Accessos

L'entorn geogràfic de l'embassament està molt poblat, i la ciutat important més pròxima és Orihuela, de la qual dista uns 8 Km; de Múrcia capital està allunyada uns 20 km seguint l'itinerari de l'antiga carretera nacional N-340a de Múrcia a Alacant. A la presa s'accedix des de Múrcia seguint la carretera que circula pel marge dret del riu Segura que connecta la capital amb Beniaján, Torreagüera amb desviació en la indicació del pujol de la Plata i cap a Torremendo on, abans d'arribar a este municipi es gira a l'esquerra per a aconseguir el dic 3. Al llarg d'este dic discorre la carretera A-333 que conduïx a la presa principal, els dics 1 i 2 i a la casa de l'Administració. Una altra opció és continuar per Zeneta fins a Hurchillo i des d'ací desviar-se cap a la dreta per a arribar al dic 3.

L'estació de ferrocarril més pròxima és la d'Orihuela, de la qual dista 8 km, de la línia RENFE Cartagena–Alacant-Barcelona.
 

L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:

Dades característiques

Finalitat

L'embassament de La Pedrera té la funció de regular una part dels cabals transportats pel Canal Posttransvasament del Marge Esquerre per a subministrar les demandes de regadiu del Camp de Cartagena i d'abastiment urbà d'una sèrie de nuclis de població del seu entorn territorial, gestionat a través de la Mancomunitat dels Canals del Taibilla. La seua escassa conca vessant i les seues reduïdes aportacions no haurien justificat mai la construcció d'este embassament, que actua pràcticament com un depòsit regulador. És una peça mestra de la distribució de l'aigua procedent de l'Aqüeducte Tajo-Segura a través del Posttransvasament, per la qual cosa pràcticament la totalitat de les seues aportacions procedixen de l'Aprofitament Conjunt Tajo-Segura. Esta obra es va començar a gestar durant el I Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (1964-67) -inici de l'avantprojecte-, encara que no va ser fins al II Pla de Desenvolupament (1968-71) quan va acabar de definir-se tècnicament i van començar les obres, sota el ministeri de Federico Silva Muñoz.

Al setembre de 1967 ja va començar a estudiar-se l'embassament de La Pedrera de forma compassada amb l'Aqüeducte Tajo-Segura. Des del primer moment ja s'assignava a este embassament la funció de depòsit regulador per a la distribució interna de l'aigua procedent del Tajo, i emmagatzemar els volums amb què es regaria el Camp de Cartagena i s'abastiria una sèrie de nuclis urbans de la Vega baixa del Segura, a la província d'Alacant.
 

La presa principal de La Pedrera és de gravetat, planta recta, i fàbrica de terres amb nucli d'argila. El nucli constituïx l'element impermeable, es desenvolupa des de la fonamentació fins a pràcticament el nivell de coronació, i té uns talusos 1:1 el d'aigües amunt i vertical el d'aigües avall. Des de l'interior cap a l'exterior, la presa està formada pel nucli d'argila, dos espigons construïts amb margues de la zona, una capa drenant de transició de 2 m de grossària i un mantell d'escullera de protecció de 4 m de grossària -mesurada en horitzontal-.

La longitud en planta de la presa és de 716 m, la seua altura des de fonaments s'eleva a 66,30 m, mentres que sobre el llit és de 61,30 m. El volum de terres amb què es va fabricar el cos de presa ascendix a 5 547 000 m³. Per a tancar el vas de l'embassament va ser necessari construir tres dics, dos dels quals s'emplacen en sengles tossals del marge dret i el tercer en l'esquerra.

Vista del talús de la presa principal i del dic 1 des del marge dret Vista del talús i coronació del dic 3 des de l'exterior

La secció tipus de la presa és trapezial amb talusos de 3,5:1 el d'aigües amunt i 3,0:1 el parament d'aigües avall. La presa cimenta a la cota 45,00 -la del llit és la 50,00- segons una línia quebrada que es distribuïx per les vessants de la tancada. La cota de coronació de la presa principal és la 110,54 a la zona d'estreps i 111,30 en el punt mitjà entre ambdós. Té 9 m d'ample que es distribuïxen en una calçada de 6,0 m per a dos carrils i dos voreres d'emergència d'1,50 m cada u.

