¿PER QUÈ RIPISILVA (*)?
Els rius són ecosistemes molt valuosos des d'un punt de vista ecològic i ambiental. A pesar que els rius ocupen una xicoteta superfície respecte als ecosistemes terrestres, són únics no sols per l'elevada riquesa d'espècies que presenten, sinó també pel paper que aquestes juguen, i pels processos implicats en el seu funcionament, de manera que, d'una banda, constitueixen vertaderes illes de biodiversitat genètica, taxonòmica i funcional (WCMC, 1998), i per un altre, formen corredors de comunicació entre diferents ecosistemes (**).
No obstant això, l'aprofitament intensiu de l'aigua i de les fèrtils terres de cultiu en les hortes del riu Segura, han propiciat un empitjorament en l'estat d'un ecosistema clau com és el bosc de ribera, i aqueix afebliment ha afavorit la seua invasió per part d'espècies exòtiques invasores que, com ocorre a vegades amb el canyar de Arundo donax, formen comunitats monoespecífiques.
Els hàbitats autòctons són més rics en biodiversitat que els dominats per Espècies Exòtiques Invasores, perquè generen una major varietat de nínxols on les espècies autòctones poden assentar-se. Per tot això, afavorir el seu desenvolupament resulta clau per a mantindre un medi ambient sostenible i per a afavorir l'adaptació i mitigació al canvi climàtic.
Riu Segura en Cañaverosa
El riu Segura, columna vertebral de la Conca Hidrogràfica del Segura, naix en Pontons (Jaén) i recorre 352 km abans de desembocar en la mar a l'altura de Guardamar del Segura (Alacant). La seua localització en l'àmbit mediterrani, caracteritzat per un clima de grans contrastos, juntament amb una topografia desigual i una complexa història geològica, determinen la presència d'una àmplia varietat d'ecosistemes que converteixen al riu Segura en un dels rius amb major diversitat de la Península Ibèrica, albergant diversos endemismes ibèrics de peixos, una elevada riquesa de fauna associada i una singular vegetació de ribera que escorta al riu formant un mosaic d'ambients i comunitats.
Zarzaparrilla (Smilax aspera)
Un dels impactes ambientals més immediats de l'activitat agrícola és l'ocupació per a cultius dels terrenys adjacents al llit, desplaçant o eliminant la vegetació autòctona de ribera que compleix múltiples funcions ecològiques: hàbitat per a altres espècies, corredor ecològic, filtre biològic que evita l'entrada de fertilitzants i pesticides en l'aigua, etc.
Eliminació de ripisilva per cultius
La Directiva Marco de l'Aigua (2000/60/CE) té com a principals objectius protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua superficials a fi que aconseguisquen el bon estat ecològic per a l'any 2015. Per a aconseguir aqueix bon estat és clau la bona salut del bosc de ribera, com a garant de la continuïtat longitudinal, vertical i transversal del riu i autèntica infraestructura verda que presta nombrosos serveis ecosistèmics, incloent la millora de la qualitat de l'aigua i la menor incidència de plagues agronòmiques, degut a aquest efecte homeostàtic típic dels ecosistemes madurs i complexos.
Per a aconseguir-ho, ens servirem de diferents armes: la pròpia naturalesa (a través de la successió natural de l'ecosistema), les noves tecnologies, amb la creació d'una app mòbil per a reportar la detecció de possibles espècies exòtiques invasores i, com a element clau, la participació pública a través d'activitats de voluntariat i acords de custòdia.
Aquest últim element resulta capital, ja que són les persones que habiten a l'entorn del riu la primera línia de defensa de l'ecosistema, i resulta essencial que comprenguen la seua importància i es comprometen a col·laborar en la seua protecció, la qual cosa redundarà a més en un major sentit de pertinença: el riu com a patrimoni comú i els veïns com a part fonamental del seu defensa.
(*) Ripisilva: del llatí ripa (ribera) y silva (bosc)
