Embassament de Valdeinfierno
Antecedents
L'escassedat de pluges, i la seua gran irregularitat en la conca d'aportació de l'Embassament de Valdeinfierno, han sigut el que sempre ha dificultat, no ja l'ampliació de la zona regable de Lorca, sinó la seua normal explotació en un terreny i un clima òptim per a obtindre excel•lents collites. El problema de la falta d'aigua, o de la seua oportunitat, ha sigut sempre apressant. Els usuaris del Regadiu de Lorca havien arribat, des de molt antic, a la convicció que amb els recursos propis dels seus rius immediats sempre tindrien dificultats per a regar els seus cultius, per la qual cosa ja en 1550 van sol•licitar dels poders públics la portada d'aigües dels rius Fangar i Castril, de la conca del Guadalquivir; es van redactar els corresponents projectes l'any 1576, durant el regnat de Felip II, però les obres no es van iniciar fins al regnat de Carles III, i es van interrompre poc després per l'oposició dels usuaris de la conca del Guadalquivir.
Torre de acceso a la cámara de válvulas de la toma
Davant de tals circumstàncies, el Rei Carles III va desistir de l'esmentat tranvasament i, en compensació per això, per Decret d'11 de febrer de 1785, va disposar la construcció de les Preses de Puentes i Valdeinfierno; la primera sobre el Riu Guadalentín, i la segona sobre el seu afluent el Luchena. Les dos preses es van executar d'acord amb el Decret, que va començar al mateix temps al març de 1785. La Presa de Puentes es va finalitzar en 1791, va quedar derruïda en 1802 i es van tornar a executar posteriorment en una tancada ubicada aigües avall de la primitiva.
Ver plano Sección transversal tipo 
(170 KB)
La Presa de Valdeinfierno es va construir més lentament, i es va abandonar l'any 1806 sense haver sigut totalment construïda. En un principi l'Embassament de Valdeinfierno tenia una capacitat de 16,5 hectòmetres cúbics però, per no poder-se maniobrar les comportes del seu desaiguament de fons, a partir de la primera avinguda que va patir, va quedar progressivament i totalment farcit de sediments fins a la coronació de la Presa.
Plano planta 2 del embalse
Planta 2 del embalse (1,5 MB)
Basándose en la propuesta en función del riesgo potencial derivado de la posible rotura o funcionamiento incorrecto, la presa de Valdeinfierno ha sido clasificada en categoría A, según resolución de la Dirección General de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas del Ministerio de Medio Ambiente de fecha 25 de julio de 2001.
Accessos
El acceso a las instalaciones se efectúa desde la carretera Comarcal 3211, en la que a unos 500 m al Noroeste del núcleo urbano de La Paca (al Norte del término municipal de Lorca) se desvía hacia el Sur una carretera local que después de recorrer unos 15 km, pasando por el núcleo de Zarcilla de Ramos, llega hasta el estribo izquierdo de la presa de Valdeinfierno y llega a la coronación después de atravesar en túnel, en un tramo de unos 60 m, dicho estribo. El camino de coronación se prolonga por margen derecha y se une a una serie de caminos rurales por los que se accede a las instalaciones de la presa de Puentes, situada aguas abajo, pasando por los núcleos urbanos de Fuensanta y La Parroquia, al Oeste de la ciudad de Lorca, con la que están comunicados a través de una carretera comarcal de unos 20 km.
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
| Provìncia | Múrcia |
| Terme municipal | Lorca |
| Riu | Luchena |
| Conca hidrográfica | Segura |
| Superfície de la conca de l'embassament del Cenajo | 429 km² |
| Altitud màxima de la conca de l'embassament del Cenajo | 2.045 m.s.n.m. |
| Superfície de l'embassament a Nivel Máximo Normal (NMN) | 199 ha |
|---|---|
| Volum de l’embassament a NMN | 11,16 hm³ |
| COS DE PRESA | |
|---|---|
| Tipus | Gravetat |
| Materials | Maçoneria amb morter de calç i paràmetres de cadiratge |
| Talús d'aigües amunt | vertical |
| Talús d'aigües avall | 5,44 / 1 (h/v) |
| Altura sobre el llit | 46,1 m |
| Cota de coronació | 700,40 m.s.n.m. |
| Longitud de coronació | 165,00 m |
| Ample de coronació | 7,00 m |
| Volum total de fàbrica | 59.700 m³ |
| ALIVIADERO | |
| NÚM. de sobreeixidor | 1 |
| Tipus de sobreeixidor | Llavi fix |
| Ubicació | Estrep dret |
| Capacitat | 550 m³/s |
| Posició respecte al corrent | Frontal |
| Situació | En presa |
| Nombre de vans | 1 |
| PRESA D'AIGUA | |
| Regulació | Comportes |
Paramento de aguas abajo de la presa
Finalitat
La construcció de la presa de la Valdeinfierno suposa una millora del sistema de regulació del riu Luchena-Guadalentín, i en conseqüència, un millor aprofitament de les aportacions de l’esmentat riu quant a disponibilitat d'aigua per als Regs de Lorca i Totana. De fet, el seu principal ús és de regulació de cabals per a reg, i com a ús secundari servix de defensa contra les avingudes que es produïxen en la conca del riu Luchena.
