Embassament del Judío
Antecedents
El primer antecedent existent de la construcció d'una presa en la rambla del Jueu, es produeix arran de les avingudes extraordinàries esdevingudes a l'octubre de 1948, per les quals es va començar a estudiar la conveniència de construir una presa en la rambla del Jueu, a fi de laminar les seues crescudes.
El 12 de novembre de 1948, i a la vista del Pla d'Obres proposat per la Confederació Hidrogràfica del Segura per a la regulació del riu Segura des de la seua capçalera fins al límit de la província de Múrcia amb la d'Alacant, es va autoritzar pel ministeri d'Obres Públiques la redacció del corresponent ”Avantprojecte de dic de contenció d'avingudes en la Rambla del Jueu a Cieza”.
A aquest efecte es va redactar el “Avantprojecte de Pantà Regulador d'Avingudes en la Rambla del Jueu”.
Aquest Avantprojecte, redactat per l'Enginyer D. José Sancho-Tello Báquena, va quedar finalitzat i presentat a la Superioritat a l'agost de 1951, no autoritzant-se posteriorment no obstant això la redacció del projecte definitiu.
Cal destacar que la ubicació prevista per a la construcció de la presa projectada en l'any 1951 era pràcticament coincident amb la localització actual degut al fet que es perseguien els mateixos motius: la reducció del volum de cos de presa a construir a causa de l'estrenyiment que presenta la rambla en aqueix punt. La presa se situava en una tancada immediatament aigualeixes dalt de l'encreuament de la rambla amb el ferrocarril Madrid – Cartagena. En aquesta ubicació el volum d'embassament era d'uns 3,5 hm³.
En el “Pla General de defensa contra avingudes de la conca del Segura” la presa se situava a uns 400 metres aigualeixes dalt de l'actual encreuament de la N-301 amb la rambla, arribant-se a en aquest emplaçament un volum d'embassament de 4 hm³ per a una presa d'uns 30 m d'altura i 340 m de longitud de coronación. A més, igual que en l'Avantprojecte de 1951, s'adoptava una solució de materials solts i escullera de calcàries amb nucli impermeable de margues, disposant el desguàs de fons sense comportes –presa tipus forat- de manera que la totalitat del volum de l'embassament s'empraria en la laminación d'avingudes.
Posteriorment va ser concebut un nou disseny de la presa, sobre la base d'una més àmplia informació fonamentalment en aspectes geològics i geotécnicos, modificant-se la ubicació i el tipus de presa del Pla per la solució de presa de formigó de gravetat, encara que mantenint en un primer moment l'esquema de “forat” (l'emplaçament finalment adoptat és un situat aigües baix de la desembocadura del barranc de la Ramblilla.
Paral·lelament a aquestes actuacions i amb caràcter previ a la redacció del Projecte definitiu, han existit altres vàries específiques de la presa de la Rambla del Jueu, entre les quals destaquen dos informes geològics:
- Estudi geològic previ de l'embassament de la Rambla del Jueu C.I.H.O.P. Centre d'Estudis Hidrogràfics. Madrid, febrer 1967”,
- Informe previ de l'embassament de laminación d'avingudes en la Rambla del Jueu. Servei Geològic d'Obres Públiques S.G.O.P.O. Madrid, desembre 1986”,
ambdós favorables a la implantació de la presa en la rambla després de la realització dels oportuns treballs de camp i estudis de detall, els quals van ser realitzats pel s.G.O.P.O. i s'arrepleguen en el “Estudi 03/88. Embassament de la Rambla del Jueu”.
El “Projecte de la Presa del Jueu” es va redactar al juny de 1988 sent el director del mateix l'enginyer D. Julio Muñoz Bravo.
L'Acta de Comprovació del Replanteig es va subscriure el 18 de desembre de 1989, iniciant-se les obres l'endemà, i establint-se un termini d'execució de les obres de tres anys.
