Embassament del Moro
Antecedents
Les primeres dades històriques que es coneixen sobre la possibilitat de construcció d'una presa de laminació en la conca de la Rambla del Moro daten de l'any 1930, en el qual l'enginyer D. José Muso Blanch va redactar el "Projecte de pantà regulador de la Rambla del Moro".
Posteriorment l'Assessoria Geològica va emetre un informe sobre les condicions geològiques de la tancada, que prescrivia la realització de sondejos. Realitzada la campanya de sondejos, el resultat s'arreplega en el “informe sobre els sondejos realitzats a la rambla del Moro, per a l'estudi de la situació d'una presa que forme embassament corrector de les avingudes i que projecta la Confederació Hidrogràfica del Segura” emés en 1954 per la Direcció de Sondejos.
A l'octubre de 1973 es van produir unes fortes inundacions a la província de Múrcia que van obligar a la proposta d'adopció d'una sèrie de mesures tècniques que eliminaren, o almenys pal•liaren, els efectes nocius provocats per ruixats molt intensos a la zona.
Amb data 11 de setembre de 1974 es va aprovar un Pla de Coordinació d'Obres a realitzar a la província de Múrcia, en la relació d'obres i actuacions de la qual s'inclou el “Embassament de la Rambla del Moro”.
Amb data 20 de novembre de 1974, es va presentar el “Plec de Bases per a la contractació i redacció del Pla General de Defenses contra avingudes de la Conca del Segura”, que es va aprovar el 9 de desembre de 1974. El plà s'acabà de redactar en 1977. En l’esmentat Pla s'incloïa l'Embassament de la Rambla del Moro com a infraestructura hidràulica bàsica en eixa subconca necessària per a la laminació d'avingudes.
La riuada d'octubre de 1982 al conjunt de la conca del Segura, va provocar la col•locació de les obres incloses en el Pla General anteriorment esmentat en primer ordre de preferència i es va concursar la realització del projecte de la presa de la Rambla del Moro.
Cronològicament, el primer document trobat que guarda una relació directa amb la presa actual de la Rambla del Moro data de l'any 1983. Es tracta del Plec de Bases elaborat amb motiu de la contractació d'Assistència Tècnica per a dur a terme els estudis necessaris per a l'elaboració del Projecte de la Presa.
La Confederació Hidrogràfica del Segura va redactar el Proyecto de Construcción de la Presa de la Rambla del Moro,amb data març de 1984, dirigit per D. José Bautista Martín i D. Julio Muñoz Bravo
Este Projecte va ser informat favorablement el 13 de juny del mateix any pel Servici corresponent de la Unitat de Vigilància de Preses amb diverses propostes condicionants (referents a l'escalonat del terreny de suport del fonament, realització de galeries transversals, impermeabilització del terreny calcari de fonamentació, estudi més detallat de la sismicitat a la zona i ampliació de la xarxa de drenatge de la presa). El Projecte es va aprovar tècnica i definitivament per part de la Direcció General d'Obres Hidràuliques amb data 20 de juliol de 1984.
El Projecte, que partia bàsicament de la idoneïtat de la seua ubicació pel seu cost reduït (estretiment del llit) i per la seguretat de la fonamentació (calcàries), va veure limitada la seua cota de màxim embassament per l'existència del ferrocarril Madrid-Cartagena, els terraplens i pont del qual quedaven afectats per l'embassament. Es va fixar així la cota de màxim embassament en avingudes en 235,50 m.
L'Acta de Replantejament de les obres del"Projecte de la Presa de la Rambla del Moro" es va firmar el dia 5 de desembre de 1984.
Amb data 6 de maig de 1985, RENFE va dirigir un primer escrit a la llavors Direcció General d'Obres Hidràuliques, expressant la problemàtica de la línia fèrria abans comentada (negativa de RENFE a acceptar el revestiment dels terraplens de la línia de FF.CC. Chinchilla-Cartagena), plantejant-ne una desviació total. Açò va possibilitar el recreixement de la presa; es va proposar un Projecte Modificat amb la idea inicial que el ferrocarril passara per la coronació de la presa, per la qual cosa hauria de calcular-se un pas de coronació.