Vista del interior del túnel de descarga del aliviadero
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca
L'embassament de Valdeinfierno se situa en l'extrem occidental de la conca hidrogràfica del Segura, en el terme municipal de Lorca, en la província de Múrcia.
L'embassament es troba actualment aterrit per sediments en una altura de 30 m, quedant, dels 43 m existents entre la llera i el llindar de l'abocador, només 11,4 m de carrera útil.
La conca de l'embassament de Valdeinfierno se situa en la província d'Almería, llevat de els seus extrems oriental, que es troba el got, i septentrional que pertanyen a la província de Múrcia, tenint una superfície de 429 km².
La conca presenta una morfologia irregular però per a major claredat de descripció es diferencien quatre flancs o marges que, començant en el punt més meridional de la conca i seguint el sentit invers a les agulles del rellotge, són S, E, N, O.
Vista desde la margen derecha de los arcos que forman el aliviadero
En el flanc S se situa l'embassament. Aquest flanc es perllonga des de la Serra de María, on es reconeixen cotes màximes de 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo, en la capçalera del Ric Caramel o Alcaide, fins al Serral dels Bollos, amb 985 metres d'altura.
Aquesta divisòria és molt abrupta i està definida per una successió de turons, llomes i serrals de composició carbonácea. En les proximitats de la presa destaca l'Alt del Pericay (1.236 m.s.n.m.) que dóna nom a la serra en la qual està emplaçat.
El flanc E s'estén des del Serral dels Bollos fins a l'alt del Carro (1.264 m.s.n.m.) que representa l'extrem més septentrional de la conca. Altres elements topogràfics rellevants són la Serra del Morter i la Serra de La Pinosa (1.103 m.s.n.m.). Entre l'Alt del Carro i la Lloma de la Cabanya (1.247 m.s.n.m.) es localitza el flanc N de la conca. Aquest presenta una altura molt constant que oscil·la entre 1.200 i 1.300 m.s.n.m.
El flanc O. de la conca es caracteritza per una topografia sense grans desnivells, encara que destaquen els alts del Paso (1.151 m.s.n.m.) i del Gallardo (1.263 m.s.n.m.). El relleu més accidentat de l'interior de la conca es reconeix en la seua meitat més meridional, on cap destacar el Pico del Gabar, de 1.500 m.s.n.m. de cota.
El punt més elevat de la conca es troba en la Sierra de María i presenta una altura de 2.045 m.s.n.m. en el Cerro Poyo. Entre aquest punt i la llera en la tancada, existeix un desnivell d'uns 1.400 m. En la conca de l'embassament de Valdeinfierno destaquen com lleres principals la Rambla Major i el ric Caramel o del Alcaide. La Rambla Major i els seus afluents drenen la conca en la seua part més septentrional i presenta un patró de distribució de tipus dendrítico. El ric Caramel o de Alcaide discorre per la meitat meridional de la conca.
La xarxa de drenatge en aquesta zona és mixta ja que coexisteixen lleres que adopten una distribució dendrítica amb uns altres que mostren una disposició radial o centrífuga. Aquesta última es caracteritza per una xarxa circular amb lleres paral·leles procedents d'un turó elevat i aïllat, representat en aquest cas pel cerro Gabar. Al voltant de la base del turó circula el ric Caramel que actua menge col·lector principal.
En la conca del ric Caramel o de Alcaide també destaca l'existència de zones amb caràcter endorreic.
Informació Mediambiental
Dada la antigüedad del proyecto de la presa de Valdeinfierno, así como de los distintos proyectos de recrecimiento y refuerzo, no se han encontrado estudios de impacto ambiental referentes a la construcción y explotación de la presa.
