Accessos

La presa de Puentes IV està situada en la confluència dels rius Luchena i Vélez, que al seu torn formen el riu Guadalentín. Este és afluent del Segura pel marge dret.

La presa està situada a uns 12 km de distància (en línia recta) al NW de Lorca (província de Múrcia). Des de Múrcia fins a l'embassament hi ha uns 80 km de distància aproximadament.

L'accés a les instal·lacions de l'Embassament de Puentes des de Múrcia s'efectua a través de la carretera nacional 340 o E-15 de Múrcia a Almeria. A l'arribar a Lorca hi ha dos possibles itineraris fins a Puentes: u per cada marge del Guadalentín (es tramita l'habilitació d'un accés directe des de l'Autovia de Circumval·lació de Lorca en l'eixida de Caravaca de la Cruz centre, que connectarà amb l'itinerari d'accés a la presa per marge esquerre). Els dos camins d'accés es connecten entre sí entre Lorca i la presa a través d'un camí que travessa el Guadalentín.

L'accés per marge dret s'inicia a Lorca, una vegada travessat el “Puente de Piedra” sobre el Guadalentín dirigint-se per la la carretera MU-701 cap a Baños de Fuensanta i La Parroquia: a uns 11 km aigües amunt del pont es desvia, cap al Nord, el camí d'accés a la presa, a la qual arriba després d'un recorregut d'uns 4 km.

L'accés per marge esquerre, també des de Lorca, es realitza dirigint-se cap a Caravaca de la Cruz: a les proximitats de Lorca, a uns 50 m, es desvia, a l'esquerra, el camí d'accés, que passa sobre l'Autovia.

L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:

Dades característiques

• Situació i trets geogràfics del riu i de la conca
• Dades de l'embassament
• Dades de la presa

Situació i trets geogràfics del riu i de la conca

SITUACIÓ DE LA PRESA
Provínci	Murcia
Terme municipal	Lorca
Riu	Guadalentín
Conca hidrogràfica	Segura
DADES DE LA CONCA
Superfície de la conca de l'embassament	1.424,7 km²
Altitud màxima de la conca de l'embassament	2.045 m

Datos del embalse

Volume de l'embassament	29,3 hm³
Superficie de l'embassament	366,3 ha

Dades de la presa

COS DE PRESA
Tipus	Gravetat
Materials de presa antigua	Formigó en masa
Talús d'aigües amunt	0,05/1 y 0,3/1 (h/v)
Talús d'aigües avall	0,80/1 (h/v)
Altura sobre el llit	62,00 m sobre zocalo
Cota de coronació (eix de calçada)	474,00 m
Longitud de coronació	382,60 m
Ample de coronació	9,40 m
Volume de total de fomigó	275.000 m³
SOBREEIXIDOR
Nº de sobreeixidor	2 simètrics respecte a bloc central
Tipus de sobreeixidor	Llavi fix
Ubicació	Centre de la presa
Posició respecte al corrent	Frontal
Situació	En presa
Nombre de vanos	4
Longitud lliure de cada va	7,5 m
Longitud lliure total	30,00 m

Imatges

veure imatge ampliada

Situació de la presa de Puentes

Finalitat

La nova presa de Puentes crea un embassament regulador destinat a mitigar els efectes de sequeres i inundacions que caracteritzen la hidrologia de la regió.

Planta general de la presa

La finalitat de les obres de l'embassament de la Nova Presa de Puentes és aconseguir els següents objectius:

• Laminar les avingudes del Guadalentín per a mantindre un nivell de protecció adequat, substancialment millor que el preexistent, sobre les zones potencialment inundables aigües avall.
• Regular els recursos de la conca vessant interceptats per a mantindre o millorar els regadius de Lorca.
• Configurar òrgans d'evacuació idonis per a reduir l'aterrament de l'embassament.

El Guadalentín, afluent del Segura, és un riu amb un règim molt irregular, que pot passar d'estar completament sec a presentar una avinguda de grans proporcions.