El 18 de novembre de 1986 es va autoritzar per part de la Direcció General d'Obres Hidràuliques la redacció del Projecte Modificat NÚM. 1, i es va alçar acta de suspensió temporal parcial de les obres.
Al gener de 1987 D. José Bautista Martín va redactar el Projecte de Modificació NÚM. 1 de la presa de la Rambla del Moro. En este es van llevar les partides referents al revestiment dels terraplens, es va dissenyar un pas per coronació i es va recréixer la presa en 2,5 m en el centre i 4,8 m en els estreps.
En l'informe del Servici de Vigilància de Preses de 27 de desembre de 1988, es proposa l'aprovació del Projecte Modificat NÚM. 1, i s’hi van afegir algunes recomanacions. Entre elles estava la comprovació de l'estabilitat de la presa. A l'octubre de 1989 es va rebre la documentació justificativa de l'estabilitat de la presa per al dit recreixement.
El 15 de gener de 1991 es va dur a terme la Recepció Provisional de les obres que inclouen les del Projecte de Modificació NÚM. 1.
Projectes Complementaris
Projecte d'Obres Complementàries núm. 1:
En el transcurs de les obres es va comprovar la necessitat de realitzar distintes obres complementàries; D. José Bautista Martín va redactar el corresponent projecte amb data gener de 1987. El projecte consistia a dotar amb certs servicis a la presa.
- Casa de l'Administració
- Subministrament energia elèctrica
- Subministrament aigua potable
- Línia telefònica
Projecte d'Obres Complementàries núm. 2:
De la mateixa manera que el projecte anterior, amb la mateixa data i autor es va redactar este projecte que tenia com a objecte la consolidació dels estreps mitjançant injeccions.
Projecte d'Obres Complementàries núm. 3:
El projecte d'Obra Complementària NÚM. 3 va ser redactat al juliol de 1990 i aprovat el 3 de juny de 1991. S’hi plantejaven diverses obres que comprenien millores en els accessos, adequació dels estreps, urbanització de la zona, il•luminació, etc. Van ser contemplades les actuacions següents:
- Accés a la presa des de la CN-301(abans de construir-se l'autovia A-30), amb la construcció de la intersecció que facilita el canvi de sentit.
- Pavimentació del camí des de la CN-301 fins a l'entroncament on es produïx la bifurcació, de l'accés a la Casa de l'Administració, accés a la coronació i de l'accés al bol.
- Urbanització de la contornada de l'edifici de l'Administració.
- Estructura d'accés a l'estrep dret.
- Mur de tancament en l'estrep dret.
- Mur de protecció en l'estrep esquerre.
- Consolidació de l'estrep esquerre, segons els despreniments produïts del 20 al 22 de setembre de 1989.
- Enllumenat d'accessos i presa, en exterior i galeries.
- Prolongació del mur del bol del sobreeixidor en el seu marge dret, mitjançant gabions que protegiran el camí d'accés a peu de presa (finalment no es va executar).
- Millores ambientals a base de plantacions i tasques de jardineria.
Altres projectes
Al juny de 1991 es va redactar el Projecte de subministrament i muntatge de les comportes de fons..
L'any 1992 s'adjudica a la constructora de la presa les obres incloses en el Projecte de subministrament i muntatge de les comportes de fons de la Presa de la Rambla del Moro. Les obres de l’esmentat projecte consistixen en la col•locació de 4 comportes tipus “Bureau” de 2,00 x 1,70 m² (ample x alt), col•locades per parelles, una de seguretat i una altra de tancament i regulació, en cada un dels conductes del desaiguament de fons, i també els elements mecànics necessaris per al seu accionament elèctric i manual i els elements metàl•lics de conducció i control del flux.
Amb data 14 de gener de 1993, la Unitat de Vigilància de Preses emet l'informe preceptiu previ a la recepció definitiva de l'obra. En eixe mateix informe es recomana que es procedisca com més prompte millor a la instal•lació dels equips d'auscultació de la presa.
