Nota: Des de la taula d'atributs del propi visor es poden exportar les dades dels piezòmetres a format CSV (text separat per comes)
En el Pla Hidrològic de la Conca del Segura apareixen definides 57 unitats hidrogeològiques (UH) d'aigües subterrànies, de les quals 40 se situen íntegrament dins de la nostra conca. Les restants 17 es constitueixen com intercuencas, puix que disposen d'una part de la seua superfície, situada en àmbit geogràfic de les conques veïnes del Guadalquivir (7 d'elles), del Sud (3) o del Xúquer (7). El nombre d'aqüífers existents en la conca del Segura (alguns també intercuencas per idèntic motiu) ascendeix a un total de 234.
Amb la implantació de la Directiva Marco de l'Aigua s'han identificat el conjunt de les masses d'aigua subterrània de la Conca. Aquesta actuació s'ha realitzat a partir de la delimitació de les Unitats Hidrogeològiques i aqüífers que consten definits en el Pla Hidrològic de la Conca.
Mapa de la red piezométrica
La xarxa de control piezomètric aquesta actualment integrada per més de 130 punts de control, distribuïts entre les diferents masses d'aigua subterrània de la conca. El mesurament del nivell piezomètric en cada massa, es realitza a partir de la verificació de la profunditat a la qual es troba l'aigua, en alguns dels sondejos existents.
Per a la selecció dels punts de control on es realitza el mesurament, es venen triant aquells emplaçaments que es consideren més significatius del comportament global de la massa d'aigua. La densitat espacial de piezòmetres necessària per a seguir la seua evolució no és totalment uniforme en el conjunt de la conca. En funció de l'àmbit geogràfic definit per a cada massa d'aigua, es realitza en elles un mesurament que va des d'exclusivament un únic piezòmetre en les de menor extensió superficial, fins als onze piezòmetres de la de major extensió.
Entre les masses d'aigua que disposen d'un major nombre de punts de control es troben aquelles en les quals se situen la major part de les extraccions d'aigües subterrànies de la conca del Segura, com són les del Camp de Cartagena, Caravaca, Hortes Baixa i Mitjana del Segura, Anticlinal de Socovos, Alt Guadalentín, Baix Guadalentín, Ascoy-Sopalmo, Aladroc, Bullas, El Molar, Mazarrón, Plecs Juràsics del Món, Ganivets-Cabres, Sierra Espuña, Cingla, Águilas i Sinclinal de Calasparra.
Molts dels punts que conformen la xarxa han sigut gestionats amb anterioritat per diferents Organismes públics, en alguns casos des de principis dels anys 70 i en general i de manera més contínua des dels anys 80. En tractar-se d'una xarxa basada en pous i sondejos privats, resulta necessari realitzar una contínua labor de seguiment de l'estat d'aquests, incorporant alguns nous que van substituint a uns altres que queden inutilitzats per diverses causes. Aquesta problemàtica ha motivat que en l'actualitat i per encàrrec del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, aquesta Confederació execute obres de construcció i condicionament de sondejos-piezòmetre propis, situats en parcel·les propietat de l'Estat, perquè puguen realitzar-se en ells totes les verificacions del nivell piezomètric de les masses d'aigua, que en el futur resulte necessari efectuar.
Per a la selecció de punts nous en substitució dels existents i d'aquells que realitza aquest Organisme, es manté amb caràcter general, el criteri d'intentar donar continuïtat a les sèries històriques, com a forma aquesta de garantir el coneixement de l'evolució quantitativa en el temps, dels recursos d'aigües subterrànies en la conca hidrogràfica del Segura.
Informe mensual de la xarxa piezomètrica
Els últims informes mensuals relatius a la xarxa piezomètrica corresponen a Abril del 2016 i són els següents:
