Els primers estudis sobre la viabilitat d'un embassament en eixe emplaçament daten de finals del segle XIX. Després d'una sèrie de projectes, les obres de la presa van ser adjudicades a l'empresa constructora Patarrieta Arellano y Compañía, S.A., qui les va executar entre els anys 1929 i 1933.
Els antecedents històrics de presa de la Fuensanta es remunten fins a finals del segle XIX. Durant la dècada d'1870 van tindre lloc una sèrie d'importants avingudes, entre les quals va destacar la succeïda el dia 15 d'octubre d'1879, catalogada d'altament catastròfica. Arran d'estos esdeveniments, al març d'1885 es va celebrar a Múrcia el Congrés contra les inundacions de la regió de llevant, del qual va sorgir l'elaboració d'un ampli pla titulat Projecte d'obres de defensa contra les inundacions en la vall del riu Segura, , datat l'any 1886. Dins de l’esmentat pla s'incloïa el pantà del Puente de los Vizcaínos, situat en la conca alta del Segura, i que emmagatzemaria uns 25 hm³ amb una presa d'uns 40 m d'altura.
El 25 d'abril de 1902 es va aprovar el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, la vigència del qual duraria fins a 1926, any en què es va crear la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura. Coincidint amb l'aprovació del citat Pla es van iniciar una nova sèrie d'estudis que van demostrar la conveniència de fondre els embassaments previstos en l'Alt Segura i en el riu Tus en un només, que més tard es denominaria de la Fuensanta en honor de la patrona de Múrcia. L'emplaçament triat per a la futura presa era el denominat estret de l'infern, verdader abisme de més de cent metres de profunditat les característiques morfològiques del qual feien preveure la bona qualitat del fonament que més tard es va comprovar mitjançant la realització de sondejos. L'estret de la Carrizosa, situat un poc més aigües amunt de l'anterior, es va rebutjar inicialment per la seua major amplària i menor conca vessant en estar situat aigües amunt de la rambla de Peralta.
En 1915 es va alçar un plànol de la tancada amb equidistància de corbes de nivell d'un metre. En anys posteriors es van realitzar els càlculs mecànics de la presa, es va elaborar un plànol de l'embassament, es van cubicar les obres i es van projectar els camins de servici i reposició de servituds. Tots estos treballs van ser dirigits pels enginyers D. Francisco Benavides i D. José María Mena.
Diverses dificultats van retardar l'elaboració del primer projecte de presa, que no es va concretar fins a 1925, any en què l'enginyer de la Divisió Hidràulica del Segura D. Ramón Martínez de Campos y Colmenares va redactar el Projecte del pantà de la Fuensanta en els rius Alt Segura i Tus (província d'Albacete). S’hi es definia una presa de 75 m d'altura de planta corba de 120 m de radi i 199 m de desenvolupament. Es preveien quatre preses en diferents nivells compostes de 2 canonades de palastre de 800 mm. El desaiguament de fons es desenvoluparia en galeria en el marge esquerre, amb dos comportes d'1,00 x 1,80 m².
Este proyecto fue favorablemente informado por el Consejo de Obras Públicas, pero no llegó a aprobarse por haber sido otorgada al Sindicato Central del Río Segura la concesión para realizar las obras de la presa con auxilio del Estado, mediante Real Decreto de 20 de julio de 1926. En esta disposición se ordenaba la redacción de un nuevo proyecto que tuviese en cuenta la prescripciones del Consejo de Obras Públicas, que incluían la urgente realización de estudios y sondeos para determinar el emplazamiento definitivo de la presa.
Este projecte va ser informat favorablement pel Consell d'Obres Públiques, però no va arribar a aprovar-se per haver sigut atorgada al Sindicat Central del Riu Segura la concessió per a realitzar les obres de la presa amb auxili de l'Estat, mitjançant un Reial Decret de 20 de juliol de 1926. En esta disposició s'ordenava la redacció d'un nou projecte que tinguera en compte les prescripcions del Consell d'Obres Públiques, que incloïen la urgent realització d'estudis i sondejos per a determinar l'emplaçament definitiu de la presa.
