Embassament-del-Azud-de-Toma-del-Taibilla

Embassament del Azud de Toma del Taibilla

Antecedents

El azud de Presa del canal del Taibilla forma parteix de les obres incloses en el Projecte de Bases del Canal del Taibilla, redactat a Cartagena el 25 de Març de 1929.

Segons aquest projecte de Bases, l'objecte del citat projecte és el proveïment dels municipis de Cartagena, Murcia, Lorca, Oriola, Elx, La Unión, Mazarrón, Totana, Cehegín, Moratalla, Mula, Font - Àlber, Alhama, Bullas, Torres de Tafaners, Librilla, Crevillent, la Base Naval de Cartagena, Férez, Socovos, Caravaca, Villanueva, Ojós, Ulea, Archena, Ceutí, Alguazas, Lorquí, Molina de Segura, Catral, Dolores, Santa Pola i Alacant.

Segons el projecte de Bases, el azud de Presa del canal del Taibilla es trobaria en la capçalera del sistema i és l'origen del Canal Alt, que després d'envoltar les serres de Tobar i el Cirerer i travessar la de Queixal, acabaria en el salt de Moratalla.

Seguint els criteris del Projecte de Bases es redacta el primer Projecte de la Presa de Taibilla (Presa) el 5 d'Agost de 1932, per l'Enginyer D. José Abonyegat i Aribau.

Segons el projecte de Bases, la presa consistia en un azud-abocador de 11’50 m d'altura sobre fonaments, planta corba de 150 m de ràdio i 30,5 m de corda, que se situa transversalment a la llera del ric Taibilla, concretament en l'estret de l'aire, en el paratge denominat Cenajo Fred, entre els poblats de Turrilla i Vizcable, en l'Acabe Municipal de Nerpio. Les cotes es prenen amb referència a un clau existent en la presa i pertanyent a la Mancomunitat dels Canals del Taibilla. La cota de coronació del azud és de 814 m, mentre que la del Projecte de Bases seria de 811,623 m. El volum d'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN) és de 104.650 m³ (a la cota 814) i en avingudes de 348.079 m³.

Desguàs de fons, vist des d'aigües baix

Desguàs de fons, vist des d'aigües baix

En aquest primer projecte de la presa, la informació geològic-geotècnica que es disposa està basada en l'estudi de la tancada, dels afloraments de roca i les seues cabussaments, així com una estimació de l'espessor dels acarreos mitjançant la clava d'una barrina de 4 m, que de vegades no arribava a el fons dels mateixos. No es van efectuar sondejos de reconeixement en la tancada, deixant-los per a més endavant.

En la memòria del projecte es plantegen ja unes possibles millores del projecte com són l'execució d'unes alces per a tenir un resguard enfront d'aigües tèrboles que podrien mantenir un cert volum d'embassament fins que desapareguen. Es planteja la possibilitat de la necessitat d'efectuar un reformat una vegada que es dispose d'informació de sondejos en la tancada.

El 26 d'Octubre de 1935, es redacta el projecte reformat de la Presa de Taibilla (Presa), signat per l'Enginyer D. José Abonyegat i Aribau. Es va realitzar al comprovar-se al començar les obres que la roca de fonamentació es troba a més profunditat de la prevista. Al seu torn, també es va redactar per a donar major capacitat al desviament del riu i d'incrementar la capacitat de desguàs de la presa.

En aquest cas es dissenyen unes comportes de 4 m d'altura sobre el llavi del sobreeixidor (a la cota 810,5). Es disposen unes piles fins a per sobre de la cota d'avinguda (817m), amb un pont per a vies del carretó motor i grua metàl·lica amb ploma, així com unes casetes sobre les piles per als cabrestants de la part abatible de les comportes.

Les comportes no són automàtiques. Amb aquest disseny s'aconsegueix 0,5 m més de cota amb les comportes (volum d'embassament una mica major) i una capacitat de desguàs major sense comportes, fins a 711 m³/s.

