Embassament del Bayco
Antecedents
Generalitats:
Els danys històricament produïts en la marge esquerra del riu Món en zones urbanes i de cultius, a causa de la torrencialidad de les pluges, van ser avaluats com catastròfics en diverses ocasions, pel que resultava necessari disposar amb urgència d'un programa de defenses i canalitzacions a efectuar en la zona objecte de l'estudi.
Per a això, la Direcció general d'Obres Hidràuliques va aprovar, amb data 12 de Novembre de 1986, l'expedient d'informació pública del Pla General de Defensa contra Avingudes de la Conca del Segura, dins del marc d'actuació del Programa d'Inversions Públiques.
En les actuacions previstes en el Pla General de Defensa s'incloïa, específicament, la de Defensa i canalització dels afluents principals de la marge esquerra del riu Món.
Coronación de la presa.
En ocasió dels danys catastròfics ocasionats per les riuades de Julio i Octubre de 1986 es publica en el BOE el Reial decret 4/1987 de 13 de Novembre en que el seu annexe nº 2 se cita textualment la inversió destinada a l'execució de les obres necessàries previstes en el Programa de defenses de la marge esquerra del riu Món a Albacete.
Amb data Maig de 1987, després de les reunions que van mantenir els municipis afectats per les inundacions amb autoritats de l'Estat, de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa i de la Confederació Hidrogràfica del Segura, demanant un pla de defenses de la conca del riu Món; l'Enginyer de Camins D. Andrés Martínez Muñoz va redactar l'Estudi d'avingudes de la marge esquerra del riu Món, en el qual es descriuen les greus inundacions que es produeixen, de forma periòdica, en les vegas del riu Món i els seus afluents, especialment la rambla de Minateda.
Així mateix, durant la redacció d'aquest estudi, es va mantenir una reunió a instàncies dels Consellers de Política Territorial i d'Agricultura de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa amb RENFE i amb tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Segura, en la qual aquests indiquen les possibles actuacions a seguir pels diversos Organismes coordinats.
Amb data 18 de Juliol de 1989 es va aprovar el Plegue de Prescripcions Tècniques per al concurs d'assistència tècnica per a la redacció de l'Estudi del Projecte de la Presa de la Rambla de Bayco, en T.M. de Ontur (Albacete).
El dia 13 de Setembre de 1989 es va procedir a la licitació de l'esmentat concurs, del que va resultar adjudicatària l'empresa Projecte i Control, S.A. (PYCSA).
El projecte de la Presa de la Rambla de Bayco va ser redactat inicialment amb data Abril de 1990, sent l'Enginyer Director del Projecte D. Andrés Martínez Muñoz, afecte a la Confederació Hidrogràfica del Segura.
Embocadura del aliviadero de superficie.
Amb posterioritat, al setembre de 1990 es redacta un Informe del Servei de Vigilància de Preses, subscrit per D. Gaspar Zaragoza Gomis, efectuant diverses recomanacions a tenir en compte durant l'execució de les obres.
El Projecte Base així redactat queda aprovat amb data 11 d'Abril de 1991.
Per resolució de 26 d'Abril de 1991, la Direcció general d'Obres Hidràuliques anuncia la licitació de les obres del Projecte 04/90, Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa; en la modalitat de Concurs amb l'admissió de variants amb vista a millorar la laminación d'avingudes.
Amb data 30 de Juliol de 1992, l'Adreça d'Obres Hidràuliques resol seleccionar per a la realització de les obres a l'empresa Foment d'Obres i Construccions S. a., avui denominada Foment de Construccions i Contractes S. a., en la Solució Variant Nº 2 desenvolupada en el seu Projecte de Licitació, donant un termini de 2 mesos a partir d'aquesta data perquè l'empresa adjudicatària redacte el definitiu Projecte de Construcció.
Aquesta directiva queda emplenada amb data Setembre de 1992, en la qual es presenta per a la seua consideració el Projecte de Construcció de la Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa (Albacete) amb clau 07.105.143/2112 i subscrit per l'Enginyer de Camins D. Rafael López Pomera.
Aquest Projecte de Construcció queda aprovat amb data 2 de Desembre de 1992 per resolució de l'Adreça d'Obres Hidràuliques, amb un termini d'execució de 21 mesos.