Durant l'execució dels treballs es va considerar la necessitat de modificar alguns conceptes definits en el projecte original a fi de millorar i condicionar la presa a les necessitats existents.
Per tal motiu es va sol·licitar permís a la llavors Direcció general d'Obres Hidràuliques per a redactar el Projecte Modificat Nº1. L'autorització de la Direcció general per a la redacció del Projecte Modificat Nº1 es concedeix el 9 de juliol de 1991, sent aprovat definitivament el 10 de juliol de 1992.
Les modificacions contemplades en aquest Projecte Modificat Nº1 comprenen les correccions indicades breument a continuació:
- Supressió dels aliviaderos laterals en canvi d'incrementar la làmina vessant central, el que obligava a perllongar el bol amortidor en uns 15 metres.
- Variació en el tractament d'estabilització de vessants mitjançant la repoblació de l'entorn de l'embassament amb flora autòctona.
- Supressió de dics de retenció.
- Realització de dics amb farciment compactat en els ramblizos pròxims als estreps de la presa, per a millorar l'estabilització del terreny en l'entorn junt les plantacions col·locades.
- Increment de aireación de les galeries i pous d'acovardisca, així com supressió de determinats trams a fi de millorar el control, l'accessibilitat i la pròpia aireación de la resta.
- Supressió del rastell impermeable protegit per escullera per a evitar filtracions pel cuarteamiento de les margues.
- Ampliació de la càmera de comportes així com la dels accessos immediats a ella, facilitant d'aqueixa manera l'entrada de menuts vehicles i millorant l'accessibilitat dels mecanismes alhora que la aireación general del conjunt.
- Substitució dels accessos a les galeries mitjançant els pates i escales previstos, per camins asfaltats per a permetre l'accés de vehicles a la boca de les mateixes.
- Cosit mitjançant ancoratges passius de tot el cos de presa a fi d'augmentar el coeficient de seguretat al lliscament del mateix.
- Canvi de la barana de formigó per metàl·lica, perquè en cas d'abocament per coronación poguera ser abatible, i modificació de l'enllumenat, tant en coronación com en el parament resistent per a aconseguir una millora tant tècnica com estètica.
- Canvi d'ubicació i millora de l'Àrea d'Administració, situant-la prop de l'estrep de la marge esquerra a fi de millorar la seua accessibilitat.
- Restitució d'alguns serveis afectats a causa del canvi d'accés indicat.
- Reposició de dues canonades de fibrocemento Ø 500 mm procedents de pous situats en la marge esquerra de la presa.
- Integrar en el pressupost els mesuraments realment executats en les operacions corresponents a les unitats d'excavació i formigons en la fonamentació del cos de presa i bol amortidor, obtingudes una vegada van finalitzar tals treballs, així com les unitats necessàries per a portar a terme el desviament del riu.
- Increments en el mesurament de les unitats de perforació i lechada de ciment en les operacions corresponents als treballs necessaris per a la materialització de les pantalles de impermeabilización, consolidació i drenatge, derivats de l'existència de plànols de contacte entre blocs massissos de margues de diferent espessor
- Dotar a la presa de parallamps, un sistema d'adquisició i procés de dades d'auscultació i un grup electrógeno suficient per a poder actuar sobre les comportes del desguàs de fons de manera autònoma i independent en prevenció de corts en el subministrament d'energia elèctrica, realitzant a més l'estesa d'una línia telefònica fins a la Casa de l'Administració.
- Construcció i millora, tant en el camí d'accés a la presa com en camins interiors en la zona de presa, de les corresponents obres de drenatge tant longitudinal com transversal necessàries per a permetre un pas adequat, en cas d'avingudes amb fortes tempestes en la zona, a l'àrea de la tancada.
- Reforestació.
En aquest apartat es va realitzar un tractament antierosivo a força de plantacions en la superfície existent entre la cota del llavi del aliviadero i el límit d'expropiació del got. - Acondicionament de les proximitats de la presa.
