) denominada Sierra de la Muela amb el codi ÉS6200018, proposta per Acord de Consell de Govern de 28 de juliol del 2000.
 

Geologia y sismologia.

Geologia regional.

L'embassament de La Risca es troba situat a la zona nororiental de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).

Dins de les Serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les zones externes, just en el límit entre el Prebètic intern i el Subbètic intern.

Mapa geològic general de les Serralades Bètiques

Geologia i geotècnia del vas.

El vas està constituït per margues, calcàries i arenoses miocens, encara que amb clar predomini dels mateixos materials margue-argilosos que afloren en l'estrep dret de la tancada.

A més, els materials presenten un cabussament, suau, cap a l'embassament, per la qual cosa la impermeabilitat i estanquitat de l'embassament pareixen assegurades.

La impermeabilitat del vas, segons el Projecte Modificat núm.1 de la presa, es veu afavorida pel flux d'aigua, pràcticament continu en la tancada, on el riu Alhárabe actua com dren principal. A més cal tindre en compte que els nivells calcaris no tenen ni grossària ni continuïtat suficient perquè les falles de la zona establisquen vies de comunicació i per tant de fuga cap a valls vinents.

L'estabilitat de les vessants o marges del vas és bona, assegurada pel tipus de materials, la seua disposició estructural, i sobretot per la suavitat topogràfica de l'embassament.

Geologia i geotècnia de la tancada.

La zona de la tancada es caracteritza per l'existència de tres litologies de mur a sostre:

1. Margues argiloses rogenques: A la zona de la tancada es tracta d'un conjunt margós o margue-argilós, amb zones molt arenoses, format per margues compactes, a vegades molt arenoses i altres areniscoses, amb zones que engloben graves i gravetes (localment conglomerats argilosos). Predomina el color roig teula o rogenc. Apareixen intercalats nivells de color verdós o verd grisenc, en general més arenosos, classificables com arenoses argiloses, que també ocasionalment contenen graves i gravetes.
2. Calcàries arenoses (calcarenites): Posseïxen zones conglomeràtiques i brechoides; queda recobert cap al W i N pel nivell anterior d'arenoses calcàries, està constituïda a manera de llosa, amb una grossària màxima comprovada de 19 m.
   
   Està formada per calcàries fossilíferes arenoses, calcàries fossilíferes, calcàries molt arenoses o calcarenites i localment zones conglomeràtiques o brechoides, especialment en contacte amb el nivell margue-argilós.

   Es presenten contaminades en la seua base per les margues argiloses rogenques quan és brechoide o conglomeràtica.

   Són compactes, amb cabussaments subhoritzontals quan s'han pogut identificar en testimonis, són freqüents les juntes etiolítiques.

3. Arenoses calcàries: Posseïx trams lítics i resistents, i altres molt poc cimentats que pràcticament són arenes quelcom argiloses. En l'estrep esquerre apareixen zones quelcom menys resistents a manera d'arenoses menys cimentades com a conjunt areniscós (pràcticament es tracta d'arenes quelcom argiloses). En general, la unitat presenta un cabussament general d'uns 10º cap al N i localment pareixen concordants amb el nivell calcari inferior.

   Les arenoses calcàries afloren en un tram més superior de l'estrep esquerre. La presa se cimenta sobre les calcàries arenoses (calcarenites) en l'estrep esquerre i en el llit, mentres que en el marge dret la presa se cimenta en les margues argiloses.

   La separació entre les margues argiloses del marge dret i les calcàries arenoses (calcarenites) es produïx mitjançant una falla que s'ha reconegut i cartografiat junt al llit, en el marge dret.

   Hi ha al seu torn moltes altres falles i fractures que travessen la presa, i que han sigut alçades després de l'excavació del fonament. En la tancada, estes falles i fractures augmenten la seua importància des de l'estrep esquerre cap al dret, en el qual els desplaçaments en vertical entre blocs són majors. El lloc d'emplaçament de la presa és una zona de tectònica complexa del Prebètic Intern.

   El mur de formigó de contraforts aigües amunt de la presa ha sigut fonamentat sobre les calcàries, en una zona immediata a la falla, mentres que el mur de terra armada aigües avall s'ha fonamentat en les margues argiloses rogenques.
    

Sismologia.

La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats en la "Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials" editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses (CNEGP) en el seu apartat 3.3. Es fa una classificació en tres grans grups:

a) Zones de baixa sismicitat. ab < 0,04g

b) Zones de mitja sismicitat 0,04g < ab < 0,13g

c) Zones d'alta sismicitat 0,13g < ab, on ab és l'acceleració bàsica de la zona.

Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de La Risca es troba en una zona que podríem classificar de mitja sismicitat ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal de Moratalla és de 0,07 g.

Segons la Guia Tècnica de Seguretat de Preses "Estudis Geològics-Geotècnics i de Prospecció de Materials" i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrémol de Projecte de 0,12·g i per al Terratrémol Extrem de 0.15·g o 0,18·g segons el cas.
 

Planos

• Marc geogràfic (3,5 MB)
• Secció tipus (525 KB)
• Planta de l'embassament (3 MB)

Ortofotos

• Foto de la presa (5,4 MB)
• Foto del vas (5,4 MB)

Situació

L'embassament associat a la presa de La Risca i el seu entorn es troben dins de la Conca del Segura, en la regió de Múrcia, al N.O. de la Comunitat Autònoma. Concretament estan localitzats en el full 889, MORATALLA, de l'IGN a escala 1: 50.000. El territori correspon a la província de Múrcia, terme municipal de Moratalla.

El riu Moratalla és un afluent del riu Segura pel seu marge dret, objecte d'una dicotomia toponímica en els Plans Oficials de l'Institut Geogràfic Nacional, en els que s'assigna, indistintament, els noms de Benamor o Moratalla. Segons els habitants de la zona, corroborat pel Mapa Regional de la Comunitat Autònoma de Múrcia en la seua edició de 1982, al riu Moratalla se li denomina riu Alhárabe des del seu naixement fins a la seua confluència amb el seu principal afluent per la dreta, que és el riu Benamor. Esta confluència es produïx uns 5 km. aigües avall de la població de Moratalla, als voltants del paratge denominat El Cobo.

Les coordenades del punt d'encreuament del riu Alhárabe amb l'eix de la Presa de La Risca són les següents:

Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=581.670
Y=4.227.487

Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:

Longitude 2º 03' 55'' Oest
Latitude 38º 11' 34'' Nord