L'enginyer de camins del Sindicat Central del Riu Segura D. Isidoro Fontana Elvira va redactar al juny de 1927 el Projecte del pantà de la Fuensanta en els rius Segura i Tus, que tan sols es referia al cos de presa. Les instal•lacions annexes i els dispositius de desaiguament es van definir per separat en diversos projectes parcials, tots ells redactats en 1927 pel mateix autor del projecte matriu.
La presa projectada era de gravetat amb perfil triangular de 85 m d'altura i planta corba de 200 m de radi. Es preveia l'aprofitament de l'embassament per a la producció d'energia hidroelèctrica, amb una presa en galeria de 3 m de diàmetre, revestida de formigó, a la qual seguien tres conductes circulars de palastre de Ø 1.400 mm amb una comporta cada u. El desaiguament de fons se situava en el marge esquerre i estava constituït per una galeria de 459,5 m de longitud total, amb un tram de doble canonada de palastre de 1800 mm de diàmetre que enllaçava mitjançant peces especials amb una secció rectangular d'1,20 x 1,85 m² en la que es disposaven dos vàlvules de comporta per conducte.
Al desembre de 1928, el projecte va ser aprovat tècnicament amb certes prescripcions, com per exemple la reculada cap a aigües amunt de la cambra de mecanismes del desaiguament de fons. Estes prescripcions es van arreplegar en un Projecte Modificat, que va ser redactat per l'enginyer de camins D. José Brugarolas Albadalejo al gener de 1929 i que va ser aprovat per Orde de 4 de març d'eixe mateix any.
Mesos abans, al novembre de 1928, el Sindicat Central havia renunciat a la concessió en favor de la Confederació, es va dissoldre i s’hi va integrar, segons el que disposa la Reial Orde de 21 de desembre de 1928, la qual, al propi temps, autoritzava a la Confederació per a executar les obres de la presa de la Fuensanta.
Celebrat concurs públic, amb Pressupost base de Contracta de 17.417.657,70 pessetes, van ser adjudicades les obres al juny de 1929 a l'empresa Patarrieta Arellano y Compañía S.A. per la quantitat de 16.250.672,75 pessetes, la qual cosa suposava una baixa del 6,7 %.
Les obres del concurs adjudicat comprenien la presa, macissos de terra, edificis per a l'Administració i personal, cases per als obrers, magatzems de ciment, hospital, oratori i escola, camí d'accés a la galeria de fons, línia telefònica, abastiment d'aigua i reposició de servituds.
Iniciades les obres en el mes de juny de 1929, per Orde de 24 de juny de l'any 1930 es va aprovar el Primer Projecte Reformat en el qual es variaven les partides corresponents al camí d'accés a la galeria de fons i a l'abastiment d'aigües. Posteriorment es redactaria un Segon Projecte Reformat aprovat per Orde de 3 d'agost de 1933.
El subministrament i muntatge de les comportes del desaiguament de fons va ser adjudicat l'any 1931 mitjançant concurs públic a l'empresa Maquinistas y Fosas del Ebro, SA.
L'obra civil del túnel de desviació i el seu desaiguament de fons van ser començats per la societat Hidràulica La Fuensanta, SA, però en passar la titularitat de l'embassament a la Confederació Sindical Hidrogràfica del Segura, es va autoritzar la continuació de les obres per Administració per a ser finalment assignades l'empresa adjudicatària de les obres de l'embassament. L'aprofitament del túnel del salt per a construir un altre desaiguament va donar lloc al Primer Projecte Reformat del Desaiguament de Fons, redactat al juny de 1932. Posteriorment es va redactar un Segon Projecte Reformat del desaiguament de fons, aprovat amb data 2 d'agost de 1933.