En la data de desembre de 1993, l'Enginyer de la Confederació Hidrogràfica del Segura, D. Carlos Marco García va redactar el PProjecte per a la instal•lació dels equips d'auscultació en la presa.
A finals de 1995 s'escomet la redacció i posterior execució del "Proyecto de Urgente Acondicionamiento en la Presa de la Rambla del Moro. TT. MM. de Cieza y Abarán (Murcia)". Les obres de l’esmentat projecte consistien en: :
- Injeccions de consolidació i impermeabilització dels estreps de la presa i obertura de la pantalla de drenatge.
- Ampliació de les dimensions del bol amortidor.
- Eliminació del faralló de margues yesíferes situat aigües avall del bol.
- Instal•lació dels equips d'auscultació.
- Condicionament del desaiguament de fons.
- Instal•lació d'un Sistema d'Alarma i Televigilància.
- Construcció d'un embarcador i adquisició d'una embarcació de motor, per a la inspecció de l'embassament i el desaiguament de fons.
Accessos
L'accés principal a la presa des de Múrcia es realitza per l'autovia A-30 direcció Madrid. Aproximadament uns 5 km abans d'arribar a Cieza en l'eixida número 358, es pren una desviació per a un canvi de sentit i s'enllaça amb la N-301, en direcció Abarán. Posteriorment a uns 500 m es gira a l'esquerra per a accedir al camí de servici de la presa que creua per un pas inferior davall la A-30. A uns 700 m s'arriba a la coronació de la presa.
L'accés secundari a la presa es realitza de la mateixa manera a través de l'autovia A-30 per l'eixida a la carretera MU-402 en direcció a l'estació de ferrocarril de Blanca. A 200 m de l'encreuament partix el camí rural a-22 cap a l'esquerra. Prosseguint per este camí apareix a l'esquerra un encreuament cap a la Casa del Ricote. Este camí conduïx directament cap a l'estrep esquerre de la presa.
En el camí principal d'accés a la presa, just a l'arribada de l'estrep dret, es produïx una distribució de camins, i la primera eixida per l'esquerra és l'accés a la Casa d'Administració. Continuant de front es troba el camí d'accés a la coronació de la presa i a la dreta una carretera d'accés al bol amortidor
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
| Província | Múrcia |
| Terme municipal | Cieza i Abarán |
| Riu | Rambla del Moro |
| Conca hidrogràfica | Segura |
|
DADES DEL RIU
|
|
| Longitud del riu embassat | 2,489 Km |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
| Superfície de la conca de l’embassament | 379,78 km² |
| Longitud de costa | 10,307 km |
|---|---|
| Superfície de l'embassament | 74,33 ha |
| Volum de l’embassament | 7,07 hm³ |
|
COS DE LA PRESA
|
|
|---|---|
| Tipus | Gravetat |
| Materials | Formigó en massa |
| Talús d'aigües amunt | 0,05/1 (h/v) |
| Talús d'aigües avall | 0,76/1 (h/v) |
| Altura sobre el llit | 32,15 m |
| Cota de coronació | 234,82 m |
| Longitud de coronació | 104,00 m |
| Ample de coronació | 8,30 m |
| Volum total de fàbrica | 43.890 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
| NÚM. de sobreeixidor | 2 |
| Tipus de sobreeixidor | Llavi fix |
| Ubicació | Central / Lateral |
| Posició respecte al corrent | Frontal |
| Situació | En presa |
| Tipus de tancament | - |
| Nombre de vans | 3 / 2 |
| Longitud lliure total | 33,30 m / 32,00 m |
Imatges
Presa de la Rambla de Moro
Finalitat
Phenomena such as torrential rains or floods are well known in the Segura River Basin. The damages caused by water have been a historic concern for the inhabitants of the area from the point of view of economic and human losses.
In response to this situation, in 1977, and under the direction of the Chief Engineer of the Operations Department at the time, Mr. José Bautista Martín, the General Flood Protection Plan was drawn up, in which, amongst other works, a retarding basin was included in the Rambla del Moro.
