Embassament de Pliego
Antecedents
La Conca del Segura és, entre totes les del territori nacional i al llarg de la història, la que més catàstrofes ha patit com a conseqüència d'inundacions produïdes per avingudes.
Hi ha ressenyes històriques de quasi cinc-cents anys on s’esmenten els desastres suportats a la zona a causa d'estos fenòmens meteorològics, entre els quals es poden destacar pèrdues de vides humanes.
Durant els segles XVIII i XIX es van dur a terme algunes obres en la conca del Segura a fi de garantir el seu màxim aprofitament: és el cas dels embassaments de Puentes, en el riu Guadalentín, i el de Valdeinfierno, en el seu afluent Luchena.
Al començament del segle XX va començar la construcció sistematitzada d'embassaments en la capçalera dels rius, en concordança amb un avantprojecte que va ser elaborat en 1887 per D. Ramón García i D. Luis Gaztelu, per a pal•liar les conseqüències devastadores de la riuada de Santa Teresa, en 1875. D'eixa època són els embassaments de Fuensanta i Cenajo, en el riu Segura, els de Talave i Camarillas en el riu Mundo; el d'Alfons XIII en el Quípar, el de Santomera a la rambla Salada, el de La Cierva en el riu Mula i el d'Argos en el riu Argos.
L'ampliació de les zones de reg, especialment en les Vegues baixa i mitja del riu Segura, va ocasionar l'estretiment del riu Segura fins a reduir la capacitat del llit en alguns trams a tan sols 100 m³/s.
La construcció d'un embassament que laminara les avingudes en el riu Pliego va ser ja estudiat en 1937 per l'Enginyer D. Juan Alcaraz Pavía; el projecte es va denominar pantà de Pablo Iglesias. Posteriorment D. Enrique Albacete Ayuso va redactar, en 1940, el Projecte de Transvasament del riu Pliego al pantà de Corcovado, que després es denominaria de La Cierva.
Al maig de 1977 es va redactar el “Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura”.
Entre les obres prioritàries incloses en l’esmentat Pla es trobava la Presa de Pliego.
El projecte de la “Presa de Pliego” va ser redactat amb data juny de 1987; s’hi va incloure la construcció d'una presa a la rambla de Doña Ana, com a tancament complementari a la Presa de Pliego, denominada Presa de Doña Ana.
D'entre les possibles tancades previstes en el citat “Pla General”, en l'estudi de solucions del Projecte es va considerar com la més idònia la tancada del Molino de Carrancha, amb una conca receptora de 206 km²
Per a cobrir la pràctica totalitat de la conca es va optar per projectar una segona presa complementària de la presa de Pliego a la rambla de Doña Ana, afluent pel marge esquerre del riu Pliego, aigües avall de l'emplaçament seleccionat per a la presa de Pliego.
En l'estudi de solucions del Projecte es van analitzar les tipologies següents:
1) Presa abocador de formigó de planta recta.
2) Presa abocador de formigó de planta corba.
3) Presa heterogènia de terres amb nucli i escullera de protecció.
Atés que els pressupostos resultaven molt semblants es va optar per la presa de formigó en planta corba per considerar que reunia una sèrie d'avantatges de tipus funcional enfront de la presa de terres, i avantatges de tipus resistent enfront de la de formigó de planta recta.
Al juliol de 1988, el Servici de Vigilància de Preses va emetre un informe en el qual va recomanar la necessitat de procedir a impermeabilitzar el terreny en el seu estrep dret, la qual cosa impedia el risc de tubificació dels materials existents, llims plioquaternaris que conformaven la plataforma superior d'esta marge de la tancada. A més recomanava la necessitat de realitzar una nova campanya de reconeixement geològic que permetera conéixer la morfologia del contacte entre el plioquaternari i l'Oligocé en l’esmentat estrep.
Les obres del projecte de la Presa de Pliego, que incloïen la Presa de Doña Ana, es van adjudicar mitjançant concurs i per acord del Consell de ministres de data 14 d'octubre de 1988 amb un termini d'execució de 36 mesos.
L'Acta de Comprovació de Replantejament es va subscriure el 21 de novembre de 1988.
Al novembre de 1988 es va redactar el “informe geològic complementari i proposta de solucions per a la impermeabilització de l'estrep dret de la Presa de Pliego”, que proposava una sèrie de mesures per a la impermeabilització de l’esmentat estrep, d'acord amb les recomanacions de l'informe de Vigilància de Preses.
Al maig de 1989 va ser redactada la Modificació núm. 1 de la Presa de Pliego, que arreplegava les actuacions necessàries per a la impermeabilització i consolidació de l'estrep dret.
