Antecedents

Els primers estudis sobre la viabilitat d'un embassament en eixe emplaçament daten de finals del segle XIX. Després d'una sèrie de projectes, les obres de la presa van ser adjudicades a l'empresa constructora Patarrieta Arellano y Compañía, S.A., qui les va executar entre els anys 1929 i 1933.

Els antecedents històrics de presa de la Fuensanta es remunten fins a finals del segle XIX. Durant la dècada d'1870 van tindre lloc una sèrie d'importants avingudes, entre les quals va destacar la succeïda el dia 15 d'octubre d'1879, catalogada d'altament catastròfica. Arran d'estos esdeveniments, al març d'1885 es va celebrar a Múrcia el Congrés contra les inundacions de la regió de llevant, del qual va sorgir l'elaboració d'un ampli pla titulat Projecte d'obres de defensa contra les inundacions en la vall del riu Segura, , datat l'any 1886. Dins de l’esmentat pla s'incloïa el pantà del Puente de los Vizcaínos, situat en la conca alta del Segura, i que emmagatzemaria uns 25 hm³ amb una presa d'uns 40 m d'altura.

El 25 d'abril de 1902 es va aprovar el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, la vigència del qual duraria fins a 1926, any en què es va crear la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura. Coincidint amb l'aprovació del citat Pla es van iniciar una nova sèrie d'estudis que van demostrar la conveniència de fondre els embassaments previstos en l'Alt Segura i en el riu Tus en un només, que més tard es denominaria de la Fuensanta en honor de la patrona de Múrcia. L'emplaçament triat per a la futura presa era el denominat estret de l'infern, verdader abisme de més de cent metres de profunditat les característiques morfològiques del qual feien preveure la bona qualitat del fonament que més tard es va comprovar mitjançant la realització de sondejos. L'estret de la Carrizosa, situat un poc més aigües amunt de l'anterior, es va rebutjar inicialment per la seua major amplària i menor conca vessant en estar situat aigües amunt de la rambla de Peralta.

En 1915 es va alçar un plànol de la tancada amb equidistància de corbes de nivell d'un metre. En anys posteriors es van realitzar els càlculs mecànics de la presa, es va elaborar un plànol de l'embassament, es van cubicar les obres i es van projectar els camins de servici i reposició de servituds. Tots estos treballs van ser dirigits pels enginyers D. Francisco Benavides i D. José María Mena.

Diverses dificultats van retardar l'elaboració del primer projecte de presa, que no es va concretar fins a 1925, any en què l'enginyer de la Divisió Hidràulica del Segura D. Ramón Martínez de Campos y Colmenares va redactar el Projecte del pantà de la Fuensanta en els rius Alt Segura i Tus (província d'Albacete). S’hi es definia una presa de 75 m d'altura de planta corba de 120 m de radi i 199 m de desenvolupament. Es preveien quatre preses en diferents nivells compostes de 2 canonades de palastre de 800 mm. El desaiguament de fons es desenvoluparia en galeria en el marge esquerre, amb dos comportes d'1,00 x 1,80 m².

Este proyecto fue favorablemente informado por el Consejo de Obras Públicas, pero no llegó a aprobarse por haber sido otorgada al Sindicato Central del Río Segura la concesión para realizar las obras de la presa con auxilio del Estado, mediante Real Decreto de 20 de julio de 1926. En esta disposición se ordenaba la redacción de un nuevo proyecto que tuviese en cuenta la prescripciones del Consejo de Obras Públicas, que incluían la urgente realización de estudios y sondeos para determinar el emplazamiento definitivo de la presa.

Este projecte va ser informat favorablement pel Consell d'Obres Públiques, però no va arribar a aprovar-se per haver sigut atorgada al Sindicat Central del Riu Segura la concessió per a realitzar les obres de la presa amb auxili de l'Estat, mitjançant un Reial Decret de 20 de juliol de 1926. En esta disposició s'ordenava la redacció d'un nou projecte que tinguera en compte les prescripcions del Consell d'Obres Públiques, que incloïen la urgent realització d'estudis i sondejos per a determinar l'emplaçament definitiu de la presa.

