Embassament de Santomera
Antecedents
L'any 1933 es va redactar el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques en què estaven inclosos els projectes dels plans precursors de les obres de base de defensa i embassaments i, entre ells, el del pantà de la Rambla de Santomera.
La Guerra Civil espanyola dels anys subsegüents va causar l'abandó d'estos treballs, que van veure la llum de nou mitjançant la Llei d'11 d'abril de 1939, en aprovar-se el Pla Nacional d'Obres Públiques, del qual formava part l'anteriorment citat Pla Nacional d'Obres Hidràuliques que comprenia les conques hidrogràfiques de les zones acollides al nou règim polític i que l'any 1940 va incloure la resta de les conques espanyoles. Entre les obres incloses en la conca del Segura figurava la Construcció dels pantans correctors de les rambles del Moro, del Judío i de Santomera.
El PROJECTE D'OBRES PER A RETENCIÓ I APROFITAMENT DE LES AIGÜES D'AVINGUDES DE LES RAMBLES DE SANTOMERA I ABANILLA, MITJANÇANT EL PANTÀ DE SANTOMERA I COM A OBRA DE DEFENSA DE LA VEGA BAIXA DEL SEGURA, va ser redactat a l'agost de 1950 per la Confederació Hidrogràfica del Segura, a fi de defendre esta rica Vega de les catastròfiques avingudes que es produïen en estes rambles.
Este projecte contemplava la construcció de la presa de Santomera (incloent el seu dic auxiliar), d'un assut de derivació a la rambla d'Abanilla i d'un canal de 7.850 m de longitud i 250 m³/s de capacitat per a transvasar les aigües cap a l'embassament de Santomera.
Mitjançant este sistema, es concentraven en l'embassament tant les avingudes procedents de la rambla de Santomera (o Rambla Salada) com les procedents del riu Chícamo (o rambla d'Abanilla), amb major conca vessant que l'anterior.
Previs els informes reglamentaris del Ministeri, i del Consell d'Obres Públiques, per orde Ministerial d'11 de juny de 1954 es va aprovar tècnicament la part referent a la presa de Santomera i regulació de la seua rambla, i s’hi va excloure el transvasament des de la rambla d'Abanilla, que hauria d'estudiar-se de nou, i es prescrivia al mateix temps que l'Assessoria Geològica i la Direcció de Sondejos informaren sobre les condicions del terreny; es va redactar posteriorment un Projecte de Replantejament en què es tindrien en compte les modificacions aconsellades pels esmentats reconeixements.
Incoat l'expedient d'informació pública, per OM de 10 d'abril de 1956, va ser aprovat, i definitivament, el projecte per Orde Ministerial de 6 de juny de 1956.
Autoritzada l'execució de les obres per Concurs mitjançant Orde Ministerial de 30 d'abril de 1959 i celebrada la licitació pública per OM de 14 de gener de 1960, van ser adjudicades les obres, amb un termini d'execució de 32 mesos.
El dia 18 de maig de 1960 es va procedir al replantejament de les obres, es va alçarl'Acta corresponent, i s’hi va deixar constància, amb motiu de l'informe de la Divisió de Vigilància de Preses de data 15 de març de 1960, de la necessitat de redactar un Projecte Reformat.
Concedida amb data 26 de juliol de 1960 la corresponent autorització, es va redactar el Projecte Reformat, que va ser aprovat tècnicament i definitivament el dia 15 de desembre de 1963, i es va concedir una ampliació en el termini d'execució fins al 18 de setembre de 1965.
Les obres es van realitzar dins del termini concedit i, amb data 23 de gener de 1967, se’n va es va verificar la Recepció Provisional, l'Acta de la qual es va aprovar el dia 10 de maig d'eixe mateix any.
Transcorregut el termini de garantia, les obres es van rebre definitivament amb data 15 de febrer de 1968.
Accessos
L'accés a la presa s'efectua des de Múrcia a través de l'Autopista que unix esta població amb Alacant. A 12 km, en l'eixida de Fortuna es pren direcció a eixa població i, a uns 2 km, es troba a la dreta el cartell indicador del camí d'accés a les instal•lacions.
La ciutat pròxima més important és Múrcia, de la qual dista uns 12 km. Nuclis de menor importància però també pròxims són Molina de Segura (24 km), Fortuna (9 km), Abanilla (13 km) i Orihuela (15 km). La població més pròxima (sense tindre en compte xicotets grups dispersos de població) és Santomera, situada a 5 km.
