Embassament del Mayés
Antecedents
La presa del Mayés es va començar a construir el dia vint-i-tres de juny de l'any mil nou-cents setanta-cinc, i se’n va efectuar la Recepció Provisional el dia cinc de novembre de mil nou-cents huitanta-u.
Embassament del Mayés
Les obres van ser totalment finançades per l'Estat, que en l'actualitat percep tarifes de reg per posar a disposició de l'abastiment als usuaris del Canal Postransvasament del Marge Dret del Segura. En estes tarifes està inclosa l'amortització corresponent a l'explotació.
L'Acta de Comprovació del Replantejament es va aprovar en data 19 de setembre de 1975 i com a conseqüència, en formular-se unes consideracions respecte de les obres, al juliol de 1977 va ser redactat un “Document addicional per modificació Número 1”. Estes consideracions versaven sobre la necessitat d’executar una sèrie d'obres relatives a l'emplaçament de la central d'elevació, a la canonada d'impulsió i al traçat general del canal. Implicaven addicionalment una sèrie d'obres relatives al depòsit de regulació, concretament a la ràpida d'arribada, les casetes de protecció de les vàlvules de presa, desaiguament de fons i doll buit i la variant del camí de servici sobre la coronació del depòsit.
Embassament del Mayés
Acabades les obres dins del termini vigent es va procedir a la “Recepció provisional” el dia 5 de novembre de 1981. En l'expedient desenvolupat estan incloses les obres següents:
-Obres de presa i accés a la central d'elevació d'Ojós.
-Impulsió d'Ojós.
-Canonada d'Impulsió d'Ojós.
-Canal del Marge Dret del Segura.
-Presa del Mayés.
Al desembre de 1979 es va redactar el “Projecte de ràpida d'arribada al depòsit de regulació del Mayés. Canal del marge dret del Segura. Impulsió d'Ojós. (MU/Ricote)”. Acabades les obres dins del termini vigent, es va procedir a la Recepció Provisional el dia 5 de novembre de 1981.
Embassament del Mayés
Al setembre de 1980 es va redactar el “Projecte de construcció de comportes en el sobreeixidor de la presa del Mayés. Canal del marge dret del Segura. (MU/Ricote)”. Acabades les obres dins del termini vigent es va procedir a la Recepció Provisional el dia 10 de febrer de 1983.
Al setembre de 1982 es va redactar el “Projecte de consolidació i control de l'estrep del marge esquerre de l'embassament del Mayés (MU/Ojós)” com a conseqüència de les filtracions aparegudes als voltants del canal de descàrrega (relacionades amb una determinada altura de l'embassament). El temor a un increment de estes filtracions no permetia aconseguir la màxima altura útil. Les obres van consistir en:
Installació de sis piezòmetres en la coronació i en el talús d'aigües avall amb la profunditat suficient per a arribar al terreny ferm, per a poder conéixer així les variacions del nivell piezomètric aigües avall de la presa a la zona en qüestió.
Realització d'injeccions de lletada de ciment a molt baixa pressió en la zones presumiblement afectades.
Les obres van donar començament amb data 23 de desembre de 1983, i van ser rebudes provisionalment el dia 6 de març de 1985.
Accessos
L'accés a la presa s'efectua des de Múrcia a través de la carretera Nacional 301 de Madrid a Cartagena, enllaçant a l'esquerra en la població d'Archena a través de la carretera autonòmica de segon orde MU-411; prenent la carretera autonòmica de segon orde MU-530 d'Archena a Mula es troba, a uns sis quilòmetres (6 Km), el Camí de Servici del Canal Posttransvasament del Marge Dret del Segura i seguint allí cap a la dreta es troben les instal•lacions de la Presa a uns quatre quilòmetres dos-cents metres (4,2 Km). Estes instal•lacions estan comunicades amb la seu central de la Confederació Hidrogràfica del Segura a través d'un equip emissor-receptor; hi ha, al seu torn, una línia telefònica amb el número 968 67 10 14.