Amb data 26 d'Abril de 1993 s'autoritza la celebració del Contracte per a l'execució de les obres.
L'Acta de Replanteig se signa el 3 de Juny de 1993 i el 4 de Juny del mateix any es dóna començament a les obres.
Durant la fase inicial de les obres es realitzen nous estudis de laminación d'avingudes i, per altra banda, s'arriba a un coneixement més precís de la geomorfología de la zona d'implantació de la presa així com dels materials disponibles per a la seua construcció.
Aquests coneixements condueixen a variacions en els plantejaments inicials que indiquen la necessitat de realitzar un rediseño de la presa i les seues estructures hidràuliques annexes.
El 2 de Juny de 1994 l'Enginyer Director de les Obres sol·licita a la superioritat l'autorització per a la redacció de la Modificació Nº 1 del Projecte 04/90 Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa, TT.MM. de Ontur i Font Àlber (Albacete).
La Direcció general d'Obres Hidràuliques, amb data 31 d'Agost de 1994, autoritza la redacció de la Modificació Nº 1 al Projecte de Construcció de la Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa, TT. MM. de Ontur i Font Àlber (Albacete).
El projecte queda aprovat tècnica i definitivament amb data 25 de Juliol de 1995.
El 22 de Juny de 1995, la Confederació Hidrogràfica del Segura va elevar a la Superioritat la petició per a l'autorització de la redacció del Projecte d'Obres Complementàries Nº 1 del Projecte de Construcció de la Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa. Aquesta petició va ser autoritzada amb data 26 de Juliol de 1995. La redacció d'aquest projecte es conclou al setembre de 1995, i en ell es proposa que les obres complementàries recollides en el mateix siguen realitzades de forma urgent i que, tenint en compte la seua vinculació amb les obres que s'estan executant, siguen encarregades al mateix Contractista.
Amb data 11 d'Agost de 1995 l'Adreça Tècnica sol·licita l'autorització per a la redacció del Projecte Modificat Nº 2 del Projecte de Construcció de la Presa de la Rambla de Bayco o Ortigosa, TT. MM. de Ontur i Font Àlber (Albacete).
La Direcció general d'Obres Hidràuliques autoritza, amb data 16 d'Octubre de 1995, la redacció d'aquest projecte l'aprovació tècnica del qual es produeix amb data 8 d'Octubre de 1996.
La terminació de les obres es realitza amb data 31 de Desembre de 1996 amb un pressupost total de liquidació de 2.239.524.721 pessetes (13.459.814,65 euros).
La recepció definitiva de les obres es produeix amb data 30 de Desembre de 1997.
Accessos
L'accés a la presa de la rambla de Bayco des d'Albacete es realitza seguint l'itinerari descrit a continuació: sortida d'Albacete en adreça Murcia per l'autovia A-30; desviament en la sortida Ontur al costat de la localitat de Tobarra seguint la carretera CM-3215 cap a Ontur; ja en Ontur es pren la carretera CM-412 cap a Font Àlber. A uns dos quilòmetres i mig de la localitat de Ontur es pren un desviament senyalitzat a l'esquerra que duu a una rotonda des de la qual pot accedir-se a la coronación de la presa pel seu estrep esquerre i a la Casa de l'Administració. La longitud total del recorregut des d'Albacete és d'uns 72 km.