Durant l'execució de les obres es va considerar la conveniència d'efectuar algunes modificacions sobre el que preveu el projecte: fonamentació d'estreps de viaductes, desaparició de rematades davall la calçada de coronació, substitució de mur de formigó per gabions aigües avall en marge dret i nou disseny de la presa de Doña Ana; es va sol•licitar al desembre de 1990 autorització per a redactar la Modificació núm. 2, que va ser autoritzada amb data 9 de juliol de 1991 i redactada al setembre del mateix any.
Al desembre de 1992 es va sol•licitar autorització per a redactar el “Projecte d'Obres complementàries núm. 1 de la presa de Pliego. Reposició de servitud i millora de les instal•lacions”, que es va redactar amb data febrer de 1993. Estes obres es referien a la presa de Pliego, a excepció d'un enganxall per a l'alimentació elèctrica en l'embassament de Doña Ana, i es poden resumir de la manera següent:
- Reposició definitiva de servituds de reg i de passos a les finques afectades.
- Obres complementàries de les variants, on s'incloïen les cunetes i drenatges, barreres de seguretat i senyalització.
- Desviació de la línia telefònica i entroncament de línies elèctriques. S'incloïa la desviació de la línia telefònica de Pliego a Casas Nuevas i dos enganxalls per a l'alimentació de les preses, un per a Pliego i un altre per a Doña Ana i un altre més subterrani per a entroncament amb el C.T. de Pliego.
- Condicionament provisional de camins afectats.
- Demolicions i adequació del llit, consistent a condicionar el llit demolint l'atall i contraatall..A
- Millora d'impermeabilitat i seguretat de la presa, mitjançant l'execució d'una pantalla d'impermeabilització des de la galeria.
- Aparells de control. Mitjançant la instal•lació de piezòmetres a la zona de l'estrep dret i l'entubament del pèndol invers.
Accessos
L'accés a les instal•lacions de la presa de Pliego s'efectua des de Múrcia a través de la carretera nacional 340, que unix esta població amb Lorca. En Alcantarilla es pren a la dreta l'autovia autonòmica C-415, que conduïx a Mula. Abans d'arribar a esta població s'accedix a la incorporació de la carretera local, MU-530, en direcció a Mula. Pròxims a Mula es pren la carretera C-3315 i en arribar a Pliego s'accedix a la carretera C-5, direcció Casas Nuevas. A poca distància es troba la carretera que va a La Herreña, per la que s'accedix a la presa de Pliego pel marge dret.
A la coronació de la presa s'accedix per un camí asfaltat que partix de la carretera C-5 aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà de Pliego, que és el nucli de població més pròxim a la presa.
Les vies de comunicació més destacables que creuen la conca de l'embassament de Pliego són:
- C-5, que unix Pliego amb Casas Nueva.
- MU-503, que comunica Bullas amb Zarzadilla de Totana.
- C-24, que unix Pliego amb Las Águilas.
- C-6, que comunica a la carretera MU-503 amb El Niño
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Múrcia |
|
Termemunicipal
|
Mula i Pliego |
|
Riu
|
Pliego |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
209,00 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
1.583 m |
|
Superficie de l'embassament
|
87,00 ha |
|---|---|
|
Volum de l’embassament
|
8,91 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Materials
|
Formigó en massa |
|
Talús d'aigües amunt
|
Vertical |
|
Talús d'aigües avall
|
0,75/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
27,40 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
361,71 m, |
|
Longitud de coronació
|
242,00 m |
|
Ancho de coronació
|
(6 + 2 x 1,5) m. |
|
Volum total de materials
|
120.000 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Llavi fix |
|
Ubicació
|
Centre de la presa |
|
Posició respecte al corrent
|
Frontal |
|
Situació
|
En presa |
|
Nombre de vans
|
6 |
|
Longitud lliure de cada va
|
10 m |
|
Longitud lliure total
|
60,00 m |
Finalitat
L'embassament de Pliego té com a objecte la laminació d'avingudes, i la seua situació habitual és la de nivell d'embassament a cota igual o inferior a la cota dels desaiguaments de fons, per la qual cosa l'embassament es troba funcionalment buit fora de situacions d'avinguda.
El riu Pliego és afluent per la dreta del riu Mula, afluent al seu torn per la dreta del riu Segura.