La ciutat pròxima més important és Múrcia, de la qual dista 34,1 km. Nuclis de menor importància però també pròxims són: Molina de Segura (23,6 km), Alcantarilla (30,4 km) i Cieza (33,9 km). La població més pròxima (sense tindre en compte xicotet grups dispersos de població) és Archena, situada a 10,2 km.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
| Província | Múrcia |
| Terme municipal | Ojós |
| Riu | Rambla del Mayés |
| Conca hidrogràfica | Segura |
|
DADES DEL RIU
|
|
| Longitud del riu embassat | 0,9 Km |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
| Superfície de la conca de l'embassament del Mayés | 12,65 km² |
| Altitud màxima de la conca de l'embassament del Cenajo | 1.122 m |
| Longitud de costa | 3,018 km |
|---|---|
| Superfície de l'embassament | 17,11 ha |
| Volum de l'embassament | 1,50 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
| Tipus | Materials. Planta Corba |
| Materials | Materials Solts |
| Talús d'aigües amunt supercor | 2,0/1,0 (h/v) |
| Talús d'aigües avall | 2,0/1,0 (h/v) |
| Altura sobre el llit | 24,00 m |
| Cota de coronació | 278,00 m |
| Longitud de coronació | 300,00 m |
| Ample de coronació | 9,00 m |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
| NÚM. de sobreeixidor | 1 |
| Tipus de sobreeixidor | Superficie |
| Ubicació | Estrep Izquierdo |
| Posició respecte al corrent | Frontal |
| Situació | En presa |
| Tipus de tancament | De comportes |
| Nombre de vans | 3 |
| Tipus de comporta | Vagó |
Imatges
Embassament del Mayés
Embassament del Mayés
Finalitat
La Presa del Mayés va ser concebuda amb la finalitat d'embassar les aigües rebudes per la Impulsió de la Presa d'Ojós per a, mitjançant elCanal de la Marge Dreta del Segura, atendre les necessitats de reg de la zona V (Yéchar, Casa Alta i Campos del Río), Sangonera, Librilla, Alhama, Totana, Lorca, Almeria i l'abastiment de Lorca.
Per a la construcció de la presa no va ser necessari inundar cap població, però sí alguna senda i una línia elèctrica d'alta tensió que va caldre desviar. Les obres van consistir en la construcció d'una presa de materials solts, amb nucli impermeable, de planta corba i amb la convexitat cap a aigües avall.
Embassament del Mayés
En el seu estrep esquerre es va emplaçar el sobreeixidor de superfície. L'obra d'arribada de la impulsió està ubicada en el marge esquerre de l'embassament, a pocs metres del sobreeixidor. Una torre de presa ubicada en l'embassament, a dotze metres (12 m) del peu de presa d'aigües amunt, arreplega les aigües destinades als regs i al desaiguament de fons. Mitjançant una galeria que travessa normalment la presa, en l'interior de la qual s'han emplaçat les conduccions, arriben els cabals fins a la caseta de presa, on s'entreguen al canal. Una passarel•la d'accés unix l’esmentada torre amb el marge dret de l'embassament. La conducció del desaiguament de fons continua a partir d'esta caseta de presa de canal fins a les proximitats del bol amortidor del sobreeixidor de superfície, on desemboca per la seua obra de desaiguament.
Embassament del Mayés
Marc territorial i administració
Geologia regional
La regió on es troba la Presa del Mayés es troba emplaçada entre les serres de Ricote i Cajal. La zona correspon a un anticlinal amb nucli triàsic, en part diapíric, en el qual han quedat grans masses de calcàries arenoses i margues del Miocé. Entremesclades amb els terrenys del Trias, també apareixen a vegades margues i calcàries possiblement de l'eocé.
Al nord-oest de la zona s'eleva la Sierra de Ricote, principalment en calcàries del Juràsic. La Sierra de Cajal constituïx el flanc nord del gran sinclinal en terrenys del Miocé que s'estén cap al Sud i les calcàries arenoses basals, ací de gran potència, han sigut elevades fins a la verticalitat. Altres dos xicotets sinclinals del Miocé apareixen fallats al sud de Ricote.
Les grans masses de calcàries arenoses i margues del Miocé estan tallades per grans falles, al llarg de les quals a vegades aflora el Trias en forma diapírica. Mereixen destacar-se les falles del flanc nord de la Sierra de Cajal i Rambla del Carcelín, de gran longitud, que arriben fins a l'oest fins prop del ferrocarril Albacete-Múrcia (km 435). Estes han servit per a l'eixida d'una banda de Trias diapírica que, al sud de Villanueva del Río Segura, s'ha vessat sobre les margues del Miocé. Esta falla ha influït notablement en les grossàries del Miocé, molt més reduïts al Nord.