Geologia i sismologia
Geologia regional
La conca de l'embassament de Valdeinfierno se situa en el conjunt de les serralades bètiques i, dintre d'elles, en el Domini Subbético, pertanyent al Subbético mig i intern. Els materials que componen aquest domini són de naturalesa carbonatada i la majoria d'ells es van formar durant el període Mesozoic.
Aquests materials han sofert tres fases de deformació durant la orogènia alpina que han originat plecs, encavalcaments, lliscaments, etc. Al costat de dites materials, però en menor mesura, aflora un conjunt de sediments, denominats "post-mantell", que són de composició detrítica i carbonatada i es van generar durant el Neógeno. Aquests sediments descansen discordants sobre els anteriors.
S'agrupen les unitats estratigràfiques constituïdes per litologies similars, diferenciant els següents grups:
- Argiles amb guixos: Aquesta unitat aflora en el Nord de la conca. Es compon d'argiles bigarrades, gresos en capes primes, dolomies, així com de guixos multicolors i carniolas. Es van formar en el període Triàsic. Les argiles són de color vermellós, violeta-blavós/ o verdós. Les gresos són de gra fi, mostren color verdós o blavós. Les dolomies es presenten en general en bancs poc potents. Juntament amb els guixos i en quantitat molt abundant, apareixen roques volcàniques conegudes comunament com ofites, i que en general corresponen a diabasas o dolerita. Els materials dominants, les argiles, presenten un potencial erosiu molt accentuat pel que subministren nombrosos aportis fins a l'embassament.
- Materials detríticos: Afloren fonamentalment per les vores occidental i septentrional del conca. Es componen de conglomerats, gresos i argiles. Els conglomerats, que són bastant heteromètrics i arrodonits, presenten una composició carbonatada. Aquesta unitat s'atribuïx al Pliocè. Aquests materials a l'erosionar-se generen sediments silicis i carbonats de granulometria variable que poden arribar a l'embassament.
- Unitat de Carbonats: Una àmplia superfície de la conca està formada per materials carbonats que poden ser de composició calcària, dolomítica o margosa. La major part d'aquestes roques pertanyen al Mesozoic però també es troben carbonats del Terciari. Els carbonats a l'erosionar-se generen fragments de roca, argiles i carbonats en dissolució. Per la seva extensió i proximitat, els carbonats actuen com principal font subministradora de sediments a l'embassament.
- Materials Quaternaris: Sota aquesta denominació s'agrupen els dipòsits al·luvials quaternaris que ocupen les rambles i jaços dels rius. Estan constituïts per blocs, cants, graves, sorres, llims i argiles, components tots que poden arribar a l'embassament.
Geologia i geotècnia de la tancada i del got
L'emplaçament de la presa de Valdeinfierno correspon a un congost estret. El ric Luchena, d'orientació sensiblement NO - SE, se situa en la zona de la tancada al voltant de la cota 654,70 m.s.n.m. (644,70 m.s.n.m.). El terreny que forma la tancada de la Presa està format per una calcària oolítiques del Juràsic superior que es posa en contacte amb la formació de calcàries margoses i margues del got mitjançant una falla que, procedent del vessant esquerre del got, creua la tancada en forma obliqua per sota de la pròpia presa, continuant pel vessant d'aigües baix de l'estrep dret, estant, en les seves proximitats, fracturada la roca.
Sismologia
Informació no disponible.
Planos
- Alçat de la presa (225 KB)
- Marc geogràfic (7,2 MB)
- Secció transversal de la presa (169 KB)
- Planta 1 de l’embassament (1,7 MB)
- Planta 2 de l’embassament (1,5 MB)
Ortofotos
Galería de acceso a la cámara de válvulas del desagüe de fondo y a la galería inferior
Situació
La presa de Valdeinfierno està situada sobre el riu Luchena, afluent del riu Guadalentín, en la conca del Segura, està emplaçada en l'estret de Valdeinfierno, a la sierra Culebrina, al terme municipal de Lorca (Múrcia)
El punto de intersección del río con el eje de la presa tiene las siguientes coordenadas geográficas (referidas al meridiano de Greenwich):
Longitude: 1º 57' 51'' Oest
Latitude: 37º 48' 22'' Nord
Las coordenadas U.T.M. del punto anterior son:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=591.211
Y=4.184.741
