[Embassament de l'Aladroc
Antecedents
Els danys històricament produïts en la marge esquerra del riu Món en zones urbanes i de cultius, a causa de la torrencialidad de les pluges, van ser avaluats com catastròfics en diverses ocasions, pel que resultava necessari disposar amb urgència d'un programa de defenses i canalitzacions a efectuar en la zona objecte de l'estudi.
Per a això, la Direcció general d'Obres Hidràuliques va aprovar, amb data 12 de Novembre de 1986, l'expedient d'informació pública del Pla General de Defensa contra Avingudes de la Conca del Segura, dins del marc d'actuació del Programa d'Inversions Públiques.
En les actuacions previstes en el Pla General de Defensa s'incloïa, específicament, la de Defensa i canalització dels afluents principals de la marge esquerra del riu Món.
En ocasió dels danys catastròfics ocasionats per les riuades de Julio i Octubre de 1986 es publica en el BOE el Reial decret 4/1987 de 13 de Novembre en que el seu annexe nº 2 se cita textualment la inversió destinada a l'execució de les obres necessàries previstes en el Programa de defenses de la marge esquerra del riu Món a Albacete.
Vista del parament aigualeixes dalt des de l'estrep esquerre.
Amb data Maig de 1987, després de les reunions que van mantenir els municipis afectats per les inundacions amb autoritats de l'Estat, de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa i de la Confederació Hidrogràfica del Segura, demanant un pla de defenses de la conca del riu Món; l'Enginyer de Camins D. Andrés Martínez Muñoz va redactar l'Estudi d'avingudes de la marge esquerra del riu Món, en el qual es descriuen les greus inundacions que es produeixen, de forma periòdica, en les vegas del riu Món i els seus afluents.
Així mateix, durant la redacció d'aquest estudi, es va mantenir una reunió a instàncies dels Consellers de Política Territorial i d'Agricultura de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa amb RENFE i amb tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Segura, en la qual aquests indiquen les possibles actuacions a seguir pels diversos Organismes coordinats.
El 12 de Desembre de 1989 es van iniciar els treballs de redacció del Projecte de la Presa de la Rambla de l'Aladroc i Canal de Transvasament Mullidar-Aladroc, que van concloure al gener de 1991.
Transvase Mullidar-Aladroc, tram final, pròxim a l'entrada en l'embassament de l'Aladroc.
El projecte va ser aprovat per O.M. de 24 de Juliol de 1992. Posteriorment, amb data 28 d'Octubre de 1992, la Direcció general d'Obres Hidràuliques va convocar el corresponent concurs públic per a la licitació de les obres de referència.
Amb data 11 de Juny de 1993, la Direcció general d'Obres Hidràuliques, resol seleccionar la Solució Variant 10.8, de les presentades per l'O.T.I. FERROVIAL, S. a. i OBRES HIDRÀULIQUES I VIÀRIES, S. a. El preceptiu Projecte de Construcció, va ser redactat amb data Julio de 1993.
Amb data 24 de Setembre de 1993 l'Àrea de Preses emet un informe favorable a aquest projecte amb unes recomanacions a tenir en compte en la fase de construcció.
Finalment, amb data 26 de Novembre de 1993, les obres van ser adjudicades definitivament a l'O.T.I. anteriorment citada.
L'Acta de Replanteig va ser subscrita amb data 25 de Gener de 1994, donant començament les obres l'endemà.
Projecte Modificat:
Durant el desenvolupament de les obres, d'acord amb l'evolució de les tècniques del formigó compactat, i amb les recomanacions de l'Àrea de Preses, es va observar la conveniència d'efectuar unes modificacions que en la presa afectarien al formigó compactat, juntes de contracció, aliviadero i desguàs de fons.
El 10 de Novembre de 1994 l'Enginyer Director de les Obres sol·licita a la superioritat l'autorització per a la redacció de la Modificació Nº 1 del projecte.
La Direcció general d'Obres Hidràuliques, amb data 10 de Març de 1995, autoritza la redacció del Projecte Modificat Nº 1de la Presa de la Rambla de l'Aladroc i Canal de Transvasament Mullidar-Aladroc. En aquest document s'arrepleguen, entre unes altres, modificacions en el formigó del cos de presa, en l'escalonat del aliviadero i en el bol amortidor.
