Embassament de Moratalla
Antecedents
Generalitats:
Arran de les catastròfiques inundacions ocorregudes en la Regió de Múrcia durant el mes d'octubre de 1973 es va redactar el Plegue de Bases per a la contractació de la redacció de el “Pla General de defensa contra avingudes de la conca del Segura”. La data de redacció del citat document va ser el 24 de novembre de 1974, sent aprovat el 9 de desembre del mateix any.
El corresponent concurs d'assistència tècnica per a l'execució del treball va ser convocat en el B.O.I. de 10 de gener de 1975, adjudicant-se el contracte a l'empresa AHINCO S. a. per O.M. de 11 de juliol de 1975. Al maig de 1977 es va acabar la redacció de l'esmentat "Pla de General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura" (P.G.D.A.).
Amb posterioritat a l'avinguda referenciada, i durant els anys 1982, 1986 i 1987, van ocórrer altres crescudes que van originar cabals i danys importants en la conca del Segura en general i en la del riu Moratalla en particular. Això va donar lloc a la promulgació del Reial decret Llei 1/1987, de 13 de novembre, pel qual s'adoptaven les mesures urgents per a reparar els danys causats per les inundacions en les Comunitats Autònomes Valenciana i de la Regió de Múrcia.
És convenient assenyalar referent a això que, dins d'aquestes últimes crescudes, la corresponent a la conca del riu Moratalla en els dies 25 i 26 de juliol de 1986 va arribar un cabal màxim de 280 m³/s en la seua confluència amb el Segura, discorrent per aquest fins a 37 km més aigües baix on se li va sumar l'aportació de la Rambla del Jueu, arribant-se a al seu pas per la ciutat de Cieza, situada 4 km aigualeixes baix de la confluència d'ambdós (Segura- Rambla del Jueu), un cabal punta de 500 m³/s.
Alçat aigües dalt de la presa de Moratalla.
El Projecte de la Presa de Moratalla, aprovat per la D.G.O.H. el 23 de juny de 1993, va ser sotmès a informació pública mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Múrcia del 19 de Novembre de 1993, i formulada la Declaració d'Impacte Ambiental per Resolució del 24 d'abril de 1995 de la Direcció general de Política Ambiental.
Aquest projecte, va servir de base a la Resolució que aquesta Direcció general publica en el B.O.I. nº 119 de 19 de maig de 1995 per la qual es va anunciar la licitació per Concurs de les obres de la citada presa, inclosa entre les actuacions portades a terme en el desenvolupament del Pla General de Defenses contra Avingudes de la Conca del Segura.
El Projecte de Construcció de les obres va ser aprovat per Resolució de la Direcció general d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües de data 26 de juliol de 1996, procedint-se a la signatura del contracte amb data 20 de maig de 1999, amb un termini d'execució de 20 mesos a partir de l'endemà al de la signatura de l'Acta de Replanteig, que es va efectuar amb data 18 de juny de 1999.
Projecte Modificat:
Amb data 18 d'octubre de 2000 la D.G.O.H. i Qualitat de les Aigües del Ministeri de Medi ambient va autoritzar la redacció de la Modificació Nº1 de les Obres en els termes sol·licitats, assenyalant en l'ofici que es procedira a la suspensió temporal parcial de les obres afectades.
L'Acta de Suspensió Temporal Parcial es va signar amb data 7 de novembre de 2000.
Donant compliment a la citada Autorització es va redactar el corresponent “Projecte Modificat Nº1 del Projecte de la presa de Moratalla, T.M. de Moratalla MURCIA” amb data novembre de l'any 2000.
Finalment, amb data 19 de maig de 2000, la presa de Moratalla és classificada en funció del risc potencial que puga derivar-se del seu trencament o funcionament incorrecte com A.
Coronación de la presa.
Projecte complementari:
Posteriorment, amb data 12 de setembre de 2001 es va sol·licitar autorització per a la redacció del Projecte d'Obres Complementàries Nº1 de la Presa de Moratalla consistent en actuacions en la llera aigualeixes baix de la presa.
