Arran de les catastròfiques inundacions ocorregudes en la regió de Múrcia durant el mes d'octubre de 1973 es va començar la redacció del “Pla General de defensa contra avingudes de la conca del Segura”. La data final de redacció de l'esmentat document va ser el 24 de novembre de 1974, i a ser aprovat el 9 de desembre del mateix any.
Una de les obres previstes en el citat Pla General de Defensa era la de la presa d'El Cárcabo, a la rambla del mateix nom.
Al desembre de 1986 es va redactar el Plec de Bases per a la contractació dels treballs de col•laboració tècnica en l'estudi del Projecte de la presa d'El Cárcabo (Múrcia).
D'altra banda les catastròfiques inundacions que van assolar les comunitats de València i Múrcia al juliol i octubre de 1986 i novembre de 1987, van induir el Govern de la nació a la promulgació del Reial Decret Llei 4/1987 de 13 de novembre (B.O.E. 14-11-87), en el qual s'adoptaven les mesures urgents per a reparar els danys causats per les inundacions en les comunitats anteriorment citades. En el seu annex 1 “Programa previst d'execució de les obres” es troba la presa d'El Cárcabo amb anualitats d'execució compreses entre els anys 1990 i 1992.
Per tot l'anteriorment exposat, el 23 de desembre de 1987, la Direcció General d'Obres Hidràuliques va resoldre adjudicar els treballs de redacció del Projecte de construcció de la presa d'El Cárcabo.
Amb data 12 de juny de 1989 el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme resol aprovar tècnica i definitivament el mencionat Projecte; la Direcció General d'Obres Hidràuliques va resoldre adjudicar-ne la licitació, celebrada per a la contractació de les obres; es va subscriure amb posterioritat el corresponent Acta de Comprovació del Replantejament el dia 13 de novembre de 1989.
Les obres van donar començament el 14 de novembre de 1989, i el termini oficial de la seua finalització va ser el 14 de novembre de 1991.
Al febrer de 1991 es va sol•licitar per part de l'Enginyer director de les Obres l'autorització per a la redacció del Projecte Modificat NÚM. 1.
El motiu adduït per a la redacció d'este Projecte Modificat NÚM.1 consistia fonamentalment en:
- Canvi del tipus de formigó a utilitzar (segons recomanació de l'informe 06/89 del Servici de Vigilància de Preses del Ministeri).
- Canvis en el disseny de les estructures d'amortiguació del sobreeixidor.
- Supressió d'un muntacàrregues definit inicialment.
- Condicionament de les galeries i la unió presa fonament-estreps.
- Canvi de la rampa inclinada d'accés a la cambra de comportes per un pou vertical.
L'aprovació tècnica i definitiva de l'esmentat projecte es va produir el dia 1 d'octubre de 1991 per Resolució de la Direcció General d'Obres Hidràuliques, aprovat econòmicament, amb un addicional nul, amb data 23 de desembre del mateix any. En esta Resolució es va ampliar el termini d'execució en huit mesos comptats a partir de la data de l'aprovació econòmica, per la qual cosa la nova data de finalització de les obres s'establia en el 23 d'agost de 1992.
Amb data 13 de gener de 1992 es va procedir a la represa de l'obra paralitzada segons Acta de Suspensió Temporal Parcial de data 3 d'abril de 1991.
Durant la construcció de les obres, no paralitzades temporalment, contingudes en el del Projecte Modificat NÚM. 1, es va posar de manifest una sèrie d'obres complementàries necessàries per permetre una millora dels futurs servicis d'explotació de la presa.
Amb data 25 de novembre de 1991 la Direcció General d'Obres Hidràuliques va autoritzar la redacció del Projecte d'Obres Complementàries NÚM. 1, que va ser aprovat definitivament, per Resolució de l'esmentada Direcció General, el 27 de maig de 1992.
En el Projecte d'Obres Complementàries NÚM. 1 s'incloïen les obres següents:
- Condicionament en coronació de l'estrep esquerre de la presa.
