Embassament del Taibilla
Antecedents
El primer projecte per a l'execució d'una presa en el riu Taibilla va ser redactat en 1918 per la Confederació Hidrogràfica del Segura. La seua ubicació seria l'Estret del Aire (Zona de descàrrega del trampolí de llançament de l'actual presa).
Després de la realització del projecte i posteriors projectes reformats, que no posseïen estudis geològics, es va començar a executar l'obra en 1926. En excavar els fonaments es va observar la possible inviabilitat per problemes tectònics i de permeabilitat de la tancada.
A partir de llavors, de 1928 a 1930, es van redactar tres informes geològics que en un principi anaven encaminats a l'estudi de la tancada en l'Estret del Aire, però pels problemes comentats va decidir estendre's a altres emplaçaments, un dels quals era la zona d'ubicació actual de la presa (alguns metres aigües amunt de l'Estret del Aire).
A partir de la informació aportada pels informes geològics, i les recomanacions que s'indicaven per a canviar l'emplaçament de la presa, es va efectuar en 1935 l'avantprojecte de la presa de Turrilla. Es tractava d'una presa d'escullera amb pantalla de formigó ubicada en la mateixa zona que la presa actual.
El 29 de juliol de 1966 el Ministeri d'Obres Públiques resol “Ordenar a la Mancomunitat” la redacció d'un Pla de les Obres precises per a fer front a les necessitats en un termini de 20 anys dels abastiments a càrrec seu. Després de l'estudi de les necessitats i la redacció d'un avantprojecte de les obres necessàries, s'autoritza la redacció del projecte de la presa en 1967.
Després de l'aprovació del projecte en 1969, té lloc el concurs per les obres de la “Presa de Taibilla”.
El 22 de juny de 1970 s'alça l'Acta de replantejament.
Cal destacar que el projecte redactat estava a falta de completar-se per un estudi en model reduït del funcionament del sobreeixidor, que en un estudi previ s'havia recomanat prolongar el desaiguament fins a la seua reincorporació al llit aigües avall de la presa en el canó calcari que formava l'Estret de l'Aire, encara que l'abans de l'entrega del projecte es va informar el resultat de l'informe.
El 1 de juliol comencen els treballs.
Accessos
L'accés es realitza pel camí de servici del Canal Alto del Taibilla, que partix pel sud des del p.K. 35,050 de la carretera autonòmica MU-706/AB-702 entre el Sabinar i Nerpio.
Amb motiu de les obres de construcció del Canal Alto del Taibilla es va realitzar un camí d'accés des de la Ctra. AB-702, del Sabinar a Nerpio a 10 Km. del Sabinar; des del seu origen cal recórrer 6 Km. fins a arribar a la Presa de Presa d'Aigua del Taibilla.
Hi ha un altre accés fins a la Presa, des de Vizcable per Yetas, que és molt més llarg, però en el cas que es talle el camí de servici de la Presa per despreniments, és possible arribar a ella emprant una miqueta més de temps.
Este camí es va presentar com un projecte a part del de la presa, perquè consistia en el camí de servici de tot el Canal del Taibilla.
L'emplaçament de l'embassament pot veure's en el següent mapa:
Dades característiques
|
SITUACIÓ DE LA PRESA
|
|
|---|---|
|
Província
|
Albacete |
|
Terme municipal
|
Nerpio |
|
Riu
|
Taibilla |
|
Conca hidrogràfica
|
Segura |
|
DADES DE LA CONCA
|
|
|
Superfície de la conca de l'embassament
|
318,00 km² |
|
DADES DE L'EMBASSAMENT DEL TAIBILLA
|
|
|---|---|
|
Longitud de costa
|
1,50 km |
|
Superfície de l'embassament
|
82,53 ha |
|
Volum de l’embassament
|
9,5 hm³ |
|
COS DE PRESA
|
|
|---|---|
|
Tipus
|
Materials solts |
|
Materials
|
Materials solts |
|
Talús d'aigües amunt
|
2,2/1 (h/v) |
|
Talús d'aigües avall
|
2,05/1 (h/v) |
|
Altura sobre el llit
|
34,00 m |
|
Cota de coronació (eix de calçada)
|
956,30 m |
|
Longitud de coronació
|
271,00 m |
|
Ample de coronació
|
8,43 m |
|
Volum total de materials
|
590.000 m³ |
|
SOBREEIXIDOR
|
|
|
NÚM. de sobreeixidor
|
1 |
|
Tipus de sobreeixidor
|
Circular en pou vertical tipus Morning-Glory. |
|
Nombre de vans
|
6 |
|
Longitud lliure total
|
48,20 m |
|
Administració
|
Mancomunidad de los Canales del Taibilla |
Finalitat
La Mancomunitat de Canals del Taibilla es va fundar en la primera mitat del segle XX amb l'objecte d'abastir als Municipis que formaven part de la Mancomunitat: Cartagena, Múrcia, Lorca, Orihuela, Elx, La Unió, Mazarrón, Totana, Cehegín, Moratalla, Mula, Fuente Álamo, Alhama, Bullas, Torres de Cotillas, Librilla, Pliego, Crevillent i la Base Naval de Cartagena. També hi eren altres municipis l'abastiment dels quals era convenient i fàcil de fer l'estudi per a abastir als primers: Férez, Socovos, Caravaca, Vilanova, Ojós, Ulea, Archena, Ceutí, Alguazas, Lorquí, Molina de Segura, Alcantarilla, Santomera, Benferri, Redován, Callosa de Segura, Almoradí, Cox, Albatera, Catral, Dolores, Santa Pola i Alacant.