Projecte complementari:
El 27 de Març de 1996, la Confederació Hidrogràfica del Segura va elevar a la Superioritat la petició per a l'autorització de la redacció del Projecte d'Obres Complementàries Nº 1 del Projecte de la Presa de la Rambla de l'Aladroc i Canal de Transvasament Mullidar-Aladroc. La redacció d'aquest projecte s'autoritza el 18 de Juliol de 1996, i en ell s'arrepleguen diverses obres que afecten principalment a la urbanització de les instal·lacions.
Les obres s'acaben a la fi de 1997 amb un pressupost de 3.531.437.773 pessetes (21.237.132 euros).
Accessos
L'accés a la presa de la rambla de l'Aladroc des d'Albacete es realitza seguint l'itinerari descrit a continuació: eixida d'Albacete en adreça Murcia per l'autovia A-30; desviament en l'eixida d'Hellín seguint la carretera CM-412 fins a aquesta localitat; ja a Hellín es pren la carretera CM-3213 cap a Liétor. A uns dos quilòmetres i mig de la localitat d'Hellín es pren un desviament senyalitzat a la dreta que duu fins a la presa de la rambla de l'Aladroc. La longitud total del recorregut des d'Albacete és d'uns 64 km.
Com accés alternatiu es descriu el següent itinerari: eixida d'Albacete en adreça Murcia per l'autovia A-30; a l'altura de Pou-La Canyada, desviament cap a Pozohondo per la CM-3210; en Pozohondo es pren la CM-313 fins a Penyes de San Pedro i des d'ací, la CM-3203 en direcció a Elx de la Serra; a l'arribar AL Villarejo es pren la CM-3213 cap a Hellín i, passada la localitat de Liétor, a uns 27 km d'aquesta última, apareix un desviament senyalitzat a l'esquerra que duu directament fins a la presa de la rambla de l'Aladroc. En aquesta segona alternativa, la longitud total del recorregut des d'Albacete és d'uns 106 km.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
Provincia |
Albacete |
Terme municipal |
Hellín |
Rambla |
Boquerón |
Cuenca hidrográfica |
Segura |
DADES DE LA CUENCA |
|
Superfície de conca hidrogràfica rambla del Boquerón |
47,00 km² |
Màxima altitud en la conca rambla del Boquerón |
1.038,00 m |
Superfície conques transvasades de rambles del Mullidar y del Ríncón del Moro |
200 Km2 |
Màxima altitud en la conques transvasades de rambles del Mullidar y del Ríncón del Moro |
1.330,00 m |
DADES DE L'EMBASSAMENT |
|
Superfície de l'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN) |
3,01 ha |
Capacitat a Nivell Avingudes de Projecte (NAP) |
9,32 hm3 |
Cota del NMN |
565,30 m |
| COS DE PRESA | ||
|---|---|---|
Tipus |
Gravetat | |
Cota de coronación |
606,30 m | |
Altura màxima des de fonaments |
55,50 m | |
Longitud de coronación |
299,0 m | |
Cota mínima de la llera en la presa |
557,8 m | |
| ALIVIADERO | ||
Nº total de aliviaderos |
1 | |
Perfil |
Creager llavi escalonat | |
Regulació |
Frontal amb abocador de llavi fix | |
Galeria. Vista del tram escalonat de la marge dreta (l'embassament es queda situat a l'esquerra)
Finalitat
La finalitat de l'aprofitament és el control de les avingudes que tenen lloc en les rambles del Mullidar, Rincón del Moro i Aladroc, cercant, amb això, limitar els efectes de les inundacions que històricament es vénen produint en les vegas de Tobarra, Hellín i Isso.
La població de Tobarra es protegeix mitjançant la construcció d'un canal de transvasament que condueix gran part de les aigües de la seua conca vessant cap a la conca de l'Aladroc, mentre que les poblacions d'Hellín i Isso queden protegides, enfront de les avingudes pròpies i transvasades, per la presa de la rambla de l'Aladroc.
