Embassament del Morrón
Antecedents
Durant els dies 25 i 26 de Juliol de 1986 es van produir uns forts xàfecs en la zona que van provocar la inundació del poblat de La Estacada, pedanía de Jumella amb 1500 habitants, i de tota la part baixa de la conca del Morrón fins a la seua desembocadura en la rambla del Jueu.
Com a conseqüència d'aquest episodi, es va ordenar la redacció d'un esquema local de protecció que pal·liara en el futur el risc d'inundació, ja patit històricament en la comarca, en el qual es va fixar, per a complir eficaçment l'objectiu final, era necessari establir una bateria d'almenys tres dics en sèrie, aprofitant una zona apta de la rambla del Morrón. En qualsevol cas es va decidir efectuar immediatament el projecte i execució del primer d'ells (la presa del Morrón).
Aquest requeriment va ser emplenat de forma urgent, de tal forma que al setembre del mateix any en el qual va ocórrer l'avinguda (1986), va concloure el projecte 09/86 de "Dic de Laminación d'Avingudes de la Rambla del Morrón" redactat per l'Enginyer de la Confederació hidrogràfica del Segura D. Francisco García Ortiz. El projecte va ser aprovat tècnica i definitivament el 17 de setembre de 1986 mitjançant resolució de la llavors Direcció general d'Obres hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme.
Presa del Morrón. Vista des d'aigües baix.
Les obres van ser adjudicades directament a la Societat Anònima de Treballs i Obres (SATO), el 23 de Desembre de 1986, signant-se el contracte l'endemà passat l'altre. L'Acta de Comprovació del Replanteig es va estendre el 29 de Desembre de 1986, sent aquesta data la de començament de les obres. Les obres van concloure el 1 de març de 1987 sent rebudes provisionalment el 14 de Juny de 1988, aprovant-se l'Acta corresponent el 10 de Setembre d'aqueix any.
La liquidació provisional a la qual abans fèiem referència va ser aprovada al setembre de 1989. L'Acta de Recepció definitiva es va estendre el 12 de Desembre de 1989 en el lloc d'emplaçament de les obres. La liquidació definitiva va ser redactada a l'octubre de 1991.
Al març de 1997 es va realitzar la proposta de classificació de la presa del Morrón, en funció del risc potencial, com de categoria B. Finalment, amb data 12 de maig de 2000, la presa del Morrón és classificada en funció del risc potencial que puga derivar-se del seu trencament o funcionament incorrecte com B.
Accessos
La presa del Morrón es troba en la província de Múrcia en el Terme Municipal de Jumella. Està situada sobre la Rambla del Morrón, que pren el seu nom de l'Alt del Morrón, al peu dels vessants del qual discorre la rambla en qüestió. En plànols antics, es denomina també Rambla de les Rodalizas i en relativament recent cartografia (1993) és el Barranc del Jinjolero el qual dóna nom a la llera.
El lloc on s'emplaça la presa i quasi tota la seua conca vessant es troben en la part alta de la fulla n° 26-34 "Jumella", del Mapa 1:50.000 del Servei Geogràfic de l'Exèrcit (SGE) corresponent a la n° 869 de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). Una menuda part de la conca passa a trobar-se en la fulla immediata n° 26-33 (SGE).
La llera desemboca, tal com ja s'ha indicat, en la rambla del Jueu, llera que ho fa al seu torn en el riu Segura.