Amb data maig de 2004 es va realitzar la liquidació provisional de les obres de la presa.
Bol amortidor.
Accessos
L'accés a la presa des de Múrcia es realitza a través de l'autovia A-30 Murcia-Madrid, arribant a l'enllaç amb la venda de l'Olivera. Des d'aquest punt es continua fins a Calasparra per la carretera C-3314, amb un recorregut de 24 km. Des d'aqueixa localitat es pren la carretera MU-510 que enllaça Calasparra amb la carretera C-3211, trobant-se a 4 km el començament del camí d'accés a la tancada.
Aquest accés voreja la zona de la vega del riu, ascendint després fins a la faldilla de l'espigó calcari de la marge dreta per a acabar enllaçant amb la coronació de la presa pel seu marge dreta, després de recórrer una longitud de 1140 m.
Altre possible accés des de Múrcia es realitza mitjançant l'autovia que uneix la capital amb Caravaca de la Cruz. Just abans d'arribar a aquesta població s'ha de prendre el desviament en direcció a Calasparra. Des d'aquesta població l'itinerari a seguir coincideix amb l'explicitat anteriorment.
A més es pot accedir al camí d'accés a la presa des de la carretera C-3211, que uneix les poblacions de Socovos i Moratalla, seguint per la MU-510.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
|
Provincia
|
Murcia |
|
Terme municipal
|
Moratalla |
|
Riu
|
Moratalla |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de conca hidrogràfica riu Moratalla
|
328,56 kmm² |
|
Altitud del naixement del riu Moratalla
|
1.450,0 m |
|
DADES DEL EMBALSE
|
|
|
Superfície de l'embassament a Nivell Avinguda Projecte (NAP)
|
3,01 ha |
|
Volum a NAP
|
8,07 hm³ |
|
Cota del NAP
|
346,88 m |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Cota de coronación
|
606,3 m |
|
Altura total de la presa des de fonaments a coronación
|
43,8 m |
|
Longitud de coronación
|
165,00 m |
|
Amplària de coronación
|
6,5 m |
|
ALIVIADERO
|
|
|
Nº total de aliviaderos
|
1 |
|
Perfil
|
Creager |
|
Regulació
|
Llavi fix |
Canalització aigualeixes baix de la presa.
Finalitat
La finalitat exclusiva de la presa de Moratalla és laminar les avingudes de la conca, caracteritzada per unes altes intensitats de precipitació i uns temps de concentració reduïts.
Amb aquesta labor es redueix el cabal punta circulante pel riu Segura després de la desembocadura del riu Moratalla en aquest.
Canalització aigualeixes baix
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
El riu Moratalla és un afluent del riu Segura pel seu marge dreta, sent objecte d'una dicotomia toponímica en els Plànols Oficials de l'Institut Geogràfic Nacional, en els quals s'assigna, indistintament, els noms de Benamor o Moratalla.
Segons els habitants de la zona, corroborat pel mapa Regional de la Comunitat Autònoma de Múrcia en la seua edició de 1982 en el qual figura l'autèntica toponímia d'aquesta xarxa hidrogràfica, al riu Moratalla se li denomina ric Alhárabe des del seu naixement fins a la seua confluència amb el seu principal afluent per la dreta, que és el ric Benamor. Aquesta confluència es produeix uns 5 km aigualeixes baix de Moratalla, en els voltants del paratge denominat El Cobo.
El riu Moratalla naix a 1450 metres d'altitud sobre el nivell del mar amb el nom de Alhárabe, al peu de la Serra de Arcaboche. Després d'un recorregut de 50 km desemboca en el riu Segura, en el paratge denominat de L'Esperança, molt prop del Santuari de la Verge del mateix nom, Patrona de Calasparra. En la confluència, el riu Segura duu recorreguts 170,5 km des del seu naixement i arriba a la cota 273 msnm, sent el pendent mig del riu Moratalla en tot el seu recorregut del 2,4%.