Rambla del Moro forms part of a system of wadis that end in the Segura river on the left bank in its middle stretch. They are basically characterized by their zero flows all year round except for specific occasions when they evacuate significant volumes.
The function of the dam is that of preventing floods in the basin, characterized by some episodes of very intense rainfall during very short periods of time.
With the construction of this dam peak flows are avoided, which would be added to those of the Segura river in the event of a generalized heavy rainfall in this river basin, and, on the other hand, the risk of floods in the huerta area of Abarán would also be reduced, in the event of heavy rainfall in the Rambla del Moro basin.
The Rambla del Moro Reservoir has a height of about 32.15 m on the bed and 43.30 m on foundations, and a crest length of about 104 m. It is a gravity dam with an irregular ground plan, and its abutments face slightly upstream. The orientation is different for each of them, being 7º for the right abutment and 17º for the left one (measured with regard to the normal one of the bed). The slopes of the downstream and upstream faces are, respectively, 0.05H/1V and 0.76H/1V.
The irregular layout of the dam ground plan is because it was designed meaning the whole base of the dam foundations had to be built on the narrow layer of folded dolomites that crosses the ravine with a dip of about 45º downstream, caused by the overthrusting of the Miocene by the Triassic.
The transversal joints that make up the twelve dam blocks are not laid out in a regular way, i.e., the blocks have different widths, the largest being the two central ones measuring 14 m each, while the remaining ones are of various measurements of between 7 and 9.25 m.
Cross-section showing the cut-off and consolidation wall, consolidation mesh and chimney drain.
Marc territorial i administració
Característiques físiques de la conca
La superfície de la conca que vessa a la presa és de 379,77 km². El volum de l'embassament a la cota del llindar del sobreeixidor inferior, d'ara en avant NSI, és de 4,36 hm³ i la superfície a la mateixa cota 47,41 ha. A continuació es presenta una imatge amb la conca d'aportació.
Volum de la conca
A continuació es resumixen les principals característiques de l'embassament i conca d'aportació de la presa de la Rambla del Moro:
Superfície de la conca d'aportació: 379,775 km²
Nivell sobreeixidor inferior (N.S.I.) 226,52 m.s.n.m.
Volum embassament (N.S.I.) 4,36 hm³
Superfície embassament (N.S.I.) 47,41 ha
Nivell sobreeixidor superior (N.A.S.) 230,52 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.S.) 6,70 hm³
Superfície embassament (N.A.S.) 71,31 ha
Cabal màx. d'entrada av. projecte 726,95 m³/s (T'1-.000 anys)
Cabal màx. d'entrada av. extrema 1.236,2 m³/s (T- 10.000 anys)
Nivell avinguda de projecte (N.A.P.) 231,04 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.P.) 7,07 hm³
Superfície embassament (N.A.P.) 74,33 ha
Nivell avinguda extrema (N.A.E.) 232,39 m.s.n.m.
Volum embassament (N.A.E.) 8,13 hm³
Superfície embassament (N.A.E.) 81,91 ha
Nivell embassament mort 202,67 m.s.n.m.
Precipitació màxima diària registrada (abril 1946) 118,5 mm
Informació mediambiental
En el projecte inicial de la presa de la Rambla del Moro de data 3/84 no hi ha cap estudi d'impacte ambiental ni annex relacionat amb esta matèria.
Sí que hi ha estudi d'impacte ambiental en el projecte de “Urgent Condicionament en la presa de la Rambla del Moro”. Este projecte tenia com a actuacions potencialment nocives per a l'entorn:
- Eliminació del faralló d'argiles i margues del Keuper aigües avall de la presa
- Ampliació del bol del sobreeixidor
- Construcció de l'embarcador
- Injeccions d'impermeabilització i consolidació de fonaments i obertura de la pantalla drenatge
Encara que no afecta directament la presa, també es va realitzar un estudi d'impacte ambiental de les obres realitzades en el projecte de correcció hidrològica de la conca del Moro.