El gràfic adjunt reflexa l'esquema de preses existents en la conca del riu Mula, on s'observa que no hi ha preses aigües amunt de la presa de Pliego ni en el riu Pliego ni en els seus afluents. Aigües avall hi ha la presa de Los Rodeos, situada en el riu Mula, després de la seua confluència amb el riu Pliego, que també té com a finalitat la laminació d'avingudes.
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
El riu Pliego, afluent del Mula pel seu marge dret, naix de la confluència de la rambla del Madroño, la rambla de l'Herteña, rambla del Huérfano, rambla de Malvariche i el barranc de la Hoz, que arrepleguen la vessament de Sierra Espuña. D'esta xarxa fluvial és la rambla de Malvariche la de major recorregut fins a la presa de Pliego, al voltant de 30 km.
A la zona nord de la conca de l'embassament de Pliego s'estenen planes solcades per la rambla del Madroño i la rambla de l'Herteña. En canvi, la zona sud comprén part de Sierra Espuña. El punt més alt de la conca és Espuña, amb 1.583 m, en la conca del barranc de la Hoz.
El Canal de Taibilla travessa la conca i no hi ha línies de ferrocarrils que creuen la conca de l'embassament de Pliego.
Informació mediambiental.
El terreny pel qual circulen la rambla del Madroño, la rambla de l'Herteña i la rambla de l'Orfe és una plana on s'ubiquen plantacions d'ametlers, a vegades combinades amb albercoc. També hi ha taques de vinyes; la de major extensió és la situada en el paratge Llano de Aparicio. La labor intensiva, ordi i blat, està esguitada per tot este territori pla.
En la conca de la rambla de Malvariche s'assenten les taques més importants d'espart (Stipa tenacissima). En l'actualitat, l'espartar pràcticament no es cultiva i els existents són naturals, a causa de l'aridesa i sequedat del terreny. Els que es troben en vessants i en terreny no molt accidentat van sent romputs per a dedicar-los a cultius de secà, com l'ametler.
L'espartar pot aparéixer associat a pi blanc (Pinus halepensis) i a matoll, com el romer (Rosmarinus officinalis) i timó (Thymus sp.).
En termes quantitatius, la conca de l'embassament de Pliego és un terreny forestal. El paisatge serrà de Sierra Espuña es veu dominat per tres espècies de pins de repoblació: el pi blanc (Pinus halepensis), en major grau, el pi roig (Pinus pinaster) i el pi negral (Pinus nigra). Les zones més altes d'esta serra estan colonitzades per matoll espinós de poca altura, que s'adapta a les inclemències del vent. Entre estes espècies forestals podem destacar la savina negra (Junyperus phoenicea), el ginebre (Junyperus oxycedrus), la retrama (Retrama sp.), l'arç negral (Rhamnus lycicoides) i el coscoll (Quercus coccifera).
La pineda és l'ambient més usat per l'esquirol d'Espuña (Sciurus Vulgaris hoffmanni), espècie endèmica d'esta zona, el porc senglar (Sus scrofa), l'astor (Accipiter gentilis), el mussol real (Bubo bubo), l'arrendajo (Garrulus gladarius) i el trencapinyes (Loxia curvirrostra).
Les cimes de la conca són dominades per l'àguila real (Aquila chrysaetos) i la cornella piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax). En estes zones altes és fàcil observar l'arruí (Ammotragus lervia), espècie cinegètica introduïda en el parc Natural de Sierra Espuña i provinent del Marroc.
En les zones agrícoles habiten l'oroneta comuna (Hirundo rustica), la bugadera blanca (Motacilla alba), el soliguer (falco tinnunculus), a més de mamífers com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) i amfibis com la salamandra comuna (Salamandra salamandra), el renoc comú (Bufo bufo), la granota verda comuna (Rana perezi) i la granota de Sant Antoni (Hyla Arborea).
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
La conca del riu Pliego es troba majoritàriament en la unitat estructural denominada Terciari d'Espuña-Pliego de forma associada amb el Prebètic de la Unitat Mula pel Nord. Es tracta de materials depositats després de la primera fase tectònica però afectada pels moviments de les fases següents.
Els materials terciaris de la serra d'Espuña s'estenen des del Paleozoic fins a l'eocé i estan molt escassament afectats pel metamorfisme alpídic. Els materials Subbètics van des del triàsic fins a l'Oligocé i no presenten trets metamòrfics. Els materials neogens i quaternaris ocupen una sèrie de corredors que separen les diverses alineacions muntanyoses constituïdes per materials Bètics.
La unitat Mula pertany a la zona geotectònica subbètica-prebètica, la qual es caracteritza per una tectònica amb estructures principals superficials i nombroses falles d'espenta amb angle davall, i té a esta zona una activitat sísmica important.