Com a conseqüència de la laminación de cabals que produeix la presa, es rebaixa la punta dels hidrogramas que entren a través del riu Món a l'embassament de Camarillas, el que contribueix que aquest riu transmeta les seues avingudes amb un cabal més rebaixat al riu Segura, que és l'objectiu primordial del Pla General de Defensa contra Avingudes en la Conca del Segura.
Vista de la coronación de la presa des de l'estrep dret
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
La rambla de l'Aladroc es genera després de la confluència dels barrancs i rierols que drenen les serres de Peña Llosa, Ombria del Racó i Peñarrubia. La seua conca vessant fins al punt de tancament de la presa té una superfície de 47 km². Estant delimitada a l'Est per les serres del Romeral i Montesinos, divisòries amb la capçalera de la rambla del Cogombre; al Sud i a l'Oest per la serra de les Fraccions, que conforma la boga amb la conca del Món; i al Nord per les serres de Peña Llosa i Ombria del Racó, que la separen de la zona endorreica de la rambla de la Heruela.
La conca presenta una morfologia de caràcter muntanyenc, en la qual la altimetría varia des de cotes superiors als 1.000 m en les serres de Peña Llosa i Ombria del Racó (el punt més elevat es troba a la cota 1.038) fins a la cota 558 en el punt d'emplaçament de la presa.
La llera més llarga té una longitud de 12,4 km i un pendent del 1,8%, començant a la cota 780 i finalitzant, en la tancada de la presa, a la cota 558.
A les aportacions de la conca de la rambla de l'Aladroc cal afegir les transvasades de les conques de les rambles del Mullidar i del Racó del Moro mitjançant el canal de transvasament Mullidar-Aladroc, ja que els cabals de crescuda d'aquestes rambles s'incorporen a l'embassament de l'Aladroc a través de l'esmentada obra.
La conca transvasada té una superfície de 200 km², si bé, en la mateixa, existeixen zones semiendorreicas que es descompten per a la realització de l'estudi hidrològic adoptant-se una conca efectiva de 121 km².
Perspectiva del got de l'embassament. La cua se situa al peu de les forests que es veuen al fons de la fotografia (serra de Peñarrubia).
El canal de transvasament es va realitzar excavat amb un revestiment d'escullera, té una longitud de 9,6 km i pot aportar un cabal màxim de 190 m³/s.
Informació Medioambiental.
L'entorn de l'embassament de la rambla de l'Aladroc es caracteritza per un clima Mediterrani continental temperat. És un clima en el qual es desenvoluparan, amb certa intensitat, processos d'erosió física (pluges torrencials, gelades, etc) produint, així, unes característiques morfològiques típiques.
La xarxa hídricca de la zona no presenta artèries fluvials de desenvolupament important, limitant-se tan sol a rambles, cañadas i rierols de règim estacional donat el tipus de clima.
La vegetació natural pertany a les formacions esclerófilas de fulla dura i persistent, de defensa davant les àrides condicions ambientals de l'àrea.
La vegetació potencial seria la d'alzines (Quercus rotundifolia), amb una orla arbustiva de coscojales.
La vegetació actual s'agrupa en tres unitats naturals: prats, matorrales i formacions arbòries.
Els prats són extensions herbàcies de leguminosas i gramíneas, amb associacions de diversos matorrales: timons, romanís, etc. Freqüentment sorgeixen sobre antics espartizales, actualment abandonats, donant lloc a la unitat denominada prats-espartizales. Els matorrales de timó, aulaga i romaní ocupen gran extensió en la conca, especialment sobre terrenys de fort pendent, en els quals no és possible cap explotació agrària. Són pastoreados per la cabanya ramadera.
Els boscos d'alzines i pins es disposen en les cotes més elevades de la conca, generalment envoltats de matorral i constitueixen la base per al desenvolupament de la comunitat faunística.
Sobre les terres de cultiu s'observen comunitats de aláudidos, paseriformes i fringílidos, així com nombroses espècies de córvidos.
Les unitats vegetals naturals suporten una fauna avícola important, així com mamífers comuns a Espanya: conill, llebre, etc.
Geologia i sismologia.