D'altra banda, la necessitat d’harmonitzar les obres del túnel de desviació amb les d'instal•lació dels mecanismes de tancament del desaiguament, dutes a terme per distints contractistes, va provocar-hi algun retard, fins i tot alguna paralització temporal. Amb data 10 de febrer de 1934 es van rebre provisionalment les obres d'este desaiguament de fons, i la Recepció Definitiva va tenir lloc el 22 de juliol de 1935.
El 31 de gener de 1936 va ser redactat l'últim Projecte reformat i de liquidació de les obres del pantà de la Fuensanta, que va ser aprovat per Orde Ministerial de 17 de novembre de 1939, al mateix temps que les Actes de Recepció Provisional i Definitiva de les obres.
El dic de la presa de la Fuensanta es va finalitzar en 1932, any en què es va posar en servici l'embassament. No obstant això, encara quedaven per finalitzar una sèrie d'obres complementàries, com a condicionament de desaiguaments, galeries, accessos, etc. que van quedar interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil en 1936. Una vegada finalitzada esta, al novembre de 1940, l'Inspector Regional d'Obres Públiques va fer una visita a les instal•lacions de la presa en què es van constatar les conseqüències de l'abandó patit en els últims anys. Diverses actuacions no havien sigut acabades, alhora que les filtracions i certs defectes dels òrgans de desaiguament dificultaven l'explotació. Les obres accessòries que era necessari executar es podien dividir en tres grups:
Estes obres es van anar definint en diversos projectes independents. El primer d'ells va ser el Projecte de terminació d'obres accessòries en el pantà de la Fuensanta, redactat per D. Rafael Cochoud Sebastiá l'any 1941, en el qual s'escometien les actuacions següents: eixamplament del camí de coronació, terminació de la caseta del pou d'accés a la cambra del desaiguament de fons, afirmat de la coronació de la presa i unes quantes demolicions d'edificis d'obra. En la documentació consultada en els diversos arxius no consta liquidació d'estes obres, per la qual cosa és probable que no s'arribaren a realitzar.
D'altra banda, la xarxa de galeries de la presa tenia un traçat laberíntic, amb comunicacions molt dificultoses entre els diversos nivells i una única eixida a l'exterior. A este respecte, la Secció de Vigilància de Preses va elaborar un informe datat el 7 de maig de 1963 arran d'una visita a les instal•lacions de la presa de la Fuensanta realitzada el dia 26 d'abril d'eixe mateix any. En l'esmentat informe es recomanava que s'escometera amb urgència el condicionament de la xarxa de galeries perquè poguera ser recorreguda amb seguretat i relativa comoditat pel personal encarregat del manteniment de la presa, controlant d'esta manera les juntes, xarxa de drenatge i en general tot l'interior de l'estructura. En resposta a esta recomanació, el llavors enginyer encarregat de la presa D. Alfonso Botía Pantoja va redactar en 1964 el Projecte d'Obra Complementària núm. 4 de l'embassament de la Fuensanta. Condicionament de galeries actuals i noves galeries d'inspecció de la presa. En el projecte es definien les actuacions següents:
Les obres van finalitzar al gener de 1968.
