Accessos

L'accés a la zona de presa i embassament s'efectua a través de la carretera comarcal MU-531, que unix els nuclis d'Alguazas amb Campos del Río. De la carretera comarcal abans mencionada i, en sentit Alguazas-Campos del Río, en el punt quilomètric 6,400 partix la desviació, en direcció Sud-oest a la presa de Los Rodeos, conformant-se com a carretera d'accés pel marge esquerre de la presa. Esta carretera d'accés té una longitud aproximada de 1.320 m fins a l'estrep esquerre de la presa i està formada per una calçada de 6 m d'ample amb doble sentit de circulació, amb un pendent transversal del carril del 2% cap a la vorera d'emergència i d'este cap a la cuneta de 4%. La carretera disposa de voreres d'emergència d'1,00 m, amb cunetes excavades en aquells trams on és necessari

L'accés pel marge dret a la presa, es realitza per la carretera nacional N-344 fins a arribar al nucli de Las Torres de Cotillas. Una vegada en l’esmentat nucli es pren la desviació a l'Oest en direcció a Campos de Arriba fins al P.K. 3 + 100 on s'ubica el nucli de Campos de Abajo; des d'este nucli es pren la desviació cap al Nord-oest i a uns 4.000 m de l’esmentada intersecció es troba el marge dret de la presa.

Per tant, la presa disposa de dos accesos: u, per marge esquerre, mitjançant accés per la carretera d'Alguazas, i l'altre accés, pel marge dret, per la desviació existent en la carretera que ix del nucli de Las Torres de Cotillas.

L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:

Dades característiques

Imatges

Finalitat

E'embassament de Los Rodeos té com a objecte la laminació d'avingudes, i la seua situació habitual és la de nivell d'embassament a cota igual o inferior a la cota dels desaiguaments de fons, per la qual cosa l'embassament es troba funcionalment buit fora de situacions d'avinguda.

veure imatge ampliada

El riu Mula és afluent per la dreta del riu Segura.

El gràfic adjunt reflexa l'esquema de preses existents en la conca del riu Mula, on s'observa que aigües amunt de la presa de Los Rodeos es troben les preses de Pliego i Doña Ana –també de laminació d'avingudes- i la de La Cierva i no hi ha preses aigües avall.

Territorial and Administrative Context

Característiques físiques de la conca.

El riu Mula naix en la confluència d'unes quantes rambles i rierols que baixen de les serres de Burete, Lavia, Ceperos, Plaza de los Pastores i El Charco, als termes municipals de Bullas i Cehegín. Passa al nord de la ciutat de Mula i poc abans de La Puebla se li unix el riu Pliego, que drena el vessant nord de Sierra Espuña i l'oriental de la del Cambrón. Passa per Albudeite i Campos del Río, servix de divisòria entre els municipis d'Alguazas i Las Torres de Cotillas, i desaigua en el Segura després d'un recorregut de 64 km en la cota 62, a 253,30 km de l'origen del riu Segura. El pendent mitjà és del 12,90 per mil i la seua conca total és de 661 km².

L'estructura geogràfica de la conca està formada per planes i relleus ondulats, esguitats de xicotets turons i drenats per rambles i barrancs que confluïxen en dos cursos d'aigua, el Riu Mula i el Riu Pliego. Flanquejant el territori pel nord es localitza la Sierra de Ricote, i des del Sud-oest al Sud-est, trobem les serres de Cambrón, Espuña, La Muela i el Cura, estes dos últimes ja fora de la comarca.