Són obres en les quals es va actuar en dos llocs distints: ajardinamiento de l'estrep esquerre de la presa, d'una banda, i creació d'una zona d'esplai en l'antic camp de tir per l'altre. - Consolidació arqueològica i conservació del Patrimoni.
Van consistir aquestes obres en l'habilitació d'un accés adequat i clos de l'àrea que ocupa un jaciment ibèric.
El Projecte Modificat Nº2 indicat arreplega les següents correccions no considerades prèviament:
Amb data 26 de juliol de 1993 es va aprovar tècnica i definitivament el Projecte Modificat Nº2 de les obres.
Amb data 6 de setembre de 1993 es va sol·licitar autorització per a la redacció del Projecte d'Obres Complementàries Nº1 de la Presa del Jueu motivat per una sèrie de consideracions encaminades a millorar i complementar l'obra principal.
Les obres realitzades van consistir en:
La Direcció general d'Obres Hidràuliques va autoritzar la redacció d'aquest projecte d'Obres Complementàries el 29 d'octubre de 1993, el qual es va redactar al novembre de 1993, sent aprovat tècnica i definitivament amb data 4 d'abril de 1994 i signant-se el contracte d'obres el 11 d'octubre del mateix any.
La terminació de les obres objecte dels diferents contractes es va realitzar amb data 13 d'abril de 1995, procedint-se a la Recepció Provisional de les obres amb data 28 de juny de 1995.
Al març de 1997 es va realitzar la proposta de classificació en funció del risc potencial que puga derivar-se del seu trencament o funcionament incorrecte, obtenint-se per a la presa la categoria A. Aquesta proposta és definitivament resolta per la Direcció general d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües el 29 de juliol de 1998.
En l'any 2001 es va redactar el Projecte de Liquidació Definitiva de les obres objecte del contracte de construcció de la presa de la Rambla del Jueu.
En una primera etapa, i abans del hormigonado de la part baixa dels blocs de la presa, el desviament del riu va ser projectat mitjançant bombament i a través del serral existent en la marge dreta de la rambla, al costat de la construcció d'una preataguía i una contraataguía de 2 m d'amplària i altures sobre la llera de 6 i 4 m respectivament.
El sistema de bombament de la primera etapa es va mantenir durant tota l'obra a fi de poder baixar el nivell de l'embassament provisional, en cas que fora necessari, bombant l'aigua a través dels conductes del desguàs de fons.
En una segona etapa el desviament es va realitzar per sobre d'un dels blocs centrals i del bol amortidor mentre que no es concloguera la construcció dels conductes del desguàs de fons de la presa. Una vegada aquests desguassos van haver estat executats, el bloc va poder ser alçat, derivant-se els cabals fins a aigües baix a través del propi desguàs de fons de la presa.
El Projecte Constructiu de la Presa del Jueu estimava necessària l'excavació d'un volum aproximat de 115.000 m³ de material corresponent al cos de la presa, bol amortidor i perforació de les galeries, actuació aquesta última que no va arribar a executar-se a fi de que les margues subjacents foren afectades el menys possible (el volum excavat finalment contant les obres complementàries realitzades ascendeix a 260.000 m³).
Els materials utilitzats en la construcció de la presa van anar: formigó en massa per al cos de presa i armat per a l'estructura del aliviadero, desguàs de fons i bol amortidor.
Els àrids van ser calizos de machaqueo, procedents d'una pedrera oberta en les proximitats de la població de Jumella.
El aglomerante utilitzat fue una barreja de 55% de ciment tipus I-45 i 45% de cendres volants procedents de la central tèrmica.
Accessos
L'accés a la presa de la rambla del Jueu des de Múrcia es realitza a través de l'autovia A-30 fins a l'eixida “de Cieza”. En aquest punt es pren la N-301 (que discorre paral·lela a l'anterior autovia) fins a un enllaç amb un camí que condueix al “Club de tennis Cieza”, situada aproximadament en el P.K. 343+400 de la carretera indicada (N-301). .