L'accés a la presa des de Múrcia o Madrid es fa passant per Hellín, localitat situada junt a l'autovia A-31. A partir d'este punt es pren la carretera autonòmica CM-412, cap a Elche de la Sierra. Una vegada passada esta localitat, i després d'un recorregut de sis quilòmetres, es gira a l'esquerra per a prendre la carretera autonòmica CM-3206. A 15 km d'esta intersecció es pren el camí de servici de l'embassament per mitjà d'un gir a l'esquerra.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
---|---|
Província
|
Albacete |
Terme municipal
|
Yeste |
Riu
|
Segura |
Conca hidrogràfica
|
Segura |
DADES DEL RIU SEGURA
|
|
Longitud del riu embassat
|
14,6 km |
DADES DE LA CONCA
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
1.220,6 km² |
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
1.860 m |
DADES DE L'EMBASSAMENT DE LA FUENSANTA
|
|
---|---|
Longitud de costa
|
81,3 km |
Superfície de l'embassament
|
924 ha |
Volum de l’embassament
|
224,7 hm³ |
COS DE PRESA
|
|
---|---|
Tipus
|
Gravetat |
Talús d'aigües amunt
|
0,05/1 (h/v) |
Talús d'aigües avall
|
0,81/ (h/v) |
Altura sobre el llit
|
79,18 m |
Cota de coronació (eix de calçada)
|
601,40 |
Longitud de coronació
|
232,00 m |
Ample de coronació
|
6,00 m |
Volum total de fàbrica
|
255.430 m³ |
SOBREEIXIDOR
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
Tipus de sobreeixidor
|
Canal Lateral |
Ubicació
|
Estrep esquerre |
Posició respecte al corrent
|
Lateral |
Situació
|
Estrep esquerre |
Tipus de tancament
|
Lliure |
Nombre de ramals
|
2 |
Longitud de cada ramal
|
75,00 m |
Longitud total d'abocament
|
150,00 m |
Els usos principals de l'embassament són la regulació de cabals per a atendre les demandes dels aprofitaments del Segura (regs, abastiment, etc.), i la laminació de les avingudes de la conca alta del Segura.
Des d'un principi es va preveure l'explotació de l'embassament per a la producció d'energia hidroelèctrica, i es va construir fins i tot la presa corresponent, però finalment no es va arribar a consumar a causa de la brusca interrupció de les obres en 1936 amb l'inici de la Guerra Civil espanyola. Posteriorment, en 1966 Hidroelèctrica Espanyola va perforar en el cos de presa un conducte de gran diàmetre per a allotjar la presa de la central, però va ser tapat posteriorment per mitjà d'una estructura metàl•lica.
En l'actualitat este projecte s'ha représ, i estan en la seua fase inicial els treballs de construcció d'una central en el marge dret del llit, entre el bol d'amortiguació del sobreeixidor i l'eixida del desaiguament de fons.
L'explotació de la presa de la Fuensanta es realitza de manera coordinada amb la presa del Cenajo, ubicada a uns 62 km aigües avall, amb la qual forma el sistema de regulació de capçalera de la conca del Segura.
La conca que vessa a la presa de la Fuensanta ocupa una extensió d'1.220,6 km². La conca té una altitud mitjana d'1.263 m. i s'estén per les províncies d'Albacete, Jaén i Granada. Els principals afluents del Segura en la conca són el riu Zumeta i el riu Tus (que confluïx amb el Segura al mateix embassament).
L'embassament de la Fuensanta ocupa una superfície de 890 ha a cota de nivell màxim normal, que s'inclouen íntegrament al terme municipal de Yeste, en la província d'Albacete. La capacitat d'embassament a eixa cota és de 209,7 hm³. L'embassament té una marcada forma en “V” causada per la situació de la tancada en la confluència dels rius Segura i Tus. La longitud de costa de l'embassament és de 81,3 km, mentres que la longitud de llit inundat del riu Segura pel vas és de 14,6 km.
La presa i l'embassament de la Fuensanta estan inclosos en el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) de “Sierra de Alcaraz i Segura i canons del Segura i del Mundo” (Cód. ES4210008). Els LIC són espais naturals que sorgixen de l'aplicació de les Directives Europees d'Aus (79/409/CEE) i d'Hàbitats (92/43/CEE), i que es caracteritzen per contribuir de forma apreciable a mantindre o restablir un tipus d'hàbitat natural o una espècie en un estat de conservació favorable dins de la regió biogeogràfica a què pertanyen. Els LIC s'integren dins de la Xarxa d'Àrees Protegides de Castella-La Manxa.
El LIC en qüestió ocupa una superfície d'uns 1.750 km² de la província d'Albacete i integra un conjunt d'alineacions muntanyoses intercalades amb angostes valls fluvials que conformen un paisatge de singular bellesa.