Dins del període dels últims 130 anys, és necessari recordar, entre altres, les riuades següents:

• Octubre de 1879 (Riuada de Santa Teresa): Va produir a Lorca una punta de 1.510 m³/s, amb 13 morts i copiosos danys.
• Setembre de 1891 (Riuada de San Jacinto): Superior a l'anterior, i gràcies a l'existència de la presa de Puentes, situada en capçalera de la conca, la comarca es va salvar d'una catàstrofe sense precedents.
• Juny de 1900 (Riuada de San Aniceto): Superior a la de Santa Teresa, va inundar el barri de San Cristóbal a Lorca.
• Octubre de 1948: El cabal estimat en el pont de la carretera de Múrcia a Granada va ser superior a 800 m³/s.
• Octubre de 1973: Segons un informe del Centre d'Estudis Hidrogràfics, el cabal màxim aigües avall de l'embassament de Puentes va aconseguir els 2.000 m³/s, mentres que al canal d'El Paretón (situat a la zona mitjana de la conca) van arribar uns 1.500 m³/s.

Una altra característica d'este riu és la gran quantitat de sòlids en suspensió que arrosseguen les seues aigües, que causen problemes d'aterraments; de tot això dóna idea la traducció del seu nom en àrab, que significa riu de fang.

Tenint en compte estes característiques del Guadalentín, han sigut moltes des d'antuvi, les actuacions tendents a pal·liar, en la mesura que es puga, els perniciosos efectes de les seues riuades. Entre elles cal esmentar:

• En la confluència dels rius Vélez i Luchena, rius de capçalera de la conca, i on es produïxen les màximes intensitats de precipitació, i com que el primer era el principal causant de grans avingudes històriques, com la d'octubre de 1973, s'ubiquen les preses de Puentes. L'antiga presa, situada aigües avall de la nova presa de Puentes, va ser construïda a finals del segle passat per a atendre la demanda de regadiu i ha quedat fora de servici en construir-se la nova presa.
• Les preses de Puentes complixen un important paper en la defensa contra inundacions. En 1973, sense estar construïda la nova presa de Puentes, es va produir abocament per coronació en l'antiga presa, la qual cosa va posar de manifest la necessitat de recréixer-la, o com va ser el cas, la necessitat de construir una nova presa en eixa localització que creara un embassament de major capacitat.
• Aigües amunt de Puentes, i situat en el riu Luchena, es troba l'embassament de Valdeinfierno que, a pesar d'haver sigut recrescut, es troba en l'actualitat quasi completament aterrat i pràcticament sense capacitat de regulació.
• Aigües avall de la presa de Puentes, es troba el canal de derivació d'El Paretón, concebut per a conduir directament al mar part de les avingudes del riu Guadalentín. Projectat a principis del segle XX amb una capacitat aproximada d'uns 200 m³/s, se va anar ampliant posteriorment, i en 1973, després de la riuada, es va incrementar la seua capacitat fins als 600 m³/s.
• Una altra obra recent destinada a laminar les avingudes del Guadalentín és l'embassament de José Bautista Martín, un dels elements concebuts en el marc del Pla General de Defensa contra les avingudes de la Conca del Segura, que s'ubica al terme municipal de Librilla.
• Una altra peça significativa en l'esquema d'hidràulic de la Conca del Guadalentín és la presa de la Rambla de Algeciras, construïda sobre este afluent pel marge esquerre del Guadalentín que discorre, en el seu curs baix, pel límit dels termes municipals de Librilla i Allhama de Múrcia. Amb un embassament de 44,6 Hm³ de capacitat, té una doble missió: d'una banda constituïx un depòsit d'emmagatzemament intermedi del Tranvasament Tajo-Segura, i d'una altra, concebut per a laminar significativament les avingudes de la conca vessant que intercepta, forma part del Pla General de Defenses contra avingudes de la Conca del Segura.
• Finalment, hi ha un llit artificial antic (anterior a 1651, data de la històrica riuada de Sant Calixt), en el curs baix, per a derivar les aigües del Guadalentín i evitar el seu pas per la ciutat de Múrcia. Es coneix amb el nom del Reguerón. La seua capacitat màxima s'estima en uns 250 m³/s, encara que en alguns punts puga desbordar amb cabals inferiors.
• Els desbordaments del canal d'El Reguerón afecten la Vega d'Alcantarilla i Múrcia.

Territorial and Administrative Context

Característiques físiques de la conca.