El traçat d'aquest camí que condueix finalment a la presa discorre, en les seues 625 primers metres, per l'accés al citat club esportiu, en els 300 m següents es realitza coincidint sensiblement amb l'esplanada de la línia Cieza-Gandía de ferrocarril abandonat, sent la resta, fins a la seua longitud total de 2365 metres, de nou traçat. .
La secció tipus adoptada per a l'accés a la presa consta d'una calçada de 5 m i vorals en ambdós costats de 0,50 m amb cunetes. El ferm està format per una base de zahorra artificial de 20 cm d'espessor, una sub-base granular també de 20 cm, un reg de imprimación i una capa de barreja bituminosa en calenta de 5 cm. En el tram inicial, en el qual s'aprofita el camí d'entrada al club de tennis, la capa de rodadura es forma únicament mitjançant l'extensió de la barreja bituminosa sobre un reg i el ferm existent prèviament tractat mitjançant neteja del mateix..
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
|
Provincia
|
Murcia |
|
Terme municipal
|
Cieza |
|
Riu
|
Rambla del Judío |
|
Cuenca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CUENCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
603,54 km² |
|
Altitud màxima de la conca de l'embassament
|
|
|
Superfície de l'embassament a nivell màxim normal (antic)
|
98,84 ha |
|---|---|
| Volum de l'embassament a nivell màxim normal ( antic) | 11,44 hm³ |
| COS DE PRESA | |
|---|---|
| Tipus | Gravetat |
| Materials | Formigó en massa vibrat |
|
Talús aigualeixes dalt
|
0,05H/1V |
|
Talús aigualeixes baix
|
0,76H/1V |
|
Altura sobre la llera
|
48,50 m |
| Cota de coronación (eix de calçada) | 246 m |
|
Longitud de coronación
|
610,00 m |
|
Ample de coronación
|
5,00 m |
|
Volum de total de formigó
|
|
|
Volum total de fàbrica
|
|
| ALIVIADERO | |
|
Nº de aliviadero
|
1 |
|
Tipus de aliviadero
|
Llavi fix |
|
Ubicació
|
Centre de la presa |
|
Posició respecta al corrent
|
Frontal |
|
Situació
|
En presa |
|
Tipus de tancament
|
|
|
Nombre d'obertures
|
3 |
|
Longitud lliure de cada obertura
|
22,53 m |
|
Longitud lliure total
|
67,60 m |
|
Tipus de comporta
|
|
Finalitat
La missió de la presa és la de laminar les avingudes de la conca, caracteritzada per unes altes intensitats de precipitació i uns temps de concentració molt curts.
Amb la construcció d'aquesta presa s'eviten cabals punta que se sumarien als del riu Segura en el cas d'un xàfec generalitzat en la conca del Segura i d'altra banda es disminuiria el risc d'inundació de la zona de Cieza, en el cas d'un xàfec localitzat en la conca de la rambla del Jueu.
La presa de la Rambla del Jueu és de formigó vibrat, amb una altura màxima sobre fonaments de 48,5 metres i una longitud en coronación de 610 m. La planta és recta excepte en l'estrep esquerre on, a fi d'adequar el cos de presa a la topografia existent, passa a ser circular de ràdio 160 m.
El parament d'aigües dalt té talús 1(V):0,05(H), mentre que el d'aigües baix presenta un pendent 1(V):0,76(H). Ambdós es tallen en el vèrtex de la secció.
El pont de coronación sobre el aliviadero està constituït per tres obertures formats per cinc bigues pretensadas de 0,8 m de cant sobre les quals existeix una llosa de formigó de 0,2 m d'espessor. Les bigues es donen suport tant sobre els estreps com sobre les piles en cèrcols de neopreno.
El cos de presa està format per 41 blocs sense juntes longitudinals, dels quals 14 formen l'estrep esquerre, 13 la zona central i 14 l'estrep dret. Les seues longituds són de 15 m en els estreps i 14 m en el cos central.