Com accés alternatiu es descriu el següent itinerari: sortida d'Albacete en adreça Alacant per l'autovia A-31; després de passar al costat de Chinchilla de Forest Aragó, desviament cap a Pétrola per la CM-3255; en Pétrola es pren la CM-3214 fins a Les Anorias i des d'aquí, la CM-3211 cap a Font Àlber; a l'entrada d'aquesta població es pren la CM-412 cap a Ontur i a uns 7 km de Font Àlber parteix a la dreta el camí d'accés a la presa.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
Provincia |
Albacete |
Termes municipals |
Ontur y Fuente Álamo |
Cuenca hidrográfica |
Segura |
DADES DE LA CUENCA |
|
Superfície de la conca hidrogràfica |
245,00 km² |
Màxima altitud en la conca |
1.051,00 m |
DADES DE L'EMBASSAMENT |
|
Superfície de l'embassament a Nivell Màxim Normal (NMN) |
111,54 ha |
Capacitat a NMN |
6,20 hm3 |
Cota del NMN |
686,00 m |
COS DE PRESA |
|
|---|---|
Tipus |
Escullera amb nucli central impermeable |
Planta |
Recta |
Cota de coronación |
697,00 m |
Altura des de fonaments |
43,00 m |
Longitud de coronación |
648,00 m |
670,00 m
|
|
ALIVIADERO |
|
Nº total de aliviaderos |
1 |
Capacitat desguàs a Nivell d'Avinguda de Projecte (NAP) |
26,0 m3/s |
Regulació |
Vertedero frontal de labio fijo |
Detall d'una dels fanals d'estile Isabelino para enllumenat de la coronación
Finalitat
La presa de la rambla de Bayco té com objectiu principal la laminación de les avingudes produïdes en aquesta rambla, juntament amb les de Cepero i de Jaraba i, per tant, limitar els cabals màxims que arriben al nucli urbà de Ontur i a la rambla de Minateda, en la llera de la qual desguassa.
Com a conseqüència d'aquesta laminación de cabals, es rebaixa la punta dels hidrogramas que entren a través de la rambla de Minateda a l'embassament de Camarillas, sobre el riu Món, el que contribueix que aquest riu transmeta les seues avingudes amb un cabal més rebaixat al riu Segura, que és l'objectiu primordial del Pla General de Defensa contra Avingudes en la Conca del Segura.
Base per a auscultació topogràfica i colimación i mira fixa per a colimación de l'estrep esquerre
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
La rambla de Bayco s'inicia en la confluència de diverses rambles com les de Cepero i de Jaraba, confluència que es produeix en les proximitats dels Sainets, caseriu situat a tres quilòmetres a l'Oest de Font Àlber.
La conca receptora de la rambla, fins al punt de tancament de la presa, té una superfície de 245 km2. Té forma de ventall i els seus divisòries les defineixen una sèrie de turons, llomes i queixals de poca importància.
AL Nord limita amb la conca del Xúquer. Aquesta divisòria Nord la conformen una sèrie de menudes serres entre les quals podem destacar, d'Aquest a Oest, el turó Arabinejo (1.051 m.s.n.m.), Miralcampo, el turó del Queixal (1.021 m.s.n.m.) i la lloma del Romeral.
AL Nord-oest, la serra de Pinilla la separa de la conca de la rambla dels Tolls i, al Sud-oest bufona a través de la serra de Conejeros i l'alt de l'Arboç amb la conca mitja del rierol de Tobarra.
Pel sud, les estribaciones de l'alt de l'Arboç i la serra Marró la separen de les planes semiendorreicas de Ontur i Albatana. Encara que en aquestes planes la llera de la rambla de Bayco és inapreciable, topogràficament aquests terrenys són tributaris de la conca baixa del rierol de Tobarra o rambla de Minateda, com s'ha posat de manifest en el transcurs d'avingudes importants.
Pel sud-est la conca limita amb la del rierol de la La Canyada de Albatana, inclosa igualment en la conca aportadora del rierol de Tobarra.
La conca presenta en general un terreny bastant pla, format per argiles i llims pliocuaternarios, llevat de els crestones de calcàries i dolomías del Juràsic que formen les menudes serres que conformen la divisòria.
La longitud de la llera més llarg és de 18,8 km, començant a la cota 970 i finalitzant a la 670 en la tancada de la presa. El pendent mig és per tant del 1,6 %.
El temps de concentració de la conca és de 4,8 hores.
La pluviometría de la conca és escassa i discontínua. S'estima una precipitació mitja anual de 366 mm, alternant-se llargs períodes de sequera amb xàfecs aïllats de curta durada i molt alta intensitat de precipitació.
Informació Medioambiental.
L'entorn de l'embassament de la rambla de Bayco es caracteritza per un clima Mediterrani continental temperat.
De tots aquests paràmetres es dedueix que és un clima en el qual es desenvoluparan, amb certa intensitat, processos d'erosió física (pluges torrencials, gelades, etc) produint, així, unes característiques morfològiques típiques.