La conca del riu Moratalla en la seua desembocadura és de 345 km², mentre que en la tancada de la presa de Moratalla es redueix a 328,56 km², dels quals 76,8 Km² corresponen a la subcuenca vessant a la presa de La Risca aigualeixes arriba de la presa de Moratalla.
Llera aigualeixes dalt de la presa
Informació Medioambiental.
Cal destacar que el factor mediambiental va influir d'una manera decisiva en l'opció finalment adoptada en l'Estudi d'alternatives, donades els avantatges de tipus ecològic que presentava el seu got respecte a altres opcions en conte a la ubicació de la presa considerades en la fases prèvies a la redacció del projecte.
En l'Annex Nº12 del Projecte Constructiu s'arreplega l'Estudi d'Impacte Ambiental realitzat, en el qual es determinen les mesures correctores necessàries capaces de minimitzar o eliminar els impactes ambientals provocats per la construcció i existència de la presa en la llera.
Els resultats obtinguts no van mostrar riscos alts ni valors que exigiren amidades de recuperació en cap paràmetre o indicador d'impactes, encara que no obstant això es van plantejar una sèrie de mesures correctores o minimizadoras d'aquells.
Les mesures adoptades en l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte per a eliminar o pal·liar les alteracions detectades, s'indiquen breument a continuació:
- Reposició de camins i accessos, així com la creació de passos.
- Actuacions protectores i correctores en talusos.
- Revegetación d'àrees afectades.
- Preservació i millora d'hàbitats de la fauna en la zona afectada.
- Mesures compensatòries a la població humana afectada.
- Integració paisatgística d'àrees degradades.
- Establiment d'un Pla de Vigilància i Control per al seguiment de l'eficàcia de les mesures adoptades i la possibilitat de plantejar noves en el cas de manifestar-se noves alteracions no detectades prèviament.
En Resolució de 24 d'abril de 1995, la Direcció general de Política Ambiental (DGPA) va formular la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), en la qual s'indiquen una sèrie de condicions a complir perquè el projecte de la presa de Moratalla es considerara ambientalment viable.
Torre de presa (aigües dalt de la presa) per a la reposició de servitud per a regadiu i arqueta de desguàs
Geologia i sismologia.
Geologia
L'embassament de Moratalla es troba situat en la zona nororiental de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment noroccidental del Orógeno Alpí Perimediterráneo (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corrimiento originada durant el Cretácico i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Dins de les serralades béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les zones externes, just en el límit entre en el prebético intern i el subbético intern.
Mapa geològic general de les serralades Béticas
Ja dins d'aquesta zona, el riu Moratalla transcorre per materials margosos amb adreça cap a l'Est, girant cap al NE per a eludir els afloraments calcaris de la serrezuela de San Miguel, en que les seues estribaciones orientals s'emplaça el municipi de Calasparra.
El got es forma principalment a força de margues, calcàries i areniscas miocenes impermeables. La presència de calcàries i margues del Cenomanense- Turonense cabalgante no planteja tampoc problemes de permeabilitat donat el predomini de les margues i la impossibilitat de continuïtat cap al ric Argos o cap a aigües baix.
La tancada es conforma de materials terciaris a força de calcàries, calcàries margosas, margues calcàries i margues, amb colors blancs i blanc-grisencs en general, a causa de les contínues intercalaciones i canvis laterals de facies.
Sismologia
Al novembre de 1999 es va realitzar la proposta de classificació de la presa de Moratalla, en funció del risc potencial, com de categoria A.
Pèndol
Planos
Plànols
- Planta de la presa
(165 KB) - Perfils longitudinal i transversal de la presa (105 KB)
- Seccions transversals tipus de la presa (71 KB)
Ortofotos
Detall de les dents adossades al parament a l'entrada del cos amortidor
Situació
L'embassament associat a la presa de Moratalla i el seu entorn es troben dins de la Conca del Segura, en la Regió de Múrcia, al N.O. de la Comunitat Autònoma. Concretament estan localitzats en la fulla 889, MORATALLA, del IGN a escala 1: 50.000. El territori correspon a la província de Múrcia, terme municipal de Moratalla.
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=609307
Y=4.233.564