Pel que fa a l'explotació, dins de les Normes d'Explotació de la presa de la Rambla del Moro redactades en esta Assistència Tècnica s'integren les Normes per a la integració ambiental de la presa.
En estes normes d'integració s'analitza la legislació ambiental vigent que pot afectar l'explotació, i no hi ha cap mesura ressenyable, fonamentalment a causa que la situació normal d'explotació és l'embassament buit.
D'altra banda, la presa i el seu embassament no es troben en cap zona amb figura de protecció ambiental.
Geologia i sismologia
Geologia regional
L'embassament de la Rambla del Moro es troba situat a la zona nord-oriental de les Serralades Bètiques, que al seu torn constituïxen el segment nord-occidental de l'Orògen Alpí Perimediterrani (alineació de cadenes muntanyoses amb estructura en mantells de corriment originada durant el Cretaci i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Dins de les Serralades Bètiques, la zona considerada està emmarcada dins de les zones externes, just en el límit entre en el Prebètic intern i el Subbètic intern.
L'entorn de l'embassament està situat en el contacte entre la Unitat Geològica coneguda com “Subbètic Intern Frontal” i pel conjunt de materials post-manto, d'edat Terciària. Estos materials estan discordants a esta zona sobre la Unitat Geològica anomenada Prebètic intern.
La tancada de l'embassament està ubicada en els materials mesozoics corresponents al Subbètic Intern Frontal; mentrestant, la zona del vas se situa sobre els cridats materials post-mantells terciaris. El contacte entre ambdós conjunts rocosos és degut a un front d'encavalcament, que constituïx la traça septentrional de l'avanç del mantell de corriment constituït pel Subbètic Intern Frontal sobre els materials del Prebètic Intern. Per este encavalcament, originat amb un anticlinal tombat, la unitat del Subbètic Intern, hauria corregut sobre el Subbètic Extern (juràssic a Terciari). Este front d'encavalcament es localitza a 30 m cap a aigües amunt de la situació de la presa.
Mapa geològic general de les Serralades Bètiques
Els materials del Subbètic Intern Frontal que afloren en la tancada constituïxen la unitat Al•lòctona que està formada per una seqüència que comprén des del triàsic en la seua fàcies Germànica al Cretaci Inferior, constituïdes per calcàries dolomítiques del Muschelkalk (sobre les quals se cimenta la presa directament) i per margues amb algeps del Keuper
El front d'encavalcament posa en contacte els materials triàsics amb una formació detrítica, constituïda per conglomerats i arenoses amb ciment calcari que formen la base dels Materials Post-mantell (Tortoniense Inferior). Estos materials són visibles a 40 metres cap a aigües amunt de la tancada. En el marge dret de la rambla dóna lloc a un faralló molt característic.
Entre el Muschelkalk i el Tortoniense (substrat de l'encavalcament) es troba un altre paquet del Keuper en orde invers al d'estratificació normal.
Aigües avall de la presa aflora la unitat olitostròmica, que va quedar formada com a resultat de diverses etapes en què va haver-hi translació cap al N del Subbètic Intern Frontal, i va quedar interestratificat entre trams datats com Tortoniense Superior. A causa del basculament de la conca neògena, no hi ha concordança de l'olitostroma amb els materials miocens de recobriment. L'olitostroma es va formar durant esta translació i va quedar frenada contra el substrat Miocé relacionat amb el front de l'encavalcament del Trias sobre el Neogen.
Geologia i geotècnia del vas.
El fons de l'embassament i les zones pròximes al llit els formen terrenys al•luvials, recents o antics. En les parts altes es troben terrenys Miocénicos “postmanto”, corresponents al Tortoniense a la zona mitjana (conglomerats i arenoses amb ciment calcari a la zona més pròxima a la tancada i margues i margocalisses en la part més allunyada), i a l'Andaluciense (margues blanc-groguenques) en la part superior, ambdós del Miocé Superior. La major part del vas de l'embassament la ocupen les margues i margocalisses del Tortonense Superior.