L'enginyer de camins del Sindicat Central del Riu Segura D. Isidoro Fontana Elvira va redactar al juny de 1927 el Projecte del pantà de la Fuensanta en els rius Segura i Tus, que tan sols es referia al cos de presa. Les instal•lacions annexes i els dispositius de desaiguament es van definir per separat en diversos projectes parcials, tots ells redactats en 1927 pel mateix autor del projecte matriu.

La presa projectada era de gravetat amb perfil triangular de 85 m d'altura i planta corba de 200 m de radi. Es preveia l'aprofitament de l'embassament per a la producció d'energia hidroelèctrica, amb una presa en galeria de 3 m de diàmetre, revestida de formigó, a la qual seguien tres conductes circulars de palastre de Ø 1.400 mm amb una comporta cada u. El desaiguament de fons se situava en el marge esquerre i estava constituït per una galeria de 459,5 m de longitud total, amb un tram de doble canonada de palastre de 1800 mm de diàmetre que enllaçava mitjançant peces especials amb una secció rectangular d'1,20 x 1,85 m² en la que es disposaven dos vàlvules de comporta per conducte.

Al desembre de 1928, el projecte va ser aprovat tècnicament amb certes prescripcions, com per exemple la reculada cap a aigües amunt de la cambra de mecanismes del desaiguament de fons. Estes prescripcions es van arreplegar en un Projecte Modificat, que va ser redactat per l'enginyer de camins D. José Brugarolas Albadalejo al gener de 1929 i que va ser aprovat per Orde de 4 de març d'eixe mateix any.

Mesos abans, al novembre de 1928, el Sindicat Central havia renunciat a la concessió en favor de la Confederació, es va dissoldre i s’hi va integrar, segons el que disposa la Reial Orde de 21 de desembre de 1928, la qual, al propi temps, autoritzava a la Confederació per a executar les obres de la presa de la Fuensanta.

Celebrat concurs públic, amb Pressupost base de Contracta de 17.417.657,70 pessetes, van ser adjudicades les obres al juny de 1929 a l'empresa Patarrieta Arellano y Compañía S.A. per la quantitat de 16.250.672,75 pessetes, la qual cosa suposava una baixa del 6,7 %.

Les obres del concurs adjudicat comprenien la presa, macissos de terra, edificis per a l'Administració i personal, cases per als obrers, magatzems de ciment, hospital, oratori i escola, camí d'accés a la galeria de fons, línia telefònica, abastiment d'aigua i reposició de servituds.

Iniciades les obres en el mes de juny de 1929, per Orde de 24 de juny de l'any 1930 es va aprovar el Primer Projecte Reformat en el qual es variaven les partides corresponents al camí d'accés a la galeria de fons i a l'abastiment d'aigües. Posteriorment es redactaria un Segon Projecte Reformat aprovat per Orde de 3 d'agost de 1933.

El subministrament i muntatge de les comportes del desaiguament de fons va ser adjudicat l'any 1931 mitjançant concurs públic a l'empresa Maquinistas y Fosas del Ebro, SA.

L'obra civil del túnel de desviació i el seu desaiguament de fons van ser començats per la societat Hidràulica La Fuensanta, SA, però en passar la titularitat de l'embassament a la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura, es va autoritzar la continuació de les obres per Administració per a ser finalment assignades l'empresa adjudicatària de les obres de l'embassament. L'aprofitament del túnel del salt per a construir un altre desaiguament va donar lloc al Primer Projecte Reformat del Desaiguament de Fons, redactat al juny de 1932. Posteriorment es va redactar un Segon Projecte Reformat del desaiguament de fons, aprovat amb data 2 d'agost de 1933.