D'altra banda, i a causa de les dates de redacció dels projectes i construcció de la presa, esta no va estar sotmesa a cap tipus d'estudi d'impacte mediambiental. Tan sols s’ha de destacar que han sigut nombroses les actuacions de repoblació dels marges de l'embassament promogudes per la Confederació Hidrogràfica del Segura al llarg d'una llarga sèrie d'anys. Estes es van dur a terme en zones com a Paraje de Toril, Arroyo Morote, Paraje Umbría, etc., totes elles dirigides per l'enginyer de la C.H.S. D. Luis Aycart Benzo.
Quant a condicionants de tipus mediambiental en l'explotació de la presa, ha d’esmentar-se que el Pla Hidrològic de la Conca del Segura establix un cabal mínim per al tram de llit del riu Segura comprés entre les preses de la Fuensanta i del Cenajo de 2,3 hm³/mes (0,90 m³/s).
Finalment, cal ressenyar que en les Normes provisionals d'Explotació, Conservació i Vigilància es dedica un capítol a la integració ambiental de la presa i l'embassament, amb prescripcions relatives al nivell mínim i buidatge d'embassament, cabal mínim, procediments d'actuació davant d'emergències ambientals, etc.
El terreny geològic del vas de l'embassament de la Fuensanta és de l'Infracretaci en el seu pis Aptiense, però arriba potser als inferiors Barremiens i Neocomià.
La fàcies és tota marina nerítica, localitzada litològica i paleontològicament en el pis Tenèncic de Benifaza.
La sèrie completa dels trams es travessa preferentment en el Riu Tus, des dels alts de les Molatas, sobre el pont de la carretera, fins al fons de l'Arroyo Morote, en Jartos.
El tram més alt és una pudinga d'elements poligènics grossos, calibrats des d'un centímetre de diàmetre fins a uns pocs centímetres, disposats quasi en contacte, amb fonament calcari i una mica arenós. Els cudols són en gran part els calcaris de formacions anteriors, del juràssic o del Trias, que van servir d'escojós, però també n'hi ha en gran quantitat d'arenosa triàsica o de quarsita siluriana, perquè s'ha trobat algun “Scolithus” procedent, sens dubte, de les capes triàsiques desaparegudes. Este tram és compacte i oferix cornises acantilades, encara que no tan perilloses i aspres com les que corresponen als bancs calcaris, i que es coneixen amb el nom de “cintes”; la potència de la formació d'esta pudinga és d'uns 50 metres.
Davall es troba una calcària molt compacta i coherent, una mica sabulosa, que constituïx el tret litològic més assenyalat del país a conseqüència de la seua potència i resistència a l'erosió; pot dir-se que és el motiu principal de la topografia.
La fauna d'este horitzó varia molt en quantitat d'uns llocs a altres i, en el pont del Tus, sobre el tancament del Palomar, ha sigut on s'han localitzat més restes orgàniques, fins al punt de constituir una verdadera lumaquel•la; en canvi, en altres llocs, com a la sierra de los Paúles, hi ha una gran escassedat de fòssils.
Quant als gèneres, i segons la importància de la seua presentació, en la llista dels organismes localitzats citarem en primer lloc els “Pecten”, la presència dels quals és la més constant en este tram de calcària; a continuació poden figurar els “Briozoaris” i alguns “Corals”, entre ells, un “Ciclolites” trobat en la Carrizosa, i els “Hipurítids”.
Els fòssils esmentats es mesclen ben sovint amb “Orbitolines”, “Lenticularis” i “Conoidea”, no molt assenyalades, i escampades en la massa calcària sense concretar-se en bancs.
El caràcter general d'esta fauna és el que correspon a fàcies costanera o d'estuari, dada important, perquè en este règim els llits arenosos o d'argila són sempre interromputs i en forma de cùdol. La seua potència no excedirà de 100 metres, però com que s'enllaça amb el tram detrític inferior, que no sempre oferix claredat en la divisió d'estrats, ocorre ben sovint que grans penya-segats de més de 100 metres s'atribuïxen a esta calcària de “Pecten”. Es poden citar com a exemples Los Vizcaínos, la Sierra de los Molares i, fins als estretiments de La Carrizosa i El Infierno.