El centre o interior de la Conca compartix una sèrie de característiques comunes. Per exemple a Campos del Río, excepte en la seua zona nord, abunden els depòsits miocens, majoritàriament els margosos, on ha actuat enèrgicament l'erosió. Així s’origina el típic paisatge de les regions àrides i, en concret, d'esta conca, com és el paisatge de badlands o abarrancat. El mateix ocorre en Albudeite, on la topografia molt accidentada, amb nombrosos barrancs, rambles, valls tallades sobre eixos materials semipermeables miocens, origina el paisatge abarrancat. Els materials margosos i argilosos de Mula també patixen eixe procés. Els camps de Pliego, localitzats en el centre sud de la Conca de Mula, junt al vessant septentrional de Sierra Espuña, no compartixen este modelatge de badlands. Són terrenys que posseïxen una topografia igualment accidentada però condicionada pel seu emplaçament en el vessant sud de la conca.

El règim del riu Mula és torrencial, la qual cosa s’accentua per la falta de vegetació i la naturalesa margosa de la seua conca. Atesa la forta pendent del llit, les seues avingudes són verdaderes allaus d'aigua i arrossegaments sòlids.

La conca vessant se situa en la seua totalitat a la província de Múrcia i dins de la seua superfície es troba els nuclis de Pliego, El Niño, Baños de Mula, Campos del Río, Yechar, Albudeite, Mula, part del nucli de Bullas.

Així mateix dins de la conca es troben els embassaments de Pliego, Doña Ana i La Cierva.

Respecte a l'embassament de Voltes, la superfície de la conca vessant fins a la seua intersecció amb la presa és de 647,29 km² i la superfície del vas a cota de llavi del sobreeixidor és de 158,08 ha; li correspon un volum de 15,01 hm³.
 

Informació mediambiental.

La pronunciada aridesa té com a conseqüència que el mantell vegetal natural siga escàs, xeròfil i termòfil. L'acció antròpica ha incidit encara més en això. Només raquítics matolls d'albardí, timó i espart es troben en el sector oriental. Cap a l'oest apareixen matolls de romer i alguns rodals de pins. Només en les zones de muntanyes que envolten la comarca s'estenen masses de pinedes. Destaca la vessant septentrional de Sierra Espuña recoberta de roure xicotet acompanyat de pinassa, i es desenvolupa també per la mateixa zona l'alzinar.

La característica principal dels terrenys de la Conca de Mula, com a paisatge mediterrani àrid, és l'aprofitament en la mesura de les característiques topogràfiques, de cada vegada més terres per a cultiu.

Si ja l'ecosistema mediterrani es caracteritza per uns factors poc favorables per al desenvolupament i manteniment de les masses boscoses, en esta comarca, a causa de les peculiaritats que registra la climatología, s'aconseguix una situació de major inestabilitat i vulnerabilitat per causa de la suma dels factors geomorfològics, edàfics, ecològics i antròpics negatius. Estos últims contribuïxen sobre manera al procés de desaparició de boscos.

La fauna apareix lligada a les formacions vegetals que constituïxen el seu hàbitat natural, amb un alt grau de relació entre ells. Entre les espècies que habiten a la zona d'estudis es pot esmentar les següents:

• Mamífers: llebre comuna (Lepus granatasis); conill comú (Oroctolagus cunniculus); ratolí comú (Apodemus sylvaticus); ratolí casolà (Mus musculus); rata d'aigua (arvicola amphibius); mostela (Mustela nivalis).
• Aves: soliguer (falco tinnunculus); perdiu comuna (Alectoris rossa); guatla (Cotornix cotornix); tudó (Columba palumbus); tórtora (Strotopelia turtus); falcia (Apus apus); corb (Corvus corax); blanca (Pica pica); terrerola (terrerola arvensis).
• Amfibis: salamandra comuna (Salamandra salamandra); renoc comú (Bufo bufo); granota verda comuna (Rana perizi); granota de Sant Antoni (Hyla Arborea).
• Reptils: sargantana ibèrica (Pordacis hispanica); sargantana comuna (lacerta lacerta); fardatxo ocel·lat (Lacerta lepida); fardatxo verd (lacerta viridis), escurçó hocicuda (Vipera latrasti).
• Macroinvertebrads: (Tubelaria; Decapoda; Amphipoda), insectes com: xinxes d'aigua (Ephemeroptesa, Trichoptera, Heteroptera), escarabat aquàtic (Coloptera), mosques i mosquits (Diptera).

Geologia i sismologia.

Geologia regional.

La conca del riu Mula pertany a la serralada Bètica-rifenya, una gran unitat geotectònica en forma de falca amb el seu vèrtex dirigit cap a l'Oest, que es tanca en el denominat Arc de Gibraltar i les arrels de la qual queden ocultes per les aigües del Mar d'Alborán.

La serralada es va originar durant el Miocé inferior i Mitjà, per col·lisió de les plaques africana i ibèrica a causa de la deriva continental; hi té un paper important la microplaca d'Alborán.

L'àrea d'estudi pertany al Miocé postmantells de la unitat denominada Prebètic Intern de la Serralada Bètica.

Litoestratigrafia: Litològicament els materials que afloren a la zona d'estudi, començant pels més antics, són:

• Miocé Superior
  
  Són un conjunt de materials margosos, amb poc freqüents intercalacions calcarenítiques, de caràcter marí, i que s'atribuïx al Tortoniense i a l'Andaluciense per criteris micropaleontològics.

  Este Miocé està representat per les formacions següents:

  - Formació de Margues Inferiors. (t1). Són margues calcàries de color gris verdós i fractura concoïdal de gra molt fi i caràcter massiu, on no s’aprecia fàcilment l'estratificació.

  - Formació de margues superiors (t2). Aflora a sostre amb la formació anterior, aigües avall de la tancada, per la qual cosa no és mullada per l'embassament, o ho és molt poc, però en ella es fonamenta part de la presa.

  Es tracta de margues una miqueta més argiloses que les margues inferiors, de colors semblants i que tenen intercalats nivells centimètrics de margues calcàries, la qual cosa permet conéixer-ne fàcilment l'estratificació. Són menys massives que aquelles i en alguns punts apareixen capetes d'algeps fibrós blanc amb grossària molt xicoteta, de només alguns mil·límetres en la tancada, encara que a uns 2 km al NE (lloma de las Yeseras) els algeps formen capes de 0,5 a 1,5 m de grossària, capes que han d'encunyar-se o aprimar-se molt cap a la zona de l'embassament.

  La base o mur d'esta formació (contacte amb les infrajacents Margues Inferiors) s'ha situat en la capa de calcarenites que afloren en la tancada, encara que el trànsit entre unes i altres és gradual, amb un tram de margues lleugerament argiloses, de característiques intermèdies. El sostre de la formació no aflora a la zona, però si pot afirmar-se que la seua grossària és de diversos centenars de metres.

  - Capes calcarenites (ta). Intercalats en les margues de les dos formacions anteriors es troben paquets durs més resistents a l'erosió, formats per capes de grossària decimètrica a mètrica de calcarenites i microconglomerats calcaris, calcàries bioclàstiques amb petxines de gasteròpodes i lumaquel·les d'ostreods, que alternen amb margues calcàries en capes mètriques.

  Estos paquets més durs poden arribar als 6-8 m de grossària i són els que conformen les tancades de la vall del Mula i les cimes de les xicotetes "serretes" que l’envolten.
  
   

• Pliocé-Quaternari
  
  - Formació de llims rosats. Esta formació jau subhoritzontal sobre les margues miocenes, amb un contacte entre ambdós que és una antiga superfície d'erosió amb fort relleu, la qual cosa fa que el contacte varie de cota de 0 a 50 m sobre el nivell del riu Mula.

  Es tracta d'una formació heterogènia, no consolidada, de graves, conglomerats, arenes llimoses fines, llims margosos i margues argiloses.

  Les graves i conglomerats apareixen sobretot en la part inferior de la formació, recolzats sobre les margues miocenes, encara que també es troben nivells discontinus en la part superior, corresponents a cossos allargats de fons de paleollits fluvials.

  Les arenes llimoses són de gra molt fi, tenen un característic to rosat, i s’aprecien molt bé a distància. Reben el nom local de "arena bruixa". Finalment, les margues argiloses tenen colors groguencs i blancs, estan poc consolidades i poden confondre's a primera vista amb les margues d'alteració de les formacions margoses abans descrites. Estan en la part alta de la formació.

  La grossària de la formació i de les seues diferents litologies és molt variable, ja que el seu sostre es troba erosionat. Les grossàries màximes que es van observar són d'uns 25 m, i els de la seua part conglomeràtica basal d'uns 15 m.
  
   

• Quaternari.
  
  - Terrasses. (q1, q2, q3). Es van observar tres nivells de terrasses en la vall del Mula, situats aproximadament a 3, 6 i 10 m sobre el nivell actual del llit.

  La seua litologia principal és de margues argiloses, i engloba cúdols no molt abundants excepte en la seua base, on pot trobar-se un nivell prim i discontinu de graves. La grossària màxima observada va ser d'uns 4 m.

  - Al·luvials. (qa). Els actuals depòsits de graves del riu Mula són graves heteromètriques amb cantells de calcària, principalment, i en menor grau, arenes llimoses, depositades en la part convexa dels meandres. La seua grossària deduïda de les dades dels sondejos no superava els 2 m.

  - Depòsits de fons de rambla. (qr). Són argiles margoses blanquinoses, procedents de l'alteració de les margues miocenes i depositades pels torrents en el fons de les rambles que desemboquen en el riu Mula, la qual cosa fa que estes xicotetes valls tinguen el fons pla.

  - Cons de dejecció. (qc). Es formen en la desembocadura de les rambles sobre una superfície de terrasses del marge esquerre del Mula aigües amunt de la tancada. La seua grossària no arriba a 1 m.
  
   

• Estructura i fracturació
  
  Les formacions del Miocé Superior o "Miocé postmantells", la grossària de les quals a la zona supera els 1.000 m, es disposen formant una sèrie monoclinal que inclina uniformement entre 15º i 25º SSE, el rumb del cabussament oscil·la entre 140º i 170º, és a dir cap a aigües avall del riu Mula, de manera que els materials més antics (formació t1) afloren cap a la cua de l'embassament, i els més moderns (formació t2) cap a la tancada.

  Sobre els anteriors jau, subhoritzontal, la formació d'arenes rosades plioquaternaris (formació pq) el límit inferior de la qual és una superfície d'erosió antiga, amb fort paleorelleu, la qual cosa fa que la seua base es trobe a diferent cota segons el lloc. La formació farcix i uniformitza al paleorelleu i la seua part alta, sovint encalichada i resistent a l'erosió, de morfologies actuals de tossals de cima plana.

  Els materials anteriors jauen, també discordants, sobre les margues miocenes i en alguns casos, sobre els llims rosats de la formació pq.

  La fracturació és molt poc important. Les formacions margoses es comporten plàsticament enfront dels esforços tectònics, amb rares fractures. En les capes calcarenites (ta), les fractures són més freqüents, amb un bot màxim en vertical de 2.2 m, de direcció NE-SO i cabussaments subverticals o entorn dels 30º al NO.

  Els lliscaments en vessant són poc freqüents i impliquen xicotets volums de material.

   

  
   

Geologia i geotècnia del vas.

La geologia del vas coincidix amb allò que s'ha indicat en l'apartat de geologia regional.

Sintetitzant allò que s'ha comentat en l'apartat anterior, el vas esta conformat en margues calcàries massives del Miocé Superior amb escasses i primes intercalacions de calcàries arenoses, calcàries fossilíferes i calcarenites, les quals produïxen els lleugers estretiments de la vall.

Les capes de margues i calcarenites inclinen uniformement entre 15 i 25º.

Les parts altes de les vessants de la vall estan recoberta per una formació plioquaternària de llims rosats, amb margues argiloses i alguns conglomerats poc cimentats, que jau subhoritzontal i discordant sobre el Miocé, que arriben als 25 m de grossària en alguns llocs.