La conca vessant del riu Guadalentín està situada a la zona sud-occidental de la regió de Múrcia, entre les serres de Lavia, Cambrón, Espuña i del Cura, al Nord, i les de Las Estancias, La Carrasquilla, Almenara i Carrascoy al Sud i Sud-est. La divisòria de la conca interceptada per la presa de Puentes troba la divisòria de la conca general del Guadalentín en el vèrtex La Selva, a la sierra de Cambrón, al Nord, i en el paratge de Los Tonosas, al Sud de Vélez Rubio, en els contraforts orientals de la Sierra de Las Estancias, al Sud.

La conca vessant interceptat per la presa té una superfície de 1.424,7 km² i es desenvolupa entre l'elevació 410 m.s.n.m. En la tancada i l'elevació 2.045 m.s.n.m. En el Cerro Pedrís, a la sierra de María, en la capçalera del Riu Caramel o Alcaide. La precipitació mitjana anual sobre la conca és de 320 mm.

Tota la superfície de l'embassament pertany al terme municipal de Lorca. La creació de l'embassament va requerir la construcció de la presa principal, sobre el riu Guadalentín, aigües amunt de la presa existent, i el tancament, mitjançant un dic lateral de materials solts, del tossal situat al NNW de la de l'estrep esquerre de la presa principal, en la capçalera del tàlveg en què es localitza el poblat en què residix el personal d'explotació de la presa.
 

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

L'Embassament de Puentes es troba en terrenys sedimentaris depositats en la depressió de Lorca, delimitada per la serra de Las Estancias, Tercia i Espuña. Estes serres pertanyen en la seua totalitat a la Zona Bètica, i es caracteritzen essencialment per l'existència de nombrosos mantells de corriment.

Els sediments postmantell es recolzen discordants, a la zona de l'embassament, sobre materials Bètics (Sierra de Las Estancias), o sobre la Unitat de l'Alqueria, pertanyent al Subbètic Intern. Ambdós conjunts es troben en l'àmbit oriental de les Serralades Bètiques.

L'Embassament de Puentes es troba en el Nord de l'extrem oriental de la Sierra de Las Estancias (Zona Bètica) en el seu límit amb la Sierra de l'Alqueria (Zona Subbètica interna).

En els seus marges s'han identificat les següents unitats geològiques:

1. Sierra de Las Estancias situada al S-SO, de geologia molt complexa formada per diferents depòsits sedimentaris (conglomerats, arenoses, calcàries, dolomies….) i materials metamòrfics (quarsites, pissarres i argiletes roges). Sobre estos materials es recolzen discordants els sediments postmantell (Miocé) de l'Embassament de Puentes.
2. Zona Intermèdia (Oligocé-Miocé mitjà), situada en el marge esquerre i dreta del riu Corneros, a l'oest de l’embassament, i formada per materials predominantment argilosos amb intercalacions d'arenoses turbidítiques, amb un alt índex d'erosionabilitat, possibles lliscaments i baixa permeabilitat.
3. Subbètic Intern (Sierra de l'Alqueria, Cretaci Inferior-Oligocé), a la zona nord-oest i nord de l’embassament. S'han diferenciat 5 formacions (S1-S5) de diferent edat i litologia, però predomina en totes la component calcari-margosa. D'elles, la S-1, composta per margues i argiles verdes fosques, molt plàstiques, junt a la S-3, de litologia semblant, són les zones més erosionables d'este Subbètic. La S5 és potencialment la més permeable (calcàries), encara que no es tenen dades de camp ni de laboratori d'eixa zona en qüestió sobre el seu verdader grau de permeabilitat i porositat.
4. Sediments Postmanto, que es troben recolzats de forma clarament discordant sobre materials del Subbètic Intern (Sierra de l'Alqueria) i del Bètic (extrem oriental de la Sierra de Las Estancias), en ambdós marges de l'Embassament de Puentes. Estan formats per materials calcaris, margosos i areniscosos i, suprajacents a estos materials, depòsits pliocens i quaternaris que afloren al N i NE de l’embassament, en la seua part central i sobretot en ambdós marges de la tancada.
5. Els materials calcaris i areniscosos corresponents als sediments postmantell definits, formen la tancada i el canó de l’embassament, amb els materials més resistents i menys erosionables, però també els més permeables, sobretot la formació M4, que és la zona on hi havia importants filtracions d'aigua de l'Embassament núm. 3 cap a fora.
6. Quaternari (Q); es distingixen materials al·luvials i col·luvials en els llits dels rius i grans rierols, terrasses formades per graves i arenes en el marge dret del vas, i els tarquims que l’omplin el mateix, com també altres depòsits artificials de diferent naturalesa.