D'altra banda, la necessitat d’harmonitzar les obres del túnel de desviació amb les d'instal•lació dels mecanismes de tancament del desaiguament, dutes a terme per distints contractistes, va provocar-hi algun retard, fins i tot alguna paralització temporal. Amb data 10 de febrer de 1934 es van rebre provisionalment les obres d'este desaiguament de fons, i la Recepció Definitiva va tenir lloc el 22 de juliol de 1935.

El 31 de gener de 1936 va ser redactat l'últim Projecte reformat i de liquidació de les obres del pantà de la Fuensanta, que va ser aprovat per Orde Ministerial de 17 de novembre de 1939, al mateix temps que les Actes de Recepció Provisional i Definitiva de les obres.

El dic de la presa de la Fuensanta es va finalitzar en 1932, any en què es va posar en servici l'embassament. No obstant això, encara quedaven per finalitzar una sèrie d'obres complementàries, com a condicionament de desaiguaments, galeries, accessos, etc. que van quedar interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil en 1936. Una vegada finalitzada esta, al novembre de 1940, l'Inspector Regional d'Obres Públiques va fer una visita a les instal•lacions de la presa en què es van constatar les conseqüències de l'abandó patit en els últims anys. Diverses actuacions no havien sigut acabades, alhora que les filtracions i certs defectes dels òrgans de desaiguament dificultaven l'explotació. Les obres accessòries que era necessari executar es podien dividir en tres grups:

• Terminació de certs elements de la presa com la coronació i els seus accessos, galeries i òrgans de desaiguament, servicis de la zona del poblat, etc.
• Correcció de les filtracions que es produïen a través de la vessant esquerra.
• Reconstrucció de murs, baranes i afirmats destruïts per abandó de la presa o per defectes en el desaiguament.

Estes obres es van anar definint en diversos projectes independents. El primer d'ells va ser el Projecte de terminació d'obres accessòries en el pantà de la Fuensanta, redactat per D. Rafael Cochoud Sebastiá l'any 1941, en el qual s'escometien les actuacions següents: eixamplament del camí de coronació, terminació de la caseta del pou d'accés a la cambra del desaiguament de fons, afirmat de la coronació de la presa i unes quantes demolicions d'edificis d'obra. En la documentació consultada en els diversos arxius no consta liquidació d'estes obres, per la qual cosa és probable que no s'arribaren a realitzar.

D'altra banda, la xarxa de galeries de la presa tenia un traçat laberíntic, amb comunicacions molt dificultoses entre els diversos nivells i una única eixida a l'exterior. A este respecte, la Secció de Vigilància de Preses va elaborar un informe datat el 7 de maig de 1963 arran d'una visita a les instal•lacions de la presa de la Fuensanta realitzada el dia 26 d'abril d'eixe mateix any. En l'esmentat informe es recomanava que s'escometera amb urgència el condicionament de la xarxa de galeries perquè poguera ser recorreguda amb seguretat i relativa comoditat pel personal encarregat del manteniment de la presa, controlant d'esta manera les juntes, xarxa de drenatge i en general tot l'interior de l'estructura. En resposta a esta recomanació, el llavors enginyer encarregat de la presa D. Alfonso Botía Pantoja va redactar en 1964 el Projecte d'Obra Complementària núm. 4 de l'embassament de la Fuensanta. Condicionament de galeries actuals i noves galeries d'inspecció de la presa. En el projecte es definien les actuacions següents:

• Neteja dels pous de comunicació entre galeries, de secció quadrada del voltant d'un metre de costat, i perforació de drenes de 600 mm de diàmetre.
• Prolongació de les galeries intermèdies i inferior fins a la roca de l'estrep i ampliació del pou de comunicació núm. 20 per a permetre la comunicació entre estos tres nivells de galeries.
• Instal•lació d'escales en rampes i pous.
• Il•luminació de la xarxa de galeries i del parament de presa

Les obres van finalitzar al gener de 1968.