Immediatament davall d'esta calcària de “Pecten” entra una potent formació, que en llocs arribarà als 200 metres de grossària i, de la mateixa manera que la calcària de “Pecten” definix i dóna trets peculiars a les cintes i penya-segats de les crestes i altures, este tram inferior, més sabulòs i bla, proporciona assentament als petits valls i barrancs que, en ràpida inclinació de talús, porten les aigües als rius principals.
Litològicament este conjunt té bastants variacions; les primeres capes, des de dalt, són de calcàries amb “Toucasies” i xicotets “Monoplèurids”, que es veuen bé al barranco del Abuelo, immediatament aigües avall de la Presa de la Fuensanta, i en la baixada a Jartos, des dels penya-segats del marge esquerre del Riu Tus.
Estes calcàries, sempre bastant sabuloses, alternen amb horitzons de la seua mateixa roca milonitizats, és a dir, fracturats in situ per moviment de la massa i tornats a cimentar. També alternen amb arenes bastant blanques i soltes que contrasten fortament amb els tons terrós-fosc del front de les calcàries i pudingues superiors.
Una potent capa de calcària, que corona l'Infracretaci, dóna lloc a la tancada de la Presa de la Fuensanta, i ocupen les dos abruptes vessants amb una lleugera inclinació cap a l'oest.
El primer sondeig que es va efectuar en l'estretiment de La Carrizosa, per a l'estudi d'implantació de la presa de la Fuensanta, va acusar una completa impermeabilitat quan s’hi va injectar aigua neta a pressió, cosa que va induir a multiplicar els sondejos en la zona; es van fer un total d'onze trepants, distribuïts per la part inferior d'ambdues vessants i el llit, amb profunditats variables que travessen, els del llit, capes d'al•luvions de 2,60 metres a 5,20 metres de grossària, i trams de roca de 15,00 metres a 46,60 metres. Els sondejos de les vessants van travessar formacions de roca calcària de 15,35 metres a 40,36 metres; en tots ells es troba en tots ells la mateixa impermeabilitat a l'injectar aigua a 20 atmosferes, amb la sola excepció del sondeig número 19, en el qual es perdia aigua per un clavill a 23,83 metres de profunditat. Estes pèrdues van cessar immediatament començada una injecció d'aigua enterbolida amb argila.
Al mateix temps es van efectuar tres regats en tota la longitud de l'estrep esquerre, per a veure la profunditat del terreny de trànsit existent, que va aconseguir una grossària mitjana de 4,00 metres. Una altra regata i alguna barrina en el marge dret van completar l'estudi citat.
La Norma de construcció sismorresistent NCSR-02, aprovada mitjançant un Reial Decret 997/2002, inclou en el seu apartat 2.1 un mapa de perillositat sísmica. Esta perillositat s'expressa en funció de l'acceleració sísmica bàsica ab -un valor característic de l'acceleració horitzontal de la superfície del terreny en funció de l'acceleració de la gravetat g- i del coeficient de contribució K, que té en compte la influència dels distints tipus de terratrémols esperats en la perillositat sísmica de cada punt.
El rang de valors d'ab en les zones del nostre país amb perillositat sísmica oscil•la entre 0,04g i 0,24g, mentres que el de K està comprés entre 1,0 i 1,3.
D'acord amb l'esmentat mapa i l'annex 1 de la Norma, que inclou una relació de valors d'ab i k en diferents termes municipals espanyols, els paràmetres característics de la perillositat sísmica en la zona en què s'emmarca la presa de la Fuensanta són els següents: ab=0,04g; K=1,0.
La presa de la Fuensanta s'ubica en el riu Segura en el denominat estret de la Carrizosa. Tant la presa com la totalitat de l'embassament per ella creat es troben al terme municipal de Yeste, província d'Albacete.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són :
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=569.199
Y=4.249.550
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude 2° 12' 23,97" Oest
Latitude 38° 23' 33,26” Nord