Per a això es redacta un Projecte de Bases (1930) per planificar les obres necessàries per a l'aprofitament de la conca del riu Taibilla i que fonamentalment consistien en La Presa d'Aigua des del pantà del Taibilla i el seu transport als esmentats municipis mitjançant els canals principals Canal Alto del Taibilla i Canal Bajo del Taibilla i una sèrie de canals secundaris, ramals i preses (canonades), i també l'execució d'embassaments de regulació i seguretat, aprofitaments hidroelèctrics en els salts de Moratalla i de la Rambla dels Molins i també les obres de presa i totes aquelles lligades a les ja descrites (camins de servici, casa per a guardes, línia telefònica i altres obres accessòries).
Segons el Projecte de Bases, la funció de la presa de Presa era la de servir de regulació de les aigües del riu Taibilla garantint l'abastiment a la branca de Cartagena. Al seu torn solucionava el problema de les térboles del riu que en trobar-se amb l'embassament decantarien amb anterioritat a la presa des del Canal Alto del Taibilla.
Territorial and Administrative Context
Geologia i sismologia.
Geologia regional.
L'embassament queda ubicat dins de la Zona Prebètica, en l'àmbit més septentrional de les Serralades Bètiques.
Constituïx un cos fonamentalment autòcton.
La Zona Prebètica es pot considerar davall dos aspectes: el sedimentari i l'estructural, i dins d’este podem distingir dos dominis tectosedimentaris: el Prebètic Extern i el Prebètic Intern (l'intern cap a mar dins i l'extern cap a l'altiplà). Dins del Prebètic Intern podem distingir el Prebètic meridional, que es correspondria amb la part més meridional del Prebètic intern. En este domini s'integraria la tancada de la presa.
Generalment, el Prebètic Intern posseïx una tapadora cretàcica, encara que en altres, esta es troba desmantellada, amb la qual cosa aflora el juràssic i hi apareixen grans aqüífers, com és el cas de les Unitats Hidrogeològiques de Taibilla i Revolcadores-Serrata, afectades per la conca de la Presa en la seua zona sud-oest. En altres casos, el mantell cretaci no es troba desmantellat, encara que el seu contingut calcari pot formar aqüífers (cas de la unitat hidrogeològica de la Sierra Segura-Cazorla).
Dins del Prebètic es poden associar quatre subzones associades a distints estils tectònics. D'estes quatre subzones, al Prebètic Intern li correspon la Subzona I, associat a Grans Plecs i eventualment Plecs-falla; açò coincidix amb el domini tectosemimentari associat, que posseïx unes àmplies tapadores mesozòiques i terciàries. La zona de la tancada de la presa es troba integrada en este mantell, el qual arriba a aflorar en el llavi alçat la unitat cretàcica davall el mant terciari a la zona immediatament aigües avall de la presa. El vas de l'embassament s'ubica en el llavi inferior de la falla, dins de la tapadora terciària formada per calcàries i margues de l'Oligocé Superior.
Esquema geològic regional
Geologia i geotècnia de la tancada.
El Prebètic Intern on s'ubica la presa constituïx una subzona de la Zona Prebètica l'estil general de la qual ve caracteritzat per l'existència de grans plecs i, eventualment, plecs-falla.