La presa compta amb un complex sistema de filtres i drenes construïts en ambdós espigons. Per a limitar les pressions intersticials durant la construcció de la presa i quan es produïxen els desembassaments, l'espigó d'aigües amunt es va construir amb quatre drenes horitzontals, d'1,20 m de grossària i compostos per dos capes exteriors, de 30 cm de grossària, de material filtrant -arena-, i una central de material més gros -graves-, de 60 cm de grossària.

Per la seua banda, en finalitzar el talús vertical del nucli d'argila, en la seua cara d'aigües avall, es va executar una dren-ximenera vertical, que recorre pràcticament tota l'altura de la presa -fins a la cota 103,00- i té continuïtat horitzontal des del nivell de la fonamentació i fins al final de l'espigó d'aigües avall. Esta dren-ximenera està composta per dos capes exteriors de material filtrant -arena- d'1,50 m de grossària, que abriguen a una capa interior, de 4 m de grossària, constituïda per graves. D'esta dren-ximenera partixen quatre drenes horitzontals que estan formats per només una capa d'arena de 30 cm de grossària. Finalment, al nivell de fonamentació es prolonga la dren-ximenera amb un dren horitzontal que està format per una capa central -de 2,37 m de grossària- d'escullera, abrigada per dos capes de material filtrant -d'1,19 m de grossària-, que estan embolicades, al seu torn, per sengles capes d'arena -d'1,50 m de grossària-. En l'exterior de l'espigó d'aigües avall, este filtre acaba en un repeu d'escullera que corona a la cota 55,00, és a dir, en la berma inferior de la presa.

Les margues que configuren l'espigó d'aigües avall estan recobertes per una capa filtrant -2 m de grossària mesurada en horitzontal- de graves i un mantell d'escullera, també de 2 m de grossària mesurada en horitzontal. Este espigó presenta dos bermes horitzontals, la inferior situada a la cota 55,00 i 5 m d'amplària, mentres que la superior s'ubica a la cota 88,10 i té 4 m d'amplària.

Marc Territorial

Característiques físiques de la conca.

La conca que vessa a l'embassament de La Pedrera té una superfície de 36,34 km² i la seua altitud màxima és la cota 300 msnm; pertany en la seua totalitat a la província d'Alacant, en una zona orogràficament accidentada, però les aportacions naturals de la qual són pràcticament nul•les. L'embassament està situat a la rambla d'Alcoriza i per a materialitzar el depòsit va caldre construir a més de la presa principal, tres dics de tossal laterals per a tancar dos tàlvegs situats en el seu marge dret -dics 1 i 2- i una tercera en el seu marge esquerre -dic 3-. La superfície vessant té una forma netament rectangular d'uns 8 km en direcció perpendicular a la presa i uns 4,5 km en la paral•lela. Este territori rep una precipitació mitjana anual d'uns 275 mm.

El Nivell Máxim Normal de l'embassament, que ateses les característiques de la conca vessant no disposa de sobreeixidor, està limitat per la coronació de la presa -cota 110,50-, i està situat a la cota 105,00. El volum total d'embassament per al nivell màxim normal s'eleva a 246,09 hm³. Per la seua banda, la superfície inundada per a este nivell és de '1272 ha, la longitud de costa ascendix a 31 km i la longitud de l'embassament es remunta uns 6 km rambla amunt.
 

Vista de l'embassament, presa i torre de presa des del marge dret

Geologia i sismologia.

Geologia i geotècnia del vas.

La presa i l'embassament de La Pedrera estan situats a l’extrem més oriental de les serralades Bètiques. Esta zona està constituïda per materials terciaris, d'edat Vindoboniense, que van ser plegats posteriorment al final de l'Helveciense i durant el Tortoniense, en ple període Miocé. Els materials miocens es troben plegats amb forts cabussaments, que superen en alguns casos els 70 graus, entre els quals destaquen l'anticlinal de Hurchillo, el flanc nord dels quals s'afona en la fossa del Segura. En ell apareixen en posició quasi vertical les capes d'arenoses i calcàries.