L'estació de ferrocarril més pròxima és la de Múrcia-El Carmen, de la qual dista 12 km, de la línia RENFE Madrid–Albacete-Múrcia-Cartagena (Línia LR15). L'aeroport més pròxim és el de Múrcia-San Javier, situat a 44 km.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Múrcia |
|
Terme municipal
|
Santomera |
|
Riu
|
Rambla Salada |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DEL RIU
|
|
|
Longitud del riu embassat
|
5,08 Km |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
152,78 km² / 347,65 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
1.372 m |
|
Longitud de costa
|
28,60 km |
|---|---|
|
Superfície de l'embassament
|
263,40 ha |
|
Volum de l'embassament
|
26,62 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat |
|
Materials
|
Formigó en massa |
|
Talús d'aigües amunt
|
0,05/1 (h/v) |
|
Talús d'aigües avall
|
0,83/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
37,00 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
101,50 m. |
|
Longitud de coronació
|
205,79 m |
|
Ample de coronació
|
4,00 m |
|
Volum total de fábrica
|
103.212,46 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
2 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Superficie |
|
Ubicació
|
Centre de la presa |
|
Posició respecte al corrent
|
Frontal |
|
Situació
|
En presa |
|
Tipus de tancament
|
Comportes |
|
Nombre de vans
|
3 |
|
Longitud lliure de cada va
|
7 |
|
Longitud lliure total
|
22,60 m |
|
Tipus de comporta
|
Taintor |
Finalitat
La presa de Santomera va ser concebuda i construïda amb la principal finalitat de defensa de la Vega Baixa del Segura contra les catastròfiques avingudes de les rambles de Santomera i Abanilla.
El Projecte de la presa formava part del “Projecte d'obres per a retenció i aprofitament de les aigües d'avingudes de les rambles de Santomera i Abanilla, mitjançant elpantà de Santomera i com a obra de defensa de la Vega Baixa del Segura”, que va ser redactat per la Confederació Hidrogràfica del Segura a l'agost de 1950.
Vista general de l'embassament del Santomera
Ateses les característiques dels materials de fonamentació i estreps (sobretot l'estrep del marge esquerre), es produïen importants filtracions d'aigua, tot i que es va decidir no solucionar este problema donat l'ús exclusiu de laminació d'avingudes de l'embassament.
Posteriorment, ja en 1986, i davant de la possibilitat d'utilitzar l'embassament per a emmagatzemar aigües procedents del Posttransvasament Tajo-Segura, es va realitzar el “Projecte d'impermeabilització de la vessant esquerra de l'Embassament de Santomera (05/86)”, i s’hi van ejecutar injeccions i tractaments superficials des de la galeria d'inspecció existent.
Estes obres es van realitzar, tot i que les filtracions van continuar (reduïdes després dels tractaments realitzats), fins que es va paralitzar l'activitat d'una pedrera pròxima, les voladures de les quals produïen vibracions incompatibles amb l'estanquitat del massís del marge esquerre. Paralitzades les voladures, les filtracions se van anar reduint a poc a poc fins a taponar-se quasi per complet les vies existents.
No obstant això, en l'actualitat este embassament no es pot utilitzar com a depòsit regulador del Posttransvasament a causa de l'alta salinitat de les aigües procedents de la rambla Salada que s'emmagatzemen en l'embassament.
Este condicionant mediambiental fa inutilitzable l'embassament amb fins de regadiu, per la qual cosa en l'actualitat té un ús exclusiu de laminació d'avingudes.
La presa de Santomera, de formigó en massa i planta recta, presenta una sola secció tipus característica. Consta de 14 blocs separats per juntes de dilatació, tipus biombo, disposades cada 15,00 m. La seua longitud total en la coronació és de 205,79 m, amb un ample en ella de 4,00 m. L'altura total sobre fonaments és de 51,50 m.
El volum total de formigó en el dic principal va aconseguir els 103.212,463 m³ i en el bol amortidor els 25.583,369 m³.
La coronació de la presa està ubicada a la cota 101,50 i disposa d'una calçada de 3,00 metres d'ample protegida mitjançant paviment de formigó. Dos voreres, de 0,50 metres d'ample cada una, la recorren al llarg a un costat i a l'altre de la calçada. Tant aigües amunt com aigües avall, la coronació està defesa mitjançant sengles ampits de formigó, de 40 cm d'altura per 54 cm d'ample, sobre els quals s'han instal•lat les corresponents baranes de protecció formades per tubs metàl•lics de 100 mm, de diàmetre. La cota mínima de fonamentació és la 50,00, i el llit en eixe punt està a la cota 64,50. La grossària mitjana del fonament té, per tant, 14,50 m.
El cos de presa està dotat d'un entramat de galeries d'inspecció i drenatge, disposades en dos nivells, amb les seues corresponents escales d'intercomunicació.