- Instal•lació de sistemes d’evacuació d’aigua i ventilació.
- Instal•lació accessòria d'un grup electrogen.
- Il•luminació de la coronació de la presa.
- Accés mitjançant escales fixes al segon bol amortidor.
- Reforç i millora dels accessos a la cambra de comportes.
Protecció de seguretat en els buits i interseccions de pous amb galeries i de vivenda per als encarregats del manteniment de la presa.
El projecte de liquidació, amb data juliol de 1994, va englobar les obres corresponents al Projecte Modificat NÚM.1 i al Projecte d'Obres Complementàries NÚM.1.
A la presa s'accedix des de Múrcia per l'autovia A-30 fins a la població de Cieza. Des de l’esmentada localitat partix la carretera C-330, on recorreguts uns 3 km partix una altra carretera, propietat de la Confederació Hidrogràfica del Segura que connecta amb la MU-552 passant per la coronació de la presa d'Alfons XIII.
Des d'esta carretera propietat de la C.H. Segura, i després de recórrer una miqueta més de 9 km, passat una desviació cap a Almadenes i abans d'arribar a la presa d'Alfons XIII, partix un camí forestal pavimentat que amb acceptable perfil longitudinal i traçat en planta, arriba a l'estrep esquerre de la presa, després de recórrer entorn de 2 km.
Este camí discorre pel marge esquerre fins a la coronació. Posseïx una calçada formada per llast artificial i doble tractament superficial, amb una amplària de 5,00 m, i dotada de cuneta revestida de formigó.
Camí d'accés a la presa d'El Cárcabo des de Cieza
També pot accedir-se des de la població de Calasparra a través de la carretera MU-552, que connecta l’esmentada població amb Mula. D'esta carretera partix la via propietat de la C.H. Segura (ja esmentada en l'altre accés) que després de passar per la coronació de la presa d'Alfons XII arriba al camí forestal pavimentat que arriba a l'estrep esquerre de la presa.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
---|---|
Província | Múrcia |
Terme municipal | Cieza |
Riu | Rambla d'El Cárcabo |
Conca hidrogràfica | Segura |
DADES DE LA CONCA
|
|
Superfície de la conca de l'embassament del Cárcabo | 36,01 km² |
Longitud de costa | 9,09 km |
---|---|
Superfície de l'embassament | 7,81 ha |
Volum de l’embassament | 0,50 hm³ |
COS DE PRESA
|
|
---|---|
Tipus | Gravetat |
Materials | Formigó en massa |
Talús d'aigües amunt | 0,10/1 (h/v) |
Talús d'aigües avall | 0,75/1 (h/v) |
Altura sobre el llit | 36,00 m |
Cota de coronació | 259,87 m |
Longitud de coronació | 118,00 m |
Ample de coronació | 5,40 m |
Volum de total de formigó | 50.400 m³ |
SOBREEIXIDOR
|
|
NÚM. de sobreeixidor | 1 |
Tipus de sobreeixidor | Llavi fix |
Ubicació | Centre de la presa |
Posició respecte al corrent | Frontal |
Situació | En presa |
Nombre de vans | 1 |
Longitud lliure de cada va | 15 m |
Longitud lliure total | 15 m |
Tipus de comporta |
Camí d'accés a la presa de El Cárcabo des de Cieza
Els fenòmens com les pluges torrencials o les inundacions no són estranys en la conca del Segura. Els danys produïts per l'aigua han suposat històricament una preocupació per als habitants de la zona des del punt de vista de les pèrdues econòmiques i humanes.
Com a resposta a esta situació, i a conseqüència de les catastròfiques inundacions ocorregudes en la regió de Múrcia durant el mes d'octubre de 1973, l'any 1977 es va redactar sota la direcció del llavors Enginyer Cap del Departament d'Explotació D. José Bautista Martín el “Pla General de Defensa contra avingudes de la conca del Segura” on, entre altres obres, s'incloïa una presa de laminació a la rambla d'El Cárcabo.