Encara que constituïx un cos autòcton, ha patit grans translacions en el seu si a causa de l'existència de grans falles d'esgarre. En concret la zona s'ubica entre les grans falles de Socovos (o de la “Linea Elèctrica”) al Nord, i la Falla de Tíscar, a la zona S de la serra de Cazorla. Estes falles d'esgarre han patit translacions de l'ordre de diverses desenes de quilòmetres i han seguit el moviment del sòcol. Tectònicament, els distints llavis de falla se submergixen com més cap al sud ens movem. Estos envols poden aparéixer ocults pels mantells de cobertura terciaris que es van comentar en l'apartat anterior.
La zona sud a la Sierra de Zacatín, on s'ubica l'embassament i la seua conca es troba afonada des de la falla normal que creua l'estret de l'aire d'Oest a Est. La Sierra posseïx una infinitat de falles de distensió i plecs orientats de Sud-oest a nord-est (localment Oest-Est), de manera que els blocs elevats se situen a la zona Nord-oest descendint cap al Sud, encara que la menor erosió a la sierra (formada amb materials calcaris competents) fa que topogràficament es trobe a una altura major que l'embassament i la vall del Taibilla, de forma general s'han afonat més les seues zones axials sinclinals realçant-se els anticlinals. La Sierra de Zacatín pertany a l'extremitat sud-occidental del “Anticlinori de Socovos-Sierra de la Muela”.
Les diverses falles inverses i encavalcaments que afecten els materials miocens marins poden obeir a compressions de cobertura provocades per acurtaments en el nivell del sòcol cretaci a partir de falles d'esgarre profundes.
Es troben al seu torn a la zona indicis neotectònics, com l'existència de dos terrasses en el Segura (activitat dins del quaternari), l'existència de falles normals en materials al•luvials del Miocé Superior i conglomerats pliocens.
Centrant-nos a la zona de la tancada, hi trobem la confluència d'un eix sinclinal amb una falla normal. La falla normal seguix sensiblement la direcció del sistema de falles i plegaments de “Anticlinorio de Socovos-Sierra”, la qual cosa pot indicar que la seua formació és anterior al del plegament sinclinal, on la direcció de Sud a Nord indica la seua formació més recent. Este plegament no encaixa cronològicament amb la resta SO a NE i pot indicar que obeix a un plegament de cobertura pel descens de plaques inferiors, i que no afecten el llavi alçat de la falla ja que no es detecta una continuïtat de l’esmentat plegament a partir d’esta:
Geologia i geotècnia de la tancada.
A la zona apareix localment una falla intramiocènica que separa la zona nord (immediatament aigües avall de la tancada) de la zona sud (tancada i vas), l'estratigrafia de la qual és completament distinta. La zona nord, composta per les calcàries de l'eocé, es troba més fracturada. Així, en el punt en què esta falla creua el riu, apareix un altre pla de falla que pren un angle en direcció nord de quasi 90 graus. També hi ha una sèrie de falles i fractures menors, al voltant de les grans fractures i amb el mateix origen que estes.
La zona sud, amb materials terciaris més dúctils, i menys competents, està sotmés a les mateixes deformacions que la zona nord, encara que estos fenòmens es veuen reflectides en una sèrie de plecs i deformacions aplicats a esta cobertura.
Esta sèrie de plecs i deformacions es veu reflectida en la poca continuïtat dels estrats en els perfils geotècnics realitzats en la tancada.
Planos
Plànols
(6 MB)Ortofotos
Situació
La ubicació de l'Embassament del Taibilla es troba sobre el riu del mateix nom en el terme de Nerpio (Albacete), en la tancada que firmen les llomes de l'Alboche (a l'Est) i de l'Espolón (a l'Oest) a la serra del Zacatín.
L'embassament del Taibilla s'ubica a uns 7 quilòmetres aigües amunt de la Presa de Presa (mesurats al llarg del llit) deriva el cabal desaiguat des de la Presa de Taibilla (i el cabal de conca d'eixos 7 km) cap al Canal Alto del Taibilla per a integrar-se en la xarxa d'Abastiment en Alta de la Mancomunitat.
La intersecció de l'eix de la presa amb el llit del riu es produïx en el punt de coordenades geogràfiques següents:
Les coordenades U.T.M. del punt anterior són :
Sistema de Referència ETRS89. Fus= 30
X=504.632
Y=4.227.417
Les coordenades geogràfiques (referides al meridià de Greenwich) són:
Longitude 1 º 25' 25 " Oest
Latitude 38 º 11' 40 " Nord