La xarxa hídricca de la zona no presenta artèries fluvials de desenvolupament important, limitant-se tan sol a rambles, cañadas i rierols de règim estacional donat el tipus de clima.
Les característiques hidrogeológicas d'aquesta àrea estan associades a les condicions hídricques dels materials.
L'erosió és un factor important a destacar dins de la zona ja que es produeixen grans pèrdues de sòl com a conseqüència dels processos externs (pluges, meteoritzacions, etc). En l'època de pluges l'erosió és intensa i es veu afavorida per l'escassesa de la vegetació, el que implica un arrossegament important de materials.
Monòlit commemoratiu de la construcció de la presa del Bayco
Així, s'ha estimat que la pèrdua de sòl per erosió hídricca laminar i en regueros és, aproximadament, de 57 t/ha, valor que fa que aquesta zona s'incloga dins de l'àrea subdesértica del Sud-est espanyol.
La potencialitat d'aquests sòls està en funció de la seua posició fisiográfica i erosionabilidad utilitzant-se els desenvolupats en pendents més forts per a l'ús forestal i els desenvolupats en pendents suaus per al cultiu de cereals i vinya, constituint una reserva potencial en l'ampliació del regadiu comarcal.
La classificació agroclimática de Rivas-Martínez enquadra la conca de Bayco en el pis mesomediterráneo, sector manchego de la província Castellà-Maestrazgo/-Manchega. La vegetació natural pertany a les formacions esclerófilas de fulla dura i persistent, de defensa davant les àrides condicions ambientals de l'àrea.
La vegetació potencial seria la d'alzines (Quercus rotundifolia), amb una orla arbustiva de coscojales. La vegetació actual s'agrupa en tres unitats naturals: prats, matorrales i formacions arbòries.
Els prats són extensions herbàcies de leguminosas i gramíneas, amb associacions de diversos matorrales: timons, romanís, etc. Freqüentment sorgeixen sobre antics espartizales, actualment abandonats, donant lloc a la unitat denominada prats-espartizales.
Els matorrales de timó, aulaga i romaní ocupen gran extensió en la conca, especialment sobre terrenys de fort pendent, en els quals no és possible cap explotació agrària. Són pastoreados per la cabanya ramadera.
Els boscos d'alzines i pins es disposen en les cotes més elevades de la conca, generalment envoltats de matorral i constitueixen la base per al desenvolupament de la comunitat faunística.
Sobre les terres de cultiu s'observen comunitats de aláudidos, paseriformes i fringílidos, així com nombroses espècies de córvidos.
Les unitats vegetals naturals suporten una fauna avícola important, així com mamífers comuns a Espanya: conill, llebre, etc, no obstant això, el predomini de les terres de cultiu sobre la vegetació natural, es tradueix en la caracterització faunística de la conca amb la fauna d'aqueixa unitat.
Geologia i sismologia.
Geologia
L'àrea ocupada per l'embassament de la rambla de Bayco correspon a l'enllaç de les serralades Bética i Ibèrica.
Espaldón aigualeixes baix, amb les seues plantacions i sistema per al seu regadiu
Des de l'embassament cap al Sud es presenten estructures en adreça I-O, clarament pertanyents al domini Prebético, com part més septentrional i externa de la serralada Bética, mentre que cap al Nord les estructures són d'adreça ibèrica, N-S.
En aquesta zona s'observen estructures amb directriu bética, I-O, tal com el cabalgamiento i els
plecs de la Serra de l'Arboç i l'anticlinal de serra Marró. AL Nord, cap a la cua de l'embassament, s'observen plecs d'eix N-S i formacions que buzan a l'Oest, típiques directrius ibèriques. Les Morras, que formen l'estrep esquerre de la presa, tenen estructura en dome, possiblement per la interferència de dues anticlinals, un d'eix N-S, ibèric, i altre ENA-ÓS, bético.
En la zona de l'embassament es localitzen els terrenys estratigráficos que a continuació es relacionen:
- Juràsic:
Els terrenys juràsics afloren en el got de l'embassament i en les serres que ho circumden, com la de l'Arboç i la de serra Marró, així com en menuts pujols aïllades, envoltades de terrenys de recobriment recent (al·luvials i coluviales).