Geologia i geotècnia del vas i de la tancada.

L'estudi detallat de la tancada en la fase de projecte va partir de les dades i conclusions de l'informe del S.G.O.P. (Estudi 7/87) relatiu al recreixement de la Presa de Puentes.

Abans d'executar-se les injeccions de consolidació en la fonamentació dels blocs els assajos de permeabilitat van aconseguir xifres de mes de 10 uds. Lugeon, i fins i tot pèrdua total, en certs nivells.

La campanya d'investigacions realitzada durant la redacció del Projecte va incloure la perforació de cinc sondejos mecànics, alineats en un perfil transversal al llit, que van aconseguir profunditats compreses entre 40 i 106 m.

Els esquemes següents són una representació dels materials de l'entorn de l'embassament i de la tancada.

Planta geològica de la tancada

Les dades de projecte es van completar amb les obtingudes durant les excavacions, i a través dels assajos i injeccions de consolidació realitzats durant la fase de construcció de la Nova Presa.

Columna litològica en l'entorn de la tancada de Puentes

Els trets morfològics característics de la tancada i el seu entorn, poden resumir-se en els punts següentss:

• Aigües avall de la Presa núm. 3, el llit del riu Guadalentín forma un canó de parets verticals; en els seus marges es troba gran quantitat de depòsits artificials (enderrocs i materials antics de la presa destruïda).
• El vas, a la zona de la tancada, està ple de tarquims fluids i consolidats, depòsits estos que ocupen més de la mitat de la capacitat inicial de l'embassament de l'antiga presa com a conseqüència de les aportacions sòlides del riu Guadalentín, que són de l’ordre dels 500.000 m³/any.
• En la tancada, per davall dels tarquims hi ha una grossària considerable de morrenes que omplin el fons del canó, que s’encaixen cada vegada més cap a l'antiga presa (Presa núm. 3), originant importants penya-segats, sobretot en el marge dret de l'embassament, on també hi ha major despreniment de blocs calcaris.
• A banda dels tarquims i dels materials arrossegats definits anteriorment, la zona de la tancada està ocupada per materials miocens calcari-arenosos cap al sostre, i margosos en la base, que inclinen uns 10º a l'Est i Sud-est; estos materials estan dividits en les cinc formacions principals (7 en total) de la columna litològica que també s'ha representat en la pàgina anterior.

Les investigacions realitzades han determinat les conclusions següents:

• La grossària d'estos conjunts litològics no varia pràcticament en tota la tancada.
• El nivell M4 de calcàries cristal·lines, de més grossària, és altament permeable, com així indiquen les pèrdues totals d'aigua de perforació.
• La potència dels materials arrossegats en el fons del vas del que ha sigut la nova tancada varia entre 10 i 20 m, i hi davall unes margues impermeables.
• Les zones de més erosionabilitat del vas se situen al NW, en el marge esquerre del riu Luchena, al sud del Cerro del Buitre, en la part central de l'embassament, a la zona del Cortijo de las Marinas, i en ambdós marges del riu Corneros. Esta qualificació aconsella escometre accions correctives hidrologicoforestals en els barrancs i rius principals que desemboquen en l'embassament per a limitar el seu atarquinament.

Planos

• Marc geogràfic (900 KB)
• Secció tipus (259 KB)

Ortofotos

• Presa del embalse (6,8 MB)
• Vaso del embalse (6,8 MB)

Situació

La presa de Puentes IV està situada en la confluència dels rius Luchena i Vélez, que al seu torn formen el riu Guadalentín. Este és afluent del Segura pel marge dret.

La presa està situada a uns 12 km de distància (en línia recta) al NW de Lorca (província de Múrcia). Des de Múrcia fins a l'embassament hi ha uns 80 km de distància aproximadament.

En l'actualitat les obres d'embassament i els seus accessos pertanyen a la Direcció General de l'Aigua, del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, i la seua explotació està a càrrec de la Confederació Hidrogràfica del Segura.

Les coordenades del punt d'intersecció del riu amb l'eix de la presa respecte del meridià de Greenwich són::

Longitude 1° 49' 5 " Oest
Latitude 37 ° 44' 9 " Nord

Les coordenades U.T.M. del punt anterior són :

Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=604.040
Y=4.177.041