Geologia
L'àrea ocupada per l'embassament de la rambla de l'Aladroc es troba al Sud de la província d'Albacete, pròxima al límit provincial amb Múrcia. Des del punt de vista geològic es tracta d'un àrea de transició entre les dues unitats estructurals de major representació en el conjunt de la Península Ibèrica: la Serralada Ibèrica (al Nord) i la Zona Prebética de la Serralada Bética (al Sud).
La tectònica de la zona és complexa, a causa del caràcter de transició que la defineix, i està marcada per canvis bruscs d'adreça entre les diverses formacions. En l'entorn de l'embassament predominen les estructures en adreça NO-ES menge les Serres de Peña Llosa, Ombria del Racó i Les Fraccions.
Auscultació. Estació meteorològica situada al costat de l'accés de la presa.
A continuació de descriu la litologia dels terrenys que caracteritzen l'àrea de l'embassament:
- Juràsic
Els terrenys juràsics conformen els materials predominants en el got de l'embassament i en gran part de la conca vessant. Els tipus litológicos observats són dolomías, calcàries i margues. Fonamentalment es troba una sèrie monòtona de dolomías rombohédricas d'origen secundari (dolomitización posterior o molt posterior a la sedimentació) que constitueixen els relleus principals i presenten intercalaciones de calcàries i calcàries oolíticas que desapareixen lateralment per dolomitización - Cretácico
El cretácico està mínimament representat, es troba en la conca vessant lluny de la ubicació de la presa. Els afloraments d'aquest període es constitueixen per un tram basal de conglomerats i altre tram superior d'arenes i argiles versicolores. - Terciari
Pel que fa als materials terciaris, s'identifiquen tres formacions en l'àrea d'embassament: conglomerats poligénicos, biocalcarenitas i margues blanques. - Cuaternario
Sobre les sèries descrites anteriorment es desenvolupen diferents tipus de materials quaternaris, entre els quals cap destacar: al·luvials, cons de dejecció i coluviales. La característica principal de tots aquests dipòsits és de trobar-se freqüentment encostrados, amb crostes carbonatades més o menys contínues i d'espessors variables.
La tancada de la presa de la rambla de l'Aladroc està constituïda per dolomías juràsiques brechificadas i carstificadas. En la seua proximitat se situen dos fronts de cabalgamiento aigualeixes baix i altres dues aigües dalt, que presenten en planta formes arqueadas. Aquests fronts no es distingeixen en superfície, salve quan les dolomías juràsiques recobreixen materials geològics estratigráficamente posteriors, havent-se fixat essencialment per criteris morfològics.
Sismologia
La presa de la rambla de l'Aladroc es troba situada segons la Norma de Construcció Sismorresistente (NCSE-02), en una zona amb acceleració sísmica bàsica de 0,07 g corresponent al municipi d'Hellín, que és la població més propera a la presa.
Entre els dispositius instal·lats en la presa es troba un sismògraf per a la detecció dels moviments sísmics que puguen succeir-se en la zona. Des de la seua instal·lació no s'ha registrat cap succés apreciable.
Auscultació. Detall d'un medidor tridimensional de juntes.
Plànols
- Planta de la presa.
(602 KB) - Alçat aigües dalt i aigües baix de la presa. (226 KB)
- Seccions tipus de la presa. (299 KB)
Ortofotos
Trabsvase Mullidar-Boquerón. Vista exterior del tram en fals túnel.
Situació
La presa de la rambla de l'Aladroc s'emmarca en les actuacions de defensa de la marge esquerra del riu Món, dins del Pla General de Defensa contra Avingudes de la Conca del Segura. :
La rambla de l'Aladroc se situa en la zona Suroriental de la província d'Albacete. És una llera curta, d'uns 10 km, que discorre encaixat entre les serres de Les Fraccions i Peñarrubia fins a incorporar-se a la rambla del Cogombre, continuant els cabals per aquesta llera altres 6 km abans de desembocar en el riu Món, a uns 13 km de l'entrada en l'embassament de Camarillas. :
La presa de la rambla de l'Aladroc es troba a l'Oest de la localitat d'Hellín, a uns 5 m de distància. Els terrenys ocupats pel got pertanyen al terme municipal d'Hellín. :
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=607.887
Y=4.264.512