Està format per terrenys impermeables (excepte zona de calcàries) en tota la seua superfície aparent o oculta davall els arrossegament de la rambla.
Les vessants formades pels materials del Miocé no pareixen propícies a lliscament, però si presenten una fàcil erosionabilitat.
No obstant això, la vessant esquerra en calcàries dolomítiques, a la zona de l'estrep esquerre, ha presentat símptomes d'inestabilitat durant l'etapa de construcció de la presa.
Geologia i geotècnia de la tancada.
La presa s'ubica sobre les calcàries del Muschelkalk que formen part del front d'encavalcament. Estes calcàries s'han recolzat en una làmina d'aproximadament 10 m de Keuper que ha constituït un suport plàstic sobre el qual han lliscat les calcàries sobre les arenoses miocenes.
Davall esta làmina de Keuper es troben els conglomerats amb ciment carbonatats i cantells arredonits d'edat Tortoniense Superior (Miocé). Estos conglomerats es troben plegats juntament amb el front d'encavalcament (al nord de la presa), i presenten en esta banda una estratificació que inclina 40-50º al S, per a passar a subhoritzontal cap al nord, allunyats del front d'encavalcament.
Tant l'estrep esquerre de la presa com l'estrep dret de la presa està constituït per les calcàries del Muschelkalk.
Esta zona es troba molt tectonitzada, a causa de la qual cosa es detecten algunes falles en els dos estreps, al mateix temps que la calcària es troba molt brechificada, fracturades en blocs l'espaiament dels quals pot ser d'uns centímetres i les discontinuïtats de la qual es troben ocupades per argiles-llims groguencs i fragments de dolomies l'obertura de les quals pot arribar a ser centimètrica.
El cabussament en l'estrep dret és el mateix que el que seguix el massís rocós (a excepció de l'estrep del marge esquerre), que a esta zona concretament posseïx una direcció de cabussament E-O amb cabussament de 25º cap al S.
Sismologia
La perillositat sísmica és diferent d'uns llocs a altres i ha sigut pràctica habitual qualificar els territoris segons eixa perillositat. Atenent als criteris marcats a nivell de recomanació en la “Guia Tècnica de seguretat de Preses. Estudis Geològics i de Prospecció de Materials” (editada pel Comité Nacional Espanyol de Grans Preses, CNEGP) en el seu apartat 3.3. S’hi fa una classificació en tres grans grups:
a) Zones de baixa sismicitat. ab < 0,04g
b) Zones de mitja sismicitat 0,04g < ab < 0,13g
c) Zones d'alta sismicitat 0,13g < ab
ab :acceleració bàsica
Atenent a la classificació ací realitzada, la presa de la Rambla del Moro es troba en una zona que podríem classificar de sismicitat mitjana, ja que l'acceleració bàsica per al terme municipal d'Abarán és de 0,1 g.
Atenent a la Guia Tècnica de Seguretat de Preses “Estudis Geològics-Geotècnics i de Prospecció de Materials” i tenint en compte el factor del terreny (utilitzant la instrucció sismoresistent NCSE-2002), s’hauria de considerar una acceleració de càlcul per al terratrémol de Projecte de 0,13•g i per al terratrémol Extrem de 0,21•g.
>
(3,6 MB)Situació
La presa de la Rambla del Moro i el seu entorn es troben localitzats en el full 891, CIEZA, de l'IGN (o 26-35 del Servici Geogràfic d'Exèrcit) a escala 1:50.000. El territori correspon a la província de Múrcia, termes municipals de Cieza i Abarán.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=642.975
Y=4.232.697
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
38º 13' 55'' Latitude Nord
1º 21' 54'' Longitude Aquest
La presa es troba situada en el llit natural denominat Rambla del Moro, en un estretiment de la vall a uns 4 km aigües amunt de la seua confluència amb el riu Segura.
Les poblacions de Cieza i Abarán flanquegen l’esmentada desembocadura; ambdues poblacions queden a uns cinc quilòmetres de distància de la presa per carretera.