Després del depòsit, plegament i erosió dels materials del Trias, eocé (o Cretaci) i Miocé, es van depositar uns sediments poc consolidats, amb pendents suaus i horitzontals, d'edat recent (quaternari o pliocé) que constituïxen grans cons de dejecció. Estos cons estan formats per materials d'erosió de les serres Ricote i Cajal i s'han depositat amb pendents suaus sobre antics nivells d'erosió, molt plans, en els terrenys margosos. Estos nivells d'erosió en les margues modernament s'han anat erosionant (per descens del nivell de bases) en barrancs molt encaixats que posen al descobert les margues sense alterar.
Geologia i geotècnia de la tancada.
La tancada de la presa del Mayés, situada a la rambla del mateix nom, es troba en les margues del Miocé, que a esta zona tenen rumbs constants (ENE-OSO) paral•lels al llit i cabussaments cap al Sud de l'ordre dels deu o vint-i-cinc graus (10º-25º), encara que molt poc visibles.
Les margues apareixen sanes en els talusos forts recentment erosionats pel riu i es mostren com a margues compactes bastant calcàries (55-60% de CaCO3) amb fractura concoïdal. En els talusos suaus no són visibles les margues sanes i sí el seu recobriment fluvial o d'alteració, que consistix en argiles llimoses ocre-groguenques de plasticitat mitja a baixa. La grossària d'este recobriment d'alteració és d'un (1,00) a tres (3,00) metres.
En el marge esquerre, sobre antics nivells d'erosió de les margues, apareixen depòsits amb pendent suau de graves i arenes quelcom cimentades bastant permeables. Finalment, en el llit del riu hi ha depòsits de graves, arenes i llims a vegades recoberts de pols blanca superficial producte de les sals arrossegades per l'aigua.
La tancada és completament impermeable, si s'exceptua la possible presència d'alguna veta d'algeps i l'existència de depòsits quaternaris en el marge esquerre, davall la zona del sobreeixidor.
Geologia i geotecnia del vaso.
El vas està constituït pels mateixos materials que la tancada, és a dir, per margues amb zones alterades superficials, grava, arenes, llims i argiles en les zones baixes i restes de cons de dejecció o terrasses en la part alta de les plataformes, principalment en el marge esquerre. La seua estructura és la mateixa que la de la tancada, és a dir, les margues tenen rumb paral•lel a la rambla i cabussament suau cap al sud. Igual que la tancada, el vas és completament impermeable i la possible aparició d'alguna veta de guix no presenta cap problema significatiu.
Quan es va definir l'emplaçament de la presa i el seu màxim nivell d'embassament es va procedir a reconéixer la superfície de l'embassament que ocuparia l'aigua. Del reconeixement efectuat es va concloure la completa impermeabilitat del vas, encara que es van percebre algunes zones de permeabilitat en un vall lateral i en l'estrep esquerre de la presa. Les proves de permeabilitat es van efectuar tant a la pressió atmosfèrica –Longitud de trepant-, com a pressió sostinguda mitjançant una bomba. Esta última prova es realitzava després de cada avanç de 5,0 m, amb la qual cosa la possible impermeabilització que podria generar el detritus del trepant a l'omplir les fissures xicotetes, quedava molt reduida perquè l'aigua que s'injectava a pressió les netejava. El resultat de les proves de permeabilitat va determinar que les fissures aconseguien una profunditat molt gran, per la qual cosa es va procedir a realitzar unes injeccions de ciment.
(10 MB)Situació
La Presa del Mayés es troba situada al terme municipal d'Ojós (Múrcia). Va ser concebuda i construïda sota la denominació de “Obres del Canal del Marge Dret del Segura. Impulsió d'Ojós. Depòsit Regulador” amb la finalitat d'embassar les aigües rebudes per la Impulsió de la Presa d'Ojós per a, mitjançant elCanal de la Marge Dreta del Segura, atendre les necessitats de reg de la zona V (Yéchar, Casa Alta i Campos del Río), Sangonera, Librilla, Alhama, Totana, Lorca, Almeria i l'abastiment de Lorca. Per a la seua ubicació es va triar una tancada àmplia existent a la Rambla del Mayés, xicotet rierol afluent del riu Segura.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude 38º 6´ 44,53” Nord
Latitude 1º 22´ 30,56” Oest
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=642.308
Y=4.219.561