A partir d'este anticlinal s'estén un plec de gran radi, que afecta els materials de l'Helveciense, en el qual es troben els materials del vas i la tancada. Una vegada produït el plegament es va iniciar un procés d'intensa erosió que va desmantellar el sostre calcari -d'escassa potenciadel anticlinal i va produir la inversió del relleu en excavar un gran bol en les margues grises blavoses del nucli de l'anticlinal. En el pis següent, el Tortoniense, va començar la sedimentació continental de conglomerats i arenoses, clarament discordants sobre les margues blavoses.

Morfològicament la zona de l'embassament pot descriure's com una àmplia depressió erosiva envoltada de relleus suaus que, en la seua mitat septentrional, s'eleven una miqueta més a causa dels pronunciats contrastos de la seua litologia. El gran anticlinal, el nucli del qual està compost per materials margosos del Miocé i protegits amb dèbils estrats superiors més durs (arenoses, conglomerats i calcàries), va ser erosionat, causant una ampla vall o bol que constituïx una forta variació del relleu. Tot el substrat de la zona està compost per margues grises i blaus del Miocé, que tenen una elevada potència; en el vas de l'embassament estes margues apareixen cobertes per argiles terroses i grisenques amb elevada proporció llimosa d'origen quaternari; la seua potència arriba a ser d'uns 12 m. En els relleus marginals del vas, les arestes careners estan formades per una composició margue-calcària i arenoses que, per la seua major resistència a l'erosió, formen la divisòria. Estos careners són els vestigis de la cobertura arrasada de l'anticlinal que proporciona suaus pendent cap a l'exterior i més fort cap a l'interior.

La forta erosió que es va produir en les margues grises blavoses va motivar que, en alguns casos, es produïren lliscaments de xicotetes escates de calcàries que, per una part, arriben a cavalcar a unitats més modernes del Tortoniense, tal com ocorre en la vessant sud-est del Cabezo Gordo i, d'una altra, s'originaren algunes falles de gravetat. També es produïxen algunes falles d'esgarre entre les calcàries intercalades en les margues grises blavoses, A l'Est i al Sud-est del Cabezo del Moro. En definitiva, la presa se situa en la sèrie monoclinal que tanca l'anticlinal pel Nord, mentres que el vas es recolza sobre el nucli anticlinal de margues grises blavoses, que són impermeables i que només a la zona de la tancada, la presència de conglomerats tortonienses, va donar lloc a problemes d'impermeabilitat.
 

Geologia i geotècnia de la tancada.

Per a caracteritzar la composició geològica de les tancades, tant de la presa principal com dels dics de tancament, el Servici Geològic d'Obres Públiques (SGOPU) es va encarregar, l'any 1971, de perforar vint-i-un (21) sondejos mecànics de longituds compreses entre 15,5 m. i 102,2 m. i una longitud total d'1.128 m, que es van distribuir en els dos eixos, que en aquell temps s'estaven estudiant com possibles emplaçaments de la presa, i en els dos tossals del marge dret. Estos sondejos es van complementar amb sis perfils de sondejos elèctrics, amb un total de 72 unitats. En cada un dels sondejos es va disposar un puig, una embocadura de superfície i un tub piezomètric, per a mesurar els nivells d'aigua. A continuació es descriuen les capes i els materials que apareixen en l'entorn estudiat, tal com figura en l'informe del SGOPU d'agost de 1971.

En conjunt es va estimar per al Miocé una potència d'uns 700 m, dels que 300 m corresponen al Vindoboniense que està compost per margues, calcàries, arenoses i pudingues. La tancada i el vas es troben íntegrament en esta formació i en ella es distingixen les capes que s'indiquen a continuació.
 