El aliviadero és de llavi fix amb l'abocament sobre el cos de presa, traslladant els cabals al sistema de dissipació d'energia format per un bol amortidor.
L'abocador és de llavi fix, amb un ample total de 70 metres conformat en 3 obertures que la seua suma d'amplària neta és de 67,6 metres (22,53 per obertura).
Per a la dissipació de l'energia prèvia al lliurament dels cabals a la llera de la rambla del Jueu es disposa d'un bol amortidor del tipus II del Bureau of Reclamation. Posseeix una longitud de 55 m, un ample de 70 m, sent l'altura dels murs de 10 m.
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
La rambla del Judío té el seu origen en el paratge denominat “El Calderoncillo”, al nord del terme municipal de Jumella.
Subcuencas de la Rambla del Judío
AL principi, i fins a aproximadament la població de Jumella, la rambla del Jueu manca d'entitat, estant constituïda la xarxa de drenatge per les rambles de la Jimena, la Alquería, la Cingla, els Averanys, el Calderoncillo i la Campana.
Una vegada travessada la ciutat de Jumella, i després de la confluència de totes les rambles anteriorment citades, apareix la rambla del Jueu com a tal, que després de creuar la carretera de Cieza, entra en una zona de abancalamientos en els quals és difícil denotar la seua presència a no ser per dipòsits d'arenes en punts baixos o per restes de recents avingudes. En aquest tram arreplega aigües de les rambles procedents del Carche, Santa Ana i els Àlbers per la marge esquerra, i de Rodalizas i Gargantones per la dreta, trobant-se flanquejada per les serres Llarga, Sopalmo i Carche en la marge esquerra i Picarcho i del Molar per la dreta.
Passat el límit dels termes municipals de Jumella i Cieza és quan la rambla adquireix la fisonomia pròpia de les grans rambles del Sud-est. En aquest tercer i últim tram, rep els barrancs Larguerón i de la Ramblilla, ambdós per la marge esquerra just aigües dalt de la presa. Aigües baix d'aquesta, i després de creuar la carretera nacional N-301 i el ferrocarril Madrid-Cartagena, desemboca en el riu Segura pel seu marge esquerra uns 3 km aigualeixes dalt de la població de Cieza. Aquest tram final està limitat, en marge esquerra, per les serres de Benís i Ascoy, i en marge dreta per la de Fonseca, no obstant això, en les proximitats de la rambla apareixen turons d'escassa elevació que configuren un paisatge acarcavado.
El perfil longitudinal de la rambla del Jueu, la conca del qual posseeix uns 612 km² de superfície total, està dividit en tres trams perfectament diferenciats: la conca alta correspon a la recollida dels vessaments de la serra del Carche i la de la rambla de La Alquería; el segon tram és el denominat cañada del Jueu, acabant pràcticament a l'entrar en el terme municipal de Cieza; el tercer i últim tram correspon a la rambla pròpiament aquesta, desenvolupant-se des de l'últim punt citat fins a la seua desembocadura en el riu Segura.
Cuenca d'aportació de la presa del Jueu
Informació medioambiental.
En el “Estudi d'Impacte Ambiental” del Projecte de Construcció de la Presa del Jueu es van determinar els impactes ambientals que la construcció de la presa podria originar, assenyalant-se les mesures correctores que tractaven d'evitar i pal·liar els efectes negatius derivats de l'actuació.
Es van definir així una sèrie de mesures correctores que feien referència als impactes derivats dels omplerts del got, de la construcció de la presa, de l'explotació de pedreres i de la construcció d'accessos:
- Millora paisatgística de les marges mitjançant plantacions d'espècies adequades.
- Regeneració de zones d'obra mitjançant plantacions d'espècies arbustivas.
- Correcció de talusos mitjançant plantacions.
- Correcció de zona afectades per l'explotació de pedrera, fent una integració en el paisatge d'aquestes zona i donant una sèrie de recomanacions per a l'explotació.
