UN PASSEIG PEL RIU SEGURA

A causa de la seua estructura lineal i contínua, els rius i les seues riberes funcionen com a infraestructures verdes de primer ordre tant des del punt de vista biològic com ambiental, en albergar illes de biodiversitat i connectar ecosistemes, hàbitats i espècies. Per tot això, afavorir el seu desenvolupament resulta clau per a mantindre un medi ambient sostenible i per a afavorir l'adaptació i mitigació al canvi climàtic.

El riu Segura, columna vertebral de la Conca Hidrogràfica del Segura, naix en Pontons (Jaén) i recorre 352 km abans de desembocar en la mar a l'altura de Guardamar del Segura (Alacant). La seua localització en l'àmbit mediterrani, caracteritzat per un clima de grans contrastos, juntament amb una topografia desigual i una complexa història geològica, determinen la presència d'una àmplia varietat d'ecosistemes que converteixen al riu Segura en un dels rius amb major diversitat de la península ibèrica, albergant una elevada riquesa de fauna associada a l'ecosistema aquàtic i una singular vegetació de ribera que escolta al río formado un mosaico de ambientes y comunidades.

Els llargs períodes de sequera i les reiterades inundacions han definit la història del territori que abasta la conca del riu Segura. Aquestes especials característiques de la conca han portat al fet que l'aigua siga considerada un bé molt valuós, la qual cosa ha fet que des de fa segles s'haja intentat controlar els seus cabals per al seu aprofitament, construint-se nombrosos obstacles fluvials al llarg del seu recorregut i convertint el riu Segura en un dels rius més regulats d'Europa.

L'impacte ambiental més immediat del regadiu i la generació hidroelèctrica deriva de les seues preses i assuts, que impedeixen o limiten els moviments migratoris dels peixos que necessiten remuntar el riu per a reproduir-se. Aquesta circumstància es coneix com a “efecte barrera” i ha provocat que moltes espècies hagen desaparegut o es vegen seriosament amenaçades. Les solucions a la migració dels peixos passen per l'eliminació de l'obstacle o la construcció d'una estructura accessòria que facilite l'ascens: un pas per a peixos (comunament denominat “escala de peixos”).

L'entrada en vigor de la Directiva Marco de l'Aigua (2000/60/CE) l'any 2000 té com a principals objectius protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua superficials a fi que aconseguisquen el bon estat ecològic per a l'any 2015. En aquest context, la recuperació de la continuïtat longitudinal dels rius resulta clau perquè aquests aconseguisquen els objectius ambientals impostos per la citada directiva.

Harmonitzar la gestió de tot aquest patrimoni –aprofitament del riu i medi ambient– és un repte obligat per al desenvolupament del territori. Amb aquesta idea, basada a respectar i recuperar l'estructura i funcionament dels rius i integrar-los en les polítiques de desenvolupament rural i aprofitaments existents, sorgeix el concepte de participació social. No es pot aconseguir aquest objectiu sense integrar a la societat i especialment als propietaris de terrenys que limiten amb el riu. En aquest escenari, la Custòdia del Territori té com a principal objectiu fomentar la conservació del patrimoni natural, paisatgístic i cultural dels nostres rius mitjançant la implicació dels seus propietaris en la gestió i recuperació dels nostres cursos fluvials.