Els tipus litológicos observats en l'àrea de l'embassament són dolomías, agrupacions de dolomías i calcàries i alternances de calcàries i margocalizas.
Les dolomías formen, pràcticament, la totalitat de l'estrep esquerre de suport de la presa.
Les agrupacions de calcàries i dolomías formen l'estrep dret de suport de la presa. Les calcàries afloren en la marge esquerra de la tancada, aigües baix de l'eix de la presa i en pujols aïllats de la cua de l'embassament. Les calcàries i margocalizas formen el menut barranc que circumda pel sud i pel sud-est els pujols de les Morras.
- Cretácico:
Apareix al costat de l'estrep dret de la presa i, en general, en tot el vessant septentrional de la serra de l'Arboç, per sota de les dolomías i calcàries juràsiques i en contacte mecànic amb elles. Es visualitzen com un conjunt de materials detríticos molt tectonizados i laminats.
S'han observat argiles grises, verdoses i roges, arenes blanques, areniscas vermelloses, conglomerats de cants arrodonits i guixos negres.
- Terciari continental:
Format per un conjunt de dipòsits fluvials i ventalls al·luvials constituïts per conglomerats i, en menor proporció, areniscas i argiles roges.
El conglomerat es presenta com una roca compacta, formada per cants calcaris arrodonits i subredondeados, cementados per una matriu calcarenítica vermellosa.
- Quaternari:
Ocupen la majoria del terreny que constitueix el got de l'embassament, recobrint els terrenys més antics. Estan formats per dipòsits de vessant i fluvials, de litologia arcillo-limosa, amb abundància d'arena, incloent també graves i alguns blocs.
En la cartografia geològica s'han diferenciat els al·luvials que ocupen tot el centre de la vall i estan constituïts per argiles marrons o argiles limosas beiges, amb intercalaciones lentejonares de graves i arenes amb matriu limoso-argilenca abundant, poc consolidades i molt impermeables.
S'han diferenciat també els coluviales, formats com dipòsits en forma de ventall, de secció lentejonar i poc espessor. Estan formats per arenes fines i llims margosos de colors blanquecinos o lleugerament rosats, que engloben cants de calcària i dolomía angulosos o subangulosos. Tenen el seu vèrtex recolzat en els vessants de les serres i el seu peu en el centre de la vall, obeint el seu gènesi a mantells de arroyada difusa. Són bastant impermeables.
L'al·luvial-coluvial present en la zona és un dipòsit mixt heterogeni, trobant-se des d'al·luvials argilencs fins a coluviales limosos. Tenen un color rosat característic.
També s'han detectat eluviales, que s'han format essencialment, per alteració del substrat, amb poc transport. Els eluviales sobre roques calcàries són canchales i argiles de descalcificación, mentre que les arenes i argiles del Cretácico produeixen argiles sorrenques soltes.
Sismologia
La presa de la rambla de Bayco es troba situada segons la Norma de Construcció Sismorresistente (NCSE-02), en una zona amb acceleració sísmica bàsica de 0,07 g corresponent al municipi de Ontur, que és la població més propera a la presa.
Planos
- Planta de la presa
(604 KB) - Secció transversal tipus de la presa (264 KB)
- Planta i seccions del desguàs de fons (808 KB)
Ortofotos
Fotografia de l'eixida dels desguassos de fons i inici del tram canalitzat de la rambla
Situació
Tal menjo s'ha exposat anteriorment, la presa de la rambla de Bayco s'emmarca en les actuacions de defensa de la marge esquerra del riu Món, dintre del Pla General de Defensa contra Avingudes de la Conca del Segura.
La rambla de Bayco es troba en la zona Suroriental de la província d'Albacete. Després de passar per la localitat de Ontur, la seva llera es perd en les planes de Albatana.
En cas d'avingudes importants, els cabals generats en la seva conca s'incorporen finalment al rierol de Tobarra o rambla de Minateda, afluent per la marge esquerra del riu Món, que confluïx amb aquest en la cua de l'embassament de Camarillas.
La presa de la rambla de Bayco es troba aigües dalt de la localitat de Ontur, a una distància de 2,5 quilòmetres.
Els terrenys ocupats pel got pertanyen als termes municipals de Ontur i Font Àlber.
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=630.460
Y=4.277.895