La finalitat de la presa d'El Cárcabo és laminar les avingudes de la conca, caracteritzada per unes altes intensitats de precipitació i uns temps de concentració molt curts.
L'objectiu concret d'esta presa és el reduir el cabal circulant en el riu Segura en el tram Almadenes-Murcia en situació d'avingudes.
La conca de la Rambla d'El Cárcabo queda delimitada pràcticament per l'Alto del Almorchón, a l'Oest, i l'Alto de Higuera i la Herrada a l'Est. El llit de la rambla s'origina en Puntal del Ripión (580 msnm) i recorre 8,5 km fins a arribar a l'emplaçament de la presa (10 km fins a la desembocadura en el riu Segura). El pendent mitjà de la rambla és del 3,8%.
Pel que fa a figures de protecció que afecten la presa d'El Cárcabo, es troba la ZEPA denominada Sierra del Molino, Embassament del Quípar i Llanos del Capitán, que comprén l'embassament d'El Cárcabo, i també el LIC denominat Sierras i Vega Alta del Segura i Río Benamor, dins de la qual es troba l'embassament d’El Cárcabo.
L'embassament d'El Cárcabo es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Divisió esquemàtica de l'Orògen Alpí Perimediterrani
Dins de les serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibèric. Els materials d'este domini ocupen una gran extensió a la serralada i representen un interval de temps que va des del Trias fins al Miocé. Tenen una estructura caracteritzada per un envol generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínic) i la tapadora deformada (plecs, falles i mantells d'encavalcament mesozoics i cenozoics), en els que el Trias arcillós-evaporític actua com a material d'envol i els encavalcaments tenen vergència general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, i roman a una profunditat de 5-8 km, constituït per materials anàlegs al massís Ibèric.
Mapa geològic general de les Serralades Bètiques
A més, es distingixen els materials autòctons, que en la nostra zona d'estudi es distingixen els corresponents a les formacions premantells (d'edat miocena) i les formacions constituïdes per materials postorogènics, que es van depositar posteriorment a la posada en lloc de les unitats al•lòctones, i que constituïxen la tapadora terciària i quaternària.
El vas està ocupat, majoritàriament, per materials miocens, més específicament d'edat Tortoniense, compostos per (Msb) margues i margocalisses gris fosc amb algeps, que es troben en el llit dels barrancs, i davall unes (Ms) margues arenoses de color blanquinós. El seu cabussament és pràcticament horitzontal. El quaternari es compon de materials col•luvials (trossos de conglomerats, arenoses i calcàries mesclades amb arena argilosa i llimosa), al•luvials (formats per cantells de calcàries i margocalisses), i eluvio-col•luvials (formats per llim argilós amb cantells). Hi ha una banda de materials al•lòctons de 400 m d'amplària mitjana i que creua l'embassament en la seua zona mitjana amb direcció Oest-Est, procedent de successius mantells de corriment del Subbètic intern. Estos materials són de Trias Keuper (margues bigarrades amb algeps i arenoses) i de l'eocé (margues, arenoses i calcàries nummulítiques). Quant a les característiques geotècniques dels materials que es troben en l'embassament es pot dir el següent:
- Tots els materials (a excepció dels quaternaris grossos), tant autòctons com al•lòctons, són pràcticament impermeables.
- La presència d'algeps contribuïx a la salinitat i agressivitat de les aigües.
- Les característiques d'erosionabilitat són extraordinàriament acusades, sobretot en les margues arenoses blanquinoses del Miocé Superior; i també, encara que amb menor importància, en les margues roges i verds del Miocé Superior, i les existents de l'eocé i Trias.
La tancada es troba situada en una alineació muntanyosa molt escarpada que la rambla d'El Cárcabo talla perpendicularment.