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són:
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=639.957
Y=4.259.316
Dades característiques
| SITUACIÓ DE LA PRESA | |
|---|---|
|
Provincia
|
Murcia |
|
Terme municipal
|
Jumilla |
|
Terme municipal
|
Segura |
|
Llera en la qual es troba
|
Rambla del Morrón |
|
DADES DE LA CUENCA
|
|
|
Superficie de la conca hidrogràfica
|
13,21 km² |
|
Longitud de la llera de la rambla del Morrón
|
12,00 Km |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT
|
|
|
Superfície de l'embassament a Nivell Avinguda Projecte (NAP)
|
2,22 ha |
|
Capacitat a NAP
|
0,073 hm³ |
|
Cota del NAP
|
594,23 m |
|
COS DE PRESA
|
||
|---|---|---|
|
Tipus
|
Gravetat | |
|
Cota de coronación
|
595,54 m | |
|
Altura màxima sobre fonaments
|
15,00 m | |
|
Longitud de coronación
|
58,00 m | |
|
Cota de fonaments, eix aliviadero
|
580,54 m | |
|
Amplària coronación
|
1,54 m | |
|
ALIVIADERO
|
||
|
Nº total de aliviaderos
|
1 | |
|
Capacitat desguàs a Nivell d'Avinguda de Projecte (NAP)
|
59,26 m³/s | |
|
Regulació
|
Llavi fix | |
Entrada del desguàs de fons de la marge esquerra. Detall dels voltants.
Finalitat
La finalitat de la presa és laminar les avingudes de la conca, caracteritzada per unes altes intensitats de precipitació i uns temps de concentració molt curts.
Amb la construcció d'aquesta presa s'eviten cabals punta que se sumarien als de la Rambla del Jueu en el cas d'un xàfec generalitzat en la conca d'aquesta llera (un ventall de rambles i ramblizos concorren en el punt on queda situada la tancada) i d'altra banda protegiria de l'acció descontrolada de les aigües tant a la pedanía jumillana de La Estacada menge a la seua zona regable i productiva.
Coronación de presa. Vista des d'estrep esquerre.
Territorial and Administrative Context
Característiques físiques de la conca.
La rambla del Morrón, afluent de la rambla del Jueu pel seu marge dreta, té una longitud de 12 km i una conca d'uns 20 km², aproximadament, fins a la seua desembocadura. A pocs quilòmetres del seu origen, travessa un massís calizo, produint-se un suau canó de 1,5 km de longitud, on es va situar la presa del Morrón.
El tram corresponent al curs alt de la rambla, des de l'origen de la mateixa fins a la presa, compte amb una superfície de conca vessant de 13,213 km², existint nombrosos ramblizos afluents, un terreny molt accidentat i forts pendents. Diversos de les lleres que aflueixen a la presa disposen ja de menuts dics que contribueixen a fixar els jaços i a retenir gran part del volum de sòlids arrossegats. Aquests dics han estat construïts pel llavors denominat Institut per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA).
Òrgans de desguàs. Vista des d'aigües baix.
La conca està coberta en general per matorral baix de densitat mitja a alta. En alguns vessants manté algun arbrat en un percentatge que no supera el 10 per cent de la superfície total. En la zona intermèdia més plana suporta nombrosos cultius de secà constituïts bàsicament per vinya, ametlers i algunes oliveres. La cota de coronación de la presa del Morrón s'ha fixat amb diferents valors en diversos documents consultats. Després dels treballs cartogràfics realitzats per a la present Assistència Tècnica, s'ha comprovat que la cota de coronación és 595,54 msnm. A partir d'aquesta referència s'ha fitat la resta de la presa.
Informació Medioambiental.
No existeix cap tipus d'informe ambiental o estudi d'impacte ambiental associat a la realització d'aquesta presa, o alguna obra annexa. Referent a l'explotació, dins de la Normes d'Explotació de la presa de la Rambla del Moro redactades en aquesta Assistència Tècnica s'integren les Normes per a la integració ambiental de la presa.
En aquestes normes d'integració s'analitza la legislació ambiental vigent que pot afectar a l'explotació, no existint cap mesura reseñable degut fonamentalment que la situació normal d'explotació és l'embassament buit. D'altra banda, la presa i el seu embassament no es troben en cap zona amb figura de protecció ambiental.
Geologia.