Altres materials presents amb grossàries més xicotets, són tres nivells de terrasses margue-argiloses, algunes graves, depòsits al·luvials d'arenes i graves amb matriu llimosa i recobriments de margues argiloses d'alteració del substrat en forma de depòsits de fons de rambla i cons de dejecció.

Els materials del vas són, pràcticament, impermeables.

La fracturació és poc freqüent i conforme en orientació amb les directrius tectòniques regionals.

Els lliscaments de vessants produïts a la zona tenen escassa rellevància, per no dir cap, a pesar de l'abrupte de les vessants de la vall.
 

Geologia i geotècnia de la tancada.

Estratigrafia.

La tancada de la presa de Los Rodeos esta formada per la formació de Margues Superiors i capes calcarenítiques, encara que molt prop d'ella, aigües amunt, afloren les Margues Inferiors.

El fons de la vall està farcida de terrasses i depòsits al·luvials recents, mentres que les vessants estan quasi totalment recobertes pels llims i margues plioquaternaris, arrossegaments llimosos recents i margues d'alteració del substrat.

Les unitats litològiques que formen la tancada són, de més antigues a més modernes, les següents:

• Formacions margoses del Miocé Superiorr
  
  - Margues Inferiors. (T1). Es corresponen amb la part alta de la formació t1 descrita anteriorment. La seua part més alta està formada per margues grises lleugerament arenoses i que es comporten de forma compacta; no es detecten alteracions en profunditat.
  
  - Capes Calcarenítiques. (Ta). Es van detectar quatre capes dures intercalades entre les margues superiors i inferiors, la més potent té una grossària de 6,0 m.
  
  Es tracta de calcàries micrítiques i calcàries arenoses fossilíferes, calcàries lumaquèl·liques i calcarenites grises de gra gros, amb predomini d’esta última litologia. Són bastant compactes, excepte en algun tram prim de calcàries lumaquèl·liques, que són més poroses i pot presentar símptomes de Karstificació incipient.
  
  - El percentatge de capes dures enfront del total de capes és baix, de l’ordre del 30%, contribuint a donar major rigidesa al terreny.
  
   
• Margues Superiors. (T2).
  
  Es corresponen amb la formació t2 descrita anteriorment. El contingut d'algeps en la tancada és quelcom superior a l’habitual però no preocupant quant a possibles fenòmens d'unflament per hidratació-deshidratació. Estes margues són una miqueta més alterables que les Margues Inferiors, que s’alteren a argiles margoses de color marró clar.
• Formació de llims Plioquaternaris
  
  .Graves i conglomerats. (Pg). En la base d'esta formació i a vegades intercalades en la seua part inferior, solen trobar-se capes discontínues de graves i conglomerats. La seua grossària pot variar molt en poc metres, amb contactes laterals bastant bruscos amb els llims rosats que jauen damunt i al costat. La grossària màxima observada és de 2,50 m.

  Estos materials tenen presència bastant constant en la base de la formació, encara que no sempre se'ls troba, per la qual cosa en estos llocs són els llims rosats els que jauen sobre les margues terciàries.

  Són conglomerats de cantells heteromètrics arredonits, de calcària principalment encara que alguns d'ells són de quars, pudinga, ofita, etc., normalment englobats en una matriu argilosa-llimosa moltes vegades fortament cimentada per carbonats, llavors molt compactes i resistents.

  Atesa la seua matriu argilosa s'hauria de considerar impermeable.

  - Arenes i llims margosos rosats (P1). Són arenes fines, argiles margue-llimoses i margues, que corresponen a depòsits fluvials antics de plana d'inundació. Estan poc consolidats, excepte si s'han segellat posteriorment.
   

• Depòsits fluvials quaternaris
  
  -Terrasses i al·luvials. (Qa). Són els depòsits de terrasses i al·luvials actuals del riu Mula. Són argiles margoses i arenes que inclouen cantells heteromètrics arredonits, no molt abundants, amb un predomini clar del percentatge de matriu.