La unitat Mula està constituïda principalment per una successió de materials que van des de l'Oligocé fins al Miocé Superior i el quaternari.
A l'est de la Sierra de Ponce es donen formacions oligocenes constituïdes per una potent sèrie de calcàries margoses característiques d'un mitjà de sedimentació llacunar, seguida d’unes calcàries compactes amb algues lepidociclines, les quals passen en discordança a unes calcàries molàssiques, possiblement de l'Aquitaniense.
Al nord de la serra d'Espuña o Sud-sud-est de la unitat Mula, apareixen les formacions de la conca del riu Pliego, i presenten en la base de l'Oligocé uns conglomerats i calcàries recifals, passant a l'Oligocé Inferior format per margues ocres amb nivells detrítics intercalats i a l'Oligocé Superior, fonamentalment costaner amb forta influència continental, format per argiletes, limonites i arenoses, i s’aprecien també en clara discordança unes calcàries molàssiques de l'Aquitaniense.
Per damunt d'estos materials es disposen per l'oest depòsits del Miocé mitjà, formats per margues grises i arenoses conglomeràtiques de ciment calcari; per l'est i als voltants del casc del Pliego afloren elements del Miocé Superior, discordants sobre el Miocé inferior; en este cas estan formats per argiles soltes, arenetes conglomeràtiques i alguns nivells de molasses.
Per damunt de tot el conjunt anterior s'estén un depòsit de plana de rebliment i que fossilitza un paleorelleu previ i que està format per depòsits distancials de glacis de llims margosament i lleugerament yesífers amb certs percentatges d'arenes en cùdols difusos.
Del quaternari, holocé, són els depòsits de terrassa, al•luvions fluvials i sòls de vessant solts existents.
Geologia i geotècnia del vas.
En el vas de Pliego es distingixen 3 unitats principals. Les dos de base pertanyen a l'Oligocé, mentres que la tercera, d'edat Plio-quaternària, està constituïda per formacions al•luvials, col•luvials, depòsits de terrasses i al•luvions actuals.
Entre els depòsits terciaris, es distingixen, tant en la tancada com en el seu entorn, al llarg de la rambla del Campillo i el propi riu Pliego, una fàcies detrítica formada per una alternança d'argiletes, limolites i arenoses generalment amb cimentació calcària.
En la rambla del Partidor de Anguilas es posa de manifest una formació discordant sobre l'anterior i constituïda per uns conglomerats i calcàries molàssiques, que pertanyen possiblement a l'Aquitaniense.
Les formacions mencionades subjauen, en general, a baix depòsits d'edat Plio-quaternaria, en tota l'àrea d'influència del vas. Estos depòsits es componen d'una alternança d'arenes, llims i argiles amb ocasionals graves i birles, de color blanquinós a verdós amb tons ocres i groguencs.
Es tracta de formacions de rebliment d'un paleorelleu i poden aconseguir grossàries importants de l'ordre de 10 o més metres. Per damunt es depositen formacions quaternàries generalment amb escassa potència, que es componen d'un sòl principalment argilós amb un contingut variable de cantells i graves.
Els depòsits al•luvials que apareixen en els cursos del riu i de les rambles es presenten, generalment, amb una grossària reduïda de l’ordre del metre i constituïts per llims argilosos, amb bosses de graves i cantells, essencialment calcàriament i ocasionalment arenosos.
Dins del vas es posen de manifest uns trets geomorfològics relativament jóvens, on el riu i les rambles circulen encaixats. La dinàmica fluvial presenta un canal actiu amb ocasionalment algunes ramificacions laterals. Este sistema mostra un amalgamació de canals farcits i ocasionals barres de graves i penya-segats, que varien d'aigües amunt a aigües avall. Cal ressaltar a més l'existència d'algunes cadenes de graves i birles que envolten la desembocadura de les rambles en el curs principal.
Donat el limitat control sedimentari d'este tipus de conca fluvial, estes característiques geomorfològiques i morfològiques determinen temps curts de concentració, grans pressions d'arrossegament, dificultats en la laminació natural de les crescudes i existència de punts crítics en el llit, en particular estretiments. .
Geologia i geotècnia de la tancada.
La tancada es troba a escassa distància del denominat Molino de Charrancha, en una àrea del curs del riu compresa entre dos meandres, aigües avall de la confluència de la rambla del Campillo que tributa en el riu Pliego pel marge esquerre.