Amb l'objectiu i finalitat de minimitzar l'impacte ambiental de les obres, es van portar a terme una sèrie d'actuacions de reforestació i acondicionament de les proximitats de la presa contemplades en el Projecte d'Obres Complementàries Nº1 de la presa de la Rambla del Jueu.
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
L'embassament de la presa de la Rambla del Jueu es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment noroccidental del Orógeno Alpí Perimediterráneo (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corrimiento originada durant el Cretácico i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Dins de les serralades béticas, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini Sudibérico. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trías fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínico) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de cabalgamiento mesozoicos i cenozoicos), en els quals el Trías argilenc-evaporítico actua com material d'enlairament i els cabalgamientos tenen vergencia general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.
Mapa geològic general de les Serralades Béticas
Geologia i geotecnia del vas.
La zona en la qual se situen l'embassament i la presa de la Rambla del Jueu, queda caracteritzada principalment per la presència de les margues tortonienses, que doten a la zona del característic paisatge bad-lands o malpaís.
En el got, aquestes margues segueixen sent els materials característics, encara que també són de destacar alguns dipòsits quaternaris com els sediments de fons de rambla formats per materials margo-limosos poc consolidats, amb nivells intercalats i discontinus que contenen gravetes i arenes.
Altres dipòsits dins de l'embassament són els glacis i al·luvials, intensament aprofitats per a labors agrícoles mitjançant el farciment de les seues suaus lleres i el aterrazamiento de les seues vores que actualment els escalonen.
Des del punt de vista geotécnico, el got es caracteritza de la següent manera:
- Impermeabilidad:
El got és impermeable a l'estar constituït pràcticament en la seua totalitat per les margues tortonienses. - Estabilitat:
A causa de la forta erosionabilidad de les margues, es produeixen nombrosos abarrancamientos i caigudes de blocs, encara que no existeixen abarrancamientos de gran envergadura. - Estabilitat físic-química:
Existència de nombroses sals solubles en els materials del got, el que provoca que les aigües embassades tinguen una conductividad elevada. - Erosionabilidad:
Les margues tortonienses són altament erosionables i han donat lloc a la morfologia característica del got, constituint un paisatge denominat “badlands” o malpaís. Aquesta erosionabilidad va donar lloc al projecte de determinades actuacions tendents a reduir la colmatación del got per la sedimentació d'aquests materials.
Geologia i geotècnia de la tancada.
En la tancada en la qual se situa la presa de la Rambla del Jueu es distingeixen dues zones: la llera i l'estrep esquerre d'una banda, i una depressió a la dreta del talweg de la rambla actual, la qual s'identifica geològicament com llera penjada.
La presa, com anteriorment s'indica, es recolza en les margues tortonienses que, quan estan sanes i en cort fresc, són compactes i molt uniformes, presentant color gris fosc amb suaus tonalitats verdes o azuladas. Per meteorització, molt ràpida, i alteració passen a color gris clar però conservant el seu aspecte lític, mentre que passen a ésser de color ocre grisenc i ocre quan aquesta alteració es presenta de manera intensa.
En l'entorn natural de les margues, s'observa una doble evolució geomorfológica. En les parets de la vall és freqüent la caiguda de blocs de marga rocosa que ràpidament s'esquerda en forma de capes de ceba, per a finalment desagregar-se per meteorització. La desaparició de l'estructura lítica comporta, fins i tot, canvis de coloració del material, el qual presenta tonalitats grises quan el cort és recent.
L'espessor de la capa meteorizada sol ser inferior a 5 metres en la zona de la tancada de la presa de la Rambla del Jueu, a la qual segueix una franja d'alteració d'entre 5 i 10 metres d'espessor, fins al substrat sa, en la qual és evident la presència de nombroses discontinuidades.
El caràcter postorogénico d'aquestes margues determina una disposició estructuralment poc pertorbada de les formacions a pesar d'haver estat afectades per aquests reajustaments neotectónicos existents en la regió fins a l'actualitat. Aquest fet dóna lloc a una microfisuración en tota la seua massa, provocada probablement pels ajustaments postorogénicos indicats.