Càmera de presa d'aigua del canal, vista des d'aigües dalt

Càmera de presa d'aigua del canal, vista des d'aigües dalt

En realitzar-se l'excavació del fonament es detecta sota el graó detectat en el primer projecte una menuda cova. La profunditat de fonaments suposada en el primer projecte era de 12 m i suposava un fons pla del substrat rocós, a l'excavar el fonament es va veure que el fons posseïa forma de tascó, passant de 12 m en la marge esquerra, a 18 m en la dreta, el que va motivar un projecte reformat, per l'increment de volum d'excavació i de fonaments.

En la memòria del projecte es justifiquen els canvis en el primer projecte d'execució que han donat lloc a la seua redacció.

Després de l'aprovació tècnica el 27 de Desembre de 1935, del Projecte Reformat de la Presa de Taibilla (Presa), es van reprendre les obres amb el mateix contractista que les estava executant, fins que amb motiu de la Guerra Civil, van haver de paralitzar-se les obres i rescindir la contracta.

La liquidació per rescissió de la contracta la signatura l'Enginyer D. Jerónimo Sanz Gómez, en l'any 1940.

En reprendre's la seua construcció amb posterioritat, s'introdueixen les modificacions fonamentals.

Amb aquestes modificacions, es redacta el Segon Projecte Reformat de la Presa de Taibilla(Presa), a Cartagena, a 7 de Desembre de 1944, per l'Enginyer D. Manuel Vidal Pardal.

La construcció de la presa finalitza en l'any 1945.

Vista de la presa i embassament

Vista de la presa i embassament

Accessos

Amb motiu de les obres de construcció de la presa es va realitzar un camí d'accés des de la ctra. AB-702, del Sabinar a Nerpio, a 10 Km. del Sabinar. Des del seu origen, cal recórrer 10 Km fins a arribar a la Presa del canal del Taibilla. Existeix altre accés fins a la presa, des de Vizcable per Yetas, que és molt més llarg, però en cas que es talle el camí de servei de la presa per despreniments, és possible arribar a ella emprant una mica més de temps. Aquest camí es va presentar com un projecte a part del de la presa, doncs consistia en el camí de servei de tot el Canal del Taibilla. Per aquesta raó no es troben dades del camí en cap dels projectes de la presa.

L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:


Dades característiques

Situació i trets geogràfics
SITUACIÓ DE LA PRESA
Província
Albacete
Terme municipal
Nerpio
Riu
Taibilla
Conca hidrográfica
Segura
DADES DE LA CONCA
Superfície
370,27 Km²
Precipitació mitja anual
366 mm
DADES DE L'EMBASSAMENT
Superfície de l'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN)
1,57 ha
Volum a Nivell Màxim Normal (NMN)
0,026 hm³
Cota del NMN
815,25 m

Dades de la presa
COS DE PRESA
Tipus
Gravetat. Formigó
Cota de coronació
822,0 m
Altura des de fonaments
23,5 m
Longitud de coronació
56,7 m
SOBREEIXIDOR
Nº total de sobreeixidors
1
Perfil
Creager
Regulació
Comportes
Capacitat de desguàs a NMN
312,58 m³/s

Vista de l'interior del desguàs de fons, des d'aigües baix

Vista de l'interior del desguàs de fons, des d'aigües baix

Finalitat

El seu ús fonamental és el proveïment d'aigua potable de 76 municipis que es distribueixen en tres províncies: 2 d'Albacete (Férez i Socovos), 32 d'Alacant (Alacant, Elx, Oriola, Crevillent, Santa Pola, Guardamar, Torrevella, etc.) i 42 de Múrcia (tots, excepte Jumella, Iecla i Aledo), així com una sèrie d'Establiments oficials (Base Naval de Cartagena i Bases Aèries del Mar Menor i Alcantarilla) i Entitats Nacionals (Autoritat Portuària de Cartagena, Empresa Nacional Bazán, Confederació Hidrogràfica del Segura i Empresa Nacional de Gas, S.A.).

Càmera de presa del canal, vista des d'aigües baix

Càmera de presa del canal, vista des d'aigües baix

Territorial and Administrative Context

Característiques físiques de la conca.

