Muntanyes del Segura

És un projecte promogut per la Confederació Hidrogràfica del Segura en el qual presentarem les muntanyes de la conca amb la finalitat de conéixer-les com millor es fa: trepitjant sendes, agarrant-nos a les roques i atalaiant-les des dels seus més alts cims.

L'autor és José Antonio Pastor González, professor en el Departament de Matemàtiques de la Universitat de Múrcia i enamorat de les muntanyes del sud d'Espanya, en concret de les de la conca del Segura.

El riu Segura, el nostre riu, no és només aqueixa estreta banda que conforma el llit i les hortes i hortes limítrofes. Per descomptat que no. El Segura és un riu important — el tercer dels grans rius peninsulars que aboquen al Mediterrani — perquè en ell conflueixen molts altres rius, rierols, rambles i brolladors que l'alimenten, ramifiquen i estenen de llarg a llarg d'una conca extensa i diversa amb més de 18.870 quilòmetres quadrats.

Entren les borrasques per Ponent - espentades des de l'inabastable Atlàntic - o ho facen per Llevant - alimentades per l'ancià i venerable Mediterrani en les costes algerianes - les masses d'aire humit que agranen la conca es troben de sobte un obstacle quasi insalvable. Ens referim, evidentment, a les MUNTANYES del SEGURA, un conjunt ampli de serres, quasi sempre en disposició SOTA-NE, que comprenen altituds superiors als 2000 metres i que es troben dins del domini de les serralades bètiques.

Aquestes MUNTANYES del SEGURA no es coneixen així com tal. Però les hem volgudes cridar d'aquesta forma per un motiu decisiu: en elles reconeixem l'origen del nostre riu.

I és que si veiem la conca del Segura com un enorme got o bol — valga la redundància — que conté a totes les seues aigües, resulta que les MUNTANYES del SEGURA formen la major part de les parets del recipient i tota gota que cau a un costat d'elles queda dins d'aquest, en lloc segur, bé a nivell de superfície, bé formant part de les aigües subterrànies en els extensos aqüífers — que són els budells — de les serres i muntanyes.

Més encara, les MUNTANYES del SEGURA, a més de constituir les parets que conserven i guarden l'aigua, són també part de l'engranatge, de la màquina que alimenta de cabals al nostre volgut Segura. La indústria es posa en funcionament quan les masses d'aire humit xoquen literalment contra aquestes muntanyes — enormes barreres naturals — obligant-les a guanyar metres reptando per vessants de pins i penyes desafiadores.

En el seu serpentejant camí cap a les altures, l'aire humit es refreda i condensa fins a precipitar-se en forma de pluja i neu. Aquesta precipitació, al seu torn i en el millor dels casos, és retinguda en els budells de les muntanyes gràcies a que la generosa vegetació deté l'escolament superficial i afavoreix la infiltració en el subsol. Les MUNTANYES del SEGURA són així com un enorme alambí que destil·la i emmagatzema en les seues entranyes l'essència de la vida: l'aigua.

I quin és el pas següent en aquest procés? Perquè són les mateixes MUNTANYES del SEGURA les que, una vegada que han recollit l'aigua infiltrada — aigua que avança treballosament pels porus i intersticis de les roques entre laberints calcaris i profundes avencs — l'alliberen mansament alimentant brolladors, surgencias, fonts i borbotones per a continuar sempre sumant i fer riu.

El cercle, com tots bé sabem, es tanca en la mar. En la mar i en els cels, quan, espentada pel sol, l'aigua torna a evaporar-se i entra de nou en els circuits atzarosos de l'atmosfera per a alimentar les borrasques i tornar a les muntanyes, a les MUNTANYES del SEGURA.