  Es troben en l'ancoratge de la vall i tenen una potència màxima d'uns 3.00 m.

  Recobriments i depòsits de fons de rambla recents.

  - Llims i margues. (Qr). Es referix als materials procedents de l'alteració recent del substrat, hagen sigut transportats o no. Són depòsits amb poca potència (1 m màxim) de margues argiloses i llimoses plàstiques, que fluïxen fàcilment quan estan saturades.

  - Arrossegaments de llim. (Qc). Són els mateixos materials anteriors, però que han experimentat un transport curt molt recentment, en forma de colades de fang, a favor del pendent. Se situen en la part alta de la vessant esquerra de la vall i la seua grossària és molt xicoteta.

   

  - Erosions de vessant. (Q1). Són col·lusions i al·luvions formats per argiles margoses amb cantells angulosos de calcarenita. La seua grossària és xicoteta, entorn d'1 m, i es troben en la part mitjana de la vessant dreta.

Estructura geològica de les capes.

- Estructura de les roques terciàries.

Les margues inferiors, les margues superiors i les capes calcarenítíques formen una sèrie monoclinal, inclinades cap al est de 20 a 25º, llevat d'excepcions, per la qual cosa la direcció de les capes és pràcticament perpendicular al llit del riu a la zona de la tancada.

- Estructura del Plioquaternari.

La formació de llims rosats, en molts llocs amb la seua base de graves, jau sobre les margues terciàries, amb el contacte entre ambdós format per una antiga superfície d'erosió, més o menys bombada, i el cabussament general de la qual és cap a la vall.

Les capes dins d'ella jauen subhoritzontals, excepte en els bords dels paleollits, on poden tindre cabussaments de fins a 30º cap a l'eix dels mateixos. Els canvis laterals de fàcies i de litologia són molt bruscos; s’observa una part inferior de graves i conglomerats, una part mitjana de llimosa i una part alta de formació llimós-margosa.

Sismologia.

La presa de Los Rodeos es troba situada entre els termes municipals d'Alguazas i Las Torres de Cotillas, per als quals la Norma de Construcció Sismorresistent NCSR-2002, en el seu annex núm. 1, establix una acceleració sísmica bàsica de valor 0,14 g., i per tant és d'aplicació l'esmentada Norma.

D'altra banda, la Xarxa d'Accelerògrafs de la Xarxa Sísmica Nacional disposa a la zona pròxima dels epicentres de la sèrie de Bullas (MU) d'un bon nombre d'accelerògrafs, molts dels quals es troben connectats via telefònica amb el centre de recepció i tractament de dades de l'IGN (Madrid). Açò permet obtindre les dades d'acceleració d'eixos accelerògrafs en un temps bastant curt des que es produïx la detecció d'un sisme.

Els equips connectats telefònicament són accelerògrafs GEOSIG GSR-18 de 18 bits de resolució i amb actualització contínua del seu rellotge intern mitjançant la utilització d'un receptor GPS.

S'inclou en el quadre següent la rotació de terratrémols majors de 3,5 (escala Richter) en la regió de Múrcia.

D'entre els més recents cal ressaltar el de 06-06-2002 de grau 4,6 en l'escala Richter i intensitat V.

Planos

Plànols

• Marc geogràfic (401 KB)
• Secció tipus (754 KB)
• Planta de l'embassament (4,4 MB)
• Planta de l'embassament II (1 MB)
• Alçats (215 KB)

Ortofotos

• Presa de l'embassament (6,7 MB)
• Got de l'embassament (6,7 MB)

Situació

La presa i embassament es troben entre els termes municipals d'Alguazas i Las Torres de Cotilas.

La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu Mula es produïx en el punt de coordenades següents:

Les coordenades U.T.M. del punt anterior són :

Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=649.662
Y=4.212.009

Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:

Longitude 38º 02' 39" Oest
Latitude 1º 17' 35" Nord