La superfície de la conca és de 370,27 Km². L'altitud màxima de la conca és de 1.487 m. La precipitació anual mitjana benvolguda és de 366 mm. L'aportació mitja anual és de 56,3 Hm³ (entre els anys 1931-2002) i de 32,4 Hm³, en els últims 3 anys); l'avinguda de projecte és de 432,46 m³/s (per a T=500 anys).

Vista del parament d'aigües baix de la presa

Vista del parament d'aigües baix de la presa

Atenent al mapa digital a escala 1:50.000 editat pel ministeri d'agricultura, s'han agrupat els diferents cultius i masses forestals per a la determinació del tipus de coberta vegetal. Els tipus de vegetació de la conca del Taibilla són:

  • Guaret i herbacis de secà
  • Boscos (forestals)
  • Cultius llenyosos
  • Horts
  • Montes amb pastures. Matollars
  • Pasturatges. Prats naturals

Geologia.

La informació sobre els materials, inclosa en els projectes de construcció de la presa, fa referència als resultats obtinguts durant la construcció de la presa.

Per a completar aquesta informació aportada pels projectes d'execució i reformat, s'ha contat amb la informació dels documents editats per el Instituto Geominero de España (IGME).

L'embassament queda situat dins de la Zona Prebética, en l'àmbit més septentrional de les Serralades Béticas. Constitueix un cos fonamentalment autòcton.

La Zona Prebética es pot considerar sota dos aspectes: el sedimentari i l'estructural, i dins del mateix podem distingir dos dominis tectosedimentarios: el Prebético Extern i el Prebético Intern (l'intern cap a mar endins i l'extern cap a l'altiplà). Dins del Prebético Intern podem distingir el Prebético meridional que es correspondria amb la part més meridional del Prebético intern. En aquest domini s'integraria la tancada de la presa.

Mapa geològic regional

Mapa geològic regional

Generalment, el Prebético Intern posseeix unisca cobertera cretácica, encara que en unes altres, aquesta es troba desmantellada quedant aflorant el Juràsic i permetent l'aparició de grans aqüífers, com és el cas de les Unitats Hidrogeològiques de Taibilla i Revolcadores-Serrata, afectades per la conca de la Presa en la seua zona sud-oest. En altres casos, el mantell cretaci no es troba desmantellat, encara que el seu contingut calcari pot formar aqüífers (cas de la Unitat Hidrogeològica de la Sierra Segura-Cazorla).

Dins del Prebético es poden associar quatre subzones associades a diferents estils tectònics. D'aquestes quatre subzones, al Prebético Intern li correspon la Subzona I, associat a Grans Plecs i eventualment Plegues-falla, açò coincideix amb el domini tecte-sedimentari associat, que posseeix unes àmplies coberteras mesozoiques i terciàries.

La zona de la tancada de la presa de Taibilla es troba integrada en aquest mantell, no obstant això, immediatament aigualeixes baix de la mateixa, la llera del Taibilla s'endinsa en les unitats calcàries del paleógeno fins a arribar a la presa de Taibilla (Presa).

Vista del parament d'aigües baix de la presa

Vista del parament d'aigües baix de la presa


Sismologia.

La presa de Taibilla(Presa) es troba una zona de mitjana sismicitat al tenir una acceleració de bàsica de 0,05 g. Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses “Estudis Geològics-Geotècnics i de Prospecció de Materials” i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrèmol de Projecte de 0,6 g, a l'estar la presa classificada com B no és necessària la seua comprovació enfront del terratrèmol extrem.

Situació

El Azud de Presa del canal del Taibilla es troba en el terme municipal de Nerpio, Albacete. La situació de la presa es troba en la fulla nº 888 del plànol 1/50000. Les coordenades O.T.M. del punt d'intersecció de la llera del ric Taibilla amb l'eix de la presa són:

Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:

Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=563.532
Y=4.231.632


 

normas WAI-AA 2.0
normas HTML5 de W3C
normas CSS3 de W3C
licencia 'Creative Commons' 3.0