1. Margues grises-blavoses. La base del Vindoboniense està formada per nivells detrítics, que no afloren a la zona estudiada, seguida d'una potent sèrie de margues argiloses de color gris-blavós molt impermeables, que ocupen pràcticament tot el vas. La seua potència és considerable, ja que en els sondejos més profunds van sobrepassar els 100 m. i no van travessar el paquet. En superfície estan fortament erosionades i meteoritzades.
2. Calcari gris-clares. Tenen una potència d'uns 5 o 10 m. i inclinen 20º cap al Nord. L'erosió ha arrossegat els materials suprajacents margosos i excavat un tossal en el marge dret (Collado 2). La impermeabilitat d'este tram està garantida perquè li seguix un altre de margues grises impermeables.
3. Margues argilós gris-blavoses. Són molt semblants a les descrites anteriorment, per la qual cosa el paquet calcari queda embotit entre ambdós, la qual cosa assegura la seua impermeabilitat. En este tram bla, l'erosió ha aprofundit bastant i ha format un altre turó en el marge dret en la direcció de l'estratificació (este - oest).
4. Calcàries de color gris clar. Coronant la sèrie helveciense hi ha un tram de calcàries margoses de 40 a 50 m de potència, amb nivells margosos i d'arenosa intercalats, que ha resistit l'erosió només en determinades zones i que està ben representat en el Cabezo Gordo. Davall les calcàries rotes apareixen les margues grises abans descrites i sobre les quals, en algun cas, han lliscat retajos del tram calcari, de major rigidesa.
5. Conglomerats i arenoses. Discordant sobre l'Helveciense apareix un potent conglomerat de cantells heteromètrics i de naturalesa diversa. Estan mitjanament rodats i travats amb ciment calcari. Hi ha canvis importants en la sèrie amb variacions laterals i intercalacions d'arenosa. En la part superior predominen els nivells arenosos. La grossària en els sondejos realitzats varia des de 3,40 m fins als 27,00 m. Esta formació detrítica presenta problemes de permeabilitat i ocupa una franja bastant extensa que s'estén pel marge esquerre de l'Arroyo Gran i ocupa la part alta del Cerro de la Pedrera, per a acabar en la confluència de l'Arroyo Gran i la Rambla d'Alcoriza.
6. Arenoses i margues. Una potent sèrie de margues i arenoses de gra mitjà, amb alguns nivells de conglomeratets, es recolza concordant sobre el tram anterior. Aflora aigües avall de la tancada, té gran extensió i en part estan erosionats.
7. Materials al•luvials. Finalment, segons la xarxa de drenatge superficial, hi ha zones cobertes per materials al•luvials compostos principalment per cudols, llims i argiles, que, a causa de l'escàs pendent del riu, aconseguix diverses metres de potència a la zona de la tancada.

Quant a les pedreres per a obtindre els diversos materials per a la presa de materials solts, s'aconsellava que l'escullera procedira de les calcàries de color gris clar de l'helveciense, establint la pedrera en el Cerro Gordo per a eliminar, a més, la possibilitat d'un moviment posterior. L'informe proposava també utilitzar els conglomerats del marge dret que, d'esta manera, augmentaria l'estabilitat de l'estrep dret, i les margues argiloses com a nucli impermeable.

Sismologia.

L'activitat sísmica de la zona és molt elevada i té grau X en l'escala MKS. Per això es va adoptar un coeficient sísmic horitzontal de 0,138 i de 0,069 vertical enfront dels proposats per la Instrucció de 0,1 i 0, respectivament, per a un terratrémol de 500 anys de període de retorn.
 

Planos

Plànols

• Marco geogràfic (2,4 MB)
• Secció tipus (483 KB)
• Planta de l'embassament (4 MB)

Ortofotos

• Presa de l'embassament (5,5 MB)
• Got de l'embassament (5,5 MB)

Situació

La presa de La Pedrera i el seu embassament es localitzen en els fulls 913 (27-36) Orihuela, 914 (28-36) Guardamar del Segura, 934 (27-37) Múrcia i 935 (28-37) Torrevieja, del Servici Geogràfic de l'Exèrcit, a escala 1:50 000, en la seua edició de 1997. La presa tanca la rambla d'Alcoriza entre el Cabezo del Moro pel seu marge dret i el Cerro de La Pedrera pel seu marge esquerre, a uns 400 m. aigües amunt de la seua confluència amb l'Arroyo Gran, afluent, al seu torn, del riu Segura pel marge dret. Per a crear l'embassament va ser necessari construir, a més de la presa principal situada en el propi llit de la rambla d'Alcoriza, tres dics de tancament addicionals.

Les coordenades geogràfiques de la intersecció de l'eix de la presa amb el Barranc del Bosch són les següents:

Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=686.400
Y=4.211.563

Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són :

Longitude 2º 48’ 10” Oest
Latitude 38º 01’ 85” Nord