Aquests processos produeixen estats tensionales dins del massís i, en conseqüència, solen concloure en una significativa fisuración del mateix. De manera que les margues apareixen fortament diaclasadas, donant lloc a massissos i afloraments d'aspecte triturado. A més de trobar-se afectades per fractures posteriors al diaclasado encara que de poca continuïtat i importància.
A més, existeixen litoclasas tancades en profunditat, en general amb inclinacions d'entre 45º i subverticales. En alguns trams es troben lleugerament mineralizadas amb calcita o amb farciments argilencs de molt escassa entitat, encara que el normal és que es troben netes. En alguns casos presenten estries de fricció, el que denota un cert moviment relatiu dels llavis. L'espaiat d'aquestes discontinuidades per sota de la zona de descompresión /alteració sol tenir caràcter d'esporàdic, entenent per tal una freqüència, no inferior al metre, encara que existeixen trams, en general vinculats a seqüències mes argilenques, en els quals la freqüència indicada és major.
Es van localitzar al seu torn dipòsits al·luvials de tipus terrasses en la marge dreta, coronant l'espigó entre el tàlveg serral (llera penjada) i la llera de la rambla del Jueu.
Des del punt de vista geotécnico, el substrat de la tancada ho constitueixen materials calcoarcillosos amb uns continguts en carbonats que els classifiquen com margues (40-60%). Apareixen fortament sobreconsolidados, pel que presenten característiques de roca blana. Es tracta de formacions miocenes (tortonienses), constituïdes per colmatación d'una depressió interior. Intermitentment apareixen recobertsrecobrits per sediments granulares d'edat geològica recent.
En funció de la meteorització dels materials, es distingeixen dos conjunts margosos, un superficial, i altre més profund la separació del qual segueix aproximadament el perfil topogràfic.
Sismologia.
La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a uns altres i ha estat pràctica habitual qualificar els territoris en funció d'aqueixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials” editada pel comitè nacional Espanyol de Grans Preses (CNEGP) en el seu apartat 3.3. es fa una classificació en tres grans grups:
- Zones de baixa sismicidad. ab < 0,04g
- Zonas de mitjana sismicidad 0,04g < ab < 0,13g
- Zonas d'alta sismicidad 0,13g < ab
sent ab l'acceleració bàsica de la zona.
Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de la rambla del jueu es troba en una zona que podríem classificar de mitjana sismicidad ja que l'acceleració bàsica per al T.M. de Cieza és de 0,09 g (dades extretes de la Norma Sismorresistente NCSE-02).
Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses “Estudis Geològics-Geotécnicos i de Prospecció de Materials” i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistente NCSE-02 i per analogia amb la instrucció antiga), es considera una acceleració de càlcul per al terratrèmol de projecte de 0,095•g i per al terratrèmol extrem de 0,146•g.
(1.08 MB)Situació
L'embassament associat a la presa de la Rambla del Jueu i el seu entorn es troben dins de la conca del Segura, en la Regió de Múrcia, al nord de la Comunitat Autònoma. Concretament estan localitzats en les fulles 891 (CIEZA), del IGN a escala 1:50.000. El territori correspon a la província de Múrcia, terme municipal de Cieza. .
La presa de la Rambla del Jueu es localitza sobre la rambla del mateix nom, aproximadament a 5 quilòmetres de la seua desembocadura en el riu Segura per la marge esquerra d'aquest. D'altra banda, aigües baix d'aqueix punt i a uns 3 quilòmetres de distància pel riu, es localitza la ciutat de Cieza, existint per tant una distància de 8 quilòmetres entre la presa i el primer nucli de població significatiu pel qual passen els cabals lliurats a la llera des de l'embassament. .
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Longitude 1º 25' 56" Oest
Latitude 38º 17' 00" Nord
El punt d'intersecció referit anteriorment té les següents coordenades U.T.M.:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=637021
Y=4238291