L'embassament del Morrón es troba situat en la part més septentrional de les Serralades Béticas, que al seu torn constitueixen el segment noroccidental del urógeno Alpí Perimediterráneo (alineació de cadenes muntanyenques amb estructura en mantells de corrimiento originada durant el Cretácico i el Terciari que presenten una disposició centrífuga respecte a l'àrea ocupada pel mar; Martín Algarra, 1987).
Reintegrament de cabals. Bol amortidor sense revestir tancat per dic transversal
Dins de les serralades bèl·liques, la zona considerada està emmarcada dins de les Zones Externes o Domini S5udibérico. Els materials d'aquest domini ocupen una gran extensió en la serralada i representen un interval de temps que va des del Trías fins al Miocè. Tenen una estructura caracteritzada per un enlairament generalitzat entre el sòcol (Paleozoic Hercínico) i la cobertera deformada (plecs, falles i mantells de cabalgamiento mesozoicos i cenozoicos), en els quals el Trías argilenc-evaporítico actua com material d'enlairament i els cabalgamientos tenen vergencia general cap al W i NW. El sòcol paleozoic no aflora, romanent a una profunditat de 5-8 km i constituït per materials anàlegs al Massís Ibèric.
Segons la naturalesa dels materials i el grau de deformació es diferencien clarament dues zones:
- Prebético, amb facies dipositades en mitjans succints, que durant el Mesozoico representava la zona més propera al continent, constituït pel massís Ibèric.
- Subbético, de facies pelágicas a partir de l'Embulles mig, que representa la zona de dipòsit marí més allunyada del continent, amb materials de conca oceànica i eventualment roques volcàniques efusivas durant el Mesozoico.
Els materials de la zona d'estudi corresponen a les formacions postorogénicas d'edat terciària i quaternària Els materials terciaris aflorantes corresponen a la formació neógena (Serravaliense-Tortoniense).
La tancada de la presa es dóna suport sobre els materials margo-calizos del miocè, tapizados pels materials granulares del quaternari (conglomerats vermellosos).Els materials miocens apareixen, en les proximitats de la presa, i estan afectats per fractures o falles, cicatritzades pels materials quaternaris, als quals no afecta.
Les margues miocenes, són de color blanquecino, amb restes fòssils i amb plànols d'estratificació ben definits, que en ocasions apareixen microplegados. Les calcàries sorrenques, més competents que les margues donen lloc a menuts reasaltes dins de la seqüència. Referent als azudes, que s'enclaven en les margues miocenes, apareixen en bon estat de conservació, encara que amb cert soterramiento en alguns d'ells.
El criteri per a determinació de l'Avinguda de Projecte i l'Avinguda Extrema és funció del risc assumible segons la categoria de la presa, tal com expressa el Reglament Tècnic de Seguretat de Preses i Embassaments, que en aquest cas és A.
Rambla del Morrón aigualeixes arriba de la presa. Vista des de coronación.
Planols
Planols
- Planta de la presa
(79.5 KB) - Alzado de la presa (75.7 KB)
- Secció transversal de la presa pel aliviadero (97 KB)
Ortofotos
Coronación de presa. Tapa del tub vertical de connexió dels aireadores amb el desguàs de fons.
>
Situació
L'accés a la presa, des de Múrcia, es realitza prenent l'autovia A-30 amb direcció a Cieza. Passada aquesta població ha de prendre's direcció a Jumella en l'enllaç amb la Venda de l'Olivera, mitjançant la carretera C-3314.
En Jumella, ha de prendre's la comarcal 3213 a Hellín, amb origen kilométrico a Jumella. A una mica més de 7 km de Jumilla parteix cap a l'esquerra un camí de terra que du a la presa (encreuament sense senyalització).
Aquest camí és transitable sense dificultat en els seus primers metres encara que abans d'arribar a la presa del Morrón es troba molt deteriorat, sent dificultoso l'accés a la tancada.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