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
Les característiques fonamentals de l'embassament de la presa de Santomera són les següents:
|
Nivell de coronació
|
101,50 |
|---|---|
|
Capacitat de l'embassament
|
26,29 hm³ |
|
Superfície de l'embassament
|
263,4 ha |
|
Longitud de riu embassat
|
5,08 km |
|
Longitud de costa
|
28,6 km |
|
Superfície de la conca pròpia
|
152,78 km² |
|
Superfície de la conca total
|
500,43 km² |
|
Altitud màxima de la conca
|
1 372 m |
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
El nucli urbà de Santomera està situat just en el costat Nord de la Vega Baixa del Segura, a uns 4 km del riu. Darrere del poble es troba una extensió relativament plana, d'uns 6-7 km² d'extensió, limitada per la cota 50, xicoteta vall al•luvial desenvolupada en l'últim tram del curs de la Rambla Salada o de Santomera, vorejada en ambdós marges per pronunciats relleus topogràfics. Per l'esquerra, la prolongació occidental de la Sierra de Orihuela, que s'aconseguixen altures de 500 m; per la dreta, la de Los Cantalares, no tan alta, que arriba fins els voltants del poble (punta del Bermejo).
A l'Oest de la Sierra de Orihuela hi ha una sèrie de xicotets turons aïllats (pujols), que arriben fins a la tancada de la presa.
Geologia i geotècnia del vas.
L'edat dels materials aflorants a la zona va des del Trias, únic representant de tota l'era Secundària, fins al quaternari. A continuació s'exposa l'esquema litològic de les diverses formacions.
Triàsic. L'àrea d'estudi forma part de la zona interna de les Serralades Bètiques, la que sol denominar-se Zona Bètica. Dins d'esta, les formacions triàsiques representades s'atribuïxen al complex Ballabona-Cucharón. La memòria geològica distingix en el full d'Orihuela tres unitats tectòniques que designa per: Túnel, Bermejo i Orihuela. A la zona d'estudi tots els materials triàsics pertanyen a la unitat Bermejo, en la qual al seu torn es diferencien la formació Mina i la formació Cantalares.
- La formació Mina, representada al llarg de la carretera general, entre Campillo i Monteagudo, consistix essencialment en quarsites i pissarres; se li suposa una grossària de 300-400 m.
- La formació Cantalares, estratigràficament superior a l'anterior, està constituïda fonamentalment per roques carbonatades. La litologia d'esta formació és molt variable, i s’hi diferencien 5 sèries, cada una de les quals, excepte la més alta, conté calcàries, calcàries dolomítiques o dolomies de colors diversos, roques margoses i pissarroses. Les calcàries solen ser molt silícies, hi ha bancs cuarcítics, i són abundants les intercalacions de grauwackes i algeps, este últim en bancs de diversos metres. En el contacte entre les dues formacions, apareixen metabasites (E1), masses d'origen volcànic en disposició concordant amb els estrats carbonàtics que aconseguixen localment dotzenes de metres de grossària.
Miocé. Apareix només la part superior del Miocé, en fàcies marina i continental. S'atribuïxen al Tortoniense els reduïts afloraments de margues grises i calizo-areniscoses, en el marge dret de l'embassament de Santomera, sediments marins que passen lateralment a un complex conglomeràtic continental. Les margues yesíferes, que ocupen la part nord-occidental, pertanyen a un ampli aflorament, datat com Andaluciense, a què se li assigna una potència aproximada de 400-500 m. Localment apareixen coronades per horitzons continentals de poca grossària, com el que pot veure's en la cua de l'embassament.
Geologia i geotècnia de la tancada.
La presa es recolza, pel seu estrep dret, en la formació conglomeràtica, unes pudingues de gran grossària, a base de cantells poc rodats, de procedència triàsica. Estos conglomerats, al Nord concordants amb les margues andalucienses, constituïxen més al Sud l'única representació miocènica, que es recolza directament sobre el triàsic a la zona compresa entre l'embassament i la lloma dels Cantalares.
L'estrep esquerre de la presa es recolza en calcàries amb un cert grau de fisuració, la qual cosa ha originat les importants filtracions que s'han produït en distints episodis de la vida de la presa.
(1,7 MB)Fotos
Fotografías antiguas
| Imagen | Título | Localización | Formato |
|---|---|---|---|
 |
Cántaros | Galería fotográfica |  |
 |
Título documento num. 2 | Galería fotográfica | |
 |
Título documento num. 3 | Galería fotográfica | |
 |
Título documento num. 4 | Galería fotográfica | |
 |
Título documento num. 5 | Galería fotográfica | |
 |
Título documento num. n | Galería fotográfica | |
Situació
La presa de Santomera es troba situada en el riu Santomera, afluent del Segura pel seu marge esquerre en un lloc anomenat “Los Ásperos” al terme municipal de Santomera (Múrcia). Va ser concebuda i construïda sota la denominació de “Obres per a retenció i aprofitament de les aigües de les rambles de Santomera i Abanilla, mitjançant elpantà de Santomera i com a obra de defensa de la Vega Baixa del Segura” amb la principal finalitat de defensa de la Vega Baixa del Segura contra les catastròfiques avingudes de les rambles de Santomera i Abanilla.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude 1º 05’ 14” Oest
Latitude 38º 05´ 37,3” Nord
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=667.608
Y=4.218.123