Esta alineació té una longitud de 6 km i una amplària mitjana de 160 m en el seu encreuament amb la rambla, i s’engrossix cap a ambdós extrems. L'altura del llit entre l'un i l'altre costat del portell format entre dos farallons té un desnivell d'uns 25 m que la rambla salva mitjançant fort pendent i tres cascades. La primera es troba a l'entrada del portell amb un desnivell de 2,5 m, la segona 25 m. aigües avall amb un desnivell de 7 m i la tercera, després d'un tram de fort pendent molt encaixat per l'últim faralló, amb un desnivell de 10 m a l'eixida de l'últim faralló. Després d'esta última cascada hi ha un toll de 4,5m de profunditat.
En conjunt, els materials de la tancada són conglomerats amb intercalacions d'arenoses, arenes i argiles, la qual cosa es traduïx en una erosió diferencial molt típica; els conglomerats formen forts farallons amb caigudes quasi en vertical, sobretot en el marge dret; i les intercalacions d'arenes i argiles produïxen depressions topogràfiques situades entre els farallons.
En el marge dret apareixen tres farallons i dos depressions; en el marge esquerre cinc farallons, i quatre depressions; el faralló de major entitat i grossor és el situat aigües avall. Transversalment al llit, la tancada presenta unes vessants amb una forta pendent res més deixar el llit del rierol. La major part de les zones deprimides es troben recobertes d'un peu de muntanya, compost per trossos de conglomerats de diferents grandàries i formes, amb matriu arenosa argilosa amb una potència que varia entre diversos cm i 2-3 metres.
Els materials de la tancada són d'edat cretàcica, constituïts en general per conglomerats poligènics de procedència calcària, silícia, margocalissa i arenosa, amb matriu calcària o areniscosa. Els conglomerats engloben cùdols de longitud i amplària variable d'arenosa de gra gros, amb abundants concentracions de carbonades i restes de lamel•libranquis, i cùdols d'arenosa micàcia de gra fi, de colors verdosos, blancs i negres. Es troben també intercalacions d'argila de colors verds i rojos. Els materials de la tancada presenten una direcció aproximada N-70, amb un cabussament de 75º al Nord, que donen un aspecte de verticalitat als farallons. En el llit de la rambla i voltants, apareixen grans blocs de conglomerats despresos dels farallons que aconseguixen diverses tones de pes. L'al•luvial existent en la tancada és de poca extensió i potència.
La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials" editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses en el seu apartat 3.3. es fa una classificació en tres grans grups:
a) Zones de baixa sismicitat: ab < 0,04g
b) Zones de mitja sismicitat: 0,04g < ab < 0,13g
c) Zones d'alta sismicitat: 0,13g < ab
on ab és l'acceleració bàsica de la zona. Atenent a la classificació ací realitzada, la presa d'El Cárcabo es troba en una zona que podríem classificar de mitja sismicitat, ja que l'acceleració bàsica per al T.M. de Calasparra és de 0,07 g i per al T.M. de Cieza de 0,09 g.
La rambla d'El Cárcabo se situa en el marge dret del riu Segura, en el tram mitjà. Es caracteritza per arreplegar la pluja d'una conca relativament xicoteta però que puntualment origina cabals d'una certa importància.
La presa d'El Cárcabo es troba al terme municipal de Cieza, entre les poblacions de Calasparra i Cieza.
L'embassament associat a la presa d'El Cárcabo i el seu entorn es troben dins de la conca del Segura, en la regió de Múrcia, al nord de la Comunitat Autònoma.
La presa es troba situada en el llit natural denominat rambla d'El Cárcabo, afluent del riu Segura pel seu marge dret. La morfologia de la conca és notablement acarcavada; destaca com a punt singular el tall que les aigües han produït en la cresteria rocosa denominada Alto de la Higuera. Esta presenta uns farallons verticals que han sigut perforats, la qual cosa ha causat una sèrie de cascades. La presa se situa en la tancada d'esta vall formada pels esmentats farallons.
La presa es troba a un quilòmetre escàs de la desembocadura de la rambla en el riu Segura, aigües amunt de la població de Cieza.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents, referides al meridià de Greenwich en les coordenades geogràfiques i al fus 30 en les UTM:
Latitude 1º 31´29" Aquest
Longitude 38º 13' 21" Nord
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=629.002
Y=4.231.400