Les vessants presenten trets morfològics distints, amb una vessant esquerra més estesa que la vessant dreta. La vessant esquerra des dels 362 m de la planura de coronació fins als 340 m presenta un pendent mitjà d'uns 25º amb alguns cursos torrencials poc marcats.
La vessant dreta presenta un escarpament superior d'aproximadament 25 m, al peu del qual hi havia una terrassa inferior d'uns 20 m d'amplària.
La presa de Pliego s'ubica sobre materials de l'Oligocé superior-Miocé inferior coronats pel Plistocé. En les vessants hi ha col•luvials discontinus, en la part baixa de les mateixes terrasses de potència limitada. Els al•luvions són escassos per discontinus i poc potents i, fonamentalment, mòbils en les riuades.
Els depòsits de l'Oligocé superior-Miocé inferior, mencionats anteriorment, constituïxen el substrat de tota la zona. Esta formació inclou quatre tipus de materials, diferenciables exclusivament pel percentatge d'arenes i materials fins existents en cada capa.
L'extrem gros inclou arenetes més o menys calcàries (calcarenites) escassament cimentades per carbonats; posseïxen grans arenosos grisos silicis i micacis i altres clastos de carbonats (grans rodats) amb un percentatge de fins llimosos molt variables (30-60%) constituents de la matriu; així mateix es disposen indistintament en bancs de 0,80 m o en capes de 5-6 cm amb totes les graduacions intermèdies, els seus límits estratigràfics solen estar ben marcats; no obstant això dins d'un mateix estrat són molt freqüents els canvis laterals, estructures en “slumping”, cùdols.
L'altre extrem de la sèrie està format per aleurites lleugerament calcàries.
Estes capes són generalment primes sense estructura visiblement marcada, excepte el tallament general que presenten.
Com a elements intermedis podem considerar les alteracions dels dos elements anteriors en capes centimètriques de 4 a 15 cm o mil•limètriques de 2 a 8 mm. El major o menor contingut en bancs d'arenoses en la sèrie permet diferenciar en el terreny nivells més o menys competents.
Els materials pleistocènics són fonamentalment llimosos i es troben bastant solts. Els inferiors, que fossilitzen el paleorelleu tallat sobre l'Oligocé-Miocé inferior, són una miqueta més argilosos i contenen un lleuger percentatge de carbonats; apareixen més compactats i la seua densitat és alta. Les estructures, en este conjunt, no són fàcils de definir, sinó només la diferenciació d'un nivell superficial de 4-5 m de potència molt més fluix amb abundants empremtes d'erosió interna i un altre inferior més dens de potència variable. Este últim paquet és discontinu per quant que ompli un paleorelleu en el qual els punts més elevats només van arribar a quedar coberts al final de la deposició, ja en el paquet superior.
En la base dels llims inferiors hi ha depòsits de graves subarredonides de naturalesa calcària de 2 a 5 cm de diàmetre, empastades amb argiles llimoses i el seu ciment. Estos constituïxen els antics al•luvions de la xarxa de drenatge fossilitzada; la seua potència oscil•la entre 1,5 i 3,0 m.
Els depòsits terciaris existents constituïxen una sèrie monoclinal de rumb N 80º E 10º amb cabussament nord d'uns 28º-40º. Aigües avall, a uns 100 m de la presa, el cabussament augmenta fins a uns 50º-52º.
A la zona de la tancada es manifesten diàclasis potencials amb fissures tancades que fan visibles els penya-segats soscavats com a plans de debilitat mecànica.
El marge dret de la presa de Pliego va tindre una sèrie de campanyes d'investigacions complementàries al projecte primitiu, per a poder caracteritzar geològica i geotècnicament el seu estrep dret, a fi d'aconseguir definir la seua excavació, i també el tractament a realitzar en els terrenys denominats plioquaternaris. En eixe mateix estudi es pretenia establir les característiques del paleorelleu dels terrenys del substrat, constituït per paquets terciaris d'arenoses, argiletes i limonites.
Sismologia.
La presa de Pliego se situa entre els termes municipals de Pliego i Mula, per als quals la Norma de Construcció sismoresistent NCSR-02, en el seu annex núm. 1, establix una acceleració sísmica bàsica de valor 0,09 g, sent, per tant, d'aplicació l'esmentada Norma.
(17,5 MB)Situació
La presa i embassament es troben entre els termes municipals de Pliego i Mula.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu Pliego es produïx en el punt de coordenades següents :
Longitude 1º 31' 25 " Oest
Latitude 37º 59' 11 " Nord
El punt d'intersecció referit anteriorment té les següents coordenades U.T.M.:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=629.581
Y=4.205.203
